{"id":8659,"date":"2018-12-03T16:52:29","date_gmt":"2018-12-03T15:52:29","guid":{"rendered":"http:\/\/www.veureiviure.cat\/?page_id=8659"},"modified":"2018-12-09T17:13:55","modified_gmt":"2018-12-09T16:13:55","slug":"gent-corrent-de-castellbisbal","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/?page_id=8659","title":{"rendered":"GENT CORRENT DE CASTELLBISBAL"},"content":{"rendered":"

[sg_popup id=”8890″ event=”inherit”][\/sg_popup]<\/p>\n

Llu\u00eds Torres: \u00ab\u00c9s trist no poder acomiadar-me dels presos\u00bb<\/span><\/p>\n

\n
\n
\n
\n

\u00c9s voluntari a la pres\u00f3 Brians 1, on fa setmanalment acompanyament personal als interns<\/h2>\n<\/div>\n<\/header>\n
\n
\n
\n
\"Manuel<\/a><\/div>\n

 <\/p>\n

\n

Manuel Arenas   EL PERIODICO<\/a><\/p>\n

 <\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n
\n
\n
\n
\n
\"Llu\u00eds<\/picture><\/div>\n
\n

RICARD CUGAT<\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

Fent \u2018revisi\u00f3 de vida\u2019, una comparativa cristiana entre l\u2019Evangeli i la vida d\u2019un per veure si hi ha alguna distorsi\u00f3, Llu\u00eds Torres (Barcelona, 1944) es va adonar que li faltava con\u00e8ixer i ajudar els pobres de la societat. Llavors un amic li va donar l\u2019oportunitat de ser voluntari a la pres\u00f3 Brians 1 i, des de fa cinc anys, no falla ni un dissabte i va a la pres\u00f3 per acompanyar \u2013i sobretot escoltar\u2013 els interns, que el coneixen com \u2018l\u2019Amic\u2019.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

-\u00bfCom defineix el seu voluntariat? \u00bfAcompanyament?<\/strong><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

-S\u00ed…\u00a1tot i que de vegades no s\u00e9 si els acompanyo jo o si m\u2019acompanyen ells! [riu]. Hi ha gent molt intel\u00b7ligent que aprofundeix molt i no te l\u2019esperes.<\/span><\/p>\n

-\u00bfLi va costar molt fer el pas?<\/strong><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

-Vaig estar cinc mesos pensant-ho: volia assegurar-me que seria capa\u00e7 de tractar-los a tots per igual. Finalment vaig acceptar: sentia la necessitat de con\u00e8ixer els pobres. Amb 70 anys encara es pot ser viu: ara que estic jubilat tinc l\u2019accent posat en la pres\u00f3.<\/span><\/p>\n

-\u00bfCom van ser els inicis?<\/strong><\/span><\/p>\n

–<\/strong>Quan entres a la pres\u00f3, ets un passerell: com que vas de bona fe, de vegades els presos, que s\u00f3n punyeters, t\u2019enreden. Per exemple, el meu \u00faltim embolic va ser que un intern em va demanar diners per trucar a la seva senyora i va resultar que tenia una ordre d\u2019allunyament que jo desconeixia.<\/span><\/p>\n

-\u00bfAmb quin tipus de presos est\u00e0?<\/strong><\/span><\/p>\n

-Vaig ser tres anys i mig amb penats; i, des que va tancar la Model, amb preventius. Canvia molt: amb els penats hi havia una relaci\u00f3 m\u00e9s intensa i profunda, ja que coneixien la seva condemna i estaven molt m\u00e9s aixafats.<\/span><\/p>\n

-\u00bfQuin tipus de converses tenen? \u00bfReligioses?<\/strong><\/span><\/p>\n

-No: religi\u00f3s nom\u00e9s \u00e9s l\u2019eucaristia, per\u00f2 en privat la meva consigna \u00e9s: \u201cCalla molt i escolta molt\u201d. Jo mai dono consells, perqu\u00e8 no soc psic\u00f2leg ni pregunto res, ja que prefereixo no saber per qu\u00e8 s\u00f3n all\u00e0.<\/span><\/p>\n

-Per\u00f2 inevitablement se n\u2019acaba assabentant.<\/strong><\/span><\/p>\n

-De vegades ells ho expliquen, s\u00ed. I, tot i que no sigui cura, all\u00e0 tot \u00e9s secret de confessi\u00f3. Jo he pogut observar tres tipus de presos: els que accepten la condemna per haver com\u00e8s el delicte, que s\u00f3n els que viuen millor; els que creuen que hi s\u00f3n injustament, i els que estan molt enfonsats perqu\u00e8 tenen penes llargues i troben a faltar la fam\u00edlia. D\u2019alguna manera, tu has de suplir el seu buit.<\/span><\/p>\n

-\u00bfEmpatitza amb els presos en alguna situaci\u00f3?<\/strong><\/span><\/p>\n

–<\/strong>Quan penso que jo podria ser un d\u2019ells. Hi ha coses que no, per\u00f2 d\u2019altres estan tan al l\u00edmit que penses: \u201cJo tamb\u00e9 ho podria haver fet\u201d. Aix\u00f2 et fa adonar que no hi ha ning\u00fa bo del tot ni dolent del tot.<\/span><\/p>\n

-\u00bfQuina \u00e9s la pregunta que m\u00e9s li fan?<\/strong><\/span><\/p>\n

-“Escolti, \u00bfcom est\u00e0?”. I jo responc: “No, no: \u00bfcom est\u00e0s tu?” [riu]. A part d\u2019aix\u00f2, el m\u00e9s com\u00fa \u00e9s que tots diguin que no haurien de ser all\u00e0.<\/span><\/p>\n

–\u00bfI algun d\u2019ells t\u00e9 ra\u00f3?<\/strong><\/span><\/p>\n

-Normalment jo confio en tot el m\u00f3n, per\u00f2 com que la majoria diu que hi s\u00f3n injustament, acabo posant-ho tot en q\u00fcesti\u00f3. Cal estar molt al cas.<\/span><\/p>\n

-\u00bfAlguna an\u00e8cdota?<\/strong><\/span><\/p>\n

-Fa poc vaig estar amb un pres de Madrid que no podia ni veure els catalans. Deia: \u201c\u00a1I per collons em fan anar a l\u2019escola en catal\u00e0!\u201d. Jo normalment porto el lla\u00e7 groc, i clar, d\u2019aquest volia ser encara m\u00e9s amic.<\/span><\/p>\n

-\u00bfCom va acabar la cosa?<\/strong><\/span><\/p>\n

-Com acaba amb tots: l\u2019havien de jutjar i se\u2019l van emportar a una altra pres\u00f3. Aix\u00f2 \u00e9s el m\u00e9s trist: no poder acomiadar-me de cap pres. Un dia est\u00e0s parlant amb un, i la setmana seg\u00fcent preguntes per ell per\u00f2 et contesten: \u201cL\u2019han jutjat i ja no hi \u00e9s\u201d.<\/span><\/p>\n

PDF<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n

\"\"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"[ngg src=\"galleries\" display=\"basic_thumbnail\"]\n","protected":false},"author":1,"featured_media":8799,"parent":128,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"class_list":["post-8659","page","type-page","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/8659"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=8659"}],"version-history":[{"count":17,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/8659\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8891,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/8659\/revisions\/8891"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/128"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/8799"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=8659"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}