Herbes i remeis de sempre – Castellbisbal

🌿 Les herbes que curaven

Remeis de bosc i hort tal com es deien abans

Quan teníem mal de panxa o ens agafava la tos, la iaia no corria pas a la farmàcia: bullia farigola, camamilla o poliol. Aquí t’expliquem com se’n servien i com les anomenaven per aquestes contrades, cap a mitjan segle XX.

🍃 Les herbes remeieres a Castellbisbal

Un passeig per la saviesa natural del nostre entorn

Entre turons, marges i camins de bosc, Castellbisbal conserva un llegat viu: les herbes remeieres. Transmeses de mares a filles, aquestes plantes han servit per guarir, cuidar i viure més a prop de la natura.

🌱 Un patrimoni viu

La gent de poble encara recull herbes a la primavera, guiats per la lluna i la floració. És una tradició que no s’ha perdut, ni al camp ni a la memòria.

🌾 Un entorn ric i generós

Els boscos i rieres de Castellbisbal fan créixer un munt d’herbes útils: al marge, a les clarianes, entre sembrats. Aquí et mostrem les més conegudes.

👉 Clica sobre el nom de cada herba per veure’n la fitxa:

• Farigola (Thymus vulgaris)
  → “Va bé per la tos i per escalfar el pit. Se’n fa infusió amb mel.”

• Romaní (Rosmarinus officinalis)
  → “Per quant tens el cos baldat. Se’n fa oli per fregar les cames.”

• Camamilla (Camamilla de bosc / camamilla fina)
  → “Pel mal de panxa i si tens mal humor d’estómac.”

• Marialluïsa (Maria Lluïsa)
  → “Per fer baixar la menja i calmar els nervis.”

• Menta  (Menta borda)
  → “Quan tens el ventre inflat, o pel mal alè.”

• Sajolida (Saborida)
  → “Se’n posava a la botifarra per digerir millor.”

• Hisop (Isop)
  → “Per quant tens el coll encetat. Se’n feien gàrgares.”

• Malva (Malba)
  → “S’hi feien cataplasmes per a les inflamacions.”

• Dent de lleó (Pixallits)
  → “Bon depuratiu per netejar el cos.”

• Ortiga (Urtiga)
  → “N’hi ha que la bullien per combatre l’anèmia.”

• Fonoll (Funoll)
  → “Si tens ventositats. També se’n donava als nadons.

• Sàlvia (Salvìa)
  → “Per fer gàrgares quan tens mal de coll.”

• Ruda (Ruta)
  → “A la padrina li feia servir per regular els dies.”

• Llorer (Lloré)
  → “Pel menjar i també per a les digestions fortes.”

• Calèndula (Flor de mort)
  → “Se’n feien ungüents per a les ferides.”

• Alfàbrega (Alfavaguera)
  → “Per aromatitzar, però també calmava.”

• Cap d’ase(Lavandula stoechas L.)
• →“Cap d’ase, flor de vent, si l’olores, et calma el pensament.”

• Verdolaga (Portulaca oleracea)

• →“La verdolaga, com més la trepitges, més s’aixeca.”

Qualsevol aportació o suggeriment sobre aquest tema serà ben rebut al correu
joan@rourejuni.cat