Fent camí : Marxa de la Llibertat 40 Anys

 

Sin título-13

Poble català, posa’t a caminar”.  Estiu 1976

Conversa imaginària sobre uns fets reals
En Lluís i en Miquel, amics des fa molts anys, han quedat per esmorzar junts i fer-la petar una estona.
– Bon dia Miquel!
– Bon dia Lluís! Sí que fa un bon dia, encara que sembla que farà massa calor.
– Com avui fa quaranta anys, recordes?
Mentre, s’asseuen en una taula de la plaça.
– I tant si ho recordo!  La Marxa de la Llibertat, que vàrem aconseguir fer-la passar per Castellbisbal!
– Com han passat els anys! I que joves érem!
– Sí, però casats i amb canalla petita.
– És clar, per això vàrem fer-la! No volíem que visquessin d’aquella manera. Volíem la llibertat per a ells i també per a nosaltres.
I és que fa quaranta anys, en Lluís i en Miquel, dos joves lluitadors en la clandestinitat, van anar a Terrassa a convèncer els organitzadors de la Marxa, per tal de fer un seguit d’accions durant un curt espai de temps cronometrat. Calia tenir-ho tot ben controlat abans que arribés la «Guardia Civil».
La gent tenia molta por. Al «Telediario» i per «Radio Nacional d’España» es deia que eren un «colla de brètols» i que per on passava la Marxa de la Llibertat trencaven els vidres de les botigues i estovaven la gent. Vaja, semblant al que passa amb la Independència; el govern estatal no ha canviat gaire.
– Sabíem el que volíem, però érem una mica ingenus. Recordes quan vam anar a veure el rector?
– És clar home! Encara recordo els diumenges a missa! A l’hora del sermó molts homes sortien a la plaça a fumar la cigarreta.
– Ostres! I tant! I recordes que a la missa de Festa Major, al moment d’aixecar l’Eucaristia, l’orquestra interpretava «el Himno Nacional»?
I tant ! Es va es negar a ajudar-nos, tot i que érem joves de la parròquia.
– Encara recordo que vàrem comprar roses i clavells i que amb el teu i el meu cotxe vam anar a Terrassa a recollir uns deu o dotze joves que els deixàrem al camp de futbol.
– I no vegis les maleses que van fer entrant a les botigues del poble repartint roses i clavells a la gent i no pas garrotades!
– Si noi, però jo patia molt. Aquells mallorquins, eren de Mallorca,  s’entretenien parlant amb la gent de les botigues explicant què era la Marxa de la Llibertat.
– És clar! La «Guardia Civil» ens podia detenir a tots!  No ens la podíem jugar! Teníem família i fills petits i, pel sol fet de repartir «clandestinament» roses i clavells, ens podíem haver passat molt de temps a la presó.
– Patia perquè estava segur que algú els telefonaria a Martorell i en vint-i-cinc minuts serien a Castellbisbal… i encara ens havíem de trobar amb l’altre jovent que ens esperava a la font de l’Ermita per plantar l’Arbre de la Llibertat! Vaja, una altra bretolada!

ARBRE

– I com ha crescut! Ja té quaranta anys! Amb una lluita que ara ens sembla tant simple hem aconseguit algunes coses. No tenim problemes per celebrar l’11 de Setembre i altres festes reivindicatives de Catalunya. La Marxa de Torxes, des fa anys, surt d’on hi ha l’arbre per tal de recordar aquells fets. Lluís, cal tenir memòria històrica !
I és que repartir roses i clavells i lluitar per la llibertat era penat amb la detenció i la presó, sense oblidar les plantofades, els  cops o les tortures.
Castellbisbal va estar dos o tres dies encerclat per la «Guardia Civil», fins i tot pels camins rurals. Demanaven el «Carnet de Identidad» a qui entrava al poble, interrogant i escorcollant els cotxes i camionetes dels repartidors.
MARXA DE LA LLIBERTAT: Estiu 1976
                                                                         Jaume Vilatimó Pujalt

 

Marxa de la Llibertat a Castellbisbal

Estiu 76

24-VIII.- CASTELLBISBAL: El poble és totalment ocupat per la policia. Es impossible fer cap acte

No obstant alguns veïns varen plantar l’Arbre de Llibertat al Castell, marxant corrent perquè la Guardià Civil s’acostava.

Amb el lema ‘Poble català, posa’t a caminar’ va recórrer els Països Catalans per reclamar la llibertat dels presos polítics i la restauració de l’Estatut del 32

Enguany fa 40 anys de la Marxa de la Llibertat, la gran mobilització popular per la democràcia que va recórrer els Països Catalans per demanar l’amnistia, les llibertats bàsiques i la restauració de l’Estatut del 32. L’estiu del 1976 Pax Christi, amb Arcadi Oliveres i Àngel Colom com a cares visibles, impulsava la Marxa per la Llibertat, que va ser prohibida pel Ministeri de governació de Fraga i va acabar amb més de 150 detencions i diversos empresonaments.

Amb el lema ‘Poble català, posa’t a caminar’ la Marxa va començar el 4 de juliol de 1976 des de Girona, l’Escala, Esterri d’Àneu, La Sènia o Guardamar. Al cap de dos mesos, el conjunt de marxes (o columnes) es trobaven a Poblet després de passar per més de 300 pobles.

Fent Camí n. 0

Fent Camí n. 1

Fent Camí n. 2

Fent Camí n. 3

Fent Camí n. 4

 

Deixa un comentari