Les campanes de Sant Vicenç de Castellbisbal

Església i campanar de Sant Vicenç de Castellbisbal
Patrimoni de Castellbisbal

Les campanes i el campanar

Exterior de l’església de Sant Vicenç de Castellbisbal

Una mirada al campanar, a l’exterior de l’església i als sons que durant generacions han marcat les hores, les festes, la pregària, els enterraments i la vida quotidiana del poble.

01

El campanar, una veu del poble

El campanar de Sant Vicenç ha estat durant segles un punt de referència visual i sonor de Castellbisbal. Les campanes no només anunciaven els actes religiosos: també avisaven de tempestes, festes, batejos, defuncions i altres moments importants de la comunitat.

Aquesta pàgina reuneix fotografies actuals de l’exterior, enregistraments dels tocs tradicionals i una síntesi de la documentació històrica conservada sobre les campanes i el rellotge del campanar.

02

Galeria exterior

Fotografies originals del conjunt parroquial i del campanar.

03

Els tocs tradicionals

Escolta els enregistraments conservats i descobreix què anunciava cada toc.

Toc d’Avemaria
Primer toc de missa
Segon toc de missa
Tercer toc de missa
Toc de Veniu-veniu
Toc de Rosari
Repic de festa
Repic general
Toc de bon temps
Toc d’albat
Toc de difunts — dona
Toc de difunts — home
Toc d’alarma

Avemaria

Es tocava cada dia, des del cor: en sortir el sol, a la una i a l’entrada de vespre. S’utilitzava la campana gran, Josepa–Francesca.

Seqüència: 3 vegades 3 tocs, pausa i una tanda de 12 tocs.

Segon toc

Es tocava els festius, des del cor, per anunciar que faltava una hora per començar la missa.

Seqüència: 3 vegades 12 tocs i, per acabar, 2 tocs secs.

Veniu-veniu

Era l’avís que faltava un quart d’hora per començar la missa, també amb la campana gran.

Seqüència: 12 tocs, pausa i 4 tocs cada 10 segons fins a l’inici de la missa.

Rosari

Es tocava el diumenge a la tarda per anunciar l’inici del rosari.

Seqüència: 30 tocs i 2 tocs secs per finalitzar.

Repic

Es tocava cada vigília de festa i els diumenges, des del campanar, amb les dues campanes petites: Petra–Sebastiana i Josepha.

Seqüència: començava lentament i accelerava de mica en mica.

Repic general

Reservat a festes assenyalades, com Corpus, Festa Major i batejos. Al repic normal s’hi afegien les dues campanes grans.

Final: desacceleració i 2 tocs secs amb les campanes petites.

Difunts

Servia per anunciar la mort d’una persona i també acompanyava l’enterrament. La documentació descriu combinacions de tres campanes, amb pauses i repeticions.

Albat

Es tocava per avisar de la mort d’un albat, amb les dues campanes petites.

Seqüència: 3 tandes de 3 tocs de cada campana, un breu repic i una darrera tanda de 3 tocs.

Bon temps

Es tocava quan s’acostava una tempesta que amenaçava la collita de raïm. L’ordre dels tocs podia variar segons la direcció de la tempesta.

Seqüència: alternança de les dues campanes petites fins que la tempesta s’allunyava o començava la pedregada.

04

Apunts d’història

Una selecció cronològica de les notes històriques conservades.

1827

Noves campanes

La documentació parroquial recull la fabricació i instal·lació de noves campanes, amb el rector Pau Sagau i el campaner Josep Marcoval entre els protagonistes de l’operació.

1830

Un gran rellotge al campanar

S’instal·la un rellotge públic al campanar. Les notes expliquen el cost de la màquina, les campanes de les hores i dels quarts i la participació econòmica de propietaris i veïns.

1853

Renovació de les campanes

Un contracte amb Isidre Pallés, llauner de Barcelona, estableix la construcció de campanes noves aprofitant el metall vell i en fixa les condicions de pes, qualitat, pagament i garantia.

1881

El rellotge torna a donar feina

Els comptes parroquials documenten reparacions i treballs al rellotge del campanar, una maquinària que exigia manteniment regular.

1936

La pèrdua de les campanes

Durant la Guerra Civil, les campanes van ser baixades del campanar i trencades. El text històric recorda amb tristesa aquell episodi.

1942

El so torna al campanar

Les noves campanes van ser consagrades durant la Festa Major d’estiu i tornaren a repicar solemnement des del campanar.

1964

Canvi d’època

La documentació parroquial recull la renúncia del campaner i les dificultats per mantenir el sistema tradicional de tocs manuals.

1979–1982

Restauració i electrificació

Es restauren elements del campanar i les campanes, i s’avança cap a l’electrificació. El 22 de gener de 1982 s’estrena la nova instal·lació amb un repic de campanes.

05

Materials del projecte

El contingut d’aquesta pàgina s’ha preparat a partir dels materials reunits per al projecte.

FotografiesVistes actuals de l’exterior, el campanar, la teulada, l’absis i l’entorn.
ÀudiosEnregistraments dels diferents tocs tradicionals de campanes.
Notes històriquesDocumentació sobre les campanes, els campaners, el rellotge i les restauracions.
DescripcionsIdentificació de punts de vista i elements visibles en diverses fotografies.
Les campanes i el campanar · Sant Vicenç de Castellbisbal