{"id":6205,"date":"2016-06-26T13:24:09","date_gmt":"2016-06-26T11:24:09","guid":{"rendered":"http:\/\/www.veureiviure.cat\/?page_id=6205"},"modified":"2016-06-26T13:24:09","modified_gmt":"2016-06-26T11:24:09","slug":"discutit-territori-sant-andreu-barca","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/?page_id=6205","title":{"rendered":"El discutit territori de Sant Andreu de la Barca"},"content":{"rendered":"<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Us agrairem informaci\u00f3 i fotos<\/p>\n<p>Escrit extret de l&#8217;Ajuntament de Sant Andreu de la Barca<\/p>\n<h2>El discutit territori de Sant Andreu de la Barca<\/h2>\n<div>\n<p><i>La q\u00fcesti\u00f3 del l\u00edmits territorials de Sant Andreu de la Barca han estat sovint tema de controv\u00e8rsia. Xose Lois Garc\u00eda hi va dedicar un apartat titulat &#8220;Territorialitat de Sant Andreu de la Barca&#8221; en el llibre <\/i>Tot descobrint Sant Andreu <i>(1999). El text que ve a continuaci\u00f3 \u00e9s extret, en part d&#8217;aquest material, amb algunes addicions i nova maquetaci\u00f3.<\/i><\/p>\n<p><b>Els l\u00edmits medievals<\/b><br \/>\nDe l\u2019origen dels l\u00edmits de l\u2019actual conformaci\u00f3 geogr\u00e0fica de Sant Andreu de la Barca se\u2019n t\u00e9 poca documentaci\u00f3. Si recorrem a una s\u00e8rie de documents dels segles XII i XIII, podem veure que els punts de refer\u00e8ncia del Congost i Roca de Droc, que conformen la denominada cubeta o plana de Sant Andreu, ens donen la clau de la configuraci\u00f3 natural d\u2019aquella \u00e8poca. Bonaventura Pedemonte ens remet a un pergam\u00ed del 30 d\u2019octubre de 1130, que es guarda a la Corona d\u2019Arag\u00f3, el qual d\u00f3na fe de la donaci\u00f3 a Garau Ramon de Palau i als seus descendents de la parr\u00f2quia de Sant Andreu de la Barca i tot l\u2019espai compr\u00e9s des del Congost fins a Roca de Droc. Amb aquest document queda for\u00e7a clar que aquest espai natural s\u2019inclou dins de l\u2019adjudicatura feudal.<\/p>\n<p>Aquests l\u00edmits seran confirmats a perpetu\u00eftat a Guillem de Palau, a qui es concedeixen drets jurisdiccionals des de &#8220;<i>Roca de Droch fins el Congost de Marturell<\/i>&#8221; l\u20191 de juliol de 1278.<\/p>\n<p>Aquests l\u00edmits es continuen mencionant, tamb\u00e9, durant el segle XIV. Concretament, el mateix rei Jaume II confirma aquest feu de la Baronia de Castellvell, el 13 de febrer de 1301, als hereus de Pons de Fonollar que ja tenien drets sobre aig\u00fces del Llobregat, una barca i el mas d\u2019en Marc\u00fas. En aquests drets de territorialitat es mencionen com a l\u00edmits el Congost i Roca de Droc.<\/p>\n<p>Si tornem al segle XII, concretament a la data del de mar\u00e7 de 1195, ens trobem amb un contenci\u00f3s entre Guillem de Palau i el monestir de Sant Cugat, perqu\u00e8 el primer nega a aquesta instituci\u00f3 religiosa un alou (domini ple i absolut de serveis sobre b\u00e9ns immobles, tipificats a la jurisdicci\u00f3 medieval) que retenia de la donaci\u00f3 que el seu pare havia concedit a aquest monestir perqu\u00e8 el seu fill Bernat fos acollit com a monjo. Aquest alou era ubicat al nord de la parr\u00f2quia de Sant Andreu, al cam\u00ed que anava des del palau a Sant Andreu, al costat del torrent. Per aquesta ubicaci\u00f3 descartem que es pogu\u00e9s tractar del territori que abra\u00e7a, actualment, el municipi de Castellbisbal.<\/p>\n<p>El 1381 Guillem de Palau exerceix la jurisdicci\u00f3 que li havien concedit els senyors de Castellvell, o Castellv\u00ed de Rosanes. Aquesta jurisdicci\u00f3 tenia compet\u00e8ncies criminals &#8220;que meresqu\u00e9s pena de mort, mutilaci\u00f3 de membres, fustigaci\u00f3 o coltell i qualsevol altra pena corporal&#8221;. Guillem de Palau podia nomenar el jutge de la seva jurisdicci\u00f3 en el seu feu de &#8220;<i>sant Andreu d\u2019Aig\u00fcestoses, quals terres s\u2019estenien per documents que present\u00e0, des del Congost a Roca de Droc<\/i>&#8220;.<\/p>\n<p><b>Enfrontaments\u00a0amb Castellbisbal durant el segle XV<\/b><br \/>\nEI 1448 es produeixen diversos litigis entre homes armats entre Castellbisbal i Sant Andreu. Els primers anaven capitanejats per Rafel Esteve, i els segons per Antoni D\u00e9u. En aquestes lluites hi van haver d\u2019intervenir els Consellers de Barcelona i el procurador de la Baronia de Castellvell, els quals van empresonar tots dos dirigents. \u00bfAquesta lluita va ser fruit, d\u2019un contenci\u00f3s que es va mantenir entre les dues poblacions per tal de tenir el predomini sobre el tros de terreny de Sant Andreu emmarcat dins dels l\u00edmits naturals fixats pel Llobregat? Pot ser que aquells enfrontaments fossin a causa de la territorialitat, tal com podem comprovar en una sent\u00e8ncia en qu\u00e8, des de N\u00e0pols, el rei Alfons IV dit el Magn\u00e0nim, confirma a Joan de Castellbisbal el privilegi de diversos feus m\u00e9s enll\u00e0 de la seva territorialitat. No es menciona, per\u00f2, la franja en litigi.<\/p>\n<p>Si contrastem els l\u00edmits territorials de l\u2019actual terme municipal de Sant Andreu de la Barca amb els que es mencionen als documents medievals, observarem que van ser redu\u00efts. Per una banda el que es configurava fins a Roca de Droc, que va ser retallat i que va passar a ser domini del municipi de Corbera i se\u2019n van establir els l\u00edmits a la riera de Corbera. El segon cas \u00e9s el territori, el domini del qual exerceix Castellbisbal, entre el riu, la carretera i el que va ser l\u2019antiga Torre Bovera.<\/p>\n<p>Els terrenys de la franja de Corbera eren propietat de ve\u00efns de Sant Andreu que exercien el seu dret de propietat en aquesta zona. La casa de la Barca, enclavada a Roca de Droc, exercia totes les seves labors a Sant Andreu, fins al punt que el 1801, el rector de Corbera va demanar al de Sant Andreu que bateg\u00e9s un infant que havia nascut dins d\u2019aquesta casa, perqu\u00e8 era molt lluny de la parr\u00f2quia de Corbera. Aix\u00f2 mateix succe\u00efa amb les masies que eren a la franja sota el domini de Castellbisbal, que depenien de la vida p\u00fablica i religiosa de Sant Andreu.<\/p>\n<\/div>\n<div class=\"img_detall3\"><a href=\"http:\/\/www.sabarca.cat\/Popup\/DetallImatge\/_c_PPNee9N-fOmUp3LfpX9CHYioYThxzAU9ro4yVdyIMD_tBQDKP-3ppF8ojJ1wUw1waZqKu1MVMrFvIIYFFojJxLmJGe5o8Q5NhE7UH191Y-IJFrSUHRJkgBgVIVJlGnS-Psh0vT0XH9ROEuau35w-uMJs1BML6N\" target=\"_blank\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"\" src=\"http:\/\/www.sabarca.cat\/files\/138-1516-imagenZoom\/Municipis-veins-SAB.jpg\" alt=\"Municipis ve\u00efns de Sant Andreu de la Barca\" width=\"334\" height=\"342\" \/><\/a><\/p>\n<div class=\"peu_foto\">Municipis ve\u00efns de Sant Andreu de la Barca<\/div>\n<\/div>\n<div>\n<p><b>Els intents d&#8217;agregaci\u00f3 de terrenys de Corbera de Llobregat i Castellbisbal<\/b><br \/>\nEs va voler posar ordre en aquest desordre territorial i recuperar els antics l\u00edmits del Congost a Roca de Droc.<\/p>\n<p>Aquesta preocupaci\u00f3 es manifesta per primera vegada en el Ple del 19 de juny de 1910. El conseller Nicolau Costa i Duran (que fou alcalde del 1912 al 1914) va proposar que es duguessin a terme uns treballs i uns estudis preliminars a fi de &#8220;<i>obtener la agregaci\u00f3n a este t\u00e9rmino de las fincas del de Corbera, las m\u00e1s pr\u00f3ximas a esta de San Andr\u00e9s, entre otras las del se\u00f1or Jansana, Sed\u00f3, can Calonja, etc., ya que la distancia que hoy las separa del centro de aquel municipio les acarrea perjuicios que evitar\u00edan incorporando sus propiedades a este Distrito Municipal<\/i>\u201d. Aquesta proposta va ser acollida un\u00e0nimement i el Consistori es va comprometre a treballar per la recuperaci\u00f3 d\u2019aquesta franja territorial.<\/p>\n<p>Al Ple seg\u00fcent, del 26 de juny, el conseller Josep Presas demana que s\u2019afegeixi a aquesta demanda l\u2019agregaci\u00f3 de can Albareda i can Pelegr\u00ed, de Castellbisbal.<\/p>\n<p>La sessi\u00f3 que es va dedicar a la incorporaci\u00f3 d\u2019aquests territoris lim\u00edtrofes va ser la del de juliol de 1910.<\/p>\n<p>L\u2019alcalde, Josep Costa i Archs, d\u00f3na testimoni d\u2019una entrevista amb el &#8220;<i>Sr. diputado a Cortes por el Distrito de que forma parte el pueblo de Corbera, con el fin de que se preste servir de mediador, se ofrezca dicho pueblo, a plantear ante la superioridad, una peque\u00f1a segregaci\u00f3n de su t\u00e9rmino Municipal, agreg\u00e1ndola al de aqu\u00ed, en obsequio a facilitar comodidades a los propietarios que soliciten el cambio de radicaci\u00f3n de sus fincas desde aquel Distrito al de \u00e9ste, en atenci\u00f3n a tenerlas m\u00e1s cerca y resultarles m\u00e1s pr\u00e1cticos el inmediato contacto de sus intereses, ya que desde San Andr\u00e9s de la Barca s\u00f3lo les separa menos de 800 metros de su urbe Municipal, mientras que, del de Corbera, la distancia les alcanza m\u00e1s de 8 kil\u00f3metros, sin camino alguno de f\u00e1cil comunicaci\u00f3n en tr\u00e1nsito rodado directo entre ambos Municipios. De este primer preliminar realizado por el Sr. Alcalde que responde al de un acuerdo adoptado en la pen\u00faltima sesi\u00f3n, la corporaci\u00f3n le presta merecido aplano, acordando conste as\u00ed<\/i>\u201d.<\/p>\n<p>De les gestions i dels resultats d\u2019agregaci\u00f3 de la franja de Corbera, lim\u00edtrof amb la poblaci\u00f3 de Sant Andreu, no en sabem res m\u00e9s al marge d\u2019aquesta acta de Plens.<\/p>\n<p>El 10 de marc de 1934 la corporaci\u00f3 municipal presidida per Joaquim Canals i Bosch reobre el tema davant la Direcci\u00f3 General d\u2019Administraci\u00f3 Local de la Generalitat de Catalunya sobre la interpretaci\u00f3 de l\u2019article 6\u00e8 de la Llei Municipal de Catalunya la qual tracta sobre agregacions de termes municipals.<\/p>\n<p>Amb data del 29 de maig de 1934 el director general d\u2019Administraci\u00f3 Local respon amb aquests termes:<\/p>\n<p><i>\u201cEn resposta a la vostra consulta formulada en data 10 de mar\u00e7 referent a la interpretaci\u00f3 que cal donar a l\u2019article 6\u00e8 de la Llei Municipal de Catalunya he de manifestar-vos que segons l\u2019esmentat article la circumst\u00e0ncia precisa que ha de conc\u00f3rrer per tal de que el municipi tingui dret a engrandir llur territori \u00e9s que el nucli urb\u00e0 arribi fins a una dist\u00e0ncia m\u00e0xima de 30 metres abans del l\u00edmit del seu terme municipal.<br \/>\n&#8220;Complerta aquesta condici\u00f3 essencial la faixa de terreny que podr\u00e0 \u00e9sser reclamada al Municipi ve\u00ed ser\u00e0 de mig quil\u00f2metre de fons quan la capitalitat d\u2019aquest \u00faltim estigui a una dist\u00e0ncia superior a 1.500 metres tamb\u00e9 de la l\u00ednia divis\u00f2ria i d\u2019un quil\u00f2metre si la dist\u00e0ncia \u00e9s superior a tres quil\u00f2metres.<br \/>\n&#8220;No \u00e9s possible formar judici exacte de la situaci\u00f3 d\u2019aqueix terme municipal atenent-nos \u00fanicament a la vostra inst\u00e0ncia referida, pel que seria prec\u00eds tramet\u00e9ssiu el pl\u00e0nol que assenyal\u00e9s les condicions actuals, en el suposat cas de que insistiu en la vostra consulta&#8221;.<\/i><\/p>\n<p>Al Ple del 3 de juny del mateix any, es diu textualment:<\/p>\n<p><i>&#8220;L\u2019intent per part d\u2019aquest Ajuntament de reclamar una faixa de terreny del ve\u00ed terme de Corbera del Llobregat, tota vegada que per ra\u00f3 de les circumstancies geogr\u00e0fiques podria esdevenir una confusi\u00f3 d\u2019anbols termes municipals \u00f2 per tan per creure\u2019s amb dret aquest Ajuntament agregar l\u2019indicada faixa a aquest terme. Com sigui que de les aclaracions formulades en l\u2019esmentada comunicaci\u00f3 es dedueix la manca d\u2019un pl\u00e0nol que hauria d\u2019haver-se tram\u00e9s en la consulta elevada al referit Centre que indiqu\u00e9s amb m\u00e9s claretat la situaci\u00f3 amb que es troben els susdits termes municipals a l\u2019objecte de tal situaci\u00f3 que ara ha estat formulada d\u2019una manera exacta dic, abstracta, d\u2019acord amb el que s\u2019interessa en la pr\u00f2pia comunicaci\u00f3, acorda que sigui tram\u00e8s el pl\u00e0nol necessari est\u00e8s per persona competent, tota vegada que hom t\u00e9 el prop\u00f2sit d\u2019insistir en la consulta als efectes de verificar, si hi ha lloc, la reclamaci\u00f3 de la repetida faixa de terreny\u201d.<\/i><\/p>\n<p>El director general d\u2019Administraci\u00f3 Local, amb data del de setembre de 1934, insisteix que de les dades subministrades per l\u2019alcalde no es pot deduir que la petici\u00f3 concorri a l\u2019article 6\u00e8 de la llei, i afegeix:<\/p>\n<p><i>&#8220;De conseg\u00fcent convindria acompanyar les oportunes certificacions t\u00e8cniques justificatives de la dist\u00e0ncia que existeix des del l\u00edmit del terme municipal de Corbera de Llobregat per la banda d\u2019aqueix municipi, fins a les m\u00e9s properes edificacions d\u2019aquest \u00faltim i tamb\u00e9 la distancia entre les capitalitats d\u2019ambd\u00f3s municipis afectats\u201d.<\/i><\/p>\n<p>Sembla que aquesta recomanaci\u00f3 fou efectiva per tal que el consistori atur\u00e9s de moment la integraci\u00f3 d\u2019aquest franja a Sant Andreu. Aquesta reivindicaci\u00f3 protagonitzada per l\u2019alcalde, Joaquim Canals i Bosch, va ser recolzada un\u00e0nimement pels propietaris de terres que posse\u00efen terres en aquesta franja de Corbera i que volien integrar-les al municipi de Sant Andreu, on vivien.<\/p>\n<\/div>\n<div class=\"img_detall3\"><a href=\"http:\/\/www.sabarca.cat\/Popup\/DetallImatge\/_c_PPNee9N-fOmUp3LfpX9CHYioYThxzAcaYGMrw1rSvDyLM1ABm1mih2hHe_vnPt5S8m3BzKC0ryFWcLgMp4ssHW8lxdZq44BGUToi0m0E7RLPVvEns4MGucj516_6SvJkx_U6ABLi5k4TyUZEjwqbSOmZ3fMcXgjIlFH4PUawg7pagGUxhZqSiIpOT0nTz4cq5NecKSgCTzDkOEbhVR0vVW0UxCPovC\" target=\"_blank\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"\" src=\"http:\/\/www.sabarca.cat\/files\/138-1514-imagenZoom\/Agregaci%C3%B3-Castellbisbal-oct.jpg\" alt=\"Territori de Castellbisbal reivindicat per Sant Andreu de la Barca. Octubre de 1948\" width=\"289\" height=\"220\" \/><\/a><\/p>\n<div class=\"peu_foto\">Territori de Castellbisbal reivindicat per Sant Andreu de la Barca. Octubre de 1948<\/div>\n<\/div>\n<div>\n<p><b>Els intents d&#8217;agregaci\u00f3 d&#8217;una zona de Castellbisbal durant el franquisme<br \/>\n<\/b>El tema m\u00e9s seri\u00f3s sobre les agregacions, o restitucions de l\u2019antic territori, que protagonitz\u00e0 el govern municipal de Sant Andreu, va acabar en un contenci\u00f3s llarg i complicat per la franja que posseeix Castellbisbal i de la qual n\u2019hem parlat amb anterioritat. Aquest plet s\u2019inici\u00e0 el 1948 i va finalitzar el 1954 amb la resoluci\u00f3 del Consell de Ministres, a proposta del ministre de Governaci\u00f3.<\/p>\n<p>L\u201911 d\u2019octubre de 1948 s\u2019inicien els tr\u00e0mits de segregaci\u00f3 per mitj\u00e0 d\u2019una s\u00faplica que, recolzant-se en l\u2019article 12 de la Llei Municipal, Manel Cardona Alcover, masover de can Pelegr\u00ed i Antonio Hern\u00e1ndez Salvador, masover de can Albareda, enviaren a l\u2019alcalde de Castellbisbal per tal que la corporaci\u00f3 d\u2019aquest municipi determin\u00e9s la segregaci\u00f3.<\/p>\n<p>En aquesta mateixa data es posa a funcionar, des de Sant Andreu, tot un mecanisme administratiu a fi d\u2019agregar aquest terreny. Es redacta tot un document que especifica aquesta reivindicaci\u00f3 i del qual n\u2019extraiem les seg\u00fcents exposicions reivindicatives:<\/p>\n<p><i>&#8220;Primero. La delimitaci\u00f3n de t\u00e9rminos municipales no se ha hecho a trav\u00e9s de los tiempos en forma caprichosa. Ha sido siempre una funci\u00f3n regida por un factor indiscutible: la geograf\u00eda.<br \/>\n&#8220;Los elementos geogr\u00e1ficos que han se\u00f1alado las fronteras municipales han sido: los accidentes naturales, ya en forma de monta\u00f1as, barrancos, r\u00edos o arroyos; y los accidentes f\u00edsicos trazados por el hombre, como carreteras, v\u00edas f\u00e9rreas, canales, etc.<br \/>\n&#8220;Y siempre de este doble punto de referencia ha salido triunfante el primero porque el tiempo manda en la historia, y porque el aforismo latino <\/i>prius tempore potior jure impera<i>.<br \/>\n&#8220;El accidente natural ha separado pueblos desde remotos tiempos y esta separaci\u00f3n ha perdurado y ha prevalecido sobre cualquiera otra posterior y artificial.<br \/>\n&#8220;Si alguna vez los l\u00edmites de un municipio no siguen estos \u00edndices de separaci\u00f3n se\u00f1alados es por una causa pol\u00edtica y se obtiene un resultado desgraciado. La naturaleza es sabia; y el errar de humanos&#8221;.<\/i><\/p>\n<p>Aquest primer apartat articula amb rigor cient\u00edfic les diverses modalitats de fronteras i la seva evoluci\u00f3 o degradaci\u00f3. Els matisos que es donen en aquest primer apartat estan molt en conson\u00e0ncia amb les tesis que Pi i Margall, president de la I Rep\u00fablica, va exposar en alguns dels seus llibres sobre l\u2019organigrama original de les diverses fronteres municipals, cantonals, regionals i nacionals. La segona consideraci\u00f3 d\u2019aquest document entra particularment en la descripci\u00f3 del territori reivindicat i diu:<\/p>\n<p><i>&#8220;Segundo. Todas estas consideraciones de tipo general, que a modo de premisa hemos relatado, se dan en el caso que nos ocupa y del modo siguiente:<br \/>\nPor la l\u00ednea de separaci\u00f3n de los t\u00e9rminos de Castellbisbal y San Andr\u00e9s de la Barca, que no sigue ninguna norma f\u00edsica ni l\u00f3gica, sino tan s\u00f3lo una direcci\u00f3n caprichosa, que contrasta notablemente con la que se sigue en los dem\u00e1s pueblos vecinos, todos ellos lindantes por alg\u00fan lado con la frontera natural del r\u00edo Llobregat, y por las consecuencias funestas que de ello se sigue, para la organizaci\u00f3n y r\u00e9gimen municipal de ambos pueblos lim\u00edtrofes, y para el normal desarrollo de la vida familiar primero y comunal despu\u00e9s, de las personas que residen en la porci\u00f3n de terreno que denominamos (a, b, c, d, f).<br \/>\n&#8220;De la l\u00ednea divisoria entre Castellbisbal y San Andr\u00e9s de la Barca: La actual 11nea que separa los citados pueblos est\u00e1 trazada en forma tan irregular, sin sentido ni explicaci\u00f3n posible, que sorprende ya a primera vista.<br \/>\n&#8220;En el punto a) del plano que se acompa\u00f1a, la frontera municipal deja el r\u00edo Llobregat que separa los t\u00e9rminos de Castellbisbal y Martorell, y cruzando un canal industrial \u2014que no sigue\u2014 campa por sus respetos entre \u00e9ste y la carretera de Madrid a Francia por la Junquera \u2014que tambi\u00e9n deja\u2014; sigue hasta la riera Palau que desemboca en el r\u00edo Llobregat, y aqu\u00ed vuelve a seguir el curso del r\u00edo que separa Castellbisbal de Corbera, Pallej\u00e1, Molins de Rey, etc.<br \/>\n&#8220;Por qu\u00e9 precisamente delante de San Andr\u00e9s de la Barca, la l\u00ednea que separa el t\u00e9rmino municipal de Castellbisbal de los dem\u00e1s, deja el r\u00edo Llobregat? Este es una interrogante incontestada.<br \/>\n&#8220;Un r\u00edo caudaloso, frontera natural para todos los pueblos ribere\u00f1os, en el trozo a, b, c, del plano, es dejado para internarse en tierra adentro sin motivo alguno. \u00bfEs que hay una l\u00ednea divisoria mejor? \u00a1No! Es un capricho jurisdiccional sin motivo ni explicaci\u00f3n alguna.<br \/>\n&#8220;Consecuencias de la actual separaci\u00f3n de t\u00e9rminos: Naturalmente de causas extra\u00f1as y torpes, no pueden sino seguirse resultados funestos:<br \/>\n&#8220;1\u00aa. Incomunicaci\u00f3n con Castellbisbal.<br \/>\n&#8220;La porci\u00f3n de terrenos a segregar est\u00e1 separada de Castellbisbal por el r\u00edo Llobregat. Los puentes m\u00e1s pr\u00f3ximos para atravesar el r\u00edo y dirigirse a dicha poblaci\u00f3n est\u00e1n nada menos que en Martorell y Molins de Rey, que utiliz\u00e1ndolos, implican una distancia de 14 \u00f3 15 kil\u00f3metros.<br \/>\n&#8220;Las comunicaciones de los residentes en esta franja de tierra a segregar, con Barcelona, son tambi\u00e9n a trav\u00e9s de San Andr\u00e9s de la Barca y no de Castellbisbal. As\u00ed ya utilizan el ferrocarril de Barcelona a Manresa, ya los coches de l\u00ednea, que paran en la misma carretera general, en la l\u00ednea de Casa Albareda.<br \/>\n&#8220;Por otro lado, el acceso a pie a Castelbisbal \u2014en el supuesto de que pudiera vadearse el r\u00edo Llobregat\u2014 significa alpinismo. El Castellbisbal est\u00e1 enclavado en la cima de una monta\u00f1a, y para subirla hay que salvar todo el desnivel desde el r\u00edo hasta la cumbre. Y forzosamente, en muchas ocasiones se debe hacer esta excursi\u00f3n, pues cualquier asunto por peque\u00f1o que sea exige ya una consulta con el Secretario del Ayuntamiento, ya no una diligencia que hacer en el Juzgado Municipal o en el Registro Civil. Y esto no es nada comparado con las molestias que surgen cuando hay que ir a pagar la Contribuci\u00f3n o un Arbitrio, o acudir a la Agencia Ejecutiva, nada menos que en Tarrasa. En este caso hay que perder todo un d\u00eda de trabajo, hacer transbordo de medio de locomoci\u00f3n, etc., cuando ser\u00eda tan sencillo bajar hasta Molins de Rey o Martorell para efectuar todas estas gestiones, ya que son las poblaciones m\u00e1s pr\u00f3ximas y lugar obligado de sus diversiones, de sus compras, etc.<br \/>\n&#8220;Desde luego, todos estos inconvenientes geogr\u00e1ficos no existir\u00edan perteneciendo a San Andr\u00e9s, que por su proximidad, llaneza y buena comunicaci\u00f3n, es el acceso natural de los residentes que solicitan la segregaci\u00f3n.<br \/>\n&#8220;2\u00b0. Relaci\u00f3n de hecho.<br \/>\n&#8220;Si legalmente y de pura f\u00f3rmula, a la vez, los residentes de la porci\u00f3n (a, b, c, d, f, a), de la margen derecha del r\u00edo Llobregat pertenecen a Castellbisbal, de hecho son vecinos de San Andr\u00e9s de la Barca; As\u00ed:<br \/>\n&#8220;En lo eclesi\u00e1stico pertenecen a la Parroquia de San Andr\u00e9s. Toda la vida moral de un residente en Casa Albareda o Can Pelegr\u00ed, por ejemplo, tiene por marco San Andr\u00e9s. En su iglesia se bautizan, comulgan, casan y entierran. All\u00ed oyen sus misas. Estos son sus recuerdos, all\u00ed han visto realizar sus ilusiones.<br \/>\n&#8220;En lo agr\u00edcola, \u00bfqu\u00e9 comunidad de intereses puede haber entre un cultivador de la secci\u00f3n a segregar y los de Castellbisbal? Naturalmente ninguna; y esto, unido a la dificultad de comunicaci\u00f3n con Castellbisbal, ha hecho que la relaci\u00f3n agr\u00edcola sea con la Hermandad de Labradores de San Andr\u00e9s de la que la totalidad son socios, y la cual les entrega los suministros agr\u00edcolas que precisan.<br \/>\n&#8220;Tambi\u00e9n en la vida social la relaci\u00f3n es con San Andr\u00e9s. Aqu\u00ed est\u00e1 su c\u00edrculo de amistades, en sus caf\u00e9s se sostienen las discusiones, se baila en su Fiesta Mayor. Se goza en el comentario de los temas locales, se conocen sus problemas y se comentan. En cambio, cu\u00e1n indiferente les es la marcha del municipio de Castellbisbal. Cu\u00e1n extra\u00f1as sus reuniones, con qu\u00e9 desgana se emite un voto que la Ley obliga a depositar all\u00ed.<br \/>\n&#8220;Tercero. La Ley Municipal para unificar el tr\u00e1mite de petici\u00f3n de segregaci\u00f3n, precis\u00f3 que bastaba s\u00f3lo la de la mayor\u00eda de los electores.<br \/>\n&#8220;D\u00e1ndose el caso de que en la porci\u00f3n a segregar los \u00fanicos electores son los que suscriben, y a fin de evitar que pudiera parecer esta solicitud obra casi de un individuo, a mayor abundamiento, ratifican esta instancia los se\u00f1ores que se relacionan a continuaci\u00f3n, arrendatarios o propietarios de este territorio, que firman en prueba del com\u00fan inter\u00e9s que a todos nos mueve la segregaci\u00f3n que se insta&#8221;.<\/i><\/p>\n<p>El document sorpr\u00e8n per les refer\u00e8ncies tan exhaustives que estan legitimades en una s\u00e8rie d\u2019elements que concorden amb la situaci\u00f3 real de les circumst\u00e0ncies que portaren aquells dos veins i tots els propietaris i arrendataris a demanar la segregaci\u00f3 un\u00e0nimement. Dels 62 propietaris d\u2019aquest territori a segregar, 59 s\u00f3n ve\u00efns de Sant Andreu, 2 viuen a Martorell i 1 a Barcelona. Cap d\u2019ells no \u00e9s de Castellbisbal. Tots 23 arrendataris de finques d\u2019aquell enclavament s\u00f3n ve\u00efns de Sant Andreu.<\/p>\n<p>Aix\u00f2 legitima una opini\u00f3 generalitzada a favor de la incorporaci\u00f3, els motius de la qual s\u2019aclareixen en el document citat. Hi ha, doncs, un moviment reivindicatiu des de Sant Andreu, amb el seu alcalde al capdavant i totes les institucions locals que recolzen, un\u00e0nimement, la incorporaci\u00f3 d\u2019aquest territori. A causa de la mobilitat de la gent i la planificaci\u00f3 jur\u00eddica, com hem vist al document, el 8 de febrer de 1949, l\u2019alcalde, Francesc Ramoneda i Duran, entra en escena i envia al governador civil l\u2019expedient de segregaci\u00f3 basat en l\u2019informe jur\u00eddic que hem transcrit. El rector, Llu\u00eds Sitj\u00e0 certifica:<\/p>\n<p>&#8220;<i>Que de tiempo inmemorial se ha considerado como formando parte y de hecho es parte integrante de la demarcaci\u00f3n parroquial de esta feligres\u00eda todo el territorio perteneciente al t\u00e9rmino municipal de Castellbisbal situado en la parte derecha del r\u00edo Llobregat, de manera que esta parroquia tiene su territorio colindante con la de Martorell, y con la de Castellbisbal, separ\u00e1ndola de esta \u00faltima el curso del mentado r\u00edo, incluy\u00e9ndose, actualmente, en esta porci\u00f3n de territorio las casas conocidas Can Albareda, propiedad de Do\u00f1a Consuelo Delahoz, Can Pelegr\u00ed, propiedad de Don Francisco Pujol, y la propiedad de D. Bartolom\u00e9 Albert y la de D. Antonio Ti\u00f3\u201d.<\/i><\/p>\n<p>Gabriel Costa i Montmany, cap de la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Sant Andreu de la Barca, certifica:<\/p>\n<p><i>&#8220;Que los propietarios y cultivadores de las tierras del t\u00e9rmino municipal de Castellbisbal, parte derecha del r\u00edo Llobregat, todos son socios de esta Hermandad Sindical, a los cuales se les suministra por medio de la misma, abonos, semillas, sulfatos y dem\u00e1s productos necesarios para la agricultura, sin que entre ellos haya ninguno residente en Castellbisbal\u201d.<\/i><\/p>\n<p>El 9 de maig de 1949, Manuel Cardona i Alcover i Antonio Hern\u00e1ndez Salvador, que eren al capdavant d\u2019aquesta reivindicaci\u00f3 i que encap\u00e7alaven tots els documents i expedients de l\u2019annexi\u00f3, dirigeixen a l\u2019alcalde de Castellbisbal una r\u00e8plica d\u2019on extraiem els seg\u00fcents termes:<\/p>\n<p><i>&#8220;La oposici\u00f3n a nuestra legal solicitud es prueba palpable de un inter\u00e9s divergente y opuesto. Ambos firmantes representamos \u2014en nuestra condici\u00f3n de cabezas de familia, de las dos \u00fanicas casas sitas en el terreno a segregar\u2014 la totalidad de los electores de dicha porci\u00f3n de terreno, la mayor\u00eda y la totalidad de sus vecinos y naturalmente pues, al \u00fanico inter\u00e9s que debe ser protegido&#8221;.<\/i><\/p>\n<p>En un altre apartat es verifica aquest car\u00e0cter verbal contundent:<\/p>\n<p><i>&#8220;No creemos necesario insistir ni replicar a si hay o no malestar entre los habitantes de la zona que permanece unida a Castellbisbal. La instancia inicial de este expediente es bastante expl\u00edcita.<br \/>\n&#8220;Que si el cauce ha variado y no pasa agua en el r\u00edo es cosa tambi\u00e9n de poca importancia, tanto menos hoy d\u00eda, adem\u00e1s, si se tiene en cuenta la persistente sequ\u00eda que transforma en riachuelos, r\u00edos de caudal considerable&#8221;.<\/i><\/p>\n<p>L\u2019argumentaci\u00f3 que fan els juristes que porten el cas, a favor de la integraci\u00f3 d\u2019aquest terreny a la resta del municipi de Sant Andreu, \u00e9s molt s\u00f2lida.<\/p>\n<p>La porci\u00f3 de terreny de Castellbisbal a agregar a Sant Andreu de la Barca era, com diu ekl pl\u00e0nol, \u00a0de 188 hect\u00e0rees, 28 \u00e0rees i 50 metros quadrats, quasi 2 quil\u00f2metres quadrats a sumar als 5,2 que t\u00e9 Sant Andreu de la Barca.<\/p>\n<p>Les r\u00e8pliques que arriben de part del consistori de Castellbisbal no s\u00f3n convincents, des de diversos punts de vista. Un d\u2019ells fa refer\u00e8ncia a la dist\u00e0ncia que separa ambdues cases i la volta que han de fer els seus habitants per gestionar temes administratius a Castellbisbal. El 13 d\u2019abril de 1949 el secretari municipal de Castellbisbal, Josep Mateu i Mir\u00f3, fa un al\u00b7legat r\u00edgid contra el document exposat per aquells que defensaven la integraci\u00f3 d\u2019aquest terreny a Sant Andreu, el qual, moltes vegades, resulta pintoresc i po\u00e8tic alhora, ja que utilitza versos d\u2019Ovidi en llat\u00ed, per tal de refor\u00e7ar uns arguments poc consistents davant el text de la demanda d\u2019integraci\u00f3.<\/p>\n<p>L\u2019argumentaci\u00f3 que protagonitza l\u2019alcalde de Castellbisbal, Joan Roig i Ribas, t\u00e9 molt poc pes. Per una banda diu que el problema de comunicaci\u00f3 no existeix perqu\u00e8 el canal Sed\u00f3, en portar gran part del cabal del riu Llobregat deixa la llera del darrer amb poca aigua, cosa que permet passar sense problemes. Per altra banda assenyala a aquells que reivindicaven la segregaci\u00f3 que a can Pelegr\u00ed s\u2019hi construiria una <i>&#8220;f\u00e1brica de material fotogr\u00e1fico que ha de construir la ra\u00f3 social INFONAL&#8221;<\/i>. El senyor Roig va insistir que amb aquesta fabrica es realitzaria la construcci\u00f3 d\u2019una <i>&#8220;colonia para la residencia de empleados y para la construcci\u00f3n de la f\u00e1brica y dem\u00e1s edificaciones ser\u00e1n necesarias brigadas de trabajadores que contratar\u00e1n de entre los pueblos m\u00e1s pr\u00f3ximos a la urbanizaci\u00f3n. Ning\u00fan obst\u00e1culo cree que ha de tener este Ayuntamiento para que los vecinos de este pueblo acudan al trabajo de dicha zona, porque el r\u00edo Llobregat que nos separa, no lleva caudal de agua en el tramo frente Castellbisbal porque toda la absorbe el canal industrial Sed\u00f3 que la utiliza en la central el\u00e9ctrica situada en el t\u00e9rmino de Corbera\u201d<\/i>.<\/p>\n<p>Les contradiccions en l\u2019argumentaci\u00f3 sobre el pas del Llobregat, per part de Castellbisbal, consoliden les que Sant Andreu exposa i que s\u00f3n fruit d\u2019un seguiment de temes molt ben coordinats i que fan que els expedients sobre la integraci\u00f3 d\u2019aquest terreny normalitzin un curs administratiu enfront de certes incongru\u00e8ncies per part de Castellbisbal.<\/p>\n<p>Les apel\u00b7lacions i els diversos expedients dels ministeris de Governaci\u00f3 i Hisenda, recaptant informes que m\u00e9s que solucionar el tema l\u2019agreugen, \u00e9s un factor que, entre 1950 i 1951, juga contra les exhaustives gestions que realitza Sant Andreu, i quan s\u2019est\u00e0 a punt de consolidar la segregaci\u00f3 sorgeix un fet d\u2019all\u00f2 m\u00e9s ins\u00f2lit.<\/p>\n<p>El 16 d\u2019abril de 1951 l\u2019alcalde de Castellbisbal, Joan Roig i Ribas, envia la seg\u00fcent comunicaci\u00f3 al subsecretari del Ministeri de Governaci\u00f3:<\/p>\n<p><i>&#8220;C\u00e1beme el honor de elevar a V. E. El adjunto escrito presentado ante este Ayuntamiento por D\u00aa Magdalena Alcover Font y otros, vecinos de esta poblaci\u00f3n interes\u00e1ndose se deje sin efecto las firmas estampadas en el escrito de petici\u00f3n de segregaci\u00f3n de parte del t\u00e9rmino municipal, fechado el 11 de Octubre de 1948, para pasar a agregarse al de San Andr\u00e9s de la Barca&#8221;.<\/i><\/p>\n<p>El dia abans, 10 d\u2019abril, Manuel Cardona i Alcover, que era al capdavant de les reivindicacions de segregaci\u00f3, firma, juntament amb tota la seva fam\u00edlia, la oposici\u00f3 a aquesta integraci\u00f3. Aix\u00f2 va provocar el suspens administratiu, ja que la conformitat dels ve\u00efns per dur a terme la integraci\u00f3 a Sant Andreu, deix\u00e0 de ser un\u00e0nime.<\/p>\n<p>Se sap que els contactes secrets, a principis de 1951, entre l\u2019alcalde de Castellbisbal i Manuel Carmona i Alcover, consoliden el desistiment de l\u2019\u00faltim de la sol\u2022licitud de segregaci\u00f3 i la seva firma a la ren\u00fancia. Aquest fet port\u00e0 greus conseq\u00fc\u00e8ncies a la fam\u00edlia i el masover de can Pelegr\u00ed, per part de la ciutadania de Sant Andreu. Per\u00f2 1\u20191 de maig de 1951, Manuel Cardona envi\u00e0 al director general de l\u2019Administraci\u00f3 Local, a Madrid, la carta seg\u00fcent:<\/p>\n<p><i>EXMO. SE\u00d1OR<br \/>\nD. MANUEL CARDONA ALCOVER, mayor de edad, casado, agricultor y Da MAGDALENA ALCOVER FONT, Da JOSEFA CARDONA MOIX Y Da BALBINA MOIX FARR\u00c9, todos ellos electores de Castellbisbal, con residencia en la casa de campo conocida por can Pelegr\u00ed, a V. E.<br \/>\nAcuden y atentamente exponen:<br \/>\nQue en fecha 10 del mes de abril \u00faltimo, los instantes suscribieron un escrito desistiendo su anterior solicitud de segregaci\u00f3n de parte del t\u00e9rmino municipal de Castellbisbal y posterior agregaci\u00f3n al municipio de San Andr\u00e9s de la Barca.<br \/>\nQue este \u00faltimo escrito referido de desistimiento, renuncia a petici\u00f3n de dejar sin efecto el expediente en tr\u00e1mite incoado al objeto citado, fue tan solo suscrito por los instantes, coaccionados moralmente por el Ayuntamiento de Castellbisbal.<br \/>\nEfectivamente, el d\u00eda 10 del mes de abril \u00faltimo a eso de las 11 horas, el Sr. Alcalde y el Sr.<br \/>\nSecretario del Ayuntamiento de Castellbisbal se personaron en la heredad de &#8220;Can Pelegr\u00ed&#8221;, domicilio de los suscritos, en un coche de alquiler, y despu\u00e9s de tratar de las hojas de empadronamiento de la familia, abundaron el real motivo de la entrevista: les pusieron ante su vista un documento que deb\u00edan firmar sin demora alguna. A preguntas de los interesados, la presentaci\u00f3n del Ayuntamiento de Castellbisbal solo dio cuenta de los perjuicios que podr\u00eda irrogarles en no firmar el aludido documento, de tal forma que el cabeza de familia D. Manuel Cardona Alcover se sinti\u00f3 intimidado y sin voluntad de hacerlo, suscribi\u00f3 el documento referido al solo efecto de salir de aquel enojoso trance, firmando tambi\u00e9n su familia de conformidad, a su ruego a fin de evitar una cuesti\u00f3n inmediata.<br \/>\nQue estiman que tal consentimiento solo obtenido mediante coacci\u00f3n de da\u00f1os o perjuicios que se le podr\u00eda irrogar, es nulo y no puede causar efecto alguno.<br \/>\nQue en lo menester los sucritos ratifican su petici\u00f3n inicial de segregaci\u00f3n es leg\u00edtimo y noble, sin finalidad posterior alguna.<br \/>\nAl propio tiempo deben hacer resaltar el extra\u00f1o proceder del Ayuntamiento de Castellbisbal que recurre a tan bajos menesteres para lograr sus prop\u00f3sitos, sin duda convencidos de la poca raz\u00f3n que les asiste para defender su oposici\u00f3n, o quiz\u00e1s desconfiando de la que siempre ser\u00e1 justa resoluci\u00f3n de Esa Superioridad.<br \/>\nPOR TODO ELLO:<br \/>\nA V. E. SUPLICAN: Que habiendo por presentado este escrito, se digne tener por hechas las manifestaciones contenidas en el cuerpo de este escrito, y en su raz\u00f3n tener por nulo el desistimiento de los suscritos arrancado dolorosamente, por falta de voluntad, y por ratificada la petici\u00f3n de segregaci\u00f3n inicial a todos los efectos.<br \/>\nGracia que se prometen alcanzar del recto proceder de V. E. Cuya vida guarde Dios muchos a\u00f1os.<br \/>\nCastellbisbal, a 1 de mayo de 1951.<\/i><\/p>\n<p>L\u2019inter\u00e8s de transcriure aquesta carta en la seva totalitat t\u00e9 l\u2019objectiu de desvetllar la trama central d\u2019aquesta ren\u00fancia i disimular que els que en un principi estigueren al capdavant de la segregaci\u00f3 ara es sentien enganyats per l\u2019alcalde de Castellbisbal. Aquesta versi\u00f3 no la va creure ning\u00fa a Sant Andreu i, encara m\u00e9s, es va dir que la ren\u00fancia comport\u00e0 una quantitat important de diners que l\u2019Ajuntament de Castellbisbal hauria entregat a Manuel Cardona i Alcover.<\/p>\n<p>Aquesta carta de desc\u00e0rrec, com si fos un engany de part de l\u2019alcalde i del secretari de Castellbisbal, la recrimina Joan Roig Ribas, alcalde d\u2019aquesta localitat, tot dirigint-se al director general d\u2019Administraci\u00f3 Local en els seg\u00fcents termes:<\/p>\n<p><i>&#8220;En fecha diez de abril \u00faltimo, voluntariamente y sin coacci\u00f3n de clase alguna, los cinco \u00fanicos residentes que se dir\u00e1n, mayores de edad, dos de ellos con la clasificaci\u00f3n de vecinos dentro de la zona que se intenta segregarse, firmaron y entregaron a la alcald\u00eda de Castellbisbal, un escrito retract\u00e1ndose de las firmas anteriormente suscritas por ellos en los documentos por los que se solicitaron la segregaci\u00f3n por tantas veces rese\u00f1ada\u201d.<\/i><\/p>\n<p>L\u20191 de juny de 1951, l\u2019alcalde de Castellbisbal envi\u00e0 un memor\u00e0ndum al subsecretario del Ministerio de la Gobernaci\u00f3n explicant la seva versi\u00f3 dels incidents provocats per la ren\u00fancia de segregaci\u00f3 formulada per Manuel Cardona. La tensi\u00f3 \u00e9s palesa a l\u2019informe que l\u2019alcalde de Sant Andreu, Francescs Ramoneda i Duran, envia al director general de la Administraci\u00f3n Local el 26 de juny de 1951. Despr\u00e9s de referir-se a les provocacions inadmisibles, intrigues, coaccions i escrits improcedents, Ramoneda fonamenta el seu escrit en cinc punts dels que copiem els tres primers.<\/p>\n<p><i>&#8220;1\u00b0 En el expediente de referencia consta la firma de todos sin excepci\u00f3n alguna, de los residentes, propietarios y cultivadores de la parte de la zona de Castellbisbal que se quiere agregar a San Andr\u00e9s de la Barca.<br \/>\n&#8220;2\u00b0 Ninguno de ellos, ninguno solo, reside en el pueblo de Castellbisbal, sino en dicha zona, alejada y separada del n\u00facleo de poblaci\u00f3n por los elementos de la naturaleza, seg\u00fan ya consta en dicho expediente, y de inmediata proximidad a San Andr\u00e9s de la Barca.<br \/>\n&#8220;3\u00b0 Los residentes en dicha zona a segregar no tienen ninguna relaci\u00f3n ni contacto con Castellbisbal: EL M\u00c9DICO \u00f3 asistencia facultativa que tienen, lo presta por igual de antiguo el de San Andr\u00e9s de la Barca. LA HERMANDAD SINDICAL donde pertenecen los vecinos de dicha zona y firmantes del expediente, es la de San Andr\u00e9s de la Barca, a la cual pertenece como miembro de la misma el primer firmante y peticionario de la segregaci\u00f3n. EL RACIONAMIENTO DE PAN y dem\u00e1s ART\u00cdCULOS COMESTIBLES y racionados dichos vecinos los tienen ya en San Andr\u00e9s de la Barca. Igualmente sucede con el racionamiento de TABACO. LAS ESCUELAS Y ENSE\u00d1ANZA de los ni\u00f1os e hijos de los vecinos de dicha zona, los presta de antiguo los profesionales durante los cursos de ense\u00f1anza de San Andr\u00e9s de la Barca, en evitaci\u00f3n y comodidades de que los peque\u00f1os se desplacen a tan gran distancia del pueblo de Castellbisbal. LAS FIESTAS RELIGIOSAS, ESTADO ECLESI\u00c1STICO Y CIVIL (nacimientos, bautizos, bodas, entierros, etc.) los contraen y prestan dichos vecinos en la Parroquia de San Andr\u00e9s de la Barca, por las mismas circunstancias citadas anteriormente. Desde tiempo inmemorial los residentes de la zona a segregar pertenecen a la Parroquia de San Andr\u00e9s de la Barca, en cuya iglesia reciben los expresados beneficios, sin que la de Castellbisbal haya jam\u00e1s reclamado nada en tal sentido&#8221;.<\/i><\/p>\n<p>Aquesta ren\u00fancia de qui encap\u00e7alava les signatures de la segregaci\u00f3 va provocar una commoci\u00f3 popular a Sant Andreu contra el masover de Can Pelegr\u00ed fins el punt de no permetre-li entrar al poble. Van apar\u00e9ixer algunes enganxines amb cert mat\u00eds d\u2019innoc\u00e8ncia justiciera al carrers santandreuencs i als voltants de Can Pelegr\u00ed. Durant aquell estiu de 1951 la gu\u00e0rdia civil i la policia tractaren de localitzar en l\u2019entorn de Sant Andreu els autors de les enganxines, no porqu\u00e8 fossin ofensives sin\u00f3 perqu\u00e8 estaven escrites en catal\u00e0, el que estava prohibit en aquells temps. De les moltes enganxines hem escollit algunes: <i>&#8220;Pelegr\u00ed: Segon Judes, miserable, t\u2019has venut el poble&#8221;<\/i>; <i>&#8220;Pelegr\u00ed: Socis d\u2019aquesta casa, et desitjem mala fi&#8221;<\/i>,<i>&#8220;Pelegr\u00ed: Miserable, perdut, per unes vils pessetes com un traidor t\u2019has venut&#8221;<\/i>, <i>&#8220;Pelegr\u00ed: A Sant Andreu no pots venir, Martorell acabeu-li de fer la pell&#8221;<\/i>.<\/p>\n<p>Malgrat el que va manifestar Manuel Carmona al notari de Martorell el 9 de juny de 1951 en el sentit de ser persona favorable a la segregaci\u00f3 i haver estat enganyat per l\u2019alcalde de Castellbisbal, a Sant Andre ning\u00fa se\u2019l va creure i sempre es va considerar aquella maniobra com una facecia tramada i coordinada per amagar la ren\u00fancia o la presumta venda per haver de renunciar al contenci\u00f3s que s\u2019havia endagat.<\/p>\n<p>L\u2019alcalde Ramoneda fa un enorme esfor\u00e7 per superar la firma de ren\u00fancia d\u2019aquest compromisari. La voluntat i l\u2019unanimitat del poble de Sant Andreu per unificar aquest terreny inserit al seu terme municipal va tenir menys pes que l\u2019influ\u00e8ncia desplegada per Joan Roig, alcalde de Castellbisbal, que va moure els fils del contenci\u00f3s devant el governador civil de Barcelona i altres autoritats del Ministerio de la Gobernaci\u00f3n. La tenacitat de tot el poble de Sant Andreu en la seva lluita reivindicativa fou desigual enfront els mecanismes amb que comptaven, en diverses administracions, els de Castellbisbal.<\/p>\n<p>La desvinculaci\u00f3 del Sr. Carmona provoca un canvi radical el els tr\u00e0mits de segregaci\u00f3. Hi ha una s\u00e8rie de factors administratius que juguen a favor de Castellbisbal, per\u00f2 els santandreuencs, amb el seu alcalde al cap, no es distreuen durant 1951. L\u2019any 1952 continuen les gestions, per\u00f2 l\u2019activitat de Sant Andreu minva. L\u201911 de desembre del mateix any l\u2019alcalde Ramoneda deixa el c\u00e0rrec i \u00e9s substituit per Joan Amig\u00f3 i Vendrell. Amb el nou alcalde el tema queda en suspens per al\u00b7legat administatiu i el 9 de marc de 1954 el governador civil de Barcelona tramet a l\u2019alcalde Amig\u00f3 la resoluci\u00f3 del ministre de la Governaci\u00f3 adoptada al Consell de Ministres del de febrer de 1954, publicat al BOE el 15 de febrer i al BOP el 20 del mateix mes i any. Mitjan\u00e7ant aquest decret es resol el contenci\u00f3s a favor de Castellbisbal.<\/p>\n<\/div>\n<div class=\"img_detall3\"><a href=\"http:\/\/www.sabarca.cat\/Popup\/DetallImatge\/_c_PPNee9N-fOmUp3LfpX9CHYioYThxzArZaF5z3vjA69M5bw9rP5sU7jj7cwW4SA6ptHp4tGgr4cVc4nUTyZuqEGIxoaG_W7XfAehu57o2JMxr0aCqvfz0tAGPG1uQiJ03hMv7ymwV3Iim5by9orOBYDWd7QPMKYVDWzYpXE-59XsLSa6YRBaYMwnxMBFAUYKLS9wBTJc-ItacsptgDTGfSpW1bdFjzb4f8-y1E9Ddd0XFiIMXq-0hZEEpykWHkG6z7IzrEcBMSR9n6FXdpIJm-ay2r4khus\" target=\"_blank\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"\" src=\"http:\/\/www.sabarca.cat\/files\/138-1510-imagenZoom\/Sant-Andreu-de-la-Barca--ab.jpg\" alt=\"Plano del terreno que se segrega del t\u00e9rmino municipal de Castellv\u00ed de Rosanes. Abril de 1935 (Arxiu Hist\u00f2ric Municipal)\" width=\"444\" height=\"333\" \/><\/a><\/p>\n<div class=\"peu_foto\">Plano del terreno que se segrega del t\u00e9rmino municipal de Castellv\u00ed de Rosanes. Abril de 1935 (Arxiu Hist\u00f2ric Municipal)<\/div>\n<\/div>\n<div>\n<p><b>Intent d&#8217;agregaci\u00f3 de territori de Castellv\u00ed de Rosanes<\/b><br \/>\nHi ha un intent d&#8217;agregaci\u00f3 de territori de Castellv\u00ed de Rosanes per part del municipi de Sant Andreu de la Barca, del que no tenim gaire m\u00e9s informaci\u00f3, almenys per ara, que un pl\u00e0nol d&#8217;abril de 1935.<\/p>\n<p>El t\u00edtol del pl\u00e0nol (d&#8217;una escala 1:25.000) no ofereix cap dubte: &#8220;Plano gemom\u00e9trico del terreno que se segrega del t\u00e9rmino municipal de Castellv\u00ed de Rosanes. Superf\u00edcie: 433 Ha 54 a 50 m2&#8221;.<\/p>\n<p>El projecte hagu\u00e9s suposat agregar a Sant Andreu de la Barca tota la zona de Can Mitjans, amb la seva riera, amb una superf\u00edcie de m\u00e9s de 4 quil\u00f2metres quadrats a sumar als 5,2 que t\u00e9 Sant Andreu de la Barca. Era un guany considerable en territori!<\/p>\n<\/div>\n<div>\n<p><b>L&#8217;intent de 1970 d&#8217;agregaci\u00f3 de la zona de Castellbisbal<\/b><br \/>\nEl juny de 1970 l\u2019alcalde Jaume Miralles i Aragon\u00e9s repren el tema i reivindica novament el territori del municipi de Castellbibal que es a la dreta del riu Llobregat, tot informant-se en l\u2019advocat Josep Ma. Subirachs i Mart\u00ednez, qui el 12 de juny de 1970 li comunica la negativa i li envia el Decret del Consell de Ministres del 5 de febrer de 1954 que diu textualment:<\/p>\n<p><i>&#8220;Por no estimarse de necesidad ni de conveniencia econ\u00f3mico-administrativa la segregaci\u00f3n solicitada por la mayor\u00eda de los vecinos de una parte del T\u00e9rmino municipal de Castellbisbal para agregarla al colindante de San Andr\u00e9s de la Barca ante al contrario, apreci\u00e1ndose los graves perjuicios que con la indicada segregaci\u00f3n se producir\u00e1n al de Castellbisbal; en armonia con lo dispuesto en los arts. 13, apartado c, y 18 de la Ley de R\u00e9gimen Local, de 16 de diciembre de 1950; de conformidad con los dict\u00e1menes de la Direcci\u00f3n General de Administraci\u00f3n Local y Consejo de Estado, a propuesta del Ministro de la Gobernaci\u00f3n y previa deliberaci\u00f3n del Consejo de Ministros.<br \/>\nDispongo:<br \/>\nArt\u00edculo \u00fanico. Se deniega la segregaci\u00f3n de la parte de t\u00e9rmino municipal de Castellbisbal que para su agregaci\u00f3n al de San Andr\u00e9s de la Barca, ambos de la provincia de Barcelona solicitan los vecinos de dicha porci\u00f3n de terreno\u201d.<\/i><\/p>\n<p>Despr\u00e9s d\u2019aquest informe de l\u2019advocat Subirachs comunicant la negativa de segregaci\u00f3 no apareix m\u00e9s documentaci\u00f3 ni torna a citar-se el tema en cap document o acta de l\u2019Ajuntament de Sant Andreu.<\/p>\n<\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>&nbsp; &nbsp; Us agrairem informaci\u00f3 i fotos Escrit extret de l&#8217;Ajuntament de Sant Andreu de la Barca El discutit territori de Sant Andreu de la Barca La q\u00fcesti\u00f3 del l\u00edmits territorials de Sant Andreu de la Barca han estat sovint tema de controv\u00e8rsia. Xose Lois Garc\u00eda hi va dedicar un apartat titulat &#8220;Territorialitat de Sant [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":6206,"parent":189,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"class_list":["post-6205","page","type-page","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/6205"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=6205"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/6205\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6207,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/6205\/revisions\/6207"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/189"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/6206"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=6205"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}