Herbes i remeis de sempre – Castellbisbal

🌿 Les herbes que curaven

Remeis de bosc i hort tal com es deien abans

Quan teníem mal de panxa o ens agafava la tos, la iaia no corria pas a la farmàcia: bullia farigola, camamilla o poliol. Aquí t’expliquem com se’n servien i com les anomenaven per aquestes contrades, cap a mitjan segle XX.

🍃 Les herbes remeieres a Castellbisbal

Un passeig per la saviesa natural del nostre entorn

Entre turons, marges i camins de bosc, Castellbisbal conserva un llegat viu: les herbes remeieres. Transmeses de mares a filles, aquestes plantes han servit per guarir, cuidar i viure més a prop de la natura.

🌱 Un patrimoni viu

La gent de poble encara recull herbes a la primavera, guiats per la lluna i la floració. És una tradició que no s’ha perdut, ni al camp ni a la memòria.

🌾 Un entorn ric i generós

Els boscos i rieres de Castellbisbal fan créixer un munt d’herbes útils: al marge, a les clarianes, entre sembrats. Aquí et mostrem les més conegudes.

👉 Clica sobre el nom de cada herba per veure’n la fitxa:

  • Farigola (Thymus vulgaris)
    → “Va bé per la tos i per escalfar el pit. Se’n fa infusió amb mel.”

  • Romaní (Rosmarinus officinalis)
    → “Per quant tens el cos baldat. Se’n fa oli per fregar les cames.”

  • Camamilla (Camamilla de bosc / camamilla fina)
    → “Pel mal de panxa i si tens mal humor d’estómac.”

  • Marialluïsa (Maria Lluïsa)
    → “Per fer baixar la menja i calmar els nervis.”

  • Menta  (Menta borda)
    → “Quan tens el ventre inflat, o pel mal alè.”

  • Sajolida (Saborida)
    → “Se’n posava a la botifarra per digerir millor.”

  • Hisop (Isop)
    → “Per quant tens el coll encetat. Se’n feien gàrgares.”

  • Malva (Malba)
    → “S’hi feien cataplasmes per a les inflamacions.”

  • Dent de lleó (Pixallits)
    → “Bon depuratiu per netejar el cos.”

  • Ortiga (Urtiga)
    → “N’hi ha que la bullien per combatre l’anèmia.”

  • Fonoll (Funoll)
    → “Si tens ventositats. També se’n donava als nadons.

  • Sàlvia (Salvìa)
    → “Per fer gàrgares quan tens mal de coll.”

  • Ruda (Ruta)
    → “A la padrina li feia servir per regular els dies.”

  • Llorer (Lloré)
    → “Pel menjar i també per a les digestions fortes.”

  • Calèndula (Flor de mort)
    → “Se’n feien ungüents per a les ferides.”

  • Alfàbrega (Alfavaguera)
    → “Per aromatitzar, però també calmava.”

  • Cap d’ase(Lavandula stoechas L.)
  • →“Cap d’ase, flor de vent, si l’olores, et calma el pensament.”
  • Verdolaga (Portulaca oleracea)

  • →“La verdolaga, com més la trepitges, més s’aixeca.”

Agraïment especial a Albert Escayol Fernández per permetre l’ús del seu llibre Caminades Conscients per la Natura com a font d’inspiració i coneixement, i a Alfred Bellés, per la seva experiència i suport en la revisió i millora de la informació, ajudant a polir detalls i assegurar la qualitat del contingut.

Qualsevol aportació o suggeriment sobre aquest tema serà ben rebut al correu
joan@rourejuni.cat