Dent de lleó

Taraxacum officinale

Prats, marges de camins i camps abandonats. És molt comú a la plana de Can Nicolau, zones de pastura i marges d’horts antics.

Climes temperats i terrenys una mica humits, però també prospera en sòls pobres i exposats al sol.

Les fulles joves es cullen a la primavera. Les arrels es poden recollir a finals de tardor. Les flors també són útils i es cullen quan són obertes.

Les fulles i flors s’assequen a l’ombra en capes fines. Les arrels es netegen, es tallen i s’assequen lentament en lloc ventilat.

Depuratiu, diürètic i digestiu. Estimula el fetge i els ronyons. S’utilitza tant en infusió com a planta comestible en amanides.

Evitar en persones amb pedres a la vesícula o obstrucció biliar. Pot provocar al·lèrgia en persones sensibles a les asteràcies.

Tot i ser una planta espontània, es pot cultivar en test o jardí. Cal controlar-la perquè no s’escampi massa.