Josep Samsó i Elías (Castellbisbal, 17 de gener de 1887 – 1 de setembre de 1936) va ser un prevere català, mort al començament de la Guerra civil espanyola. Venerat per l’Església catòlica, va ser beatificat el 23 de gener de 2010 a la basílica de Santa Maria de Mataró, en la qual havia estat rector.[1][2
Biografia
Nascut a Castellbisbal en 1887. Va viure a Rubí, on va estudiar al col·legi dels Germans Maristes, fins que la família es va traslladar a Sarrià(Barcelona). El 1900 va ingressar al Seminari Conciliar de Barcelona i va ser ordenat el 12 de març de 1910, dient la seva primera missa el dia de Sant Josep a la capella del Centre Obrer de la Sagrada Família, al carrer de Calàbria de Barcelona. Va doctorar-se en teologia a la Pontifícia Universitat de Tarragona.[3]
El 23 de juliol de 1910 fou nomenat coadjutor de la parròquia d’Argentona, on va ser durant set anys. L’11 de gener de 1917 va anar com a rector aSant Joan de Mediona i, en morir el rector de Santa Maria de Mataró, va ser nomenat arxiprest de Mataró i rector de la parròquia en 1923. Va destacar-hi com a catequista. La seva obra més coneguda és la Guia per a catequistes, preparada el març de 1936, però que no fou publicada fins al 1940.[3]
Martiri[modifica | modifica el codi]
En esclatar la guerra civil espanyola i la persecució dels eclesiàstics, es refugià a casa d’uns feligresos, però fou detingut el 28 de juliol de 1936, quan intentava deixar la ciutat. Va ser empresonat a la presó de Mataró degut a la seva condició de sacerdot. Allí va estar-hi un mes, fins que va ser executat al cementiri de Mataró l’1 de setembre de 1936.[3]
Abans de ser executat, Samsó va demanar que el deslliguessin i va voler abraçar als que l’anaven a matar, dient que els perdonava i que volia morir sense els ulls embenats, mirant a la ciutat.[2]