{"id":6960,"date":"2016-11-01T18:37:20","date_gmt":"2016-11-01T17:37:20","guid":{"rendered":"http:\/\/www.veureiviure.cat\/?page_id=6960"},"modified":"2016-11-01T18:41:08","modified_gmt":"2016-11-01T17:41:08","slug":"entrevista-enric-olive","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/?page_id=6960","title":{"rendered":"Entrevista amb Enric Oliv\u00e9"},"content":{"rendered":"

MOSS\u00c8N ENRIC OLIV\u00c9 I TURU,<\/strong><\/p>\n

M\u00c9S DE QUARANTA ANYS A XILE<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

Treballar quaranta-un anys a missions \u00e9s tota una vida l’Enric Oliv\u00e9 ha viscut moltes experi\u00e8ncies al nord de Xile. Experi\u00e8ncia pastoral ben aprop dels miners de Chuquicamata, ha edificat capelles en els barris pobres (\u201cpoblaciones” en diuen all\u00e0) de Calama, ciutat de I50.000 habitants, la m\u00e9s important entre Antofagasta, el Pac\u00edfic i Bol\u00edvia. Terra de miners i d’indis. Experi\u00e8ncies traum\u00e0tiques l’any 1975: comviure amb la desesperaci\u00f3 dels familiars dels assassinats durant el cop d’estat de Pinochet el 1973. Experi\u00e8ncies carism\u00e0tiques com a assessor de la instituci\u00f3 Renovaci\u00f3 Carism\u00e0tica, fonamentada en l’especial devoci\u00f3 a l’Esperit Sant, L’espiritualitat i la preg\u00e0ria per a la curaci\u00f3 dels malalts.<\/p>\n

 <\/p>\n

Als dotze anys ingresses al Seminari de la Conreria. Quina ruta seguires per arribar a aquesta determinaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

La influ\u00e8ncia de la meva mare i del rector del poble, moss\u00e8n Lloren\u00e7 Carrau (vaig fer d’escol\u00e0 des dels cinc anys) fou decisiva, juntament amb l\u2019impacte enorme que em provoc\u00e0 con\u00e8ixer l’assassinat d’alguns ca\u00adpellans coneguts per la nostra fam\u00edlia, que vivia a Castellbisbal (entre el Baix Llobre\u00adgat i el Vall\u00e8s Occidental). El meu pare feia b\u00f3tes de vi, a casa ten\u00edem tots els estris d’aquesta professi\u00f3. Es deia Josep i la meva mare, Maria, per\u00f2 a mi em posa\u00adren Enric.. Vaig n\u00e9ixer el 18 de desembre de 1936, quan la guerra civil ja havia es\u00adclatat. \u00c9rem tres germans. El pare mor\u00ed durant aquesta guerra.<\/p>\n

 <\/p>\n

– Quines viv\u00e8ncies et marcaran la vida d’adolesc\u00e9ncia a la Conreria?<\/strong><\/p>\n

\u00a0\"1\"<\/strong><\/p>\n\n\n\n\n
<\/td>\n<\/tr>\n
<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Durant els cinc anys d’aquest seminari que en deien “menor” moss\u00e8n Josep Campo i moss\u00e8n Felip Casa\u00f1as m’ajudaren molt. D’aquest darrer en recordo el seu sentit i\u00adr\u00f2nic i joc\u00f3s; si veia algun alumne que ja es veia que no servia per ser capell\u00e0, li deia: “No t’agradaria ser fuster?…<\/p>\n

 <\/p>\n

Entr\u00e0rem trenta i despr\u00e9s de cinc anys pass\u00e0rem al seminari de Barcelona quinze; d’aquests ens ordenaren capellans a uns deu o onze. El canonge Mart\u00ed Bonet, en Salvador Torres i en Jordi Jorba s\u00f3n alguns dels meus condeixebles.<\/p>\n

 <\/p>\n

Cap a I’any 1953 vas al Seminari (“Con\u00adciliar” en deien) de Barcelona. Com vas viure la teva joventut i com a futur capell\u00e0?<\/p>\n

 <\/p>\n

La vida de comunitat amb els companys, l’ambient religi\u00f3s, els estudis de filosofia i teologia m’ajudaren a viure profundament la meva preparac\u00ed\u00f3 per ser ordenat el 17 de setembre de 1961. Durant la meva estada al Convictori a les Corts, vaig tenir la pri\u00admera experi\u00e8ncia pastoral com a capell\u00e0 a la parr\u00f2quia del Remei del mateix barri.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

DE SANT PERE DE RIBES AL AMERICO VESPUCI<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

Quines foren les teves experi\u00e8ncies, posteriors?<\/strong><\/p>\n

Em varen enviar a la parr\u00f2qu\u00eda de Sant Pere de Ribes. Aqui hi vaig estar vuit me\u00adsos i em vaig dedicar als grups de matri\u00admonis i molts de contactes amb fam\u00edlies. Despr\u00e9s de tants anys, encara mantinc l’a\u00admistat d’unes sis d’aquestes fam\u00edlies.<\/p>\n

Despr\u00e9s an\u00e0rem amb els meus companys Joan Gras, Ernest Mart\u00ednez i Jordi Jorba a un curset de preparaci\u00f3 de dues setmanes a Madrid per anar a les missions de l’Am\u00e8rica Llatina. Des de Barcelona ens embarc\u00e0rem a l’Americo Vespuci per anar a Antofagasta, el segon port de Xile, despr\u00e9s del d’Ar\u00edca, un cop passat el canal de Panam\u00e0. Arrib\u00e0rem a la ciutat d’Antofagasta, situada en el bell mig del desert d’Atacama despr\u00e9s de vint-i-sis dies de navegaci\u00f3.<\/p>\n

El bisbe d’Antofagasta, Francisco de Borja Valenzuela R\u00edos, va rebre la quarta promoci\u00f3 de capellans barcelonins. La primera promoci\u00f3<\/p>\n

\"2\"<\/p>\n

 <\/p>\n\n\n\n\n
<\/td>\n<\/tr>\n
<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

juntament amb dos laics – data de 1958; la segona, el 1959; la tercera, el 1962. Aquesta quarta promoci\u00f3 era del 1963 i els acompanyaven tres mes\u00adtres, entre les quals hi havia la germana de l’Enric, la Maria Rosa. La darrera fou l’any 1969. A Mn. Gras el “destinaren” (l\u00e8xic eclesi\u00e0stic) com a vicari a Tocopilla; a Mn. Jordi Jorba com a vicari a Calama i professor a l’Institut del Obispo Silva Lezaeta; a Mn. Mart\u00ednez Guarn\u00e9 com a vicari de la parr\u00f2quia de Lourdes a Antofagasta, i a Mn. Oliv\u00e9, despr\u00e9s de passar un mes a aquesta parr\u00f2quia, com a vicari de Calama, que tenia en aquell temps uns 40.000 ha\u00adbitants.<\/p>\n

 <\/p>\n

Com va ser la teva arribada a Calama?<\/strong><\/p>\n

El bisbe Valenzuela ens va rebre molt b\u00e9. Les meves activitats pastorals se centraren en l’ajuda en tots els sentits als pobres de les barriades m\u00e9s abandonades de Calama. Em colp\u00ed la ignor\u00e0ncia religiosa: “Padre, baut\u00edceme la g\u00fcag\u00fca para que pueda dormir” em deien. A Xile hom s’hi troba b\u00e9. La gent \u00e9s acollidora i afectuosa.<\/p>\n

 <\/p>\n

L’any 1965 feren Calama i la seva comarca, formada per petits pobles ind\u00edge\u00adnes, Prelatura -sufrag\u00e0nia del bisbe d’Antofagasta-, dirigida pel bisbe Juan Luis Ysern, amb qui v\u00e0rem treballar b\u00e9; per\u00f2 un capell\u00e0, Juan Caminada, nascut a Aleman\u00adya, va organitzar un petit grup de capellans obrers; fins aqu\u00ed tot va anar b\u00e9, per\u00f2 despr\u00e9s volia imposar la seva teoria diguem-ne pastoral, segons Ia qual els capellans havien de ser l\u00edders en pol\u00edtica i en l’aplicaci\u00f3 sociol\u00f2gica. Malgrat que afirmava que no volia intervenir en la pas\u00adtoral de la resta de capellans, ho volia do\u00adminar tot. L’any 1972 v\u00e0rem patir alguns conflictes i propos\u00e0rem al Prelat Ysern que l’orientaci\u00f3 pastoral no la port\u00e9s Juan Ca\u00adminada, o la resta de capellans barcelo\u00adnins el deixar\u00edem. Mons. Ysern va fer cos\u00adtat a Caminada, i en Jorba, en Pere Adell (arrib\u00e0 a Calama m\u00e9s tard que en Jorba i jo, el 1969) i jo mateix decid\u00edrem tornar a Barcelona, exactament tres setmanes abans del cop d’estat contra Allende.<\/p>\n

 <\/p>\n

DOS ANYS A SANT FELIU DE LLOBREGAT<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

Et va ser dificil reincorporar-te a la di\u00f2\u00adcesi de Barcelona, absent des de 1963, \u00e9s a dir, despr\u00e9s de treballar deu anys a Xile?<\/strong><\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

No. El bisbe Marcelo em va enviar a la parr\u00f2quia de Sant Feliu de Llobregat, on vaig estar quasi dos anys. La meva expe\u00adri\u00e8ncia a Xile em va ajudar a connectar mi\u00adllor amb els emigrants de parla castellana i vaig seguir la pastoral del conjunt de Ia co\u00admarca amb els meus companys capellans.<\/p>\n

 <\/p>\n

Un dia, parlant amb el bisbe auxiliar i responsable de les missions Josep Cap\u00admany, sobre Xile, em va preguntar: “t’agradaria tornar a aquest pa\u00eds?” Jo li vaig respondre que s\u00ed, per\u00f2 que estava totalment disposat a quedar-me a Barcelona o a anar a Xile, segons el que ell decid\u00eds. No, em va respondre. Ets tu qui ho ha de decidir. I vaig decidir tornar a Xile. L’any 1974 vaig trobar a Barcelona eI bisbe mercedari xil\u00e8 Carlos Oviedo, que em deman\u00e0 que an\u00e9s a treballar amb ell a Calama. Aix\u00ed ho vaig fer. L’any 1975 vaig tornar a Calama amb Mons. Carlos Oviedo, un home molt cor\u00addial; juntament amb els tres capellans xi\u00adlens v\u00e0rem treballar contents amb ell.<\/p>\n

 <\/p>\n

CALAMA: LA LLAR D’AVIS “MI HOGAR”.<\/strong><\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

Vaig passar deu anys – des del 1975 fins al 1984 – a Calama, ajudant a la parr\u00f2quia-catedral i sobretot em vaig dedicar als barris m\u00e9s pobres de la ciutat, especialment a la “Poblaci\u00f3n 21 de Mayo”. En tres barris vaig cons\u00adtruir tres capelles, i vaig treballar en el camp de la pastoral i d’obres socials. L’any 1982 v\u00e0rem fer una Llar d’A\u00advis, coneguda com “Mi Hogar”, ja que molts vells no tenien fam\u00edlia ni ning\u00fa que els cuid\u00e9s. La gent m’ ho demana\u00adva amb insist\u00e8ncia. Gr\u00e0cies a algunes aportacions de gent de Barcelona, d’algunes institucions xilenes i d’al\u00adtres pa\u00efsos, pogu\u00e9rem fer unes ins\u00adtal.lacions amb tots els serveis per a aquesta mena de llar per a una trentena d’avis. L’Ajunta\u00adment de Castellbisbal m’ha ajudat anual\u00adment amb una aportaci\u00f3 de 600 euros per al manteniment. Ara ens falta un suple\u00adment d’obres que puja uns 28.338 euros.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"3\"<\/p>\n

La Maria Rosa<\/em><\/strong>, germana de Mn. OIiv\u00e9, amb un grup d’ancians de “Mi Hogar” de Calama<\/em><\/strong><\/p>\n

\u00a0<\/em><\/strong><\/p>\n

\u00a0<\/em><\/strong><\/p>\n

\u00a0<\/em><\/strong><\/p>\n

– En arribar a Xile I’any 1975, com vas viure I’impacte del cop d’estat de Pinochet?<\/strong><\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

– Molta gent havia perdut familiars assassinats… Xile \u00e9s un pa\u00eds de molts contrasts: La seva gran riquesa \u00e9s el coure, per\u00f2 la renta per c\u00e0pita est\u00e0 mal repartida. En els barris pobres de les ciutats, es viu en la mis\u00e8ria: Els indigenes del nord, prop de Bolivia, estan abandonats en tots els aspectes i els indis mapuches del sud s\u00f3n ignorats per totes les administracions p\u00fabliques. Xile viu entre l’opul\u00e8ncia dels rics i la mis\u00e8ria dels pobres. Voleu m\u00e9s contrast?<\/p>\n

 <\/p>\n

En efecte. Jo coneixia xilens que varen patir pres\u00f3, persecuci\u00f3 i fins van morir en mans dels militars i paramilitars seguidors de Pinochet. Les v\u00eddues i orfes passaren moments terribles, perqu\u00e8 les institucions estatals es negaven a auxiliar-los. Nosal\u00adtres els vam ajudar en el que v\u00e0rem poder, per\u00f2 fins avui, despr\u00e9s de tants anys, molta gent ha quedat marcada per aquest cop mi\u00adlitar i pels anys posteriors de dictadura, en\u00adcara que amb jutges com Juan Guzm\u00e0n s’ha demostrat qui era en Augusto Pino\u00adchet i la seva fam\u00edlia, que es varen enri\u00adquir amb el sofriment dels pobres xilens, a m\u00e9s dels actes criminals del dictador.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/strong>CHUQUICAMATA<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

\"4\"<\/p>\n

Les mines de Chuquicamata s\u00f3n de les m\u00e9s grans de m\u00f3n i les m\u00e9s altes de totes, ja que estan a 2.750 metres d’altura. Ja han marxat d’aquest poble uns 7.000 habitants. Amb el temps hi quedaran poques cases i se’n conservar\u00e0 l’escola, l’esgl\u00e9sia d’ El Salvado, el cementiri, el club social i l’auditori sindical. Ser\u00e0 com un de tants pobles, fantasmes abandonats de la “pampa”, el desert on durant molts anys Ies mines de salitre donaren feina i riquesa a gene\u00adracions de xilens.<\/p>\n

 <\/p>\n

– L’any 1984 fores nomenat rector de Chuquicamata. Com \u00e9s aquesta poblaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

Chuquicamata \u00e9s un centre miner proper a Calama, que actualment t\u00e9 uns 5.000 habitants i que s’ha anat despoblant a cau\u00adsa de l’ampliaci\u00f3 de les mines de coure.<\/p>\n

 <\/p>\n

Els cinc consultors de la Prelatura el van elegir Administrador Dioces\u00e0, quan el bis\u00adbe va estar malalt durant vuit mesos. I despr\u00e8s el Bisbe l\u2019anomen\u00e0 Vicari General.<\/p>\n

 <\/p>\n

JOAN BARCON<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Amb esperit<\/p>\n

Missioner<\/p>\n

 <\/p>\n

Segons afirma Mn. Enric Oliv\u00e9,<\/p>\n

prevere nascut a Castellbisbal<\/p>\n

(di\u00f2cesi de Sant Feliu)que va ser<\/p>\n

Ordenat el 1961 a Barcelona, als anys<\/p>\n

Cinquanta al Seminari\u00a0 de Barcelona<\/p>\n

On hi havia un gran esperit missioner,<\/p>\n

una consci\u00e8ncia\u00a0 que el sacerdot<\/p>\n

dioces\u00e0 ha d’estar obert a tot el m\u00f3n.<\/p>\n

Aquest esperit el va portar a marxar a<\/p>\n

la missi\u00f3 quan va passar pel Seminari<\/p>\n

el bisbe d ‘Antofagasta (Xile) demanant<\/p>\n

m\u00e9s col.laboraci\u00f3. El seu dest\u00ed va ser<\/p>\n

Calama en aquell\u00a0 temps una de les<\/p>\n

Parr\u00f2quies d ‘Antofagasta, lloc on<\/p>\n

realitz\u00e0 la seva tasca pastoral des de<\/p>\n

fa 46 anys. En fa 9 que hi t\u00e9 I’ajut de la<\/p>\n

seva germana Maria Rosa, amb qui<\/p>\n

tiren endavant projectes socials i<\/p>\n

pastorals a la zona. Mn. Oliv\u00e9 va<\/p>\n

promoure I’agermanament de I’Esgl\u00e9sia<\/p>\n

de Barcelona\u00a0 amb la de Calama.<\/p>\n

 <\/p>\n

– Com resumiria aquests 46 anys i com<\/strong><\/p>\n

es viu la religiositat en aquell pa\u00eds?<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

– Calama \u00e9s una ciutat -oasi en el<\/p>\n

desert d’Atacama- al nord de Xile,<\/p>\n

a 125 quil\u00f2metres d ‘Antofagasta.<\/p>\n

Ha experimentat\u00a0 un gran\u00a0 creixement,<\/p>\n

fruit de la mineria del coure. Tamb\u00e9<\/p>\n

com a Esgl\u00e9sia s ‘han multiplicat\u00a0 les<\/p>\n

necessitats. A mesura\u00a0 que es creaven<\/p>\n

nous barris es procurava que la<\/p>\n

pres\u00e8ncia de l’Esgl\u00e9sia fos propera i<\/p>\n

servicial. En un ambient de religiositat,<\/p>\n

la tasca cal que sigui d’evangelitzaci\u00f3:<\/p>\n

de formaci\u00f3 humana i de coher\u00e8ncia<\/p>\n

entre fe i vida.<\/p>\n

 <\/p>\n

– En qu\u00e8 se centra la seva tasca pastoral?<\/strong><\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

– Principalment , \u00e9s la d’un rector de<\/p>\n

Parr\u00f2quia i d’altres serveis a nivell<\/p>\n

d’Esgl\u00e9sia diocesana. La\u00a0 gran orientaci\u00f3<\/p>\n

des de l’Assemblea episcopal<\/p>\n

d’Aparecida, per tota Am\u00e8rica Llatina,<\/p>\n

\u00e9s aprendre a ser “deixebles-missioners<\/p>\n

de Crist, perqu\u00e8 els pobles, en Ell,<\/p>\n

tinguin vida”. La gran dificultat sempre<\/p>\n

ser\u00e0 la de passar d’una religiositat<\/p>\n

individual i interessada a una<\/p>\n

fe-experi\u00e8ncia agra\u00efda de<\/p>\n

Crist Salvador i a un comprom\u00eds<\/p>\n

de Server\u00a0 transformador del m\u00f3n.<\/p>\n

 <\/p>\n

– Quines necessitats cobreixen amb la<\/strong><\/p>\n

seva germana?<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

– En e[ camp social tenim la preocupaci\u00f3<\/p>\n

Pel bon funcionament d’una llard ‘avis,<\/p>\n

la majoria indigents, de Calama i<\/p>\n

d’altres llocs propers. Es va crear I ‘any<\/p>\n

1982 i t\u00e9 uns 27 avis i \u00e0vies interns.<\/p>\n

 <\/p>\n

La Maria Rosa, que \u00e9s mestra,<\/p>\n

Treballa en la formaci\u00f3 dels animadors<\/p>\n

de Comunitats Cristianes de Base,<\/p>\n

en la formaci\u00f3 de catequistes en els<\/p>\n

diferents nivells i espacialment de<\/p>\n

catequistes per al Catecumenat dels<\/p>\n

joves i adults que demanen ser<\/p>\n

batejats.<\/p>\n

 <\/p>\n

OSCAR BARDAJ\u00cd I MART\u00cdN<\/strong> (Full. Dominical)<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n\n\n\n
\n
Tret de Barcelonamissionera<\/h6>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

MOSS\u00c8N ENRIC OLIV\u00c9 I TURU, M\u00c9S DE QUARANTA ANYS A XILE   Treballar quaranta-un anys a missions \u00e9s tota una vida l’Enric Oliv\u00e9 ha viscut moltes experi\u00e8ncies al nord de Xile. Experi\u00e8ncia pastoral ben aprop dels miners de Chuquicamata, ha edificat capelles en els barris pobres (\u201cpoblaciones” en diuen all\u00e0) de Calama, ciutat de I50.000 […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":128,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"class_list":["post-6960","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/6960"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=6960"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/6960\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6969,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/6960\/revisions\/6969"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/128"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=6960"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}