Aquí ens trobem davant de l’homenatge que va ser dedicat a Doña Clara, una figura profundament estimada per tots. Al centre de la imatge, capta la nostra atenció l’edifici adornat amb una bandera, revelant-se com l’escola on els més menuts rebien la seva educació. Just al costat, es troba l’aula destinada als alumnes més grans, mentre que en els baixos de l’edifici, gairebé amagada, podem entreveure la botiga de Cal Pepague, un racó ple de registres i històries compartides.

A la part inferior de la imatge, la festa de la Vellesa es desplega davant els nostres ulls. En aquest esdeveniment tan especial, les persones de més edat són acompanyades per joves: les dones per un jove i els homes per una noia, configurant una desfilada harmoniosa que serpentegen fins a arribar a la Missa de les onze. Aquesta celebració, sempre emmarcada en el dia de Sant Isidre, conclou amb un vermut que serveix com a punt de trobada i confraternització entre generacions.

Aquestes tradicions, riques en simbolisme i carregades d’emoció, mostren la cohesió i el respecte mutu que s’estén a través de les generacions dins la comunitat. L’homenatge a Doña Clara, juntament amb la festa de la Vellesa, són testimonis vius de l’esperit comunitari que perviu, teixint lligams indissolubles entre els seus membres.