Tradició i Devoció: El Corpus Christi.

Tot i que probablement molts estaran familiaritzats amb el Corpus Christi, recordem que aquesta festa catòlica és un homenatge viu a l’Eucaristia, que a Castellbisbal era un esdeveniment comunitari colpidor. A través d’aquestes fotos de la meitat del segle XX, es desplega davant nostre la càlida devoció del poble: altars efímers plens de flors i decoracions que broten al cor dels carrers, nens en vestimentes blanques com la innocència mateixa, i tots els veïns, junts, recorrent el poble en processons plenes de fe. Les custòdies, resplendents al centre d’aquestes celebracions, no són només elements; són el far de llum que reflecteixen la gràcia que flueix de les creences compartides.

Clica les imatges per engrandir-les.

Aquest altar és senzill però amb un toc d’elegància i devoció. Es troba davant d’una porta, i al centre hi ha una colometa blanca que simbolitza l’Esperit Sant, enviant un missatge de pau i puresa. Hi ha candeles encesos que indiquen la presència del diví i la veneració que s’ofereix. Les plantes i flors que envolten l’altar afegeixen vida i bellesa a l’escena, creant un espai de recolliment i oració al mig del carrer, en aquest cas al carrer Pi Margall, anomenat en aquell temps carrer del Caudillo. L’ús de l’espai públic per a la manifestació de la fe és una tradició arrelada que reflecteix la comunitat i la seva connexió amb la religió.
	En aquesta segona fotografia, observem fidels de Castellbisbal en una celebració nocturna del Corpus Christi de 1956, en plena adoració davant d’un dels altars efímers. Els homes drets, amb respecte, sostenen el pal-li i estendards religiosos, mentre altres, inclosos nens, participen en oració. L’ambient és de recolliment i veneració, una estampa de la pietat popular.
Aquesta imatge captura un moment tendre de la celebració del Corpus Christi a Castellbisbal en 1956. Una nena vestida de blanc, probablement representant un àngel o una 1a Comunió, està davant d’un altar improvisat al carrer. La seva posició central i el ram a les mans ressalten la innocència i la puresa associades amb el Corpus. Al costat seu, tres nens miren cap a la càmera, testimoni de la comunitat reunida per aquesta tradició religiosa profundament arrelada en la cultura local.	La M.A. Roig amb el vestit de la seva Primera Comunió. Pot ser que el noi alt que es veu a l’esquerra sigui el Climent?, el que havia sigut policia Local del poble.
	Aquesta fotografia mostra un altre altar del Corpus Christi a Castellbisbal, decorat amb palma i altres plantes, simbolitzant victòria i pau, elements essencials de la festivitat. L’altar, ricament adornat i envoltat de vegetació, reflecteix la reverència cap a l’Eucaristia. La catifa de flors al terra és una ofrena d’honor i celebració, una pràctica tradicional que mostra la devoció de la comunitat en aquest dia tan assenyalat.

En aquesta foto del Corpus Christi a Castellbisbal, observem una processó amb la comunitat reunida al voltant d’un altar vibrant i floral. La figura d’un àngel i les flors col·locades amb cura reflecteixen la bellesa i la solemnitat de la festa. Els fidels, vestits amb respecte, mostren la seva devoció i la importància d’aquest esdeveniment en el seu calendari espiritual i social, una tradició que persisteix en la memòria del poble.
	La fotografia mostra un altar del Corpus Christi a Castellbisbal el 1959, amagat sota l’ombra d’arbres frondosos, creant un espai íntim i sagrat a l’aire lliure. Els pètals de flor formen una catifa davant l’altar, on destaca l’Hòstia consagrada, simbolitzant el cos de Crist. Aquesta escena reflecteix la comunió de la natura i el sagrat, essència d’una tradició que perdura, on la fe es manifesta en cada racó del poble.
A la imatge, veiem una processó del Corpus Christi a Castellbisbal, amb portants del pal·li, indicant la seva importància dins la comunitat. El clergat i laics marxen solemnement, reflectint la fusió dels àmbits religiós i civil en aquest acte de fe. La presència de figures eclesiàstiques i fidels mostra la reverència i el compromís del poble amb la tradició i l’espiritualitat d’aquesta celebració profundament arrelada.

Liron P Ca

Em comenta la Dolors Duran (Cal Jan) que creu recordar que no és una processó de Corpus. És un acte de benvinguda que es va fer a mossèn Llorenç quan va venir al poble com a rector. Hi surt ella amb jaqueta clara, la Montserrat Amat amb ulleres de sol, Montserrat Marina (germana del Melino), Lidia de Cal Modesto, Lolita de Cal Man, Doña Maria…

En la fotografia observem un grup de noies de Castellbisbal, membres de l’associació de les Filles de Maria. Representen la participació activa de les associacions religioses en aquests actes comunitaris. Sostenint la bandera amb orgull i devoció, simbolitzen la seva identitat i l’esperit de comunió amb la seva fe. Aquesta imatge captura l’essència de la festa, on la comunitat, amb les seves diverses associacions religioses i civils, s’uneix per a compartir i celebrar la seva tradició i creences.

La fotografia captura una processó religiosa a Castellbisbal, destacant mossèn Llorenç, rector de la Parròquia, segon per la dreta. Acompanyat pels seminaristes mossèn Enric i mossèn Feliu, i precedits pels escolans, il·lustren la jerarquia i l’educació religiosa de l’època. Els vestits litúrgics, les robes dels escolans són elements artístics que denoten la solemnitat i la tradició dels actes religiosos a mitjan segle XX.

Aquesta imatge mostra una Custòdia, peça central en les celebracions del Corpus Christi. És un objecte artístic ricament ornamentat, dissenyat per exposar l’Hòstia Consagrada durant la processó, simbolitzant la presència real de Crist entre els fidels.

La custòdia de la imatge, donada per una família de Castellbisbal per al 35è Congrés Eucarístic Internacional el Corpus 1952, simbolitza la devoció i la generositat. Amb un disseny cruciforme i ornada amb pedres que podrien simbolitzar figures bíbliques, centralitza l’Hòstia Consagrada, el Cor de l’adoració eucarística. La base robusta permet la seva exhibició durant la processó i l’adoració. Aquesta peça no només és un objecte de veneració sinó també un record de la unitat de la fe durant aquesta congregació global.