{"id":816,"date":"2014-05-10T18:22:21","date_gmt":"2014-05-10T16:22:21","guid":{"rendered":"http:\/\/www.veureiviure.cat\/?page_id=816"},"modified":"2016-10-01T17:30:36","modified_gmt":"2016-10-01T15:30:36","slug":"remigi-roure-va-guanyar-el-vi","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/?page_id=816","title":{"rendered":"Remigi Roure va guanyar el VI"},"content":{"rendered":"

\u201cLa gran majoria del relat \u00e9s certa, \u00e9s la hist\u00f2ria del germ\u00e0 de la meva \u00e0via\u201d<\/a><\/h1>\n
<\/div>\n
\n

\"Remigi<\/a><\/p>\n

Remigi Roure va guanyar el VI concurs literari de Castellbisbal amb\u00a0una hist\u00f2ria sobre un soldat republic\u00e0 que deserta<\/a>\u00a0i, despr\u00e9s d\u2019una fugida, acaba a Castellbisbal, a una barraca de vinya on espera que acabi la guerra. El relat no d\u00f3na pistes ni refer\u00e8ncies per\u00f2 en aquesta entrevista, l\u2019autor ens explica que la gran majoria esta basat en fets reals ja que \u00e9s una part de la hist\u00f2ria de la seva fam\u00edlia.<\/p>\n

Va ser la primera vegada que participa\u00a0al concurs, oi? Qu\u00e8 li\u00a0va passar pel cap quan va saber que era el guanyador?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, no m\u2019hi havia presentat mai i quan vaig sentir que llegien un fragment del meu text, em vaig quedar clavat a la cadira, no m\u2019ho esperava gens. M\u2019havia agafat com un repte el participar i, en aix\u00f2, hi entra anar a l\u2019acte, fer tot el proc\u00e9s, per\u00f2 no comptava amb guanyar. El primer que penses \u00e9s que han valorat molt b\u00e9 el teu relat i com no saps el que han escrit els altres, et preguntes: segur que me\u2019l mereixo?<\/p>\n

Havia escrit alguna cosa abans?<\/strong><\/p>\n

Nom\u00e9s contes per\u00f2 en clau d\u2019humor, per a fam\u00edlia i amics, que els entregues el dia de Nadal\u00a0 com a felicitaci\u00f3 i aquesta vegada vaig decidir-me a fer-ne un per al certamen literari per\u00f2 era molt diferent al que havia fet fins ara.<\/p>\n

La hist\u00f2ria que explica \u00e9s real?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, molta gent m\u2019ho ha preguntat i m\u2019han demanat qu\u00e8 hi ha de cert. La veritat \u00e9s que la gran majoria ho \u00e9s, \u00e9s la hist\u00f2ria del germ\u00e0 de la meva \u00e0via. Al Maties, el protagonista, el van cridar amb la lleva del biber\u00f3 i va lluitar al front de Lleida fins que va decidir desertar. Despr\u00e9s d\u2019unes quantes aventures va arribar a Castellbisbal i es va amagar a la barraca de la meva fam\u00edlia, de Cal Rata, on es va amagar durant uns dies. Aix\u00f2, tot \u00e9s cert, encara que en cap cas dic que els protagonistes son de Cal Rata, ja que havia de ser an\u00f2nim.<\/p>\n

Ho explica a partir del seu testimoni?<\/strong><\/p>\n

No. Ell, de fet, no en va voler parlar mai i la seva dona, que encara \u00e9s viva, no en recorda massa detalls pel que algunes coses com els seus pensaments o el que va fer en els moments en que estava sol a la barraca, els vaig haver d\u2019imaginar posant-me en la seva pell.<\/p>\n

Despr\u00e9s, tota la fugida, l\u2019arribada a Castellbisbal i els fets dels darrers dies de la guerra els he investigat, estan tots documentats i coincideixen amb la cronologia dels combats. Tot i que moltes son certes, les escenes personals son les que he hagut d\u2019inventar en major mesura.<\/p>\n

Qu\u00e8 li ha semblat a la dona del Maties?<\/strong><\/p>\n

Encara no l\u2019ha llegit ja que ho tenia en secret. Els meus informadors van ser la meva mare, el meu tiet i les meves tietes i cap d\u2019ells l\u2019ha llegit. Vaig demanar informaci\u00f3 per\u00f2 volia guardar el secretisme fins despr\u00e9s del concurs. Si hi ha alguna errada, segurament haur\u00e9 de demanar disculpes per\u00f2 la veritat \u00e9s que \u00e9s molt complicat concretar tant amb fets tant llunyans. Quan fas ficci\u00f3 tot \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil per\u00f2 quan expliques la vida de persones has d\u2019ajustar molt per fer-ho molt b\u00e9. Per\u00f2 a mi m\u2019interessava treballar m\u00e9s els sentiments que els fets concrets.<\/p>\n

La trobada amb el germ\u00e0 tamb\u00e9 \u00e9s certa?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, la trobada \u00e9s certa i \u00e9s un d\u2019aquests episodis curiosos ja que el Maties, que fugia amagant-se de tothom per no ser reconegut, va i es topa amb el seu germ\u00e0! En canvi, els dos fills de Can Rata, el meu avi i el seu germ\u00e0, resulta que van passar tota la guerra en el mateix batall\u00f3 a l\u2019Ebre i no ho van saber fins que van ser aqu\u00ed despr\u00e9s de la Guerra. Una altra coincid\u00e8ncia, i que donaria per a un altre relat \u00e9s la hist\u00f2ria del Manel, un dels dos germans, que despr\u00e9s de quedar darrere del front, al b\u00e0ndol franquista, va tornar a casa a peu i sense ni cinc per acabar arribant a la mateixa barraca on arriba el Matias.<\/p>\n

On \u00e9s la barraca? Al text no queda massa clar.<\/strong><\/p>\n

\u00c9s la barraca de vinya de Can Campany\u00e0, que estava on ara hi ha l\u2019Herpasa o sota la f\u00e0brica de menjar per animals de la Nestl\u00e9, l\u2019antiga Nido. No en vaig donar m\u00e9s detalls pel mateix motiu que no indico que els pagesos que troben en Maties son de Cal Rata per\u00f2 tamb\u00e9 serveix per a donar nom al relat. En Campanya \u00e9s com signaven els soldats que eren al front per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s una pista sobre el nom de la barraca.<\/p>\n

Com es va inspirar per descriure la barraca?<\/strong><\/p>\n

Vaig anar a la barraca de vinya de Ca n\u2019Elias, al costat de la carretera de Terrassa. Hi vaig anar i hi vaig passar una estona per mirar d\u2019entendre com es va sentir el Matias, com la veia, etc.<\/p>\n

Per qu\u00e8 tant protagonisme a la barraca?<\/strong><\/p>\n

M\u2019ha anat b\u00e9 ubicar bona part de l\u2019acci\u00f3 a la barraca ja que de pas, he pogut explicar com eren aquests llocs, una de les meves passions. M\u2019apassionen aquestes construccions tradicionals i estic buscant\u00a0totes les que queden a Castellbisbal. Tenim m\u00e9s mostrari del que ens podem imaginar. Des de barraques de pedra seca, a fetes amb totxos o directament excavades a les parets de roca. Cada mes en descobreixo o me n\u2019ensenyen una de nova!<\/p>\n

Publicat el 5 de maig de 2014 a les 13:00 per Vicen\u00e7 Molin\u00e9 al 772.cat<\/em><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u201cLa gran majoria del relat \u00e9s certa, \u00e9s la hist\u00f2ria del germ\u00e0 de la meva \u00e0via\u201d Remigi Roure va guanyar el VI concurs literari de Castellbisbal amb\u00a0una hist\u00f2ria sobre un soldat republic\u00e0 que deserta\u00a0i, despr\u00e9s d\u2019una fugida, acaba a Castellbisbal, a una barraca de vinya on espera que acabi la guerra. El relat no d\u00f3na […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":14,"menu_order":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","template":"","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"class_list":["post-816","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/816"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=816"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/816\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":818,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/816\/revisions\/818"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/14"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=816"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}