L’ordre de batalla català
L’exèrcit de l’exterior centrat a Cardona encara no ens és prou conegut per manca d’estudis monogràfics, tot i així disposem de pistes suficients per reconèixer les unitats que en van formar part en diferents moments.
En proclamar-se la resistència (9 de juliol de 1713) Cardona comptava amb una companyia del regiment de la Diputació que es va reforçar amb efectius dels regiments de la Ciutat i del nou regiment de la Concepció. A les acaballes d’agost de 1713 el marquès del Poal va sortir de Barcelona amb una nodrida força formada, segons la documentació del Consell de Cent, per les unitats que es mostren al quadre adjunt.
Forces comandades pel marquès del Poal durant l’agost de 1713
- Regiment de cuirassers Sant Jaume (el regiment propi de Poal, format per cavalleria pesant): 30 muntats i 20 desmuntats.
- Regiment de dragons del coronel Pere Brichfeus: 40 muntats.
- Companyia del capità Adjutori Segarra: 40 muntats.
- Companyia del capità Josep Badia: 30 muntats.
- Companyia del capità Josep Marco el Penjadet: 20 muntats.
- Companyia del capità Joan Casanovas, del regiment de la Fe: 30 muntats.
- Companyia de l’antic regiment Nebot: 30 muntats.
- Voluntaris no enquadrats en cap unitat concreta: 150 muntats.
- Companyia del capità coronel Anton Puig: 5 muntats.
- Regiment d’infanteria regular del coronel Josep Busquets i Mitjans: 300 soldats regulars.
- Companyia del Lluçanès: 50 soldats regulars.
- Regiment de fusellers del coronel Ermengol Amill: 700 miquelets.
- Regiment de fusellers de Joan i Galees i de Josep Roca: 100 miquelets.
En total Poal va sortir de Barcelona amb 395 soldats de cavalleria, 350 d’infanteria i 800 fusellers, que sumaven 1.545 combatents.
Al començament de febrer de 1714 van partir cap a l’exterior 3 o 4 companyies del regiment de Sant Jaume, que també es van aplegar a Cardona. Van sortir acompanyats d’efectius de voluntaris dels capitans Badia, Segarra i el Penjadet. El coronel Joan Vilar i Ferrer també va passar a la lluita exterior el 8 de febrer, cal suposar que amb part del seu regiment de Sant Vicenç Ferrer, tot i que el gruix del regiment es va quedar a Barcelona amb el coronel Ortiz. Sabem també que el regiment de fusellers de muntanya Molins també va passar a lluitar a l’exterior, que va actuar al Penedès i que es va acollir a la Capitulació de Cardona el setembre de 1714.
Addicionalment, algunes petites formacions comandades pel general Moragues també van col·laborar amb Poal. Segons la correspondència entre Poal i el Consell de Cent, és molt probable que aquestes també estiguessin reglades i Moragues, directament sota les ordres de Poal. Probablement el coronel de fusellers Miquel Sanjuán va mantenir forces al llarg de l’Anoia i, finalment, el coronel Antoni Vidal va arribar a agrupar en el seu regiment centenars de fusellers a les comarques del sud. A banda d’aquest desplegament de forces professionals, Poal també va cridar al sometent en determinats casos, perquè actuessin com a suport de les seves tropes.
En resum, podem dir que Poal, cap de l’exèrcit exterior, va comptar amb una amalgama de tropes formada bàsicament en regiments regulars i fusellers de muntanya. Cal suposar que, a banda d’alguns regiments prou nombrosos com els d’Amill i Vidal, la majoria de regiments tenien un nombre de tropes enquadrades bastant menor que els seus efectius teòrics, però com hem dit no era aquesta una situació estranya en els regiments de qualsevol exèrcit europeu del segle xviii.
Les accions bèl·liques de l’exèrcit de l’exterior es fan difícils de fixar amb precisió. La informació que dóna Castellví no sempre és congruent amb la que subministren autors com Sanpere o Bruguera, i de vegades també son contradictòries amb les mateixes cartes de Poal o amb la documentació del Consell de Cent.
Mes informació:
http://www.guerradesuccessio.cat/bat_talamanca_02.html
http://www.11setembre1714.org/Biografies/Segarra-Adjutori-frame.html
http://www.academia.edu/351712/Talamanca_1714._Arqueologia_d_una_batalla