Conservem els textos en català i castellà i els elements gràfics que s’han pogut recuperar de la primera web dels Diables. La portada ja es pot veure en una captura de desembre de 2004.
Presentació · La colla · Galeria · Guia de l’Empaitafoc · Captures originals


Presentació

Sobre un petit turó, al Vallès Occidental i guaitant el Llobregat, hi ha un petit poble ple de pota-rojos, dels quals una trentena són diables.
D'experiència en tenim prou, però encara en volem més, per tant ens oferim a participar a les vostres festes. Una infernal invasió que us farà vibrar tota la nit amb foc joganer pel carrer, fum envoltant-nos, pòlvora omplint-nos en badius corredisses amunt i avall, trons sorollosos i sonar marxós dels tabals.
Si voleu acompanyar-vos en les nostres diabòliques actuacions aquest és l'atractiu i alhora temeros espectacle: llum, color, olor i soroll per animar les vostres festes.
La colla
La fitxa original recull les dades de la colla i el vestuari de l’època.
| Nom | Diables de Castellbisbal |
|---|---|
| Adreça | c/ Sant Joan (antic edifici ajuntament) |
| Població | 08755-Castellbisbal (Barcelona) |
| Any fundació | 1984 |
| Nombre de Diables | 30 |
| Nombre de Tabalers | 10 |
| Ceptrots | 1 |
| Estri de foc | forques |
| Tipus de foc | carretilles, sortidors,bengales, traques,… |
| Tipus d'actuacions | correfocs, cercaviles, espectacles |
| Vestimenta | jaqueta,pantaló,caputxa i set vetes (vermell i negre) |
Presentación y ficha de la colla en castellano
Sobre una pequeña cima, cerca de Barcelona hay un pequeño pueblo lleno de pota-rojas, de los cuales una treintena son diables.
De experiencia tenemos suficiente, pero todavia queremos mas, por eso nos ofrecemos a participar en vuestras fiestas. Una infernal invasión que os hará vibrar toda la noche con fuego juguetón por las calles, humo envolviéndonos, pólvora llenandonos en carrera arriba y abajo, truenos ruidosos y el retumbar marchoso de los tambores.
Si quereis acompañarnos en nuestras diabólicas actuaciones este es el atractivo y a la vez temeroso espectáculo; luz, color, olor y ruido para animar vuestras fiestas.
| Nombre | Diables de Castellbisbal |
|---|---|
| Dirección | c/ Sant Joan (antiguo edificio ayuntamiento) |
| Población | 08755-Castellbisbal (Barcelona) |
| Año de fundación | 1984 |
| Numero de Diables | 30 |
| Numero de Tambores | 10 |
| Ceptrots | 1 |
| Herramienta de fuego | horcas |
| Tipo de fuego | carretillas, surtidores, bengalas, tracas,… |
| Tipo de actuaciones | correfuegos, pasacalles, espectáculos |
| Vestimenta | chaqueta,pantalón,capucha y set vetes (rojo y negro) |
Galeria i gràfics originals

La galeria original tenia sis fotografies. En queden els enllaços, però els fitxers de les fotos i les miniatures no s’han pogut recuperar. Veure la galeria arxivada.

Veure l’animació original del menú

Guia de l’Empaitafoc
La web enllaçava aquesta guia de les Cuques i Diables de Castellbisbal, signada per Joan Roure i datada el 1998. Se’n conserven la portada i els tres apartats.


La llegenda del Diable de Castellbisbal
Nouvinguts i vellvinguts, sigueu tots ben trobats.
Diu la llegenda que Castellbisbal compta amb un dels diables mes antic, de tots els Països Catalans. I com totes les llegendes, aquesta també té mes o menys components de veritat. El que és ben cert, però, és que el Diable conviu entre nosaltres des de fa mes de 2000 anys.
Com us anava dient, fa molts, molts i molts anys que el Diable es va enfrentar amb una vella masovera de l'altra vora del riu. Aquesta, com que del Diable no en volia saber res, va fer mans i mánigues per entabanar-lo. I és ben sabut que va aconseguir, maliciosament, els seus propòsits. El Diable, enganyat, va haver de complir la seva promesa, i va bastir un pont entre les dues viles mes properes, Castellbisbal i Martorell. Aquest pont de que parlem es el nostre conegut Pont del Diable, que tot i que alguns el volen fer de Martorell, la meitat es ben nostra.

Vista parcial del pont de Diable. Correspon a la part esmentada.
Continuem. Així doncs el Diable, veient-se ensarronat, va fugir muntanya amunt, amagant-se als boscos i serres de Can Coromines i Can Nicolau de Baix. Els castellbisbalencs, homes i dones de seny, varen acollir-lo, primer amb cautela, però després amb simpatia i bones maneres. El Diable,, agraït com estava va tenyir tot el terme d'una terra meravellosa, la coneguda Terra Vermella. Aquest era el seu territori. D'aquesta manera, a tots els habitants de Castelibisbal que caminessin pels camins i corriols del terme se'ls quedarien les potes-roges. D'aquí el mot que encara avui perviu i mantenim. Aquesta empastifada, que a priori podia ser vista com una malifeta endimoniada era, tot el contrari, una protecció de qué gaudien els castellbisbalencs i castellbisbalenques. Era el que ara en diríem una assegurança, ja que el Diable, només amb un cop d'ull, identificava els potes-roges, i sabia en tot moment que aquests eren els seus amics i amigues. Peró aixó no és tot, alhora servia perquè aquests fossin reconeguts entre els seus veïns de Martorell, Molins, El Papiol, Sant Andreu, Rubí, Terrassa, etc. Era tan gran la categoría que donava ser pota-roig, que els nostres avant-passats gaudien d'uns privilegis com mai. Ningú gosava discutir o barallar-se amb un pota-roig per no caure en desgràcia, ja que tothom temia que el Diable llencés damunt seu qualsevol terrible maledicció.
Amb els anys, tots els actes del Diable són reconeguts com a bons i profitosos per als castellbisbalencs i castellbisbalenques, i son els altres pobles els que condemnen el Diable sempre que tenen desgràcies.
Un exemple aclaridor és el següent. Mentre les viles properes a la vora del riu tenien por de l'aigua i de les seves riuades, sempre atribuides al Diable, aquí, a Castelibisbal, fruit de l'esforç de molts, aconseguim, ara fa 87 anys, que aquesta arribi canalitzada de baix a dalt. I no sols arriba l'aigua l'any 1911, sinó que aquesta ve acompanyada de la llum. "Això és obra del Diable" delen molts dels nostres admirats veïns. Va ser tan gran l'esdeveniment que els nostres besavis i besávies decidiren de celebrar-ho més que mai. D'aquesta manera, any rere any i fins al dia d'avui, el 20 d'agost celebrem la nostra Festa Major. I com és evident, no és cap sant que venerem, sinó el mateix Diable. (Un altre dia explicarem per qué I'església decideix bastir un castell i posar-hi un bisbe, per fer front al Diable.)
Peró encara us en diré més. Quan fa 20 anys un grup de joves decideixen crear la Cuca i celebrar-ho pels carrers, no era més que una resposta per retre homenatge al Diable, dansant tots junts pels carrers i places de la vila. D'ençà del primer Empaitafoc, que la presència del Diable i del poble al carrer en els moments de festa no ha faltat mai. Una presència no només lúdica, sinó també ritual. Als castellbisbalencs i castellbisbalenques ens arribava la purificació mitjançant la llum i el foc, i el bateig mitjanqant l'aigua. Aquesta litúrgia, amb els anys, s'ha enriquit. Primer s'hi varen incorporar diables, després la canalla va imitar als grans i va fer la seva Cuca Petita, més tard es fa el Danissei, imatge totèmica del Diable. Enguany tenim uns individus nous, els Capsigranys, que són els fills de la masovera que va engalipar el Diable, i que per purgar I'heréncia, han vingut a viure a l'Eixample. Ells són la humanització de la Festa. Per aquest motiu, d'ençà dos anys que el Diable, amb majúscules, vol compartir amb nosaltres la seva festa. Així doncs, el dia de I'Empaitafoc arriba pel carrer de Sant Mateu, procedent del torrent de Pegueres, l'estimat Personatge, que no és cap altre que el mateix Diable. Amb Ell, tots i totes saltem i ballem celebrant-ne la benvinguda. El Cap dels Diables, la Cuca, la Cuqueta, els Diables, els Capsigranys, els Aiguaders i tots els amics i amigues del poble, ens vestim de festa, ens pintem el cap de color vermell, ens posem la barretinota, i sortim al carrer.
Això és tot, amics i amigues, si us ho voleu creure bé, i sinó també, perqué com tota llegenda, no tot és veritat ni tot és mentida.
El que sí que us diem és:
Visquin la rauxa i l'alegria,
Visquin el Diable i la seva follia.
Figures i elements de l’Empaitafoc
El Personatge: encarna el Diable Major. Sense ell no hi ha celebració. És "l'amo i senyor" de la Festa i l'Empaitafoc.

Danissei: imatge totèmica a la qual es ret homenatge. Dóna fe de la ubicació del Diable a la vila de Castellbisbal. Aquesta figura creix any rere any, de manera que la seva majestuositat s'enriqueix i s'estimula la seva devoció.

Eis Diables: deixebles del Personatge. Formen un grup de 30-35 diables, que s'encarreguen de portar la llum -en forma de foc- al poble. Amb les seves espurnes purifiquen eis vilatans i vilatanes.
El Cap: Se'l distingeix perqué arrosega un gran ceptre. És el Cap de Vila quan no tenim El Personatge.

La Cuca: bèstia creada pel poble per celebrar la festa. Comparteix el prota- gonisme amb el Diable. Escup foc pels queixals i les 16 cames, calçades amb espardenyes, que la fan bellugar, serpentegen ágils carrer amunt i carrer avall. La Cuca i els Diables dansen i espurnegen junts. Amb els seus moviments sinuosos i impactants excita els Diables i les pubilles, al temps que fa ballar tothom.
La Cuqueta: bèstia creada per la canalla del poble. Té les mateixes finalitats que la cuca.

Eis Atabalats: grup de músics que amb els seus sons atreuen els vilatans i vilatanes a I'Empaitafoc per tal de ser purificats i batejats. Les seves descoordinació i disbauxa paleses estan lligades a la voluntat del Personatge.
Els Capsigranys: sonn els 7 fills de la masovera que va entabanar el Diable. De la seva mare pero, no en sabem res. Els Capsigranys tenen l'empenta dels 7 dies de la setmana. El punt álgid és la ballada que fan a la plaça del Joc. Són la humanització de I'Empaitafoc.
Eis Alguaders: sonn els veïns i veïnes que des dels portals, balcons i finestres llencen, tiren i ruixen amb aigua els participants de I'Empaitafoc.
(Com que l'aigua que surt per les aixetes de les cases durant els dies de I'Empaitafoc está beneïda, i donat que el bateig només s'aconsegueix quan et mulles o et ruixen, aquesta aigua no és apta per al consum. Per aquest motiu és fácil de veure pel carrer els joves i les joves consumint un altre tipus de beguda que no sigui l'aigua, per poder eixugar la set.)

Eis Forasters: són els amics i les bésties que El Personatge convida cada any a celebrar amb ell I'Empaitafoc. Habitualment cada any són diferents.
Moments i esdeveniments de l’Empaitafoc
Inici de I'Empaitafoc: amb l'arribada al poble del Personatge s'inicia la Festa. Aquest ve acompanyat dels Diables. Arriba pel carrer Sant Mateu provinent del torrent de Pegueres, on habitualment s'amaga.
La Comunió: simbolitza el pacte amb el Diable, anteriorment signat amb sang, ara begut amb vi, imitant la litúrgia cristiana. Participa de la Comunió un representant de cada figura. Últimament es convida també el poble a veure i compartir el mateix porró, d'aquesta manera la voluntat de celebració oberta a tothom queda manifestada. (El problema és que el vi s'acaba abans que el poble el pugui tastar.)
Les Parades: són els moments en què I'Empaitafoc s'atura per poder continuar. Actualment hi ha quatre parades, que pugen d'intensitat a mida que avança I'Empaitafoc. És una mostra d'estimació dels veïns cap a la Festa, convidant a vi i galetones. Les parades són a Cal Madisson, Cal Valent, Cal Meliton i Can Pixa.
La Trempada: és el moment en qué els mossos alcen la seva cuca per purificar tots els vilatans i vilatanes que s'ho miren des de la barana.
La Teta: és el moment en qué els Diables, prenent la forma de teta, reten homenatge a la maternitat.
La Tita: és el moment en qué els Diables, prenent la forma de tita, reten homenatge a la paternitat.
El Ball de Cal Meliton: és l'inici del final de I'Empaitafoc. Un cop farts i tips, després de la tercera Parada, el Cap encén el seu gran ceptre que, junt amb la música i el foc, fa ballar i bellugar tothom.
El Salt de Cuques: s'efectua al final de I'Empaitafoc, a la Bassa. Les dues cuques ballen davant del Personatge i el poble. Simbolitza la Festa i la joia del moment.
El Merder: és el final. Tot el poble en ple festeja amb El Personatge, la Cuca i la Cuqueta, el Cap, els Diables i els Forasters la fi de I'Empaitafoc. La festa s'allarga fins que es diu: Prou!!
El Salt de I'Empaitafoc: ball que s'efectua a la plaça de I'Església per continuar la Festa. Acostuma a començar un cop acabat el Merder.
La Saliera deis Capsigranys: és el bail dels 7 fills de la masovera. Es té constancia que ells, tot i la música de la plaça, tenien ganes de fer el seu ball en un lloc diferent. Per això enguany, recuperem aquesta dansa a la plaça del Joc. Aquí, cada Capsigrany balla el ball de la masovera envoltat de gent. Mica en mica, cada Capsigrany és acompanyat per un altre, fins que acaben tots set ballant. La ballera s'acaba amb foc i música.
Veure la portada original de la guia, arxivada el 2005.
Enllaços de l’època
- Empaitafoc de Castellbisbal Aquí trobareu tota la informació sobre l'empaitafoc que es celebra a la Festa Major d'Agost a Castellbisbal. Com a colles fixes compta amb: la Cuca, la Cuqueta i els Diables.
- Federacio de Diables i Dimonis de Catalunya És la Federació de Diables més important de Catalunya, aquí hi trobareu tota la informació del món diabler i de totes les colles que la formen.
- Castellbisbal Si voleu conéixer millor el nostre poble aquesta és la vostra web.
Enlaces en castellano
- Empaitafoc de Castellbisbal Aqui encontrareis toda la información sobre el correfuego que se celebra en la Fiesta Mayor de agosto en Castellbisbal. Como grupos fijos hay: la Cuca, la Cuqueta y los Diables.
- Federacio de Diables i Dimonis de Catalunya Es la Federación de Diables mas importante de Catalunya, aquí encontrareis toda la información del mundo de los diables y de todos los grupos que la forman.
- Castellbisbal Si quereis conocer mejor nuestro pueblo esta es vuestra web.