Mostra totes les entrades de admin

Puigdemont demana als catalans que li donin força el 26-J per negociar a Madrid els termes de la independència

pensaments

Mas reivindica el suport a CDC perquè és el vot “fiable i útil” i no té “segones agendes”

– El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha demanat als catalans que li donin força el proper 26-J per negociar a Madrid els termes de la independència. “Jo vull tenir molta força al darrere, vull que les posicions que defensi el Govern vinguin avalades per una gran força de gent insubornable”, ha reclamat en el míting central de CDC a Vic. També el president convergent, Artur Mas, ha reclamat reforçar Puigdemont el proper diumenge perquè no depengui de la CUP. Mas ha reivindicat el suport a Convergència perquè és el vot “fiable, de la utilitat”, i perquè és una formació que “no té segones agendes”. El cap de llista, Francesc Homs, ha fet al·lusió a la vista de Mariano Rajoy a Lleida i ha criticat que el PP tingui una mirada sobre la realitat catalana “com si fos de la seva propietat”.

   Miquel Calçada revela que votarà Santi Vidal el 26-J en lloc de a si mateix

El cap de llista de CDC al Senat per Barcelona, Miquel Calçada, ha revelat aquest diumenge durant el míting central de campanya que el 26-J votarà el jutge Santi Vidal, que es presenta per ERC, en lloc de a si mateix. Sí que marcarà les creus dels altres dos candidats de CDC, Clara Tarrida i Quim Clavaguera, a més d’optar per la llista que encapçala Francesc Homs al Congrés. Calçada ha argumentat que ja va apostar per Vidal el 20-D i que no li agrada votar-se a si mateix. Al seu parer, el que cal és ara “donar un senyal ben clar i fer una votació massiva per la independència, i que cadascú voti l’opció sobiranista que vulgui”. Per la seva part, el president convergent, Artur Mas, ha apuntat amb ironia que ell sí que posarà la creueta a la casella de Calçada. “I us demano que a part d’ell que no es despisti ningú més”, ha afegit.

Santi Vidal respon a Miquel Calçada: “El suport és mutu”

El cap de llista al Senat pels republicans no revela explícitament si votarà el convergent però garanteix que “de ben segur” faran “una feina immensa a Madrid”
ACN Barcelona .- El jutge i cap de llista d’ERC al Senat, Santi Vidal, ha respost a la declaració d’intencions del seu homòleg per CDC, Miquel Calçada, de cara a les eleccions del 26-J. El candidat al Senat per Convergència ha assegurat que votarà Vidal enlloc de si mateix perquè ja va fer-ho el 20-D i perquè no li agrada votar-se a si mateix. El republicà li ha respost aquest diumenge des de les xarxes socials: “El suport és mutu! De ben segur que farem una feina immensa a Madrid”, ha escrit al Facebook.

Els diputats estonians consideren que “les aspiracions catalanes són comprensibles per al seu poble”

pensaments

El secretari d’Exteriors del Govern es reuneix amb el grup de suport a Catalunya del Parlament d’Estònia

ACN Tallinn (Estònia) .- El secretari d’Afers Exteriors i de la Unió Europea del Govern, Jordi Solé, i el secretari general del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), Albert Royo, s’han reunit aquest dimecres al migdia al Parlament d’Estònia, a Tallinn, amb una representació del grup que es va crear fa dos mesos per fer seguiment i donar suport al procés català. La delegació estoniana ha estat encapçalada pels dos copresidents de l’esmentat grup: Mark Soosar, del partit governamental SDE (socialdemòcrata) i Aadu Must, del partit a l’oposició ECP (social-liberal). Els dos representants catalans han posat al dia els diputats estonians sobre la situació política actual a Catalunya i sobre els possibles escenaris que poden resultar de les eleccions espanyoles del dia 26 de juny. Segons fonts del Govern català, els diputats del país bàltic han manifestat que “les aspiracions catalanes són comprensibles per als estonians” i han expressat el seu desig que s’arribi “a una solució pacífica i pactada”

El grup de suport a Catalunya del Parlament estonià es va crear el mes d’abril passat. Una desena de membres de la cambra es van organitzar per seguir de prop el desenvolupament del procés català i el full de ruta de transició cap a la independència d’acord amb el pla de govern de Junts pel Sí. D’aquesta manera la cambra d’Estònia s’afegia a altres parlaments que han abordat el procés sobiranista català. El mes de maig de 2015 el Parlament de Dinamarca va aprovar una moció a favor del dret a decidir dels catalans.

Mas: “La paraula de la CUP no val absolutament res”

pensaments

L’expresident de la Generalitat assegura que Puigdemont “va triar l’opció menys dolenta”, la de sotmetre’s a una qüestió de confiança

“La paraula de la CUP no val absolutament res”. Amb aquesta contundència s’ha expressat aquest matí l’expresident de la Generalitat Artur Mas, l’endemà que els pressupostos no fossin admesos a tràmit pel Parlament, després que la CUP no aixequés el veto als comptes del Govern. En una entrevista al programa ‘El Món a Rac1’, Mas ha argumentat que “4 o 5 mesos després de signar un acord, en el tema més important de la legislatura des del punt de vista de fer funcionar el país, s’ho carreguen”. D’aquesta manera, per Mas, “l’aliat no era aliat, no té paraula”, i ha destacat que “les carícies a certa gent de la CUP s’acaben convertint en ganivetades per l’esquena”.

El també líder de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) ha opinat que “des del moment que la CUP va començar a fer de CUP, a tocar el voraviu, ens vam començar a imaginar escenaris de possible sortida a aquesta situació”, però ha reconegut que “jo ja he fet un màster amb això de la CUP, i m’imaginava que aquest era un escenari perfectament possible”. Tot i això, ha matisat que “no hi ha la CUP, hi ha les CUP, però sempre s’imposa la dura i l’intransigent”.

Per l’expresident de la Generalitat, aquesta decisió de la CUP “ha tocat molt greument el mandat democràtic del 27-S“, i ha avisat que “si la CUP segueix fent de CUP potser s’enfonsarà tot”.

En relació al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i a la decisió de sotmetre’s al setembre a una moció de confiança, Mas ha dit que tenia tres opcions, “i va triar la menys dolenta“. Les altres dues eren “no fer res (típic d’alguns, però no de la gent de CDC que ens la juguem)”, i “oblidar-se del mandat democràtic del 27-S i en lloc de tirar cap a l’Estat català fer un cop de timó i abandonar el full de ruta cap a la independència”.

 

 

Les estelades es van fer ben visibles al Vicente Calderón

pensaments

 

http://www.elpunt.cat

Concepción Dancausa no va sortir-se amb la seva i les estelades es van fer ben visibles al Vicente Calderón. L’intent de prohibir l’entrada de la bandera que exemplifica els anhels de llibertat del poble de Catalunya va encoratjar l’afició del Barça a lluir-la amb orgull durant tot el dia pels carrers de Madrid. En bandera, en samarretes i en bufanda penjada al coll o en barretines. L’estelada és una bandera que sempre ha acompanyat l’afició blaugrana en els seus desplaçaments i ahir no va ser una excepció, malgrat els intents de la delegada del govern a Madrid. Finalment, però, es va imposar el seny i el jutge va acceptar el recurs del grup Drets i va aixecar la prohibició.

Aquesta decisió no va agradar a certs sectors, com per exemple, l’associació España Generosa, que pels voltants del Vicente Calderón repartia banderes espanyoles com un acte més de la campanya Marca-li un gol a l’independentisme. Els aficionats del Sevilla, com sempre, també van penjar banderes espanyoles al seu gol i durant el dia van entonar un càntic simpàtic sobre tota la polèmica: “Menos esteladas y más cerveza helada”. Alguns sevillistes es van pintar l’estelada a la cara en una clara mostra de suport a la llibertat d’expressió.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que finalment sí que va assistir a la final, va afirmar que l’intent de prohibir l’entrada de les estelades havia estat una errada greu de Dancausa però que volia tancar un tema que “mai s’hauria d’haver obert”.

A les localitats del gol del Barça hi havia banderoles amb els colors blaugrana i la senyera amb l’escut al mig que els aficionats van fer onejar quan l’equip va saltar al camp. Bona part de l’afició del Barça tampoc va faltar a la seva cita amb la xiulada a l’himne espanyol quan aquest va sonar per megafonia, i en el minut 17 no van faltar els clàssics crits d’independència, que ja s’havien sentit just després de l’himne. A les xarxes socials hi va haver força polèmica perquè la realització no va enfocar el sector dels seguidors del Barça, ple d’estelades.

GRA245. MADRID, 22/05/2016.- La afición del FC Barcelona en las gradas del estadio Vicente Calderón, en Madrid, donde esta noche se disputa la final de la Copa del Rey entre el Sevilla FC y el FC Barcelona. EFE/Chema Moya 4651#Agencia EFE

LA DIADA DE SANT JORDI

pensaments

és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l’olor que en fan els aires,
i les veus que van pel vent:
“Sant Jordi mata l’aranya”.
L’aranya que ell va matar
tenia molt mala bava,
terenyinava les flors
i se’n xuclava la flaire,
i el mes d’abril era trist
i els nens i nenes ploraven.
santjordiindex
Quan el Sant hagué passat
tot jardí se retornava:
perxò cada any per Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l’olor que en fan els aires.

Joan Maragall (1860-1911)

Mossèn Ballarín

pensaments

 

  • Mossèn Ballarín fotografiat al seu domicili de Berga en motiu d’una entrevista per aquest diari Foto: QUIM PUIG / ARXIU.
JORDI PUJOL – EXPRESIDENT DE LA GENERALITAT

Fa temps que no dic ni escric res en els mitjans de comunicació. N’estic molt al marge. I crec que així ha de ser. Però avui faré una excepció. Amb motiu de la mort de mossèn Ballarín. Del meu amic mossèn Ballarín. Que vàrem enterrar fa pocs dies a Gósol.

Perquè el va commoure i entristir molt tot el problema que a hores d’ara tinc. Des de la carta que vaig fer pública el dia 25 de juliol del 2014. Repeteixo: el va commoure i el va entristir. I me’n va parlar amb llenguatge i actitud d’home just. D’home capaç de comprendre i estimar, però també exigent i just. I va fer una altra cosa: sense deixar de ser just i exigent va parlar afectuosament de mi. Sense condescendència. En allò i en la forma que entenia que es podia i que s’havia de fer. El cas és que ho va fer. I li ho agraeixo.

I li agraeixo més coses. Li agraeixo la seva estimació per Catalunya, la seva visió generosa i esperançada de la vida i la seva fe cristiana no gens encarcarada. I que tot això durant tota la vida ho ha anat no només predicant sinó transmetent. Transmetent a molta gent jove, i després ja no tan jove però activa i compromesa fins al final. Tant és així que durant dècades hi ha hagut a Catalunya fets i canvis i iniciatives i grups de gent d’ordre divers –espiritual, polític, social, nacional– en els quals la influència de mossèn Ballarín ha tingut un paper important. Els qui ho hem viscut des de la proximitat i també amb una certa perspectiva general, però també des de la vivència i la consciència del risc ètic i social que comporta un compromís de vida, sabem que en el fons de moltes iniciatives espirituals, socials i de país mossèn Ballarín hi ha tingut un paper important. N’hem d’estar-li molt agraïts.

Perquè en un país i en una societat de vegades passen fets negatius. De vegades hi ha persones que fallen. I això fereix molt la sensibilitat de la gent. I s’entén. A aquests, mossèn Ballarín els hauria dit allò que deia al seu admirat Charles Péguy, que va ser mestre seu i d’algú més a casa nostra. Els diria, pensant en el país en general, i amb la capacitat que tenia de tenir una visió ampla i generosa, que “finalment els plens pesen els buits”.

Més enllà dels nostres problemes individuals i col·lectius, petits i grossos, i d’errors i falles, i més enllà també de l’expiació i la reparació necessàries –i que no es poden defugir– podem mantenir viva l’esperança perquè hem tingut gent com mossèn Ballarín. Que han sumat molt. Tant que el país pot tenir l’esperança que al capdavall haurà sumat més que no pas restat. Gràcies a gent com ell.

Que es Setmana Santa ?

pensaments

 

La Setmana Santa és el moment més important de l’any litúrgic cristià. Es tracta d’un conjunt de celebracions que tenen lloc entre el divendres abans del diumenge de Rams i el diumenge de Pasqua o, ja en el terreny de les festes populars, eldilluns de Pasqua. A través d’un vast i ric conjunt de pràctiques festives –processons, escenificacions teatrals i altres activitats litúrgiques i rituals- la comunitat cristiana recorda i recrea els darrers moments de Jesucrist a la Terra, el que hom coneix com a la Passió, Mort i Resurrecció. És a dir, des que Jesús arriba a Jerusalem procedent del desert i ja proclamat Salvador, fins que és processat, mort clavat a la creu, enterrat i fins que ressuscita.[1][2]

La ubicació al calendari d’aquestes celebracions canvia cada any i oscil·la entre els mesos de març i abril, ja que la data de la Pasqua es fixa a partir de la primera lluna plena de primavera.[2] Per això, la majoria d’aquests actes se celebren sota la lluna plena de març-abril.[1] D’altra banda, les esglésies occidental i oriental utilitzen calendaris diferents per determinar el dia de Pasqua (el calendari gregorià a Occident i el calendari julià a Orient).

https://ca.wikipedia.org/wiki/Setmana_Santa

Financial Times situa Catalunya com a millor regió del sud d’Europa pels inversors

pensaments

Barcelona també ocupa un lloc destacat en els rànquings de les ciutats

Guifré Jordan @enGuifre– Catalunya serà la millor regió del sud d’Europa per fer-hi inversions durant el 2016 i 2017. Com a mínim això diu el Financial Times en l’últim número de la revista fDi Magazine, en què ofereix diferents rànquings de ciutats i regions on Barcelona i Catalunya surten molt ben parades. De fet, la projecció de la prestigiosa publicació serveix per desmentir de nou l’argument unionista que les empreses fugen del país per la incertesa del procés.

Catalunya és el quart lloc del continent amb una millor estratègia per a captar inversors

Catalunya supera en el rànquing de regions del sud d’Europa a Istanbul, Madrid, la Llombardia i el País Basc, per aquest ordre. Encara està lluny, però, de les grans d’Europa: Rin del Nord-Westfàlia torna a ser la primera del continent, seguida per Île-de-France, el sud-est d’Anglaterra i Baden-Württemberg. El Principat ocupa el lloc 23, entre Brabant (Holanda) i Flandes. Destaca, però, com a setè territori més ‘business-friendly’ del continent i quart amb una millor estratègia per a captar inversions, sobretot gràcies a Barcelona, en una classificació encapçalada per Escòcia.

Barcelona, la tercera ciutat del sud d’Europa

De fet, la revista també ofereix anàlisis de ciutats on invertir pel període 2016-2017 i la ciutat comtal és la primera en estratègia. En destaquen la construcció de la Línia 9 de metro, el web i els esforços de l’Ajuntament per formar el personal perquè pugui oferir els millors serveis als inversors. La publicació de Financial Times posa Barcelona en el cinquè lloc del continent en ciutat ‘business-friendly’ i en el desè en connectivitat. En conjunt, és la tercera població del sud d’Europa on invertir.

Puigdemont aire fresc per al procés

pensaments

Tot i que la designació a dit de Carles Puigdemont no va ser potser la més adient, la veritat és que un mes després de la seva presa de possessió aquest apunta maneres. Puigdemont ja ha donat mostres d’una nova manera de fer i d’un nou tarannà que ens fa tenir l’esperança que els problemes del passat pel que fa a “la coincidència i la complicitat”

que tantes vegades ha defensat el nostre col.lectiu tornaran a ser, ara si, una norma d’actuació per a  la presidència de la Generalitat.

El president Puigdemont, doncs, està demostrant que no és ni serà una titella de ningú i que agradi o no disposa d’un estil propi que utilitza unes formes d’escenificació i de publicitació del seu missatge molt diferents a les de l’anterior president.

La bona gent del sobiranisme i l’independentisme necessitava l’aire fresc del president Puigdemont i a la vegada també la seva capacitat i contundència de rèplica . Capacitat que va demostrar amb escreix fa uns dies a T8 en una entrevista plena de paranys que li va fer Josep Cuní i dels que el president en va sortir indemne.

L’artilleria mediàtica de l’unionisme s’haurà, per tant, de replantejar la seva estratègia. Els punts d’erosió que utilitzaven fins ara ja no els serveixen i això els té desorientats.

Puigdemont, Junqueras i Romeva. Tots tres coincideixen, tot i que amb estils diferents, en aquesta nova manera de fer i entendre la política de la que ja ens ha ofert diverses mostres el nou president.

Tenim per endavant disset mesos que seran, de ben segur, d’enfrontament amb l’estat i en els que caldrà, per tant, actuar amb responsabilitat però també amb fermesa  i caldrà, sobretot,  que cada pas compti amb el suport de tot el sobiranisme. Paral·lelament , a més a més, s’haurà de treballar per tal de guanyar  suports d’alguns sectors de la societat civil catalana i de les forces polítiques d’esquerra a l’opció del dret a l’autodeterminació. Estem segurs que si hi ha una persona capacitada per aconseguir sumar aquests suports és el president Carles Puigdemont.

Així, el Col·lectiu Joan Crexell conjuntament amb altres grups d’opinió  continuarem treballant per aconseguir un estat d’opinió favorable al procés i per lluitar contra aquells que el volen aturar, però a la vegada explicant la veritat: que el camí que tenim per endavant no és fàcil i que caldrà enfrontar-nos de ben segur a moments d’incertesa i fins i tot de ruptura als que haurem de fer front amb unitat i determinació.