{"id":4425,"date":"2015-07-26T19:36:24","date_gmt":"2015-07-26T17:36:24","guid":{"rendered":"http:\/\/www.veureiviure.cat\/?page_id=4425"},"modified":"2021-07-24T18:31:51","modified_gmt":"2021-07-24T16:31:51","slug":"dades-del-bisbe-de-girona-fra-berenguer-de-castellbisbal","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/?page_id=4425","title":{"rendered":"Dades del bisbe de Girona fra Berenguer de Castellbisbal"},"content":{"rendered":"<p>&nbsp;<\/p>\n<table class=\"taula_resultats_pestanya\" border=\"0\" width=\"276\">\n<tbody>\n<tr>\n<td width=\"270\"><span class=\"text\" style=\"font-size: 10pt;\"><span class=\"text_camp\">Id MCEM:&nbsp;<\/span>812<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<table class=\"taula_resultats\" border=\"0\" width=\"94%\" cellpadding=\"5\">\n<tbody>\n<tr>\n<td align=\"left\" valign=\"top\" width=\"100%\">\n<blockquote>\n<p class=\"text\"><a href=\"http:\/\/www.veureiviure.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/Screenshot-2015-07-26-19.32.16.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter wp-image-4427\" src=\"http:\/\/www.veureiviure.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/Screenshot-2015-07-26-19.32.16-300x240.png\" alt=\"Screenshot 2015-07-26 19.32.16\" width=\"485\" height=\"388\" srcset=\"https:\/\/www.veureiviure.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/Screenshot-2015-07-26-19.32.16-300x240.png 300w, https:\/\/www.veureiviure.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/Screenshot-2015-07-26-19.32.16-150x120.png 150w, https:\/\/www.veureiviure.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/Screenshot-2015-07-26-19.32.16-1024x819.png 1024w, https:\/\/www.veureiviure.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/Screenshot-2015-07-26-19.32.16-250x200.png 250w, https:\/\/www.veureiviure.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/Screenshot-2015-07-26-19.32.16.png 1280w\" sizes=\"(max-width: 485px) 100vw, 485px\" \/><\/a><\/p>\n<p class=\"text\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-11754 alignright\" src=\"https:\/\/www.veureiviure.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/07\/Captura-104-300x248.png\" alt=\"\" width=\"543\" height=\"449\" srcset=\"https:\/\/www.veureiviure.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/07\/Captura-104-300x248.png 300w, https:\/\/www.veureiviure.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/07\/Captura-104-150x124.png 150w, https:\/\/www.veureiviure.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/07\/Captura-104-241x200.png 241w, https:\/\/www.veureiviure.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/07\/Captura-104.png 716w\" sizes=\"(max-width: 543px) 100vw, 543px\" \/><\/p>\n<\/blockquote>\n<table class=\"text\" border=\"0\" width=\"80%\" align=\"center\">\n<tbody>\n<tr>\n<td>F. [1] prel., d&#8217;una altra m\u00e0: &#8220;Estractu de not\u00edcias tretas de v\u00e0rias cr\u00f2nicas y llivres anotadas en la primera plana de aquest llibre, fet y escrit de m\u00e0 pr\u00f2pria, en 1601, per Andreu Moragues, de la Companyia de Jes\u00fas. Las not\u00edcias s\u00f3n totes sobre fets relatius a la ciutat de Girona o de fills de dita ciutat&#8221;.<br \/>\nF. I-Iv: &#8220;Summa de los autores de donde se han sacado estas adnotaciones de Gerona&#8221;.<br \/>\n[1] P. 1-185, primera r\u00fabrica: &#8220;Annotaciones de fray Diago en la Historia de los condes de Barcelona&#8221;. Inc.: &#8220;San F\u00e9liz, hermano de san Cucufate, vino a Gerona de Cesarea de Mauritania&#8221;. Al marge esquerre: &#8220;303&#8221;. Expl.: &#8220;el \u00faltimo que fue vencido vomit\u00f3 su alma con los repetidos golpes de ma\u00e7a que Ram\u00f3n Folc, catal\u00e1n, le dio en la cabe\u00e7a, con que, si mat\u00f3 un catal\u00e1n, muri\u00f3 a manos de otro&#8221;.<br \/>\n[2] P. 195-196v: &#8220;En los breviaris propris de les di\u00f2cesis y bisbats de Mallorca y de Gerona, se posa la festa de san Guerau als 13 dies de octubre. \u201cNatale sancti Geraldi, confessoris, non presbyteri&#8221;&#8216;. Al marge: &#8220;En la ermita de San Garau de Valpregona de Tossa en Catalunya, del bisbat de Gerona, est\u00e0 copiada en llengua catalana antigua, en un llibre in 4o de pregam\u00ed, la vida de sant Garau, que fra Francesch Mata la trallad\u00e0, y \u00e9s molt antigua y diu que la comp\u00f2s lo sant abat Addone. Compr\u00e8n lo que diuen los breviaris de Mallorca y de Gerona y va m\u00e9s copiosa, casi com la del Bromiense, de la qual he tramesa una c\u00f2pia al senyor canonge Garau de Mallorca. 1601&#8221;. Sota: &#8220;A 28 de maig 1602, en companyia de l&#8217;hermano Jaume Asbert, an\u00e0rem a Sant Garau de Tudela, qui est\u00e0 lluny de Gerona dev\u00e9s ponent una llegua y mija, en la montanya Tudela, en un castell antich [&#8230;]. De tot lo retaule ne tregu\u00e9 lo hermano Asbert un transsumt deboxat&#8221;.<br \/>\n[3] P. 197-198: &#8220;Incipit vita vel obitus beati Geraldi [ms. Getaldi], confessoris, ex breviarii lectionibus antiquis chori gerundensis&#8221;. Inc.: &#8220;Geraldus, qui Aquitaniae provinciae oriundus fuit&#8221;. Expl.: &#8220;Nam si coram eiusdem angelis gaudium est super unum peccatorem qui poenitentiam egerit, multo magis de beato Geraldo gaudent, qui inter bona virtutum opera consenuit&#8221;.<br \/>\n[4] P. 199-[204]: &#8220;Incipit historia quatuor martyrum lapicidarum civitatis Gerundae. Del seu original&#8221;. Inc.: &#8220;Fragrante et inardescente persecutione Diocletiani et Maximiani, affuerunt in civitate Gerundae quatuor strenui pugiles&#8221;. Expl.: &#8220;Cantate evangelium: \u201cCum audieritis praelia et sediciones, etc.&#8217; (Luc. 21). In festo horum sanctorum, quod fit singulis annis feria 2a post dominicam Trinitatis. Yo, Andr\u00e9s Moraghes, de la Compa\u00f1\u00eda de Jes\u00fas, saqu\u00e9 de mi mano la presente copia de su original a 21 de junio 1601 en la ciudad de Gerona, do muestran su c\u00e1rcel. A la margen d&#8217;esta relaci\u00f3n estava esta adnotaci\u00f3n: \u201cLegi hunc Stephanum advenisse cum beatis Magdalena, Lazaro, Celidonio et aliis [espai en blanc] in Marsiliam, istum ad hanc provinciam remiserunt. Pero Petrus [ms. Betrus] de Natalibus en la vida de santa Madalena dice: \u201c14 anno post ascencionem Christi Magdalena cum Lazaro, Marta, Marcella et beato Cedonio vel Sidonio, qui fuerat caecus a nativitate, etc.&#8221;&#8216;.<br \/>\n[5] P. 207-[208]: &#8220;Vita sancti Narcissi, episcopi gerundensis, martyris Christi insignis, per Jacobum Cassador, episcopum gerundensem&#8221;. Inc.: &#8220;Narcissus, quem vulgus hispanorum, deperdita N, Arcissum dictitat, gerundensis episcopus et martyr Dei illustrissimus&#8221;. Expl.: &#8220;et huius partis Hispaniae patronum et Cataloniae defensorem ac Gerundae pastorem singularem dixeramus. Ego, Moraghes, haec scripsi ex archetypo&#8221;.<br \/>\n[6] P. 209-215 [Textos lit\u00fargics dedicats a sant Narc\u00eds i a santa Afra].<br \/>\n[7] P. 215-[216] [Breu nota sobre sant Narc\u00eds, extreta, com l&#8217;anterior, del &#8220;Breviario Augustano, Romae impresso apud Josephum de Angelis, anno 1570, quod est in bibliotheca Josephi Stephani, episcopi oriolensis&#8221;].<br \/>\n[8] P. 217-[218]: &#8220;Decimo quarto calendas junii. Translatio beatissimi corporis sancti Felicis Gerundae&#8221;. Inc.: &#8220;Ecce in hac beatissimi martyris translatione&#8221;. Expl: &#8220;sed potius viriliter certando coelestis consortii bravium securius perciperet. A 16 de abril 1601, yo, Andr\u00e9s Moraghes, de la Compa\u00f1\u00eda de Jes\u00fas, saqu\u00e9 esta copia del libro antiguo de coro de Sant Feliu de Gerona&#8221;.<br \/>\n[9] P. [218] [Transcripci\u00f3 de la l\u00e0pida sepulcral de sant Narc\u00eds (en llat\u00ed)].<br \/>\n[10] P. 219-[120]: &#8220;Sermo Olivae, episcopi, in natali sancti Narcissi, episcopi, confessoris et martyris Christi&#8221;. Inc.: &#8220;Quia hodie, fratres carissimi, festivitas almi confessoris Narcissi&#8221;. Expl.: &#8220;cuius hodie festivitas celebratur tales a christianis prohibuit voluptates&#8221;.<br \/>\n[11] P. 221-[226]: &#8220;Incipit conversio beatae Afrae apud provinciam ariciensem, in civitate Augusta&#8221;. Inc.: &#8220;Erat Narcisus episcopus eodem tempore quo Diocletiani ferebatur insania&#8221;. Expl.: &#8220;qui erat ecclesia cathedralis tempore infidelium. Yo, Andr\u00e9s Moraghes, de la Compa\u00f1\u00eda de Jes\u00fas, saqu\u00e9 esta copia de mi mano del libro de coro antiguo de la iglesia de San Feliu en Gerona, en compa\u00f1\u00eda del hermano Luys Pedr\u00f3s, el a\u00f1o 1601&#8221;.<br \/>\n[12] P. 227-233: &#8220;Passio sancti Felicis martyris, qui passus est Gerundae sub Diocletiano et Maximiano imperatoribus die kalendarum augusti&#8221;. Inc.: &#8220;In diebus illis, sub Diocletiano et Maximiano&#8221;. Expl.: &#8220;corpus eius Gerundae in monumento quod ipse sibi preparaverat conditum est kalendis augusti. Yo, Andreu Moraghes, de la Companyia de Jes\u00fas, fiu de me pr\u00f2pria m\u00e0 esta c\u00f2pia, treta del llibre antich del cor de Sant Feliu de Gerona, a 10 de abril 1601&#8221;.<br \/>\n[13] P. 235-237: &#8220;In breviario membranae manuscripto gerundense quod vulgo dicitur ibi \u201clo breviari de Karles Magno\u201d, [interl. in forma 8a], legi ego, Andreas Moraghes, Societatis Jesu, anno Domini 1602, quae secuuntur&#8221;. Inc.: &#8220;In calendario breviarii, mense januario, die 29, festum Caroli Magni, imperatoris et confessoris&#8221;. Expl.: &#8220;in cithara et timpano laudes dicamus Domino, qui culpae misit regiae quartam latricem veniae&#8221;.<br \/>\n[14] P. 237-[238]: &#8220;In codice chartaceo manuscripto in 4\u00ba quod servatur in cathedrali gerundense, ego, Andreas Moraghes, Societatis Jesu, anno Domini 1602 inveni quae secuntur excripta&#8221;. Inc.: &#8220;En lo temps que regnava lo rey Beu en Espanya, que fonch lo sis\u00e8n rey apr\u00e9s del diluvi de No\u00e8, en lo any de 483, y regn\u00e0 34 anys&#8221;. Expl.: &#8220;segons lo comte y opini\u00f3 de Filon, hebreo, en lo Breviari dels tems&#8221;.<br \/>\n[15] P. [238]-247: &#8220;Incipit prologus in vitam sancti Karoli Magni, imperatoris romani, Christi confessoris, ex eodem manuscripto in 4\u00ba&#8221;. Inc.: &#8220;Apparuit temporibus mundi novissimis septima aetate preordenatis&#8221;. Expl.: &#8220;prior mortalium memoria id indubium retinens evanuit&#8221;.<br \/>\n[16] P. 247-251: &#8220;Incipit tractatus de captione Gerundae et aedificatione eius ecclesiae cathedralis, et quomodo beatus Karolus Magnus eam dotavit et in ea episcopum ordinavit&#8221;. Inc.: &#8220;Quoniam in sede Gerundae celebratur festum sancti Karoli Magni dicenda sunt mirabilia quae facta fuerunt in eius captione&#8221;. Expl.: &#8220;et quamdiu vixit habuit ad istam sedem magnam devotionem. Finis. Lo bisbe don Arnau de Gerona institu\u00fd la festa de Carles Magno y f\u00e9u lo breviari intitulat de dit Carles Magno. La instituci\u00f3 me ha prom\u00e8s mostrar moss\u00e8n Blanes, notari del palau del senyor bisbe&#8221;.<br \/>\n[17] P. [252] [Nota treta de &#8220;Joannes Molanus in Indiculo sanctorum belgum, littera C, sic habet [&#8230;]&#8221; sobre Carlemany].<br \/>\n[18] P. 253-255: &#8220;Relaci\u00f3n de la invenci\u00f3n del cuerpo de santa Anna&#8221;. Inc.: &#8220;Despu\u00e9s de haver llegado a Marcella, en Francia, san L\u00e1zaro, santa Madalena, santa Martha, en compa\u00f1\u00eda de Celidonio (que fue el ciego a nativitate del evangelio), con santa Marcela y Maximino&#8221;. Expl.: &#8220;Todo esto est\u00e1 escrito en instrumentos p\u00fablicos y autenticados, y los ley\u00f3 el mismo padre Miguel Govierno&#8221;.<br \/>\n[19] P. 255 [Nota sobre Carlemany, treta d'&#8221;Hadriano Barlando&#8221; (en castell\u00e0)].<br \/>\n[20] P. 259-[276] [Cronologia gerundense des del 492 fins al 1256, per\u00f2 intercalades hi ha dades del 1457 al 1597; en total s\u00f3n setanta-cinc]. &#8220;Gerunda&#8221;. Inc.: &#8220;Anno Christi 492 celebratur concilium gerundense in Hispania&#8221;. Expl.: &#8220;que pone su firma a los 8 de abril. En el concilio 2\u00ba de Benedicto [i. e. l&#8217;arquebisbe Benet de Rocabert\u00ed], tarraconense de 1256, a los 16 de mayo se firma P[etrus], episcopus gerundensis&#8221;.<br \/>\n[21] P. 277 [C\u00f2pia d&#8217;una carta de Marcus Velserus, fill de Mateu, al bisbe de Girona o, en abs\u00e8ncia seva al vicari general (en llat\u00ed). Augsburg, 8 de gener de 1591].<br \/>\n[22] P. [278]-279 [C\u00f2pia d&#8217;una carta de Jaume Ca\u00e7ador, bisbe de Girona, a Marcus Velserus, fill de Mateu, resident a Li\u00f3 (en llat\u00ed). Barcelona, 23 de maig de 1592].<br \/>\n[23] P. 279 [Nota sobre Marcus Velserus d&#8217;Augsburg, autor d&#8217;un comentari a una hist\u00f2ria antiga de santa Afra (en llat\u00ed)].<br \/>\n[24] P. 279-[280]: &#8220;De un memorial que micer Segrera f\u00e9u en tems del senyor bisbe de Gerona don Francisco de Ar\u00e9valo y \u00e7uazo, lo any 1600, per a que se fes particular festa del miracle de les mosques de sant Narc\u00eds a 29 de octubre&#8221;. Inc.: &#8220;Eren dites mosques de grand\u00e0ria de una aglan, segons alguns, y de color blau y vert, pics vermells&#8221;. Expl.: &#8220;\u00e9s doctrina rebuda que lo molre y firas en dia de festa excusa la consuetut; y lo pastar dels pasticers, la necessitat: \u201cMolendina et nundinas excusat consuetudo; pistores necessitas&#8221;&#8216;.<br \/>\n[25] P. 281-283 Inc.: &#8220;La igl\u00e9sia de Sant Feliu fonc edificada per ministeri de \u00e0ngels y dedicada a nostre Senyora&#8221;. Expl.: &#8220;y en mem\u00f2ria de aquest miracle se f\u00e9u una companya a modo de confraria en nom de sant Narc\u00eds per a soc\u00f3rrer ab almoines les necessitats de uns y de altres y exercitar las dem\u00e9s obres de miseric\u00f2rdia temporals y espirituals&#8221;.<br \/>\n[26] P. 283-[284] [Carta de Marcus Velserus a Francisco Ar\u00e9valo de Zuazo, bisbe de Girona (en llat\u00ed). Augsburg, 4 de mar\u00e7 de 1600].<br \/>\n[27] P. [284] [Nota sobre sant Narc\u00eds treta de Petrus Pantinus (en llat\u00ed). Mil\u00e0, 14 de juliol de 1599].<br \/>\n[28] P. 285-[288] [Cronologia de la vida de sant Narc\u00eds]. &#8220;De sancto Narcisso, episcopo gerundensi&#8221;. Inc.: &#8220;Narcissus, Argeus et Marcellinus [ms. Marcellini], fratres&#8221;. Expl.: &#8220;ad insigne manet miraculum&#8221;.<br \/>\n[29] P. [288-292] Inc.: &#8220;Carissimo patri domino Sighardo, abbati, et universae sancti Uldarici et sanctae Afrae martyris congregationi, Berengarius, sanctae sedis gerundensis episcopus, cum omni clero et fideli populo&#8221;. Expl.: &#8220;que vel tra[ns]latio vel dedicatio ecclesiae vel ordinatio episcopi quas ostendit [ms. obtendit] Baronius&#8221;.<br \/>\n[30] P. 293 [C\u00f2pia d&#8217;una carta de Marcus Velserus a Francisco Ar\u00e9valo de Zuazo, bisbe de Girona (en llat\u00ed). Augsburg, 29 d&#8217;octubre de 1600].<br \/>\n[31] P. 293-[294] [Dades esparses sobre santa Afra (en llat\u00ed)].<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<blockquote>\n<p class=\"text_camp\">Observacions:<\/p>\n<\/blockquote>\n<table class=\"text\" border=\"0\" width=\"80%\" align=\"center\">\n<tbody>\n<tr>\n<td>Al llistat d&#8217;autors que hi ha als f. I-Iv, se&#8217;n llegeixen 39, per\u00f2 al text hi ha (potser mal comptades) unes 148 fonts, alguns autors repetits i obres an\u00f2nimes; la primera de &#8220;Frai Diado&#8221;, aix\u00ed, curiosament, i l&#8217;\u00faltima ja de fra Francesc Diago. I entre altres: Bernat Desclot (p. 5), Lorenzo Valla (p. 5), Jeroni Pujades (p. 6), Jer\u00f3nimo Zurita (p. 13), Joan Dameto (p. 29), Mart\u00ed de Viciana (p. 41), Pere Antoni Beuter (p. 42), Llu\u00eds Pon\u00e7 d&#8217;Icard (p. 54), Pere Miquel Carbonell (p. 55), Juli C\u00e8sar (p. 62), Giovanni Boccaccio (p. 66), Francesc Tarafa -en la traducci\u00f3 castellana de 1562- (p. 81), Titus Livi (p. 82), Ramon Muntaner (p. 92), etc.Pel que fa al text [5], cal dir que Jaume Ca\u00e7ador (c. 1519-1597) fou bisbe giron\u00ed des del 1584 i fracass\u00e0 en el seu prop\u00f2sit de traslladar la festa de sant Narc\u00eds del 29 d&#8217;octubre a la data del martirologi rom\u00e0, el 18 de maig, a fi de mantenir l&#8217;observan\u00e7a del descans festiu -tema al qual es refereix el text 21- impedida per la fira d&#8217;aquells dies.<\/p>\n<p>L&#8217;explicit del text [20] cal entendre&#8217;l en el context general: aqu\u00ed es parla de l&#8217;excomuni\u00f3 signada a Li\u00f3 pel papa Innocenci III contra Jaume I i arran d&#8217;aquest fet, s&#8217;esmenten les dades del bisbe de Girona fra Berenguer de <b>Castellbisbal<\/b>, la seva pres\u00e8ncia als concilis tarraconenses del seu temps i esmena la data de la seva defunci\u00f3. Segons l&#8217;obra de fra Francesc Diago (Historia de la provincia de Arag\u00f3n de la orden de los predicadores, ll. II, cap. 4), hauria mort el dia 6 de febrer de 1253, d&#8217;acord amb la l\u00e0pida sepulcral dels dominics de Santa Caterina de Barcelona, per\u00f2 &#8220;que como es testigo dom\u00e9stico en cosas propias no tiene tanto cr\u00e9dito como el concilio tarraconense&#8221;. En efecte, el ms. cita el llibre de S\u00e1enz de Aguirre i en ell Berenguer de Castellbisbal hi \u00e9s consignat com a signant conciliar el dia 8 d&#8217;abril de 1253. Pel que fa al canonge del cap\u00edtol barcelon\u00ed, Pere Albert de Castellnou sign\u00e0 com a &#8220;procurator domini gerundensis episcopi&#8221; en el concili de 1249; no apareix al de 1253 i, ja al concili de 1256, el segon convocat per l&#8217;arquebisbe Benet de Rocabert\u00ed, la seva P de Pere hi \u00e9s com a nou bisbe de Girona el 16 de maig, dia en qu\u00e8 comen\u00e7\u00e0.<\/p>\n<p>Pel que fa al text [7] cal dir: Josep Esteve (Esteban), canonista, fou promogut bisbe d&#8217;Oriola el 12 de gener del 1594 i abans ho havia estat de Viesti (It\u00e0lia) el 17 d&#8217;abril del 1586.<\/p>\n<p>Tamb\u00e9 s&#8217;ha de remarcar l&#8217;aportaci\u00f3 d&#8217;aquest ms. a l&#8217;epistolari del bisbe Jaume Ca\u00e7ador per les cartes copiades als texts [21-23] i al bisbe Francisco de Ar\u00e9valo als texts [26, 30].<\/p>\n<p>Cita el present ms. Onofre Relles (Historia apolog\u00e9tica de la vida y martirio de san Narciso, s. n.: &#8220;\u00edndice de los manuscritos y otros monumentos rec\u00f3nditos que se citan en esta historia&#8221;): &#8220;Moragues, que escrivi\u00f3 unas notas de las cosas de Girona&#8221;.<\/p>\n<p>P\u00e9rez fa una breu biografia de Moragues en el seu article de 1988, centrat en l&#8217;activitat com a lul\u00b7lista. Moragues va participar en el fracassat projecte d&#8217;edici\u00f3 de l&#8217;Apologia d&#8217;Antoni Bellver; va declarar com a testimoni al proc\u00e9s de beatificaci\u00f3 de Llull de 1612; \u00e9s autor d&#8217;una traducci\u00f3 castellana perduda del Blaquerna -una obra que va interessar altres membres coetanis de l&#8217;orde, com Joan Pau Fonts (Syntagmata) o l&#8217;an\u00f2nim que l&#8217;utilitz\u00e0 per predicar una quaresma a It\u00e0lia-; es proposava editar obres del beat i apleg\u00e0 una compilaci\u00f3 documental, el Regestum et chronographia defensionis lullianae (els ms. s\u00f3n a la Biblioteca Bartolom\u00e9 March i a l&#8217;Arxiu Dioces\u00e0 de Palma).<\/p>\n<p>AHSIC, fons Batllori, cont\u00e9 fotoc\u00f2pies, transcripcions i notes sobre documentaci\u00f3 de l&#8217;ARSI referent a Moragues, recollida per Batllori, que ja havia proporcionat algunes dades a P\u00e9rez. Moragues neix a Mallorca o, segons algun cat\u00e0leg, a Alc\u00fadia, vers 1560, fill d&#8217;un canonge que el legitima; ingressa per primer cop a la Companyia el 1577; el 1587 \u00e9s al col\u00b7legi de Val\u00e8ncia com a estudiant de teologia; fa els vots el 1580, per\u00f2 abandona l&#8217;orde; despr\u00e9s d&#8217;una breu experi\u00e8ncia com a monjo, hi torna a ingressar el 1598, quan ja \u00e9s sacerdot; predica a Girona, on havia entrat com a novici; el 1599 consta com a doctor en teologia i lector d&#8217;humanitats, el trienni de 1603 ja \u00e9s a Monti-sion i hi mor el 1631; consta al col\u00b7legi de Girona els triennis de 1599, com a novici, i 1603. Fa els vots en mans de l&#8217;historiador i ge\u00f2graf Pere Gil (1612) i en un testament del mateix any d\u00f3na una renda de 53 lliures per a la llibreria de Monti-sion. Copiem alguns extractes documentals coetanis sobre la sortida de la Companyia i el retorn definitiu, aspecte que l&#8217;article de P\u00e9rez pr\u00e0cticament no comenta. ARSI, Hisp. 134, f. 79 seg., carta (de Francesc Bold\u00f3?) al general Claudio Acquaviva (Val\u00e8ncia, 9 de desembre de 1587): &#8220;Dir\u00e9 a vuestra paternidad del hermano Andr\u00e9s Moragues que, en quebrantamiento de regla, alguna vez ha apensado [sic] con la ley natural, pretendiendo que le dava lugar enton\u00e7es y que no haz\u00eda contra regla; y dize que las cosas que hazen los superiores y que ordenar\u00e1n han de ser razonables&#8221;. ARSI, Arag. 5: d&#8217;Acquaviva (8 d&#8217;agost de 1588), sobre el cas de l'&#8221;hermano Andr\u00e9s de Moragues, que dende su noviciado av\u00eda dado poca satisfaci\u00f3n. Y despu\u00e9s en el colegio de \u00e7arago\u00e7a av\u00eda sido defensor de esenciones de maestros, y despu\u00e9s av\u00eda descubierto mucha libertad y opiniones extraordinarias en cosas de la Compa\u00f1\u00eda, como es lo de correctione fraterna, y que por esto le ten\u00edan puesto en officios humildes [&#8230;]. [&#8230;] que semejantes estavan mejor fuera de la Compa\u00f1\u00eda&#8221;. ARSI, Hisp. 139, f. 157-158v, del provincial Pedro del Villar a Acquaviva (Tarragona, 30 de gener de 1596): &#8220;El doctor Andr\u00e9s Moragues estuvo en la Compa\u00f1\u00eda como nueve o diez a\u00f1os, fue d&#8217;ella despedido, dessea mucho bolver y me lo pide con mucha instantia [&#8230;]. Es natural de Mallorca, de edad de treinta y cinco a\u00f1os [&#8230;]. Es muy exercitado y sabe bien theolog\u00eda y en Mallorca predica [&#8230;]. Vino a ser despedido por su mal modo de proceder, especialmente en la obedientia, y la mayor culpa fue que el rector [?] le mand\u00f3 que en la c\u00e1thedra le diese raz\u00f3n de sus cosas, y ass\u00ed lo hizo; el qual despu\u00e9s le reprehendi\u00f3 p\u00fablicamente; qued\u00f3 muy indignado, pretendiendo que av\u00eda dicho aquello que en c\u00e1tedra av\u00eda o\u00fddo, y as\u00ed acudi\u00f3 a dar aviso a la estampa; al fin se averigu\u00f3 que por otra v\u00eda sab\u00eda lo que reprehendi\u00f3 [&#8230;]. Despedido de la biblioteca, entr\u00f3 en la religi\u00f3n de san Bernardo, aunque sin averle quitado primero la obligati\u00f3n de leer porque es illeg\u00edtimo, y su despedida fue en tiempo de Sixto V; y si primero dexara de ser religioso, no pudiera por el impedimento entrar de nuevo en religi\u00f3n; en ella estuvo algunos meses y se sali\u00f3, que no le quadrava [?] aquel modo de proceder. Fue luego a vuestra paternidad a pedir le bolviese a admittir, y como av\u00eda poco que av\u00edan passado las cosas que he dicho, no pareci\u00f3 a vuestra paternidad que fuesse re\u00e7ebido; despu\u00e9s ac\u00e1 siempre \u00e1 vivido con el mismo desseo y diversas vezes lo \u00e1 pedido&#8221;; Villar s&#8217;ha informat a Mallorca de la seva bona reputaci\u00f3; a Val\u00e8ncia, Bold\u00f3 opina que no se l&#8217;ha de readmetre &#8220;por el mal modo de pro\u00e7eder que tuvo en \u00e7arago\u00e7a&#8221;, per\u00f2 la majoria no hi est\u00e0 d&#8217;acord. ARSI, Arag. 6, i, f. 138v, d&#8217;Acquaviva a Villar (8 d&#8217;abril de 1596): &#8220;Moragues y el otro sacerdote que desean re\u00e7evir en esa provincia tienen un mismo impedimento essen\u00e7ial, que es haver sido frailes; y siendo ans\u00ed, ni yo puedo dispensar ni conviene consentir que se dispense&#8221;; \u00edd., f. 143v, cartes d&#8217;Acquaviva a Maties Borrass\u00e0, al rector de Monti-sion Joan Rico, etc., sobre el mateix (Mallorca, 26 d&#8217;agost de 1596). Segons Batllori, devia obtenir perm\u00eds directe del papa per reingressar.<\/p>\n<p>[JRP; MTS]<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<blockquote>\n<p class=\"text\"><span class=\"text_camp\">Bibliografia:&nbsp;<\/span><\/p>\n<blockquote><p>ED.: [10] Junyent 1992: 355-359. \/\/ DESCR.: Olivar 1977: 377. Girbal 1881: 135. Repertori 1474-1620: IV, 227-233. \/\/ EST.: Gualba et al. 1918-1947: XIX, 318, 348. Torres Amat 1836: 431. Bover 1868: I, 514-515. Sommervogel 1890-1909: V, 1280-1281. S\u00e1enz de Aguirre 1755: 376-377. Carreras i Artau; Carreras i Artau 1939-1943: II, 69. P\u00e9rez, Ll. 1988. Batllori 1993: 57, 285, 292. \u00cdd. 1996: 27.<\/p>\n<table class=\"text\" border=\"0\" width=\"100%\" cellspacing=\"0\" cellpadding=\"0\">\n<tbody>\n<tr>\n<td>&nbsp;<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/blockquote>\n<\/blockquote>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>&nbsp; Id MCEM:&nbsp;812 F. [1] prel., d&#8217;una altra m\u00e0: &#8220;Estractu de not\u00edcias tretas de v\u00e0rias cr\u00f2nicas y llivres anotadas en la primera plana de aquest llibre, fet y escrit de m\u00e0 pr\u00f2pria, en 1601, per Andreu Moragues, de la Companyia de Jes\u00fas. Las not\u00edcias s\u00f3n totes sobre fets relatius a la ciutat de Girona o [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":4272,"menu_order":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","template":"","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"class_list":["post-4425","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/4425"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=4425"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/4425\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11756,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/4425\/revisions\/11756"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/4272"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=4425"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}