Autor: admin

L’expresident de la Generalitat assegura que Puigdemont “va triar l’opció menys dolenta”, la de sotmetre’s a una qüestió de confiança

Concepción Dancausa no va sortir-se amb la seva i les estelades es van fer ben visibles al Vicente Calderón. L’intent de prohibir l’entrada de la bandera que exemplifica els anhels de llibertat del poble de Catalunya va encoratjar l’afició del Barça a lluir-la amb orgull durant tot el dia pels carrers de Madrid. En bandera, en samarretes i en bufanda penjada al coll o en barretines. L’estelada és una bandera que sempre ha acompanyat l’afició blaugrana en els seus desplaçaments i ahir no va ser una excepció, malgrat els intents de la delegada del govern a Madrid. Finalment, però, es va imposar el seny i el jutge va acceptar el recurs del grup Drets i va aixecar la prohibició.

Aquesta decisió no va agradar a certs sectors, com per exemple, l’associació España Generosa, que pels voltants del Vicente Calderón repartia banderes espanyoles com un acte més de la campanya Marca-li un gol a l’independentisme. Els aficionats del Sevilla, com sempre, també van penjar banderes espanyoles al seu gol i durant el dia van entonar un càntic simpàtic sobre tota la polèmica: “Menos esteladas y más cerveza helada”. Alguns sevillistes es van pintar l’estelada a la cara en una clara mostra de suport a la llibertat d’expressió.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que finalment sí que va assistir a la final, va afirmar que l’intent de prohibir l’entrada de les estelades havia estat una errada greu de Dancausa però que volia tancar un tema que “mai s’hauria d’haver obert”.

A les localitats del gol del Barça hi havia banderoles amb els colors blaugrana i la senyera amb l’escut al mig que els aficionats van fer onejar quan l’equip va saltar al camp. Bona part de l’afició del Barça tampoc va faltar a la seva cita amb la xiulada a l’himne espanyol quan aquest va sonar per megafonia, i en el minut 17 no van faltar els clàssics crits d’independència, que ja s’havien sentit just després de l’himne. A les xarxes socials hi va haver força polèmica perquè la realització no va enfocar el sector dels seguidors del Barça, ple d’estelades.

és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l’olor que en fan els aires,
i les veus que van pel vent:
“Sant Jordi mata l’aranya”.
L’aranya que ell va matar
tenia molt mala bava,
terenyinava les flors
i se’n xuclava la flaire,
i el mes d’abril era trist
i els nens i nenes ploraven.

Quan el Sant hagué passat
tot jardí se retornava:
perxò cada any per Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l’olor que en fan els aires.

Joan Maragall (1860-1911)

La Setmana Santa és el moment més important de l’any litúrgic cristià. Es tracta d’un conjunt de celebracions que tenen lloc entre el divendres abans del diumenge de Rams i el diumenge de Pasqua o, ja en el terreny de les festes populars, eldilluns de Pasqua. A través d’un vast i ric conjunt de pràctiques festives –processons, escenificacions teatrals i altres activitats litúrgiques i rituals- la comunitat cristiana recorda i recrea els darrers moments de Jesucrist a la Terra, el que hom coneix com a la Passió, Mort i Resurrecció. És a dir, des que Jesús arriba a Jerusalem procedent del desert i ja proclamat Salvador, fins que és processat, mort clavat a la creu, enterrat i fins que ressuscita.^[1][2]

La ubicació al calendari d’aquestes celebracions canvia cada any i oscil·la entre els mesos de març i abril, ja que la data de la Pasqua es fixa a partir de la primera lluna plena de primavera.^[2] Per això, la majoria d’aquests actes se celebren sota la lluna plena de març-abril.^[1] D’altra banda, les esglésies occidental i oriental utilitzen calendaris diferents per determinar el dia de Pasqua (el calendari gregorià a Occident i el calendari julià a Orient).

https://ca.wikipedia.org/wiki/Setmana_Santa

La presidenta del Parlament de Catalunya es pregunta si el referèndum promès per Podem s’ha convertit en el “ministeri de la Plurinacionalitat”

El president Carles Puigdemont és de tarannà humanista i cristià. Així és trasllueix amb unes quantes pinzellades de la seva vida.

– Puigdemont neix el 29 de desembre del 1962. De jove passa dies d’alguns estius a Poblet convivint amb la comunitat de monjos. Allà coneix al llavors abat Maür Esteva. Ambdós es retrobaran anys després com es veurà al final d’aquesta crònica.

–  Juny de l’any 2000. Carles Puigdemont es casa amb la romana Marcela Topor en una cerimònia íntima a l’Ajuntament de Roses. Dies després celebren a Romania una cerimònia de ritus ortodoxa.

– Febrer del 2010. Puigdemont comenta en el seu bloc una afirmació d’Artur Mas que diu que aires de canvi bufen a Catalunya. El comentari de l’ara nou president consisteix en reproduir l'”Oració al Crist de la tramuntana”. És una icona religiosa empordanesa fruit de la creativitat del poeta Carles Fages de Climent i del pintor Salvador Dalí. Puigdemont explica que els versos del poema mostren com aquest país, Catalunya, té molt de blat de bon aprofitar. L'”Oració al Crist de la tramuntana” diu així: Braços en creu damunt la pia fusta,
Senyor, empareu la closa i el sembrat,
Doneu el verd exacte al nostre prat
i mesureu la tramuntana justa
que eixugui l’herba i no ens espolsi el blat.

– Maig del 2015. D’una entrevista a Puigdemont:

Pregunta: ¿Quin lema teniu a la vida? Resposta: “En tinc un de molt cristià que és ‘estima els altres com a tu mateix’.  Pregunta: ¿La millor cosa que heu fet com a batlle de la ciutat? Resposta: “És molt íntima. Acompanyar persones que ho passen malament en el terreny personal i familiar. En situacions dramàtiques, donar-los aquest escalf, que és un servei que s’ha de fer i qui el rep ho agraeix moltíssim”.

– Juliol del 2015. Puigdemont comenta en el seu bloc la mort de la jove periodista i políticament sobiranista Natàlia Molero. Escriu: “La Natàlia no s’ha rendit. El seu cos ha estat derrotat per una malaltia voraç, massa aviat i en un moment injust. Però la seva ànima continua lliure, com ella volia que també fos el seu país. Descansa en pau, amiga”.

-I per acabar  retornem a la trobada del començament entre Maur Esteva i Carles Puigdemont. Passen els anys. És un dia d’agost del 2013. Maur Esteva ja és abat emèrit. Es troba a Girona amb el seu alcalde que es Carles Puigdemont. Dinen uns quants amics. Després de l’àpat, l’abat pregunta a un dels comensals: “Carles seria un bon president de la Generalitat, no creus?”. L’abat Esteva va morir un any després. Però la profecia s’ha acomplert. Dos anys i cinc mesos després d’aquella trobada, Carles Puigdemont ,és president de Catalunya. I com intuïa l’abat, serà un gran president.