Carta espiritual<\/a><\/h1>\n<\/td>\nCopyright ![\"Blason\"](\"http:\/\/www.clairval.com\/images\/Blason%20Abbaye.gif\")
\u00a9 1996-2015 Abadia de Sant Josep de Clairval<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n\n\n<\/td>\n 19 de setembre de 2013
\nSanta Maria de Cervell\u00f3<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n <\/p>\n
Benvolgut Amic de l’Abadia de Sant Josep,<\/div>\n\nA<\/span> finals de l\u2019estiu de l\u2019any 1936, poc abans de la seva execuci\u00f3, decidida per un tribunal revolucionari, el beat Josep Sams\u00f3, sacerdot catal\u00e0, deia: \u201cPer a nosaltres, cristians, nom\u00e9s ens cal recordar la doctrina del nostre Mestre: estimeu els vostres enemics, responent al mal amb el b\u00e9… Potser, nom\u00e9s aix\u00ed es podr\u00e0 resoldre el problema social.\u201d El 24 de gener de 2010, dia de la beatificaci\u00f3 del m\u00e0rtir, el Papa Benet XVI el presentava com a model per als sacerdots i especialment per als rectors en llur ministeri de la catequesi.<\/p>\nEn Josep Sams\u00f3 va n\u00e9ixer el 17 de gener de 1887, a Castellbisbal (Barcelona) i reb\u00e9 el baptisme el dia 22 d\u2019aquest mes. El 20 d\u2019octubre del mateix any, segons el costum de l\u2019\u00e8poca, va rebre el sagrament de la Confirmaci\u00f3. \u00c9s fill del farmac\u00e8utic Jaume Sams\u00f3 i de la Josefa Elias. A l\u2019any 1888, una nena vindr\u00e0, tamb\u00e9, a omplir d\u2019alegria la llar. Per\u00f2, el 12 de novembre de 1894, el pare deixa aquest m\u00f3n per anar-se\u2019n cap a l\u2019eternitat. La v\u00eddua, en trobar-se sense recursos, s\u2019apropa a la seva germana, que viu en un poble ve\u00ed. Com que no t\u00e9 fills, ella i el seu marit ajudaran els petits orfes. En Josep ser\u00e0 educat als Maristes i la germaneta a les monges Teresianes. Des de l\u2019edat de 6 anys, el nen manifesta el desig de ser sacerdot; ajudar a Missa \u00e9s per a ell una veritable passi\u00f3. De gran intel\u00b7lig\u00e8ncia, el noi \u00e9s molt bon alumne i destaca especialment en matem\u00e0tiques. Durant el 1900, la fam\u00edlia es trasllada a Barcelona, i en Josep ingressa al seminari com a extern. Per pagar els seus estudis, la seva mare i la seva germana\u00a0 treballen intensament cosint roba. Un dia, un dolor molt fort al pit, aclapara el noi. El metge li prescriu un medicament, per\u00f2 li adverteix que si no fa efecte, l\u2019adolescent ser\u00e0 condemnat en breu. La mare angoixada es postra davant la imatge de Nostra Senyora del Sagrat Cor, venerada a l\u2019esgl\u00e9sia que li est\u00e0 dedicada a Barcelona, i promet subscriure\u2019s a la revista del santuari, si el seu fill es cura. Un mes m\u00e9s tard, en Josep es troba en perfecta salut.<\/p>\n
Qu\u00e8 podem fer el diumenge?<\/span><\/p>\nC<\/span>om a seminarista, en Josep d\u00f3na classes particulars per alleujar el pressupost de la llar materna. Estudiant exemplar, de vegades li demanen una supl\u00e8ncia de professor. El 25 de juny de 1909, obtindr\u00e0 la llicenciatura en teologia, fet que li d\u00f3na dret al t\u00edtol de doctor. Des d\u2019ara, el cridaran \u201cDr. Sams\u00f3\u201d. El bisbe de Barcelona no triga en posar-lo al seu servei com a secretari. Aquest mateix any ser\u00e0 ordenat diaca i rebr\u00e0 el sacerdoci el 12 de mar\u00e7 de 1910, amb dispensa d\u2019edat perqu\u00e8 encara no t\u00e9 els vint-i-quatre anys requerits. El 19\u00a0de mar\u00e7, festa de Sant Josep, celebra la seva primera Missa a l\u2019humil parr\u00f2quia del Centre Obrer, al carrer Cal\u00e0bria. Conven\u00e7ut de que moss\u00e8n Sams\u00f2 t\u00e9 una veritable vocaci\u00f3 de rector, el seu director espiritual fa comprendre al bisbe que el secretariat del bisbat no \u00e9s el lloc d\u2019en Josep Sams\u00f3. Ben aviat, doncs, el jove capell\u00e0 \u00e9s nomenat vicari de la parr\u00f2quia de Sant Juli\u00e0 d\u2019Argentona, un poblet de la regi\u00f3. El rector \u00e9s moss\u00e8n Francesc Botey, un bon sacerdot que ja comen\u00e7a a sucumbir sota la c\u00e0rrega de l\u2019edat. El nou vicari es fa c\u00e0rrec de la catequesi, que, aleshores, est\u00e0 una mica descuidada a la parr\u00f2quia. Moss\u00e8n Sams\u00f3 demostra un aut\u00e8ntic talent per ensenyar el catecisme, al punt que fins i tot els adults s\u2019hi interessen. De vegades els fa preguntes provocants: \u201cqu\u00e8 hem de fer el diumenge? \u2013anar a Missa, contesten. \u2013Molt b\u00e9, per\u00f2 tamb\u00e9 podem treballar, oi que s\u00ed? \u2013No, moss\u00e8n. \u2013Per qu\u00e8? Perqu\u00e8 D\u00e9u no ho permet\u201d, responen triomfalment els nens…<\/p>\nEfectivament, l\u2019obligaci\u00f3 del descans dominical es refereix al tercer manament de D\u00e9u: observa el dia de rep\u00f2s perqu\u00e8 \u00e9s sagrat (Dt 5, 12). El set\u00e8 dia ser\u00e0 un dia de descans complet, dedicat al Senyor (Ex 31:15). L\u2019Esgl\u00e9sia ens recorda aquest precepte en el compendi del Catecisme de l\u2019Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica: \u201cel dia del S\u00e0bat, fa mem\u00f2ria del rep\u00f2s de D\u00e9u en el set\u00e8 dia de la creaci\u00f3, com tamb\u00e9 de l\u2019alliberament d\u2019Israel de l\u2019esclavatge d\u2019Egipte i de l\u2019Alian\u00e7a establerta per D\u00e9u, amb el seu poble\u201d. A la pregunta: \u201cper qu\u00e8 per als cristians, el diumenge ha substitu\u00eft al dissabte?\u201d, el Compendi respon: \u201cel diumenge \u00e9s el dia de la resurrecci\u00f3 de Crist. Com a primer dia de la setmana (Mc 16:2), ens recorda la primera creaci\u00f3; com a dia seg\u00fcent del dissabte, significa la nova creaci\u00f3 inaugurada per la resurrecci\u00f3 de Crist. \u201cPer aix\u00f2, es va convertir en el primer dia de tots els dies festius dels cristians: el dia del Senyor, que en la seva Pasqua, ha portat a la perfecci\u00f3 el Sabbath dels jueus i anuncia el descans etern de l\u2019home en D\u00e9u.\u201d<\/p>\n
\u201cEls Cristians santifiquen el diumenge i les altres festes d\u2019obligaci\u00f3, participant en l\u2019Eucaristia i acomplint activitats que no impedeixin l\u2019honor de D\u00e9u. S\u00f3n dies per dedicar-se a un saludable esbarjo, necessari per a la relaxaci\u00f3 del cos i de la ment. Hom pot aprofitar-los, tamb\u00e9, per acomplir activitats relacionades amb les necessitats familiars o valuosos serveis socials, sempre i quan no perjudiquin la santificaci\u00f3 del diumenge, la vida familiar o la salut.\u201d Per tant, importa molt el reconeixement civil del diumenge com a dia festiu, \u201cper donar a tothom la possibilitat efectiva de gaudir d\u2019un descans adequat i temps lliure per cultivar la vida religiosa, familiar, cultural i social. En definitiva, per disposar de moments propicis a la reflexi\u00f3, al silenci… Tamb\u00e9 per dedicar-se a bones accions a favor dels malalts o ancians\u00bb (CF. compendi, 450-454; Catecisme de l\u2019Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica, 2189).<\/p>\n
Quants li\u2019n calen?<\/span><\/p>\nA<\/span>l barri de la parr\u00f2quia de moss\u00e8n Sams\u00f3, hi ha un home molt oposat a la religi\u00f3. La seva dona, per evitar conflictes, ha d\u2019anar a Missa d\u2019amagat. Aquest senyor, s\u2019assabenta pels seus amics, que el nou vicari \u00e9s molt simp\u00e0tic i que ensenya meravellosament a la canalla. Aleshores, una mica tocat pel que li han dit, permet a la seva muller de portar els seus fills al catecisme del vicari. La dona li posa com a condici\u00f3 que li permetr\u00e0 anar a Missa amb tota llibertat. El marit, accepta i ella corre a dir-ho al sacerdot. Moss\u00e8n Sams\u00f3 li demana de recitar cada dia tres \u201cAve Maria\u201d per a la conversi\u00f3 del seu marit. Dies m\u00e9s tard, el rector i el seu vicari volen organitzar, per als homes de la parr\u00f2quia, un rec\u00e9s, segons el m\u00e8tode dels exercicis espirituals de Sant Ignasi. Abans, per\u00f2, cal trobar el nombre suficient de participants; de moment nom\u00e9s s\u00f3n sis. Informat d\u2019aquest rec\u00e9s, el nostre \u201cateu\u201d diu a la seva muller: \u201cSi el vicari em convid\u00e9s, hi aniria\u201d. La dona no d\u00f3na fe a les seves orelles… El vicari, posat ja al corrent, no triga en deixar-se veure per la casa del nostre home. Aquest li pregunta: \u2013Moss\u00e8n, quants n\u2019hi ha d\u2019apuntats? El sacerdot una mica conf\u00fas li diu que encara s\u00f3n poc nombrosos. \u2013\u201dQuants li\u2019n calen? Una trentena, li diu el capell\u00e0. \u2013No es preocupi, moss\u00e8n, jo li trobar\u00e9 la resta. A la inauguraci\u00f3 del rec\u00e9s, hi haur\u00e0 trenta-dos participants.<\/p>\nEn aquells anys, un novici jesu\u00efta, el barcelon\u00ed Francesc de Paula Vallet, aprofitava de manera excepcional el dinamisme dels exercicis espirituals de Sant Ignasi. Uns anys m\u00e9s tard, copsat pel carisma que havia rebut, promour\u00e0 una campanya de predicaci\u00f3 de recessos espirituals per tota Catalunya. La seva finalitat \u00e9s de permetre\u2019n la participaci\u00f3 als cristians compromesos en tots els sectors de la vida social; per aix\u00f2 va idear un m\u00e8tode de recesos de cinc dies, del qual encara avui dia se n\u2019inspiren diverses obres d\u2019exercicis espirituals. Despr\u00e9s d\u2019haver estat ordenat sacerdot, el 1923, el Pare Vallet posar\u00e0 el seu carisma personal de predicador, al servei d\u2019aquesta obra d\u2019evangelitzaci\u00f3. Entre el 1923 i el 1926, impartir\u00e0 aquests exercicis espirituals a m\u00e9s de 8.500 adults, tots homes. De seguida, per la gr\u00e0cia de D\u00e9u, grans fruits espirituals apareixeran: conversions, reconciliacions, vocacions, compromisos socials, renovaci\u00f3 de parr\u00f2quies… (Cf. Le P\u00e8re Vallet, A. Sospedra 1995).<\/p>\n
Els exercicis espirituals de Sant Ignasi representen un cam\u00ed i un m\u00e8tode especialment efica\u00e7 per buscar i trobar la voluntat de D\u00e9u en nosaltres, al voltant nostre i per tot arreu \u201c, deia el Papa Benet XVI el 21 de febrer de 2008. I Sant Robert Bel\u00b7larm\u00ed, jesu\u00efta del segle XVI, basant-se en els exercicis espirituals de Sant Ignasi, escrivia: \u201csi ets intel\u00b7ligent, comprens de seguida que has estat creat per a la gl\u00f2ria de D\u00e9u (la gl\u00f2ria de D\u00e9u, segons Sant Ireneu, \u00e9s la plenitud de vida de l\u2019home) i per a la teva salvaci\u00f3 eterna. Aquest \u00e9s el teu objectiu, el centre de la teva \u00e0nima, el tresor del teu cor. Per tant, has de considerar com un b\u00e9 real, all\u00f2 que et condueix al teu objectiu, i un mal real, all\u00f2 que te\u2019l fa perdre. Els esdeveniments favorables o adversos com s\u00f3n: riquesa i pobresa, salut i malaltia, honors i menyspreus, vida i mort, l\u2019home savi no ha d\u2019acollir-los o fugir-los per ells mateixos. Nom\u00e9s s\u00f3n bons i desitjables en la mesura que contribueixen a la gl\u00f2ria de D\u00e9u i a la teva felicitat eterna, i dolents i evitables si t\u2019ho impedeixen\u201d. \u201cAquestes paraules, deia Benet XVI, certament no estan passades de moda; s\u00f3n paraules que encara avui dia cal meditar llargament per encertar el nostre cam\u00ed en aquest m\u00f3n\u201d (audi\u00e8ncia del 23 de febrer de 2011).<\/p>\n
La for\u00e7a de la preg\u00e0ria<\/span><\/p>\nE<\/span>l nou bisbe de Barcelona, segons el costum de l\u2019\u00e8poca, organitza un concurs per a l\u2019obtenci\u00f3 de la rectoria d\u2019una petita parr\u00f2quia rural: Sant Joan de Mediona. Moss\u00e8n Sams\u00f3 passa brillantment la prova; per\u00f2 a la seva entrevista amb el bisbe, aquest li retreu el fet d\u2019\u00e9sser un home d\u2019esperit independent, que es va negar a romandre al servei del seu predecessor. Afortunadament, el prelat no trigar\u00e0 gaire abans d\u2019adonar-se que les informacions que ha sentit i que han basat les seves acusacions no s\u00f3n justes. Aix\u00ed doncs, l\u201911 de gener de 1917, el capell\u00e0 pren possessi\u00f3 de la parr\u00f2quia. L\u2019acollida dels feligresos \u00e9s hostil. Aquesta bona gent roman aferrada al sacerdot que ha administrat la parr\u00f2quia en l\u2019abs\u00e8ncia de Rector. Per postres, poc despr\u00e9s, mor un nen d\u2019onze anys i la fam\u00edlia manifesta el desig, d\u2019enterrar-lo amb un ta\u00fct blanc. El jove Rector assenyala que, d\u2019acord amb les disposicions lit\u00fargiques, els ta\u00fcts blancs estan \u00fanicament reservats als infants que moren abans de l\u2019edat d\u2019\u00fas de ra\u00f3. Amb gran disgust de tothom, moss\u00e8n Sams\u00f3 seguir\u00e0 fidelment les r\u00fabriques lit\u00fargiques i no hi haur\u00e0 ta\u00fct blanc. En acabar l\u2019enterrament, alguns exaltats l\u2019amenacen d\u2019apedregar-lo… No obstant aix\u00f2, amb moltes oracions i ll\u00e0grimes, el pobre Rector aconsegueix guanyar la confian\u00e7a dels seus feligresos. En els moments dif\u00edcils, se\u2019l sentia repetir: \u201cPrimer, D\u00e9u!.\u201d Un dels parroquians donar\u00e0 aquest testimoni: \u201cquan moss\u00e8n Sams\u00f3 va arribar a la parr\u00f2quia, ning\u00fa el volia, perqu\u00e8 encara no el coneix\u00edem. Quan va marxar tots plor\u00e0vem perqu\u00e8 aleshores ja el coneix\u00edem!\u201d<\/p>\nL\u2019agost de 1919, el rector de Matar\u00f3 mor, deixant una enorme parr\u00f2quia dividida en dues faccions d\u2019afinitats pol\u00edtiques contr\u00e0ries; cada un dels grups est\u00e0 recolzat per una dotzena de preveres de l\u2019indret. El bisbe de Barcelona vol enviar-hi a moss\u00e8n Sams\u00f3 com a administrador, pensant que aquest sacerdot de 32 anys \u00e9s l\u2019home providencial per a la pacificaci\u00f3 de la parr\u00f2quia. El jove capell\u00e0 per\u00f2, li demana un temps de reflexi\u00f3 i ho consulta amb el seu director espiritual. Aquest li diu: \u201cFill meu, aix\u00f2 no t\u2019ho has pas buscat tu. \u00c9s D\u00e9u mateix qui t\u2019ho proposa per mitj\u00e0 del teu superior. \u201cAccepta aquesta c\u00e0rrega amb humilitat i confian\u00e7a, sabent que all\u00ed on tu no podr\u00e0s arribar, D\u00e9u hi arribar\u00e0.\u201d<\/p>\n
Un somriure caracter\u00edstic<\/span><\/p>\nM<\/span>\u00e9s aviat alt de talla i atraient, moss\u00e8n Sams\u00f3 porta sempre el cabell rapat. La seva anadura \u00e9s solemne, amb un aire gaireb\u00e9 marcial i una ombra de severitat que suavitza el somriure caracter\u00edstic, heretat de la seva mare. Amb la seva fam\u00edlia, sap ser molt afectu\u00f3s, per\u00f2 \u00e9s molt exigent amb ell mateix i de vegades una mica massa amb els altres. \u201cSi moss\u00e8n Sams\u00f3 no hagu\u00e9s mort m\u00e0rtir, hom no hauria pensat mai en la seva beatificaci\u00f3\u201d, diran alguns. No obstant aix\u00f2, tamb\u00e9 sap fer-se estimar i perdonar; els escrits de Sant Francesc de Sales, que llegeix i medita, l\u2019ajudaran a corregir for\u00e7a la seva rigidesa natural. Un dels seus vicaris diu: \u201ctot i la disciplina que feia regnar a la parr\u00f2quia, i que de vegades ens feia patir, cal recon\u00e9ixer que v\u00e0rem aprendre molt d\u2019ell, perqu\u00e8 moss\u00e8n Sams\u00f3 va ser un savi i un sant.\u201d L\u2019autor d\u2019aquestes paraules fou un dels m\u00e9s \u201crebels\u201d vicaris. El jove Rector va haver d\u2019exercir la seva paci\u00e8ncia amb ell. Un dia, per exemple, en qu\u00e8 moss\u00e8n Sams\u00f3 insisteix en la puntualitat, el vicari li respon: \u201cA veure, doctor Sams\u00f3, no sap Vost\u00e8 que jo s\u00f3c de tal poble i que tothom em coneix?; en cada una de les parr\u00f2quies per on passo, hom em suporta un mes, el segon mes em detesten i el tercer, em fan fora. Per tant, sigui conscient: la puntualitat no va amb el meu tarann\u00e0!<\/p>\nEl rector Sams\u00f3 vol ser el sacerdot de tots. La seva primera inquietud a Matar\u00f3 fou la d\u2019obrir m\u00e9s \u00e0mpliament la participaci\u00f3 de les fam\u00edlies pobres a les celebracions lit\u00fargiques. Amb ell, per exemple, els treballadors tamb\u00e9 poden portar el dosser durant la process\u00f3 del Sant\u00edssim Sagrament. En aquesta mateixa perspectiva, moss\u00e8n Sams\u00f3 provoca una gran emoci\u00f3 quan demana als fidels la simplificaci\u00f3 dels vestuaris luxosos fets per als nens de la primera comuni\u00f3. D\u2019altra banda per\u00f2, insisteix molt en que tots es beneficien d\u2019una perfecta preparaci\u00f3 catequ\u00e8tica, essencial per a la bona disposici\u00f3 del cor. \u201cFillets meus, els deia, no sigueu mai culpables de rebre el Cos de Crist mal preparats. Purifiqueu la vostra consci\u00e8ncia, fins i tot dels pecats venials i accions desordenades. Si ho feu aix\u00ed, el fruit de les vostres comunions ser\u00e0 immens\u201d. Tamb\u00e9 els convida a la devoci\u00f3 cap a la Verge Maria: \u201cMireu la Mare Immaculada, veieu el seu mantell i penseu amb el cel, desitgeu el cel! Poseu-vos les ales de la puresa; com m\u00e9s netes seran aquestes ales, m\u00e9s aprop estareu del cel.\u201d Per facilitar l\u2019acc\u00e9s al sagrament de la Penit\u00e8ncia, far\u00e0 afegir confessionaris a la bas\u00edlica.<\/p>\n
\u201cEl Senyor ens fa una invitaci\u00f3 urgent per rebre el sagrament de l\u2019Eucaristia, recorda el Catecisme de l\u2019Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica: realment us dic, si no mengeu la carn del Fill de l\u2019Home i no beveu la seva sang, no tindreu la vida en vosaltres (Jn 6:53)… Per respondre a aquesta invitaci\u00f3, cal preparar-nos per aquest moment tan gran i tan sant… Quan hom \u00e9s conscient d\u2019haver com\u00e8s un pecat greu, cal rebre el sagrament de la Reconciliaci\u00f3 abans d\u2019anar a la Comuni\u00f3… Per atansar-se adequadament a aquest sagrament, cal tamb\u00e9 observar el petit dejuni prescrit (Cf. codi de dret can\u00f2nic, c. 919: \u201cper rebre la santa Eucaristia cal abstenir-se de menjar ni beure cap beguda a l\u2019excepci\u00f3 d\u2019aigua o medecines, com a m\u00ednim una hora abans de la comuni\u00f3. L\u2019actitud del cos (gestos, roba) ha de significar el respecte, la solemnitat, l\u2019alegria d\u2019aquest moment on Crist es converteix en el nostre amfitri\u00f3 \u201c(CEC 1384, 1385, 1387).<\/p>\n
Tots cridats<\/span><\/p>\nS<\/span>egons deia el bisbe de Seg\u00f2via d\u2019aquell temps, moss\u00e8n Sams\u00f3 va establir a Matar\u00f3 el Catecisme m\u00e9s ben organitzat de tota Espanya. Per a aquest sacerdot, els cursos de Catecisme s\u00f3n el viver de la parr\u00f2quia i del seminari. El seu objectiu \u00e9s que els catequitzats es converteixin m\u00e9s tard en catequistes: \u201cno pensem que la manca d\u2019aptitud personal ens excusi, diu el prevere, tots: sacerdots, religiosos, pares de fam\u00edlia, laics, tots estem cridats a l\u2019obra de l\u2019evangelitzaci\u00f3 de les \u00e0nimes\u201d. D\u2019altra banda, conscient de l\u2019agitaci\u00f3 causada per la mixitat, sobretot en els nois, moss\u00e8n Sams\u00f3, no s\u2019hi mostra gens favorable, especialment durant els moments de relaxaci\u00f3 organitzats pel patronatge dels joves treballadors. En aquest punt per\u00f2, el nostre Rector topar\u00e0 amb l\u2019opini\u00f3 contr\u00e0ria d\u2019un altre sacerdot influent i no hi haur\u00e0 cap canvi.<\/p>\nMentrestant, un odi antireligi\u00f3s es desenvolupa per tot el pa\u00eds, especialment a Catalunya. Alguns burgesos i gaireb\u00e9 tots els obrers, se senten agitats per poderoses faccions revolucion\u00e0ries. El 6 d\u2019octubre de 1934, uns homes armats es presenten a la bas\u00edlica de Matar\u00f3 i amenacen de mort el nostre moss\u00e8n, que es troba aleshores a l\u2019esgl\u00e9sia amb un altre sacerdot i dos laics: \u201cPoseu foc vosaltres mateixos a l\u2019esgl\u00e9sia o us matem!\u201d Impertorbables, el rector i els seus amics mostren que prefereixen la mort. Els agressors no s\u2019atreveixen a disparar i ells mateixos posen foc i fugen. Els ve\u00efns alertats porten aigua i entre tots aconsegueixen apagar l\u2019incendi. Moss\u00e8n Sams\u00f3 t\u00e9 un pressentiment i diu: \u201cpassi el que passi, estem plenament en les mans de D\u00e9u. Per la meva banda, cada dia en l\u2019oraci\u00f3, em preparo per al martiri… He d\u2019admetre que hom comet molts pecats i aquestes taques s\u2019han de rentar amb sang innocent generosament vessada i unida a la de l\u2019Anyell Immaculat.\u201d<\/p>\n
La nit del 18 al 19 de juliol de 1936, uns patacs brutals ressonen a la porta de la rectoria. \u00c9s la policia que ve a fer una perquisici\u00f3, car pensen que els sacerdots tenen armes amagades. Sospiten que els cat\u00f2lics vulguin enderrocar la Rep\u00fablica. Assegut en un banc, moss\u00e8n Sams\u00f3 xerra amablement amb els policies: \u2013\u201dsempre he volgut defensar l\u2019Esgl\u00e9sia per tots els medis al meu abast, per\u00f2 mai per les armes. Jes\u00fas, el meu Mestre Div\u00ed, per defensar-la no va matar ning\u00fa, sin\u00f3 que va donar la seva vida. \u2013Ah, diu un policia, si tots els sacerdots fossin com Vost\u00e8! \u2013El que passa, respon el rector, \u00e9s que realment no coneixeu els sacerdots, i que massa sovint us en feu una ben falsa idea.<\/p>\n
\u00abS\u00f3c jo!\u00bb<\/span><\/p>\nE<\/span>l govern republic\u00e0 no triga en ser aclaparat per els elements extremistes. Les mil\u00edcies obreres electrificades per les ideologies marxistes i anarquistes es fan mestresses dels ajuntaments i del carrer. Per a ells, una cosa \u00e9s clara: l\u2019Esgl\u00e9sia \u00e9s l\u2019enemic que cal destruir. Conscient del perill, moss\u00e8n Sams\u00f2 busca refugi a casa d\u2019uns amics. El 30 de juliol de 1936, disfressat d\u2019empresari, deixa aquest refugi per no comprometre els amics. Aix\u00ed que, amb un bigoti post\u00eds, el cabell tenyit, ulleres fosques, una cigarreta a la boca i una cartera sota el bra\u00e7, marxa cap a l\u2019estaci\u00f3 del tren. En arribar, demana a una senyora l\u2019hora de la sortida del tren. Per\u00f2 aquesta dona reconeix la veu del capell\u00e0 que tantes vegades ha escoltat, i corre a avisar la mil\u00edcia que aguaita per all\u00ed. Interpel\u00b7lat, el capell\u00e0 respon simplement: \u201cel que busqueu s\u00f3c jo!\u201d L\u2019agafen i se l\u2019emporten cap a l\u2019Ajuntament per ser jutjat pel Comit\u00e8 antifeixista. Traslladat a la pres\u00f3, el tanquen en una cel\u00b7la amb d\u2019altres 10 persones; aviat n\u2019hi haur\u00e0 trenta-cinc. All\u00ed romandr\u00e0 trenta-tres dies organitzant els temps de meditaci\u00f3, Breviari i Rosari amb els reclusos. Confessa els seus companys i els d\u00f3na suport amb la seva vibrant paraula: \u201cno tingueu por, s\u00f3c jo el seleccionat per al sacrifici; Alabat sia D\u00e9u!\u201c Un dels seus companys de captivitat declarar\u00e0: \u201ccada mat\u00ed, quan hav\u00edem de netejar la cel\u00b7la, hav\u00edem d\u2019arrencar-li l\u2019escombra de les mans. La seva estada a la pres\u00f3 va ser una veritable missi\u00f3 per a nosaltres.\u201d<\/p>\nEl 15 d\u2019agost de 1936, gr\u00e0cies a una fam\u00edlia amiga, va poder rebre a la pres\u00f3 la Sagrada Eucaristia. Aquesta gr\u00e0cia li ser\u00e0 renovada dues vegades per setmana fins l\u20191\u00a0de setembre. El 29 d\u2019agost, varen portar un altre sacerdot a la pres\u00f3. Era aquell capell\u00e0 amb el qual moss\u00e8n Sams\u00f2 havia tingut algunes disputes sobre la barreja de nois i noies al \u201cpatronatge de joves obrers\u201d. Els dos preveres cauen en els bra\u00e7os l\u2019un de l\u2019altre i aquesta abra\u00e7ada segella la seva profunda reconciliaci\u00f3; seguidament s\u2019impartirant, l\u2019un a l\u2019altre, el sagrament de la Reconciliaci\u00f3. \u201cMoss\u00e8n Sams\u00f3 va morir com havia viscut, \u00e9s a dir: com un sant\u201d, afirmar\u00e0 aquest prevere que aconseguir\u00e0 escapar de la mort.<\/p>\n
L\u20191 de setembre de 1936 venen a buscar-lo per a l\u2019execuci\u00f3. Durant el trajecte, xerra amistosament amb els seus botxins. Un d\u2019ells li diu: \u2013\u201dmiri, nosaltres acomplim ordres; en cas contrari, lluny de voler matar-lo. \u2013\u201dFeu el vostre deure \u201c, respon simplement el capell\u00e0. En arribar al lloc de l\u2019execuci\u00f3, dirigeix unes paraules tan impregnades de cordialitat als seus botxins que els pobres homes n\u2019estan trastornats. Fins i tot s\u2019acosta per abra\u00e7ar-los. Un dels tres, recula per no deixar-se tocar pel sacerdot. Nom\u00e9s aquest home tindr\u00e0 el valor de disparar l\u2019arma contra el m\u00e0rtir. M\u00e9s tard dir\u00e0: \u201cSi m\u2019hagu\u00e9s tocat no hauria pogut disparar.\u201d La not\u00edcia de la seva execuci\u00f3, commou profundament un dels l\u00edders revolucionaris: \u201cLladres! Assassins! S\u2019exclamava, me l\u2019heu robat; aquest home estava sota la meva protecci\u00f3! No \u00e9s pas aix\u00ed com farem triomfar la nostra causa…!\u201d<\/p>\n
Josep Sams\u00f3 va ser beatificat el 23 de gener de 2010 a Matar\u00f3, a la bas\u00edlica de Santa Maria, d\u2019on va ser arxipreste. El Nunci i el Cardenal de Barcelona varen presidir la cerim\u00f2nia. Demanem al beat Sams\u00f3 que ens comuniqui el zel per a la transmissi\u00f3 de la fe mitjan\u00e7ant la catequesi i el testimoni cristi\u00e0 a la societat contempor\u00e0nia.<\/p>\n<\/div>\n
Dom Antoine Marie osb<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Carta espiritual Copyright \u00a9 1996-2015 Abadia de Sant Josep de Clairval 19 de setembre de 2013 Santa Maria de Cervell\u00f3 Benvolgut Amic de l’Abadia de Sant Josep, A finals de l\u2019estiu de l\u2019any 1936, poc abans de la seva execuci\u00f3, decidida per un tribunal revolucionari, el beat Josep Sams\u00f3, sacerdot catal\u00e0, deia: \u201cPer […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":4279,"menu_order":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","template":"","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"class_list":["post-4284","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/4284"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=4284"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/4284\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4285,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/4284\/revisions\/4285"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/4279"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=4284"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\u00a9 1996-2015 Abadia de Sant Josep de Clairval<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n| <\/td>\n | 19 de setembre de 2013 \nSanta Maria de Cervell\u00f3<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n <\/p>\n Benvolgut Amic de l’Abadia de Sant Josep,<\/div>\n \n A<\/span> finals de l\u2019estiu de l\u2019any 1936, poc abans de la seva execuci\u00f3, decidida per un tribunal revolucionari, el beat Josep Sams\u00f3, sacerdot catal\u00e0, deia: \u201cPer a nosaltres, cristians, nom\u00e9s ens cal recordar la doctrina del nostre Mestre: estimeu els vostres enemics, responent al mal amb el b\u00e9… Potser, nom\u00e9s aix\u00ed es podr\u00e0 resoldre el problema social.\u201d El 24 de gener de 2010, dia de la beatificaci\u00f3 del m\u00e0rtir, el Papa Benet XVI el presentava com a model per als sacerdots i especialment per als rectors en llur ministeri de la catequesi.<\/p>\n En Josep Sams\u00f3 va n\u00e9ixer el 17 de gener de 1887, a Castellbisbal (Barcelona) i reb\u00e9 el baptisme el dia 22 d\u2019aquest mes. El 20 d\u2019octubre del mateix any, segons el costum de l\u2019\u00e8poca, va rebre el sagrament de la Confirmaci\u00f3. \u00c9s fill del farmac\u00e8utic Jaume Sams\u00f3 i de la Josefa Elias. A l\u2019any 1888, una nena vindr\u00e0, tamb\u00e9, a omplir d\u2019alegria la llar. Per\u00f2, el 12 de novembre de 1894, el pare deixa aquest m\u00f3n per anar-se\u2019n cap a l\u2019eternitat. La v\u00eddua, en trobar-se sense recursos, s\u2019apropa a la seva germana, que viu en un poble ve\u00ed. Com que no t\u00e9 fills, ella i el seu marit ajudaran els petits orfes. En Josep ser\u00e0 educat als Maristes i la germaneta a les monges Teresianes. Des de l\u2019edat de 6 anys, el nen manifesta el desig de ser sacerdot; ajudar a Missa \u00e9s per a ell una veritable passi\u00f3. De gran intel\u00b7lig\u00e8ncia, el noi \u00e9s molt bon alumne i destaca especialment en matem\u00e0tiques. Durant el 1900, la fam\u00edlia es trasllada a Barcelona, i en Josep ingressa al seminari com a extern. Per pagar els seus estudis, la seva mare i la seva germana\u00a0 treballen intensament cosint roba. Un dia, un dolor molt fort al pit, aclapara el noi. El metge li prescriu un medicament, per\u00f2 li adverteix que si no fa efecte, l\u2019adolescent ser\u00e0 condemnat en breu. La mare angoixada es postra davant la imatge de Nostra Senyora del Sagrat Cor, venerada a l\u2019esgl\u00e9sia que li est\u00e0 dedicada a Barcelona, i promet subscriure\u2019s a la revista del santuari, si el seu fill es cura. Un mes m\u00e9s tard, en Josep es troba en perfecta salut.<\/p>\n Qu\u00e8 podem fer el diumenge?<\/span><\/p>\n C<\/span>om a seminarista, en Josep d\u00f3na classes particulars per alleujar el pressupost de la llar materna. Estudiant exemplar, de vegades li demanen una supl\u00e8ncia de professor. El 25 de juny de 1909, obtindr\u00e0 la llicenciatura en teologia, fet que li d\u00f3na dret al t\u00edtol de doctor. Des d\u2019ara, el cridaran \u201cDr. Sams\u00f3\u201d. El bisbe de Barcelona no triga en posar-lo al seu servei com a secretari. Aquest mateix any ser\u00e0 ordenat diaca i rebr\u00e0 el sacerdoci el 12 de mar\u00e7 de 1910, amb dispensa d\u2019edat perqu\u00e8 encara no t\u00e9 els vint-i-quatre anys requerits. El 19\u00a0de mar\u00e7, festa de Sant Josep, celebra la seva primera Missa a l\u2019humil parr\u00f2quia del Centre Obrer, al carrer Cal\u00e0bria. Conven\u00e7ut de que moss\u00e8n Sams\u00f2 t\u00e9 una veritable vocaci\u00f3 de rector, el seu director espiritual fa comprendre al bisbe que el secretariat del bisbat no \u00e9s el lloc d\u2019en Josep Sams\u00f3. Ben aviat, doncs, el jove capell\u00e0 \u00e9s nomenat vicari de la parr\u00f2quia de Sant Juli\u00e0 d\u2019Argentona, un poblet de la regi\u00f3. El rector \u00e9s moss\u00e8n Francesc Botey, un bon sacerdot que ja comen\u00e7a a sucumbir sota la c\u00e0rrega de l\u2019edat. El nou vicari es fa c\u00e0rrec de la catequesi, que, aleshores, est\u00e0 una mica descuidada a la parr\u00f2quia. Moss\u00e8n Sams\u00f3 demostra un aut\u00e8ntic talent per ensenyar el catecisme, al punt que fins i tot els adults s\u2019hi interessen. De vegades els fa preguntes provocants: \u201cqu\u00e8 hem de fer el diumenge? \u2013anar a Missa, contesten. \u2013Molt b\u00e9, per\u00f2 tamb\u00e9 podem treballar, oi que s\u00ed? \u2013No, moss\u00e8n. \u2013Per qu\u00e8? Perqu\u00e8 D\u00e9u no ho permet\u201d, responen triomfalment els nens…<\/p>\n Efectivament, l\u2019obligaci\u00f3 del descans dominical es refereix al tercer manament de D\u00e9u: observa el dia de rep\u00f2s perqu\u00e8 \u00e9s sagrat (Dt 5, 12). El set\u00e8 dia ser\u00e0 un dia de descans complet, dedicat al Senyor (Ex 31:15). L\u2019Esgl\u00e9sia ens recorda aquest precepte en el compendi del Catecisme de l\u2019Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica: \u201cel dia del S\u00e0bat, fa mem\u00f2ria del rep\u00f2s de D\u00e9u en el set\u00e8 dia de la creaci\u00f3, com tamb\u00e9 de l\u2019alliberament d\u2019Israel de l\u2019esclavatge d\u2019Egipte i de l\u2019Alian\u00e7a establerta per D\u00e9u, amb el seu poble\u201d. A la pregunta: \u201cper qu\u00e8 per als cristians, el diumenge ha substitu\u00eft al dissabte?\u201d, el Compendi respon: \u201cel diumenge \u00e9s el dia de la resurrecci\u00f3 de Crist. Com a primer dia de la setmana (Mc 16:2), ens recorda la primera creaci\u00f3; com a dia seg\u00fcent del dissabte, significa la nova creaci\u00f3 inaugurada per la resurrecci\u00f3 de Crist. \u201cPer aix\u00f2, es va convertir en el primer dia de tots els dies festius dels cristians: el dia del Senyor, que en la seva Pasqua, ha portat a la perfecci\u00f3 el Sabbath dels jueus i anuncia el descans etern de l\u2019home en D\u00e9u.\u201d<\/p>\n \u201cEls Cristians santifiquen el diumenge i les altres festes d\u2019obligaci\u00f3, participant en l\u2019Eucaristia i acomplint activitats que no impedeixin l\u2019honor de D\u00e9u. S\u00f3n dies per dedicar-se a un saludable esbarjo, necessari per a la relaxaci\u00f3 del cos i de la ment. Hom pot aprofitar-los, tamb\u00e9, per acomplir activitats relacionades amb les necessitats familiars o valuosos serveis socials, sempre i quan no perjudiquin la santificaci\u00f3 del diumenge, la vida familiar o la salut.\u201d Per tant, importa molt el reconeixement civil del diumenge com a dia festiu, \u201cper donar a tothom la possibilitat efectiva de gaudir d\u2019un descans adequat i temps lliure per cultivar la vida religiosa, familiar, cultural i social. En definitiva, per disposar de moments propicis a la reflexi\u00f3, al silenci… Tamb\u00e9 per dedicar-se a bones accions a favor dels malalts o ancians\u00bb (CF. compendi, 450-454; Catecisme de l\u2019Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica, 2189).<\/p>\n Quants li\u2019n calen?<\/span><\/p>\n A<\/span>l barri de la parr\u00f2quia de moss\u00e8n Sams\u00f3, hi ha un home molt oposat a la religi\u00f3. La seva dona, per evitar conflictes, ha d\u2019anar a Missa d\u2019amagat. Aquest senyor, s\u2019assabenta pels seus amics, que el nou vicari \u00e9s molt simp\u00e0tic i que ensenya meravellosament a la canalla. Aleshores, una mica tocat pel que li han dit, permet a la seva muller de portar els seus fills al catecisme del vicari. La dona li posa com a condici\u00f3 que li permetr\u00e0 anar a Missa amb tota llibertat. El marit, accepta i ella corre a dir-ho al sacerdot. Moss\u00e8n Sams\u00f3 li demana de recitar cada dia tres \u201cAve Maria\u201d per a la conversi\u00f3 del seu marit. Dies m\u00e9s tard, el rector i el seu vicari volen organitzar, per als homes de la parr\u00f2quia, un rec\u00e9s, segons el m\u00e8tode dels exercicis espirituals de Sant Ignasi. Abans, per\u00f2, cal trobar el nombre suficient de participants; de moment nom\u00e9s s\u00f3n sis. Informat d\u2019aquest rec\u00e9s, el nostre \u201cateu\u201d diu a la seva muller: \u201cSi el vicari em convid\u00e9s, hi aniria\u201d. La dona no d\u00f3na fe a les seves orelles… El vicari, posat ja al corrent, no triga en deixar-se veure per la casa del nostre home. Aquest li pregunta: \u2013Moss\u00e8n, quants n\u2019hi ha d\u2019apuntats? El sacerdot una mica conf\u00fas li diu que encara s\u00f3n poc nombrosos. \u2013\u201dQuants li\u2019n calen? Una trentena, li diu el capell\u00e0. \u2013No es preocupi, moss\u00e8n, jo li trobar\u00e9 la resta. A la inauguraci\u00f3 del rec\u00e9s, hi haur\u00e0 trenta-dos participants.<\/p>\n En aquells anys, un novici jesu\u00efta, el barcelon\u00ed Francesc de Paula Vallet, aprofitava de manera excepcional el dinamisme dels exercicis espirituals de Sant Ignasi. Uns anys m\u00e9s tard, copsat pel carisma que havia rebut, promour\u00e0 una campanya de predicaci\u00f3 de recessos espirituals per tota Catalunya. La seva finalitat \u00e9s de permetre\u2019n la participaci\u00f3 als cristians compromesos en tots els sectors de la vida social; per aix\u00f2 va idear un m\u00e8tode de recesos de cinc dies, del qual encara avui dia se n\u2019inspiren diverses obres d\u2019exercicis espirituals. Despr\u00e9s d\u2019haver estat ordenat sacerdot, el 1923, el Pare Vallet posar\u00e0 el seu carisma personal de predicador, al servei d\u2019aquesta obra d\u2019evangelitzaci\u00f3. Entre el 1923 i el 1926, impartir\u00e0 aquests exercicis espirituals a m\u00e9s de 8.500 adults, tots homes. De seguida, per la gr\u00e0cia de D\u00e9u, grans fruits espirituals apareixeran: conversions, reconciliacions, vocacions, compromisos socials, renovaci\u00f3 de parr\u00f2quies… (Cf. Le P\u00e8re Vallet, A. Sospedra 1995).<\/p>\n Els exercicis espirituals de Sant Ignasi representen un cam\u00ed i un m\u00e8tode especialment efica\u00e7 per buscar i trobar la voluntat de D\u00e9u en nosaltres, al voltant nostre i per tot arreu \u201c, deia el Papa Benet XVI el 21 de febrer de 2008. I Sant Robert Bel\u00b7larm\u00ed, jesu\u00efta del segle XVI, basant-se en els exercicis espirituals de Sant Ignasi, escrivia: \u201csi ets intel\u00b7ligent, comprens de seguida que has estat creat per a la gl\u00f2ria de D\u00e9u (la gl\u00f2ria de D\u00e9u, segons Sant Ireneu, \u00e9s la plenitud de vida de l\u2019home) i per a la teva salvaci\u00f3 eterna. Aquest \u00e9s el teu objectiu, el centre de la teva \u00e0nima, el tresor del teu cor. Per tant, has de considerar com un b\u00e9 real, all\u00f2 que et condueix al teu objectiu, i un mal real, all\u00f2 que te\u2019l fa perdre. Els esdeveniments favorables o adversos com s\u00f3n: riquesa i pobresa, salut i malaltia, honors i menyspreus, vida i mort, l\u2019home savi no ha d\u2019acollir-los o fugir-los per ells mateixos. Nom\u00e9s s\u00f3n bons i desitjables en la mesura que contribueixen a la gl\u00f2ria de D\u00e9u i a la teva felicitat eterna, i dolents i evitables si t\u2019ho impedeixen\u201d. \u201cAquestes paraules, deia Benet XVI, certament no estan passades de moda; s\u00f3n paraules que encara avui dia cal meditar llargament per encertar el nostre cam\u00ed en aquest m\u00f3n\u201d (audi\u00e8ncia del 23 de febrer de 2011).<\/p>\n La for\u00e7a de la preg\u00e0ria<\/span><\/p>\n E<\/span>l nou bisbe de Barcelona, segons el costum de l\u2019\u00e8poca, organitza un concurs per a l\u2019obtenci\u00f3 de la rectoria d\u2019una petita parr\u00f2quia rural: Sant Joan de Mediona. Moss\u00e8n Sams\u00f3 passa brillantment la prova; per\u00f2 a la seva entrevista amb el bisbe, aquest li retreu el fet d\u2019\u00e9sser un home d\u2019esperit independent, que es va negar a romandre al servei del seu predecessor. Afortunadament, el prelat no trigar\u00e0 gaire abans d\u2019adonar-se que les informacions que ha sentit i que han basat les seves acusacions no s\u00f3n justes. Aix\u00ed doncs, l\u201911 de gener de 1917, el capell\u00e0 pren possessi\u00f3 de la parr\u00f2quia. L\u2019acollida dels feligresos \u00e9s hostil. Aquesta bona gent roman aferrada al sacerdot que ha administrat la parr\u00f2quia en l\u2019abs\u00e8ncia de Rector. Per postres, poc despr\u00e9s, mor un nen d\u2019onze anys i la fam\u00edlia manifesta el desig, d\u2019enterrar-lo amb un ta\u00fct blanc. El jove Rector assenyala que, d\u2019acord amb les disposicions lit\u00fargiques, els ta\u00fcts blancs estan \u00fanicament reservats als infants que moren abans de l\u2019edat d\u2019\u00fas de ra\u00f3. Amb gran disgust de tothom, moss\u00e8n Sams\u00f3 seguir\u00e0 fidelment les r\u00fabriques lit\u00fargiques i no hi haur\u00e0 ta\u00fct blanc. En acabar l\u2019enterrament, alguns exaltats l\u2019amenacen d\u2019apedregar-lo… No obstant aix\u00f2, amb moltes oracions i ll\u00e0grimes, el pobre Rector aconsegueix guanyar la confian\u00e7a dels seus feligresos. En els moments dif\u00edcils, se\u2019l sentia repetir: \u201cPrimer, D\u00e9u!.\u201d Un dels parroquians donar\u00e0 aquest testimoni: \u201cquan moss\u00e8n Sams\u00f3 va arribar a la parr\u00f2quia, ning\u00fa el volia, perqu\u00e8 encara no el coneix\u00edem. Quan va marxar tots plor\u00e0vem perqu\u00e8 aleshores ja el coneix\u00edem!\u201d<\/p>\n L\u2019agost de 1919, el rector de Matar\u00f3 mor, deixant una enorme parr\u00f2quia dividida en dues faccions d\u2019afinitats pol\u00edtiques contr\u00e0ries; cada un dels grups est\u00e0 recolzat per una dotzena de preveres de l\u2019indret. El bisbe de Barcelona vol enviar-hi a moss\u00e8n Sams\u00f3 com a administrador, pensant que aquest sacerdot de 32 anys \u00e9s l\u2019home providencial per a la pacificaci\u00f3 de la parr\u00f2quia. El jove capell\u00e0 per\u00f2, li demana un temps de reflexi\u00f3 i ho consulta amb el seu director espiritual. Aquest li diu: \u201cFill meu, aix\u00f2 no t\u2019ho has pas buscat tu. \u00c9s D\u00e9u mateix qui t\u2019ho proposa per mitj\u00e0 del teu superior. \u201cAccepta aquesta c\u00e0rrega amb humilitat i confian\u00e7a, sabent que all\u00ed on tu no podr\u00e0s arribar, D\u00e9u hi arribar\u00e0.\u201d<\/p>\n Un somriure caracter\u00edstic<\/span><\/p>\n M<\/span>\u00e9s aviat alt de talla i atraient, moss\u00e8n Sams\u00f3 porta sempre el cabell rapat. La seva anadura \u00e9s solemne, amb un aire gaireb\u00e9 marcial i una ombra de severitat que suavitza el somriure caracter\u00edstic, heretat de la seva mare. Amb la seva fam\u00edlia, sap ser molt afectu\u00f3s, per\u00f2 \u00e9s molt exigent amb ell mateix i de vegades una mica massa amb els altres. \u201cSi moss\u00e8n Sams\u00f3 no hagu\u00e9s mort m\u00e0rtir, hom no hauria pensat mai en la seva beatificaci\u00f3\u201d, diran alguns. No obstant aix\u00f2, tamb\u00e9 sap fer-se estimar i perdonar; els escrits de Sant Francesc de Sales, que llegeix i medita, l\u2019ajudaran a corregir for\u00e7a la seva rigidesa natural. Un dels seus vicaris diu: \u201ctot i la disciplina que feia regnar a la parr\u00f2quia, i que de vegades ens feia patir, cal recon\u00e9ixer que v\u00e0rem aprendre molt d\u2019ell, perqu\u00e8 moss\u00e8n Sams\u00f3 va ser un savi i un sant.\u201d L\u2019autor d\u2019aquestes paraules fou un dels m\u00e9s \u201crebels\u201d vicaris. El jove Rector va haver d\u2019exercir la seva paci\u00e8ncia amb ell. Un dia, per exemple, en qu\u00e8 moss\u00e8n Sams\u00f3 insisteix en la puntualitat, el vicari li respon: \u201cA veure, doctor Sams\u00f3, no sap Vost\u00e8 que jo s\u00f3c de tal poble i que tothom em coneix?; en cada una de les parr\u00f2quies per on passo, hom em suporta un mes, el segon mes em detesten i el tercer, em fan fora. Per tant, sigui conscient: la puntualitat no va amb el meu tarann\u00e0!<\/p>\n El rector Sams\u00f3 vol ser el sacerdot de tots. La seva primera inquietud a Matar\u00f3 fou la d\u2019obrir m\u00e9s \u00e0mpliament la participaci\u00f3 de les fam\u00edlies pobres a les celebracions lit\u00fargiques. Amb ell, per exemple, els treballadors tamb\u00e9 poden portar el dosser durant la process\u00f3 del Sant\u00edssim Sagrament. En aquesta mateixa perspectiva, moss\u00e8n Sams\u00f3 provoca una gran emoci\u00f3 quan demana als fidels la simplificaci\u00f3 dels vestuaris luxosos fets per als nens de la primera comuni\u00f3. D\u2019altra banda per\u00f2, insisteix molt en que tots es beneficien d\u2019una perfecta preparaci\u00f3 catequ\u00e8tica, essencial per a la bona disposici\u00f3 del cor. \u201cFillets meus, els deia, no sigueu mai culpables de rebre el Cos de Crist mal preparats. Purifiqueu la vostra consci\u00e8ncia, fins i tot dels pecats venials i accions desordenades. Si ho feu aix\u00ed, el fruit de les vostres comunions ser\u00e0 immens\u201d. Tamb\u00e9 els convida a la devoci\u00f3 cap a la Verge Maria: \u201cMireu la Mare Immaculada, veieu el seu mantell i penseu amb el cel, desitgeu el cel! Poseu-vos les ales de la puresa; com m\u00e9s netes seran aquestes ales, m\u00e9s aprop estareu del cel.\u201d Per facilitar l\u2019acc\u00e9s al sagrament de la Penit\u00e8ncia, far\u00e0 afegir confessionaris a la bas\u00edlica.<\/p>\n \u201cEl Senyor ens fa una invitaci\u00f3 urgent per rebre el sagrament de l\u2019Eucaristia, recorda el Catecisme de l\u2019Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica: realment us dic, si no mengeu la carn del Fill de l\u2019Home i no beveu la seva sang, no tindreu la vida en vosaltres (Jn 6:53)… Per respondre a aquesta invitaci\u00f3, cal preparar-nos per aquest moment tan gran i tan sant… Quan hom \u00e9s conscient d\u2019haver com\u00e8s un pecat greu, cal rebre el sagrament de la Reconciliaci\u00f3 abans d\u2019anar a la Comuni\u00f3… Per atansar-se adequadament a aquest sagrament, cal tamb\u00e9 observar el petit dejuni prescrit (Cf. codi de dret can\u00f2nic, c. 919: \u201cper rebre la santa Eucaristia cal abstenir-se de menjar ni beure cap beguda a l\u2019excepci\u00f3 d\u2019aigua o medecines, com a m\u00ednim una hora abans de la comuni\u00f3. L\u2019actitud del cos (gestos, roba) ha de significar el respecte, la solemnitat, l\u2019alegria d\u2019aquest moment on Crist es converteix en el nostre amfitri\u00f3 \u201c(CEC 1384, 1385, 1387).<\/p>\n Tots cridats<\/span><\/p>\n S<\/span>egons deia el bisbe de Seg\u00f2via d\u2019aquell temps, moss\u00e8n Sams\u00f3 va establir a Matar\u00f3 el Catecisme m\u00e9s ben organitzat de tota Espanya. Per a aquest sacerdot, els cursos de Catecisme s\u00f3n el viver de la parr\u00f2quia i del seminari. El seu objectiu \u00e9s que els catequitzats es converteixin m\u00e9s tard en catequistes: \u201cno pensem que la manca d\u2019aptitud personal ens excusi, diu el prevere, tots: sacerdots, religiosos, pares de fam\u00edlia, laics, tots estem cridats a l\u2019obra de l\u2019evangelitzaci\u00f3 de les \u00e0nimes\u201d. D\u2019altra banda, conscient de l\u2019agitaci\u00f3 causada per la mixitat, sobretot en els nois, moss\u00e8n Sams\u00f3, no s\u2019hi mostra gens favorable, especialment durant els moments de relaxaci\u00f3 organitzats pel patronatge dels joves treballadors. En aquest punt per\u00f2, el nostre Rector topar\u00e0 amb l\u2019opini\u00f3 contr\u00e0ria d\u2019un altre sacerdot influent i no hi haur\u00e0 cap canvi.<\/p>\n Mentrestant, un odi antireligi\u00f3s es desenvolupa per tot el pa\u00eds, especialment a Catalunya. Alguns burgesos i gaireb\u00e9 tots els obrers, se senten agitats per poderoses faccions revolucion\u00e0ries. El 6 d\u2019octubre de 1934, uns homes armats es presenten a la bas\u00edlica de Matar\u00f3 i amenacen de mort el nostre moss\u00e8n, que es troba aleshores a l\u2019esgl\u00e9sia amb un altre sacerdot i dos laics: \u201cPoseu foc vosaltres mateixos a l\u2019esgl\u00e9sia o us matem!\u201d Impertorbables, el rector i els seus amics mostren que prefereixen la mort. Els agressors no s\u2019atreveixen a disparar i ells mateixos posen foc i fugen. Els ve\u00efns alertats porten aigua i entre tots aconsegueixen apagar l\u2019incendi. Moss\u00e8n Sams\u00f3 t\u00e9 un pressentiment i diu: \u201cpassi el que passi, estem plenament en les mans de D\u00e9u. Per la meva banda, cada dia en l\u2019oraci\u00f3, em preparo per al martiri… He d\u2019admetre que hom comet molts pecats i aquestes taques s\u2019han de rentar amb sang innocent generosament vessada i unida a la de l\u2019Anyell Immaculat.\u201d<\/p>\n La nit del 18 al 19 de juliol de 1936, uns patacs brutals ressonen a la porta de la rectoria. \u00c9s la policia que ve a fer una perquisici\u00f3, car pensen que els sacerdots tenen armes amagades. Sospiten que els cat\u00f2lics vulguin enderrocar la Rep\u00fablica. Assegut en un banc, moss\u00e8n Sams\u00f3 xerra amablement amb els policies: \u2013\u201dsempre he volgut defensar l\u2019Esgl\u00e9sia per tots els medis al meu abast, per\u00f2 mai per les armes. Jes\u00fas, el meu Mestre Div\u00ed, per defensar-la no va matar ning\u00fa, sin\u00f3 que va donar la seva vida. \u2013Ah, diu un policia, si tots els sacerdots fossin com Vost\u00e8! \u2013El que passa, respon el rector, \u00e9s que realment no coneixeu els sacerdots, i que massa sovint us en feu una ben falsa idea.<\/p>\n \u00abS\u00f3c jo!\u00bb<\/span><\/p>\n E<\/span>l govern republic\u00e0 no triga en ser aclaparat per els elements extremistes. Les mil\u00edcies obreres electrificades per les ideologies marxistes i anarquistes es fan mestresses dels ajuntaments i del carrer. Per a ells, una cosa \u00e9s clara: l\u2019Esgl\u00e9sia \u00e9s l\u2019enemic que cal destruir. Conscient del perill, moss\u00e8n Sams\u00f2 busca refugi a casa d\u2019uns amics. El 30 de juliol de 1936, disfressat d\u2019empresari, deixa aquest refugi per no comprometre els amics. Aix\u00ed que, amb un bigoti post\u00eds, el cabell tenyit, ulleres fosques, una cigarreta a la boca i una cartera sota el bra\u00e7, marxa cap a l\u2019estaci\u00f3 del tren. En arribar, demana a una senyora l\u2019hora de la sortida del tren. Per\u00f2 aquesta dona reconeix la veu del capell\u00e0 que tantes vegades ha escoltat, i corre a avisar la mil\u00edcia que aguaita per all\u00ed. Interpel\u00b7lat, el capell\u00e0 respon simplement: \u201cel que busqueu s\u00f3c jo!\u201d L\u2019agafen i se l\u2019emporten cap a l\u2019Ajuntament per ser jutjat pel Comit\u00e8 antifeixista. Traslladat a la pres\u00f3, el tanquen en una cel\u00b7la amb d\u2019altres 10 persones; aviat n\u2019hi haur\u00e0 trenta-cinc. All\u00ed romandr\u00e0 trenta-tres dies organitzant els temps de meditaci\u00f3, Breviari i Rosari amb els reclusos. Confessa els seus companys i els d\u00f3na suport amb la seva vibrant paraula: \u201cno tingueu por, s\u00f3c jo el seleccionat per al sacrifici; Alabat sia D\u00e9u!\u201c Un dels seus companys de captivitat declarar\u00e0: \u201ccada mat\u00ed, quan hav\u00edem de netejar la cel\u00b7la, hav\u00edem d\u2019arrencar-li l\u2019escombra de les mans. La seva estada a la pres\u00f3 va ser una veritable missi\u00f3 per a nosaltres.\u201d<\/p>\n El 15 d\u2019agost de 1936, gr\u00e0cies a una fam\u00edlia amiga, va poder rebre a la pres\u00f3 la Sagrada Eucaristia. Aquesta gr\u00e0cia li ser\u00e0 renovada dues vegades per setmana fins l\u20191\u00a0de setembre. El 29 d\u2019agost, varen portar un altre sacerdot a la pres\u00f3. Era aquell capell\u00e0 amb el qual moss\u00e8n Sams\u00f2 havia tingut algunes disputes sobre la barreja de nois i noies al \u201cpatronatge de joves obrers\u201d. Els dos preveres cauen en els bra\u00e7os l\u2019un de l\u2019altre i aquesta abra\u00e7ada segella la seva profunda reconciliaci\u00f3; seguidament s\u2019impartirant, l\u2019un a l\u2019altre, el sagrament de la Reconciliaci\u00f3. \u201cMoss\u00e8n Sams\u00f3 va morir com havia viscut, \u00e9s a dir: com un sant\u201d, afirmar\u00e0 aquest prevere que aconseguir\u00e0 escapar de la mort.<\/p>\n L\u20191 de setembre de 1936 venen a buscar-lo per a l\u2019execuci\u00f3. Durant el trajecte, xerra amistosament amb els seus botxins. Un d\u2019ells li diu: \u2013\u201dmiri, nosaltres acomplim ordres; en cas contrari, lluny de voler matar-lo. \u2013\u201dFeu el vostre deure \u201c, respon simplement el capell\u00e0. En arribar al lloc de l\u2019execuci\u00f3, dirigeix unes paraules tan impregnades de cordialitat als seus botxins que els pobres homes n\u2019estan trastornats. Fins i tot s\u2019acosta per abra\u00e7ar-los. Un dels tres, recula per no deixar-se tocar pel sacerdot. Nom\u00e9s aquest home tindr\u00e0 el valor de disparar l\u2019arma contra el m\u00e0rtir. M\u00e9s tard dir\u00e0: \u201cSi m\u2019hagu\u00e9s tocat no hauria pogut disparar.\u201d La not\u00edcia de la seva execuci\u00f3, commou profundament un dels l\u00edders revolucionaris: \u201cLladres! Assassins! S\u2019exclamava, me l\u2019heu robat; aquest home estava sota la meva protecci\u00f3! No \u00e9s pas aix\u00ed com farem triomfar la nostra causa…!\u201d<\/p>\n Josep Sams\u00f3 va ser beatificat el 23 de gener de 2010 a Matar\u00f3, a la bas\u00edlica de Santa Maria, d\u2019on va ser arxipreste. El Nunci i el Cardenal de Barcelona varen presidir la cerim\u00f2nia. Demanem al beat Sams\u00f3 que ens comuniqui el zel per a la transmissi\u00f3 de la fe mitjan\u00e7ant la catequesi i el testimoni cristi\u00e0 a la societat contempor\u00e0nia.<\/p>\n<\/div>\n Carta espiritual Copyright \u00a9 1996-2015 Abadia de Sant Josep de Clairval 19 de setembre de 2013 Santa Maria de Cervell\u00f3 Benvolgut Amic de l’Abadia de Sant Josep, A finals de l\u2019estiu de l\u2019any 1936, poc abans de la seva execuci\u00f3, decidida per un tribunal revolucionari, el beat Josep Sams\u00f3, sacerdot catal\u00e0, deia: \u201cPer […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":4279,"menu_order":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","template":"","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"class_list":["post-4284","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/4284"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=4284"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/4284\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4285,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/4284\/revisions\/4285"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/4279"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=4284"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}} |