Arxiu de la categoria: pensaments

President Mas: “Hem d’impulsar un moviment per superar el 50% a favor de la sobirania i articular un país pròsper, modern i just”

6 febrer, 2016pensamentsadmin

Concreta que “cal dotar CDC d’un esperit fundacional, com el moment que viu el país” i, paral·lelament, avança que impulsarà “una plataforma amb gent aliena al partit per repensar el futur del país”

El president Artur Mas ha avançat aquest migdia davant del Consell Nacional de Convergència Democràtica de Catalunya que cal “impulsar un moviment per superar el 50% a favor de la sobirania i articular un país pròsper, modern i just”. El màxim dirigent del partit ha detallat com s’ha d’articular aquest moviment perquè assoleixi un “espai ampli i central de país”.
D’una banda, ha assegurat que aquest moviment passa “per dotar Convergència Democràtica d’un esperit fundacional, com el moment que viu el país”. I de l’altra, ha assenyalat que impulsarà i articularà una plataforma amb gent que“sense ser del partit, ajudi a repensar i a dissenyar el futur del país, per arribar a una confluència i síntesi del moviment del partit i del que no ho és”.
D’aquesta manera, el president Mas ha exposat davant dels consellers nacionals com generar aquest “moviment influent, útil i decisiu amb vocació d’ocupar tant com pugui el centre polític del país” -amb el partit i la plataforma paral·lelament- per construir un nou Estat i definir com ha de ser en el futur. “Es tracta de que quan tinguem la Catalunya definitivament sobirana, quan tinguem l’Estat o quan es redacti la Constitució, la nostra visió hi sigui incorporada o pugui ser majoritària”, ha afirmat el president Mas, per “no deixar el camp de les idees a l’unionisme espanyol, ni a l’esquerra doctrinària i populista catalana”.
També ha valorat la decisió presa fa un mes i que va possibilitar la constitució del Govern i ha assegurat que “vist el president i el nou govern, es demostra un encert molt gran”. El president Mas ha concretat que ara “no només podem continuar el projecte sobiranista, sinó que hem d’arribar-lo a completar”.
I en aquest sentit, ha apuntat que el sobiranisme és “l’únic projecte que a dia d’avui té cos a Catalunya”. I l’ha contrastat amb el projecte alternatiu, “el de l’unionisme, estatalista espanyol que vol una Catalunya residualitzada amb poc poder i amb poca influència; que treballi, que produeixi i que calli, que faci folklore i que parli un dialecte i no una llengua”.

Forcadell: “Els partits espanyols s’han de preocupar que hi hagi govern a Espanya i nosaltres que vagi bé Catalunya”

23 gener, 2016pensamentsadmin

La presidenta del Parlament de Catalunya es pregunta si el referèndum promès per Podem s’ha convertit en el “ministeri de la Plurinacionalitat”

ACN – L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ

La presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, ha desvinculat la política catalana de l’espanyola i ha assegurat que “els partits polítics espanyols s’han de preocupar que hi hagi govern a Espanya” i “nosaltres en què vagi bé Catalunya”.

En una visita a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà), Forcadell ha qüestionat que un “ministeri de la Plurinacionalitat”, plantejat pel líder de Podem divendres, pugui gestionar un referèndum per a Catalunya. “Podem havia dit que faria el referèndum; no sé si ara no fan el referèndum i ho ha traspassat a aquesta cartera de Plurinacionalitat”, ha afirmat.

De totes maneres, la presidenta de la cambra catalana ha insistit que “és una proposta de partits polítics espanyols” i que a Catalunya estan “treballant per un país millor”.

El tarannà humà i cristià del president Carles Puigdemont

15 gener, 2016pensamentsadmin

El president Carles Puigdemont és de tarannà humanista i cristià. Així és trasllueix amb unes quantes pinzellades de la seva vida.

– Puigdemont neix el 29 de desembre del 1962. De jove passa dies d’alguns estius a Poblet convivint amb la comunitat de monjos. Allà coneix al llavors abat Maür Esteva. Ambdós es retrobaran anys després com es veurà al final d’aquesta crònica.

– Juny de l’any 2000. Carles Puigdemont es casa amb la romana Marcela Topor en una cerimònia íntima a l’Ajuntament de Roses. Dies després celebren a Romania una cerimònia de ritus ortodoxa.

– Febrer del 2010. Puigdemont comenta en el seu bloc una afirmació d’Artur Mas que diu que aires de canvi bufen a Catalunya. El comentari de l’ara nou president consisteix en reproduir l'”Oració al Crist de la tramuntana”. És una icona religiosa empordanesa fruit de la creativitat del poeta Carles Fages de Climent i del pintor Salvador Dalí. Puigdemont explica que els versos del poema mostren com aquest país, Catalunya, té molt de blat de bon aprofitar. L'”Oració al Crist de la tramuntana” diu així: Braços en creu damunt la pia fusta, Senyor, empareu la closa i el sembrat, Doneu el verd exacte al nostre prat i mesureu la tramuntana justa que eixugui l’herba i no ens espolsi el blat.

– Maig del 2015. D’una entrevista a Puigdemont:

Pregunta: ¿Quin lema teniu a la vida? Resposta: “En tinc un de molt cristià que és ‘estima els altres com a tu mateix’. Pregunta: ¿La millor cosa que heu fet com a batlle de la ciutat? Resposta: “És molt íntima. Acompanyar persones que ho passen malament en el terreny personal i familiar. En situacions dramàtiques, donar-los aquest escalf, que és un servei que s’ha de fer i qui el rep ho agraeix moltíssim”.

– Juliol del 2015. Puigdemont comenta en el seu bloc la mort de la jove periodista i políticament sobiranista Natàlia Molero. Escriu: “La Natàlia no s’ha rendit. El seu cos ha estat derrotat per una malaltia voraç, massa aviat i en un moment injust. Però la seva ànima continua lliure, com ella volia que també fos el seu país. Descansa en pau, amiga”.

-I per acabar retornem a la trobada del començament entre Maur Esteva i Carles Puigdemont. Passen els anys. És un dia d’agost del 2013. Maur Esteva ja és abat emèrit. Es troba a Girona amb el seu alcalde que es Carles Puigdemont. Dinen uns quants amics. Després de l’àpat, l’abat pregunta a un dels comensals: “Carles seria un bon president de la Generalitat, no creus?”. L’abat Esteva va morir un any després. Però la profecia s’ha acomplert. Dos anys i cinc mesos després d’aquella trobada, Carles Puigdemont ,és president de Catalunya. I com intuïa l’abat, serà un gran president.