Els caragols a Castellbisbal

“Quan la vinya, la barraca i el poble eren una mateixa vida”

🐌 Els caragols a Castellbisbal

Quan els caragols eren festa

A mitjan segle XX, Castellbisbal era un poble eminentment pagès. Els caragols, que avui sovint es veuen com un producte de gurmet, eren aleshores un regal senzill de la natura. Però cada vegada que se’n feia un àpat, es vivia com una autèntica festa: reunió de família, d’amics i de veïns, amb bon vi i taula ben parada.

“La verdura i la menja eren de casa; collit i menjat. Normalment s’hi bevia vi de la pròpia collita.”

Del marge al plat

Els caragols es collien sobretot a l’hort i a la vinya, aprofitant les feines de cada dia. No calia sortir-ne a buscar expressament: els marges i els conreus ja en donaven prou. Les varietats més comunes eren els vinyals, els bovers i les mongetes, aquestes últimes especialment apreciades.

“Els trovàvem a l’hort i la vinya; no hi anàvem expressament. Les mongetes eren molt apreciades.”

— M.P.

El dejuni i la paciència

Un cop recollits, els caragols es guardaven en caragoleres, on dejunaven durant dies o setmanes (fins i tot un mes segons algunes cases). Després es netejaven amb cura: primer en un cubell amb aigua (tapat perquè no s’escapessin), en acabat amb aigua bullent perquè sortissin de la closca i, finalment, es fregaven amb sal i vinagre fins que l’aigua quedava neta. Algunes cuineres hi afegien camamilla o llaurer per donar més sabor.

“Dejunaven a la caragolera un mes. L’endemà de tenir-los en aigua, els netejàvem amb vinagre i sal fins que l’aigua sortia clara.”


— M.P.

“El rentat, tres vegades amb gibrell i sal; i al brou hi posàvem una monyeca de camamilla.”

— M.A.

Els plats i els sabors

  • Amb allioli, senzill i gustós.
  • Amb sofregit de ceba i tomàquet, perfecte per sucar-hi pa.
  • Amb bitxo, per donar un punt picant.
  • Segons l’economia de cada casa, fins i tot amb conill, convertint-lo en banquet.

“Sempre amb allioli o amb suquet de tomàquet i ceba; era molt bo per sucar pa.”

— LL.R.

“Sofregit amb ceba, tomàquet i pebrot; hi afegíem una monyeca de camamilla i, segons la cuinera, fulles de llaurer.”

— M.A.

Eren plats fets amb verdures i productes de la mateixa pagesia: collit i menjat, amb una qualitat difícil d’igualar avui. El vi, també casolà i sovint de collita pròpia, hi era sempre present.

Àpats compartits

Els àpats de caragols eren sobretot una ocasió de germanor. Famílies i colles d’amics s’aplegaven i en cuinaven quilos i quilos en una sola trobada. Era menjar senzill, però viscut com una festa.

“El fill, amb uns amics, feien un àpat al mes. Quan va tocar a casa seva, en van cuinar 22 quilos amb allioli, ceba i tomàquet; tothom els va felicitar.”

— M.P.

D’ahir a avui

Avui, els caragols s’associen sovint a restaurants i a plats gurmet. Però a Castellbisbal, fins fa poques dècades, eren sobretot un símbol de la vida pagesa: aprofitar el que donava la natura, compartir-ho a taula i celebrar-ho amb vi propi i bona companyia.

Veus de Castellbisbal

Fragments de testimonis que van viure la tradició dels caragols a mitjan segle XX.

M.P.

  • On: A l’hort i a la vinya; es collien aprofitant la feina.
  • Quan: Tot l’any menys l’estiu.
  • Varietats: Mongetes (molt apreciades), Bover, Vinyals.
  • Dejuni i neteja: Caragolera un més; una nit en cubell amb aigua (tapat); aigua bullent per estirar-los; neteja amb sal i vinagre fins que l’aigua queda clara.
  • Cuina: Allioli; sofregit de ceba i tomàquet; amb bitxo.
  • Vivència: Àpats de festa; en una trobada en van cuinar 22 kg i van rebre felicitacions.

P.J.

  • On: A la vinya, sobretot a la primavera; bover i vinyals.
  • Dejuni: A la caragolera fins a tenir prou per fer l’àpat.
  • Cuina: Bullits amb patates aixafades i maionesa.
  • Context: Dies de pluja, tothom a casa; era una festa.

M.A.

  • On: A la vinya i a l’hort (primavera i tardor); vinyal i bover.
  • Dejuni: Caragolera uns deu dies; rentat tres vegades amb gibrell i sal.
  • Cuina: Allioli; tomàquet, ceba, pebrot; una monyeca de camamilla; sovint encara avui.

LL.R.

  • Cuina: Amb allioli i amb suquet de tomàquet i ceba (ideal per sucar pa).
  • Freqüència: Tres vegades l’any; també es collien per vendre al mercat.
  • Dejuni: Caragolera.

Agraïments

Volem donar les gràcies a totes les persones de Castellbisbal que han compartit els seus records i experiències al voltant dels àpats de caragols. Gràcies a elles podem conservar aquesta memòria viva i fer-la arribar a tothom.

Aquest recull és obert i en constant creixement. Si tens records, receptes o anècdotes que vulguis compartir, ens farà molta il·lusió rebre-les al correu:
joan@rourejuni.cat