Tenim una col·lecció fascinant d’imatges que capturen moments significatius i tradicions d’un temps passat. En cada fotografia hi ha històries que parlen no només de l’entorn social i físic d’aquells dies, sinó també dels costums i la vida quotidiana de la gent.

La primera i la segona fotografia, amb la seva visió monocromàtica de la neu abundant cobrint els paisatges de Castellbisbal, evoca un hivern de 1962 extraordinàriament intens. La gent d’aquell temps hauria experimentat la bellesa i alhora les dificultats d’un metre de neu: la quietud silenciosa dels carrers nevats, els esforços comunitaris per mantenir els camins transitables, i la interrupció de la rutina quotidiana que una tal nevada segur que va portar. Aquestes imatges capturen no només un fenomen meteorològic sinó també la resiliència i adaptabilitat dels seus habitants.

La tercera fotografia, presa al peu del monument als Rossellonesos Caiguts a la Primera Guerra Mundial a Perpinyà, és un testimoni poderós de la memòria i l’honor. La visita de la coral “La Agricola” en 1931 mostra la importància de la música i la cultura en mantenir viva la història i en llaçar les comunitats a través de les fronteres i les generacions. En aquesta imatge es veu un grup d’homes amb expressions serioses i contemplatives, reflectint la gravetat del seu tribut.

La quarta foto ens mostra una imatge de principis del segle XX d’un grup d’homes del Somatén, una milícia voluntària dedicada a la protecció de l’ordre local. Aquesta imatge ens parla de l’època en què els ciutadans jugaven un paper actiu en la protecció dels seus pobles i comunitats, sovint armats i preparats per defensar la seva terra contra els problemes que poguessin sorgir.

La cinquena fotografia, presa a Cal Sereno amb el rafal, proporciona una visió quotidiana i personal del lloc, potser capturant un dia qualsevol en la vida dels seus residents. Aquesta imatge invita a reflexionar sobre la simplicitat i la realitat quotidiana del passat, quan els entorns rurals formaven l’escenari de la major part de la vida diària.

Finalment, l’última imatge, que mostra una celebració de Sant Antoni Abat, evoca un moment de joia comunitària i tradició religiosa. La pràctica d’arrossegar un carro amb una burra damunt, fent “festa” en honor al sant, reflecteix la manera en què la festivitat i la fe es teixien en l’estructura social i espiritual d’aquell temps. 

Cadascuna d’aquestes imatges serveix com una finestra al passat, una oportunitat per entendre millor els temps i els costums d’una era anterior.