Dades del bisbe de Girona fra Berenguer de Castellbisbal

Id MCEM: 812

F. [1] prel., d’una altra mà: “Estractu de notícias tretas de vàrias crònicas y llivres anotadas en la primera plana de aquest llibre, fet y escrit de mà pròpria, en 1601, per Andreu Moragues, de la Companyia de Jesús. Las notícias són totes sobre fets relatius a la ciutat de Girona o de fills de dita ciutat”.
F. I-Iv: “Summa de los autores de donde se han sacado estas adnotaciones de Gerona”.
[1] P. 1-185, primera rúbrica: “Annotaciones de fray Diago en la Historia de los condes de Barcelona”. Inc.: “San Féliz, hermano de san Cucufate, vino a Gerona de Cesarea de Mauritania”. Al marge esquerre: “303”. Expl.: “el último que fue vencido vomitó su alma con los repetidos golpes de maça que Ramón Folc, catalán, le dio en la cabeça, con que, si mató un catalán, murió a manos de otro”.
[2] P. 195-196v: “En los breviaris propris de les diòcesis y bisbats de Mallorca y de Gerona, se posa la festa de san Guerau als 13 dies de octubre. “Natale sancti Geraldi, confessoris, non presbyteri”‘. Al marge: “En la ermita de San Garau de Valpregona de Tossa en Catalunya, del bisbat de Gerona, està copiada en llengua catalana antigua, en un llibre in 4o de pregamí, la vida de sant Garau, que fra Francesch Mata la tralladà, y és molt antigua y diu que la compòs lo sant abat Addone. Comprèn lo que diuen los breviaris de Mallorca y de Gerona y va més copiosa, casi com la del Bromiense, de la qual he tramesa una còpia al senyor canonge Garau de Mallorca. 1601”. Sota: “A 28 de maig 1602, en companyia de l’hermano Jaume Asbert, anàrem a Sant Garau de Tudela, qui està lluny de Gerona devés ponent una llegua y mija, en la montanya Tudela, en un castell antich […]. De tot lo retaule ne tregué lo hermano Asbert un transsumt deboxat”.
[3] P. 197-198: “Incipit vita vel obitus beati Geraldi [ms. Getaldi], confessoris, ex breviarii lectionibus antiquis chori gerundensis”. Inc.: “Geraldus, qui Aquitaniae provinciae oriundus fuit”. Expl.: “Nam si coram eiusdem angelis gaudium est super unum peccatorem qui poenitentiam egerit, multo magis de beato Geraldo gaudent, qui inter bona virtutum opera consenuit”.
[4] P. 199-[204]: “Incipit historia quatuor martyrum lapicidarum civitatis Gerundae. Del seu original”. Inc.: “Fragrante et inardescente persecutione Diocletiani et Maximiani, affuerunt in civitate Gerundae quatuor strenui pugiles”. Expl.: “Cantate evangelium: “Cum audieritis praelia et sediciones, etc.’ (Luc. 21). In festo horum sanctorum, quod fit singulis annis feria 2a post dominicam Trinitatis. Yo, Andrés Moraghes, de la Compañía de Jesús, saqué de mi mano la presente copia de su original a 21 de junio 1601 en la ciudad de Gerona, do muestran su cárcel. A la margen d’esta relación estava esta adnotación: “Legi hunc Stephanum advenisse cum beatis Magdalena, Lazaro, Celidonio et aliis [espai en blanc] in Marsiliam, istum ad hanc provinciam remiserunt. Pero Petrus [ms. Betrus] de Natalibus en la vida de santa Madalena dice: “14 anno post ascencionem Christi Magdalena cum Lazaro, Marta, Marcella et beato Cedonio vel Sidonio, qui fuerat caecus a nativitate, etc.”‘.
[5] P. 207-[208]: “Vita sancti Narcissi, episcopi gerundensis, martyris Christi insignis, per Jacobum Cassador, episcopum gerundensem”. Inc.: “Narcissus, quem vulgus hispanorum, deperdita N, Arcissum dictitat, gerundensis episcopus et martyr Dei illustrissimus”. Expl.: “et huius partis Hispaniae patronum et Cataloniae defensorem ac Gerundae pastorem singularem dixeramus. Ego, Moraghes, haec scripsi ex archetypo”.
[6] P. 209-215 [Textos litúrgics dedicats a sant Narcís i a santa Afra].
[7] P. 215-[216] [Breu nota sobre sant Narcís, extreta, com l’anterior, del “Breviario Augustano, Romae impresso apud Josephum de Angelis, anno 1570, quod est in bibliotheca Josephi Stephani, episcopi oriolensis”].
[8] P. 217-[218]: “Decimo quarto calendas junii. Translatio beatissimi corporis sancti Felicis Gerundae”. Inc.: “Ecce in hac beatissimi martyris translatione”. Expl: “sed potius viriliter certando coelestis consortii bravium securius perciperet. A 16 de abril 1601, yo, Andrés Moraghes, de la Compañía de Jesús, saqué esta copia del libro antiguo de coro de Sant Feliu de Gerona”.
[9] P. [218] [Transcripció de la làpida sepulcral de sant Narcís (en llatí)].
[10] P. 219-[120]: “Sermo Olivae, episcopi, in natali sancti Narcissi, episcopi, confessoris et martyris Christi”. Inc.: “Quia hodie, fratres carissimi, festivitas almi confessoris Narcissi”. Expl.: “cuius hodie festivitas celebratur tales a christianis prohibuit voluptates”.
[11] P. 221-[226]: “Incipit conversio beatae Afrae apud provinciam ariciensem, in civitate Augusta”. Inc.: “Erat Narcisus episcopus eodem tempore quo Diocletiani ferebatur insania”. Expl.: “qui erat ecclesia cathedralis tempore infidelium. Yo, Andrés Moraghes, de la Compañía de Jesús, saqué esta copia de mi mano del libro de coro antiguo de la iglesia de San Feliu en Gerona, en compañía del hermano Luys Pedrós, el año 1601”.
[12] P. 227-233: “Passio sancti Felicis martyris, qui passus est Gerundae sub Diocletiano et Maximiano imperatoribus die kalendarum augusti”. Inc.: “In diebus illis, sub Diocletiano et Maximiano”. Expl.: “corpus eius Gerundae in monumento quod ipse sibi preparaverat conditum est kalendis augusti. Yo, Andreu Moraghes, de la Companyia de Jesús, fiu de me pròpria mà esta còpia, treta del llibre antich del cor de Sant Feliu de Gerona, a 10 de abril 1601”.
[13] P. 235-237: “In breviario membranae manuscripto gerundense quod vulgo dicitur ibi “lo breviari de Karles Magno”, [interl. in forma 8a], legi ego, Andreas Moraghes, Societatis Jesu, anno Domini 1602, quae secuuntur”. Inc.: “In calendario breviarii, mense januario, die 29, festum Caroli Magni, imperatoris et confessoris”. Expl.: “in cithara et timpano laudes dicamus Domino, qui culpae misit regiae quartam latricem veniae”.
[14] P. 237-[238]: “In codice chartaceo manuscripto in 4º quod servatur in cathedrali gerundense, ego, Andreas Moraghes, Societatis Jesu, anno Domini 1602 inveni quae secuntur excripta”. Inc.: “En lo temps que regnava lo rey Beu en Espanya, que fonch lo sisèn rey aprés del diluvi de Noè, en lo any de 483, y regnà 34 anys”. Expl.: “segons lo comte y opinió de Filon, hebreo, en lo Breviari dels tems”.
[15] P. [238]-247: “Incipit prologus in vitam sancti Karoli Magni, imperatoris romani, Christi confessoris, ex eodem manuscripto in 4º”. Inc.: “Apparuit temporibus mundi novissimis septima aetate preordenatis”. Expl.: “prior mortalium memoria id indubium retinens evanuit”.
[16] P. 247-251: “Incipit tractatus de captione Gerundae et aedificatione eius ecclesiae cathedralis, et quomodo beatus Karolus Magnus eam dotavit et in ea episcopum ordinavit”. Inc.: “Quoniam in sede Gerundae celebratur festum sancti Karoli Magni dicenda sunt mirabilia quae facta fuerunt in eius captione”. Expl.: “et quamdiu vixit habuit ad istam sedem magnam devotionem. Finis. Lo bisbe don Arnau de Gerona instituý la festa de Carles Magno y féu lo breviari intitulat de dit Carles Magno. La institució me ha promès mostrar mossèn Blanes, notari del palau del senyor bisbe”.
[17] P. [252] [Nota treta de “Joannes Molanus in Indiculo sanctorum belgum, littera C, sic habet […]” sobre Carlemany].
[18] P. 253-255: “Relación de la invención del cuerpo de santa Anna”. Inc.: “Después de haver llegado a Marcella, en Francia, san Lázaro, santa Madalena, santa Martha, en compañía de Celidonio (que fue el ciego a nativitate del evangelio), con santa Marcela y Maximino”. Expl.: “Todo esto está escrito en instrumentos públicos y autenticados, y los leyó el mismo padre Miguel Govierno”.
[19] P. 255 [Nota sobre Carlemany, treta d'”Hadriano Barlando” (en castellà)].
[20] P. 259-[276] [Cronologia gerundense des del 492 fins al 1256, però intercalades hi ha dades del 1457 al 1597; en total són setanta-cinc]. “Gerunda”. Inc.: “Anno Christi 492 celebratur concilium gerundense in Hispania”. Expl.: “que pone su firma a los 8 de abril. En el concilio 2º de Benedicto [i. e. l’arquebisbe Benet de Rocabertí], tarraconense de 1256, a los 16 de mayo se firma P[etrus], episcopus gerundensis”.
[21] P. 277 [Còpia d’una carta de Marcus Velserus, fill de Mateu, al bisbe de Girona o, en absència seva al vicari general (en llatí). Augsburg, 8 de gener de 1591].
[22] P. [278]-279 [Còpia d’una carta de Jaume Caçador, bisbe de Girona, a Marcus Velserus, fill de Mateu, resident a Lió (en llatí). Barcelona, 23 de maig de 1592].
[23] P. 279 [Nota sobre Marcus Velserus d’Augsburg, autor d’un comentari a una història antiga de santa Afra (en llatí)].
[24] P. 279-[280]: “De un memorial que micer Segrera féu en tems del senyor bisbe de Gerona don Francisco de Arévalo y çuazo, lo any 1600, per a que se fes particular festa del miracle de les mosques de sant Narcís a 29 de octubre”. Inc.: “Eren dites mosques de grandària de una aglan, segons alguns, y de color blau y vert, pics vermells”. Expl.: “és doctrina rebuda que lo molre y firas en dia de festa excusa la consuetut; y lo pastar dels pasticers, la necessitat: “Molendina et nundinas excusat consuetudo; pistores necessitas”‘.
[25] P. 281-283 Inc.: “La iglésia de Sant Feliu fonc edificada per ministeri de àngels y dedicada a nostre Senyora”. Expl.: “y en memòria de aquest miracle se féu una companya a modo de confraria en nom de sant Narcís per a socórrer ab almoines les necessitats de uns y de altres y exercitar las demés obres de misericòrdia temporals y espirituals”.
[26] P. 283-[284] [Carta de Marcus Velserus a Francisco Arévalo de Zuazo, bisbe de Girona (en llatí). Augsburg, 4 de març de 1600].
[27] P. [284] [Nota sobre sant Narcís treta de Petrus Pantinus (en llatí). Milà, 14 de juliol de 1599].
[28] P. 285-[288] [Cronologia de la vida de sant Narcís]. “De sancto Narcisso, episcopo gerundensi”. Inc.: “Narcissus, Argeus et Marcellinus [ms. Marcellini], fratres”. Expl.: “ad insigne manet miraculum”.
[29] P. [288-292] Inc.: “Carissimo patri domino Sighardo, abbati, et universae sancti Uldarici et sanctae Afrae martyris congregationi, Berengarius, sanctae sedis gerundensis episcopus, cum omni clero et fideli populo”. Expl.: “que vel tra[ns]latio vel dedicatio ecclesiae vel ordinatio episcopi quas ostendit [ms. obtendit] Baronius”.
[30] P. 293 [Còpia d’una carta de Marcus Velserus a Francisco Arévalo de Zuazo, bisbe de Girona (en llatí). Augsburg, 29 d’octubre de 1600].
[31] P. 293-[294] [Dades esparses sobre santa Afra (en llatí)].

Observacions:

Al llistat d’autors que hi ha als f. I-Iv, se’n llegeixen 39, però al text hi ha (potser mal comptades) unes 148 fonts, alguns autors repetits i obres anònimes; la primera de “Frai Diado”, així, curiosament, i l’última ja de fra Francesc Diago. I entre altres: Bernat Desclot (p. 5), Lorenzo Valla (p. 5), Jeroni Pujades (p. 6), Jerónimo Zurita (p. 13), Joan Dameto (p. 29), Martí de Viciana (p. 41), Pere Antoni Beuter (p. 42), Lluís Ponç d’Icard (p. 54), Pere Miquel Carbonell (p. 55), Juli Cèsar (p. 62), Giovanni Boccaccio (p. 66), Francesc Tarafa -en la traducció castellana de 1562- (p. 81), Titus Livi (p. 82), Ramon Muntaner (p. 92), etc.Pel que fa al text [5], cal dir que Jaume Caçador (c. 1519-1597) fou bisbe gironí des del 1584 i fracassà en el seu propòsit de traslladar la festa de sant Narcís del 29 d’octubre a la data del martirologi romà, el 18 de maig, a fi de mantenir l’observança del descans festiu -tema al qual es refereix el text 21- impedida per la fira d’aquells dies.

L’explicit del text [20] cal entendre’l en el context general: aquí es parla de l’excomunió signada a Lió pel papa Innocenci III contra Jaume I i arran d’aquest fet, s’esmenten les dades del bisbe de Girona fra Berenguer de Castellbisbal, la seva presència als concilis tarraconenses del seu temps i esmena la data de la seva defunció. Segons l’obra de fra Francesc Diago (Historia de la provincia de Aragón de la orden de los predicadores, ll. II, cap. 4), hauria mort el dia 6 de febrer de 1253, d’acord amb la làpida sepulcral dels dominics de Santa Caterina de Barcelona, però “que como es testigo doméstico en cosas propias no tiene tanto crédito como el concilio tarraconense”. En efecte, el ms. cita el llibre de Sáenz de Aguirre i en ell Berenguer de Castellbisbal hi és consignat com a signant conciliar el dia 8 d’abril de 1253. Pel que fa al canonge del capítol barceloní, Pere Albert de Castellnou signà com a “procurator domini gerundensis episcopi” en el concili de 1249; no apareix al de 1253 i, ja al concili de 1256, el segon convocat per l’arquebisbe Benet de Rocabertí, la seva P de Pere hi és com a nou bisbe de Girona el 16 de maig, dia en què començà.

Pel que fa al text [7] cal dir: Josep Esteve (Esteban), canonista, fou promogut bisbe d’Oriola el 12 de gener del 1594 i abans ho havia estat de Viesti (Itàlia) el 17 d’abril del 1586.

També s’ha de remarcar l’aportació d’aquest ms. a l’epistolari del bisbe Jaume Caçador per les cartes copiades als texts [21-23] i al bisbe Francisco de Arévalo als texts [26, 30].

Cita el present ms. Onofre Relles (Historia apologética de la vida y martirio de san Narciso, s. n.: “índice de los manuscritos y otros monumentos recónditos que se citan en esta historia”): “Moragues, que escrivió unas notas de las cosas de Girona”.

Pérez fa una breu biografia de Moragues en el seu article de 1988, centrat en l’activitat com a lul·lista. Moragues va participar en el fracassat projecte d’edició de l’Apologia d’Antoni Bellver; va declarar com a testimoni al procés de beatificació de Llull de 1612; és autor d’una traducció castellana perduda del Blaquerna -una obra que va interessar altres membres coetanis de l’orde, com Joan Pau Fonts (Syntagmata) o l’anònim que l’utilitzà per predicar una quaresma a Itàlia-; es proposava editar obres del beat i aplegà una compilació documental, el Regestum et chronographia defensionis lullianae (els ms. són a la Biblioteca Bartolomé March i a l’Arxiu Diocesà de Palma).

AHSIC, fons Batllori, conté fotocòpies, transcripcions i notes sobre documentació de l’ARSI referent a Moragues, recollida per Batllori, que ja havia proporcionat algunes dades a Pérez. Moragues neix a Mallorca o, segons algun catàleg, a Alcúdia, vers 1560, fill d’un canonge que el legitima; ingressa per primer cop a la Companyia el 1577; el 1587 és al col·legi de València com a estudiant de teologia; fa els vots el 1580, però abandona l’orde; després d’una breu experiència com a monjo, hi torna a ingressar el 1598, quan ja és sacerdot; predica a Girona, on havia entrat com a novici; el 1599 consta com a doctor en teologia i lector d’humanitats, el trienni de 1603 ja és a Monti-sion i hi mor el 1631; consta al col·legi de Girona els triennis de 1599, com a novici, i 1603. Fa els vots en mans de l’historiador i geògraf Pere Gil (1612) i en un testament del mateix any dóna una renda de 53 lliures per a la llibreria de Monti-sion. Copiem alguns extractes documentals coetanis sobre la sortida de la Companyia i el retorn definitiu, aspecte que l’article de Pérez pràcticament no comenta. ARSI, Hisp. 134, f. 79 seg., carta (de Francesc Boldó?) al general Claudio Acquaviva (València, 9 de desembre de 1587): “Diré a vuestra paternidad del hermano Andrés Moragues que, en quebrantamiento de regla, alguna vez ha apensado [sic] con la ley natural, pretendiendo que le dava lugar entonçes y que no hazía contra regla; y dize que las cosas que hazen los superiores y que ordenarán han de ser razonables”. ARSI, Arag. 5: d’Acquaviva (8 d’agost de 1588), sobre el cas de l'”hermano Andrés de Moragues, que dende su noviciado avía dado poca satisfación. Y después en el colegio de çaragoça avía sido defensor de esenciones de maestros, y después avía descubierto mucha libertad y opiniones extraordinarias en cosas de la Compañía, como es lo de correctione fraterna, y que por esto le tenían puesto en officios humildes […]. […] que semejantes estavan mejor fuera de la Compañía”. ARSI, Hisp. 139, f. 157-158v, del provincial Pedro del Villar a Acquaviva (Tarragona, 30 de gener de 1596): “El doctor Andrés Moragues estuvo en la Compañía como nueve o diez años, fue d’ella despedido, dessea mucho bolver y me lo pide con mucha instantia […]. Es natural de Mallorca, de edad de treinta y cinco años […]. Es muy exercitado y sabe bien theología y en Mallorca predica […]. Vino a ser despedido por su mal modo de proceder, especialmente en la obedientia, y la mayor culpa fue que el rector [?] le mandó que en la cáthedra le diese razón de sus cosas, y assí lo hizo; el qual después le reprehendió públicamente; quedó muy indignado, pretendiendo que avía dicho aquello que en cátedra avía oýdo, y así acudió a dar aviso a la estampa; al fin se averiguó que por otra vía sabía lo que reprehendió […]. Despedido de la biblioteca, entró en la religión de san Bernardo, aunque sin averle quitado primero la obligatión de leer porque es illegítimo, y su despedida fue en tiempo de Sixto V; y si primero dexara de ser religioso, no pudiera por el impedimento entrar de nuevo en religión; en ella estuvo algunos meses y se salió, que no le quadrava [?] aquel modo de proceder. Fue luego a vuestra paternidad a pedir le bolviese a admittir, y como avía poco que avían passado las cosas que he dicho, no pareció a vuestra paternidad que fuesse reçebido; después acá siempre á vivido con el mismo desseo y diversas vezes lo á pedido”; Villar s’ha informat a Mallorca de la seva bona reputació; a València, Boldó opina que no se l’ha de readmetre “por el mal modo de proçeder que tuvo en çaragoça”, però la majoria no hi està d’acord. ARSI, Arag. 6, i, f. 138v, d’Acquaviva a Villar (8 d’abril de 1596): “Moragues y el otro sacerdote que desean reçevir en esa provincia tienen un mismo impedimento essençial, que es haver sido frailes; y siendo ansí, ni yo puedo dispensar ni conviene consentir que se dispense”; íd., f. 143v, cartes d’Acquaviva a Maties Borrassà, al rector de Monti-sion Joan Rico, etc., sobre el mateix (Mallorca, 26 d’agost de 1596). Segons Batllori, devia obtenir permís directe del papa per reingressar.

[JRP; MTS]

Bibliografia:
ED.: [10] Junyent 1992: 355-359. // DESCR.: Olivar 1977: 377. Girbal 1881: 135. Repertori 1474-1620: IV, 227-233. // EST.: Gualba et al. 1918-1947: XIX, 318, 348. Torres Amat 1836: 431. Bover 1868: I, 514-515. Sommervogel 1890-1909: V, 1280-1281. Sáenz de Aguirre 1755: 376-377. Carreras i Artau; Carreras i Artau 1939-1943: II, 69. Pérez, Ll. 1988. Batllori 1993: 57, 285, 292. Íd. 1996: 27.