{"id":3753,"date":"2015-05-03T17:54:30","date_gmt":"2015-05-03T15:54:30","guid":{"rendered":"http:\/\/www.veureiviure.cat\/?page_id=3753"},"modified":"2015-05-03T17:54:30","modified_gmt":"2015-05-03T15:54:30","slug":"la-mancomunitat-de-catalunya-1914-1925","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/?page_id=3753","title":{"rendered":"La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)"},"content":{"rendered":"
<\/div>\n
\n
\n

Des de 1911, la Diputaci\u00f3 de Barcelona, presidida per Enric Prat de la Riba, havia llan\u00e7at la idea de crear un organisme com\u00fa que mancomun\u00e9s les quatre diputacions catalanes amb l\u2019objectiu d\u2019introduir la base d\u2019un poder regional, millorar les infraestructures, modernitzar el programa educatiu i fomentar i difondre la llengua i la cultura catalanes. D\u2019aquesta manera, la Diputaci\u00f3 de Barcelona va proposar \u201cla reconstituci\u00f3 de la personalitat catalana, regida auton\u00f2micament per una Diputaci\u00f3 \u00fanica\u201d i que aquest acord fos proposat al president del govern i a les altres diputacions catalanes.<\/p>\n

\"Presidents_diputacions_mancomunitat.jpg\"<\/p>\n

Aquest projecte, que va impulsar la Lliga Regionalista a convertir-se en la for\u00e7a capdavantera en la lluita per l\u2019autonomia pol\u00edtica de Catalunya, va ser presentat al govern liberal de Canalejas que l\u2019aprovaria a les Corts el 1912. En el seu pas pel Senat, per\u00f2, el projecte restaria paralitzat a causa de l\u2019assassinat del president del govern a mans d\u2019un anarquista, la divisi\u00f3 dels liberals i l\u2019oposici\u00f3 dels conservadors. Posteriorment, i despr\u00e9s de llargues negociacions, el govern d\u2019Eduardo Dato va promulgar un Reial Decret, el 18 de desembre de 1913, que autoritzava les diputacions catalanes a mancomunar-se amb una finalitat exclusivament administrativa.<\/p>\n

El 6 d\u2019abril de 1914 es constitu\u00efa la Mancomunitat de Catalunya sota la presid\u00e8ncia d\u2019Enric Prat de la Riba i vuit consellers (Cultura i Instrucci\u00f3, Camins i Ports, Obres Hidr\u00e0uliques i Ferrocarrils, Tel\u00e8fons, Agricultura i Serveis Forestals, Benefic\u00e8ncia i Sanitat, Pol\u00edtica Social, i Hisenda). Catalunya aconseguia aix\u00ed el reconeixement del seu particularisme i la Lliga assolia el seu \u00e8xit m\u00e9s gran.<\/p>\n

\"mancomunitat.JPG\"<\/p>\n

La Mancomunitat, per\u00f2, no va ser m\u00e9s que una simple federaci\u00f3 de les diputacions, fet que suposava una rectificaci\u00f3 de l\u2019anacronisme de la divisi\u00f3 provincial borb\u00f2nica, que delegaven en aquesta entitat les seves funcions i el seu pressupost. Aix\u00ed, la Mancomunitat va resultar un instrument molt t\u00edmid en el terreny administratiu i descentralitzador. \u00c9s a dir, tot i que molts autors han interpretat la Mancomunitat com un primer intent de descentralitzaci\u00f3 de l\u2019Estat, la realitat \u00e9s que no va produir-se mai cap cessi\u00f3 de compet\u00e8ncies de govern ni modificacions pressupost\u00e0ries que augmentessin els seus recursos. A m\u00e9s, el govern podia suspendre en qualsevol moment la Mancomunitat ja que era un simple ens administratiu.<\/p>\n

La Mancomunitat va permetre que la Lliga Regionalista, que la va dirigir durant tota la seva exist\u00e8ncia, reafirm\u00e9s la seva superioritat pol\u00edtica i desenvolup\u00e9s una tasca de govern centrada en el desenvolupament cultural i la modernitzaci\u00f3 econ\u00f2mica i social de Catalunya. Els seus presidents van ser: Enric Prat de la Riba (1914-1917), substitu\u00eft a la seva mort per Josep Puig i Cadafalch (1917-1923) i Alfons Sala (1923-1925), que va ser nomenat per Primo de Rivera per presidir l\u2019organisme fins que finalment va desapar\u00e8ixer el 1925.<\/p>\n

\"pratdelariba.jpg\"<\/p>\n

Enric Prat de la Riba<\/p>\n<\/div>\n

L\u2019obra de la Mancomunitat va seguir la pol\u00edtica iniciada per la Lliga a la Diputaci\u00f3 de Barcelona, per\u00f2 va veure\u2019s limitada per la falta de recursos econ\u00f2mics (no va existir un pressupost propi de la Mancomunitat fins el 1918) i restringida a determinades \u00e0rees que la llei li atribu\u00efa. Prat de la Riba va sintetitzar els corrents anteriors del catalanisme nacionalista i cultural i els hi va donar una forma m\u00e9s acabada. Aix\u00ed, la seva actuaci\u00f3 va seguir dos grans eixos fonamentals: el desenvolupament econ\u00f2mic del pa\u00eds i el foment de la llengua i la cultura catalanes a partir d\u2019un projecte cultural i educatiu.<\/p>\n

En el camp del desenvolupament econ\u00f2mic, la Mancomunitat va invertir bona part dels seus recursos en la realitzaci\u00f3 d\u2019un pla de construcci\u00f3, reforma i millora de la xarxa vi\u00e0ria de carreteres i camins provincials, aix\u00ed com en l\u2019establiment d\u2019una completa xarxa postal i telef\u00f2nica que va fer arribar el tel\u00e8fon a alguns dels pobles m\u00e9s a\u00efllats de Catalunya amb l\u2019extensi\u00f3 de 5.871 quil\u00f2metres de l\u00ednees.<\/p>\n

\"Mapa<\/p>\n

La Mancomunitat tamb\u00e9 va iniciar l\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019un pla d\u2019acci\u00f3 agr\u00e0ria que buscava la modernitzaci\u00f3 de les formes de producci\u00f3 i l\u2019augment de la productivitat de l\u2019agricultura i la ramaderia. Per aquest motiu es van crear escoles de t\u00e8cnics rurals agraris mitjans i superiors, camps de d\u2019experimentaci\u00f3 de conreus i granges models, i es va fomentar el cooperativisme agrari.<\/p>\n

D\u2019altra banda, en l\u2019\u00e0mbit de la cultura i l\u2019ensenyament, la Mancomunitat va iniciar un ambici\u00f3s projecte de redre\u00e7ament centrat en la reafirmaci\u00f3 de la llengua i la cultura catalanes en el qual s\u2019inclo\u00efen mesures com la creaci\u00f3 de Biblioteques populars (1918), les Escoles experimentals (1918) i la introducci\u00f3 dels Estudis normals (1919). Tamb\u00e9 es va posar \u00e8mfasi en la divulgaci\u00f3 i la protecci\u00f3 del patrimoni cultural catal\u00e0 mitjan\u00e7ant la constituci\u00f3 de la Junta de Museus i el Servei de Conservaci\u00f3 i Catalogaci\u00f3 de Monuments.<\/p>\n

Amb l\u2019objectiu de normalitzar la llengua catalana, l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans, que s\u2019havia creat el 1907, va iniciar una ingent tasca d\u2019unificaci\u00f3 ortogr\u00e0fica, que va ser realitzada pel fil\u00f2leg Pompeu Fabra, el pare de la llengua catalana moderna, i que no es culminaria fins anys m\u00e9s tard amb l\u2019elaboraci\u00f3 del Diccionari General (1932).<\/p>\n

\"ensenyan\u00e7a.jpg\"<\/p>\n

Paral\u00b7lelament, des de la Mancomunitat va impulsar-se la renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica que va permetre la introducci\u00f3 a Catalunya dels m\u00e8todes de l\u2019educadora italiana Maria Montessori, aix\u00ed com l\u2019impuls de l\u2019Escola Industrial, l\u2019Escola del Treball i l\u2019Escola de l\u2019Administraci\u00f3 local, escoles exemplars en el seu temps. La missi\u00f3 d\u2019aquestes noves institucions educatives va ser la potenciaci\u00f3 de la diversificaci\u00f3 professional i la formaci\u00f3 professional de quadres t\u00e8cnics de nivell mitj\u00e0 i superior per a la ind\u00fastria i el comer\u00e7.<\/p>\n

La unitat de Catalunya que s\u2019havia viscut de forma breu en la Solidaritat ara era atesa de nou, per\u00f2 d\u2019una forma operant, constructiva. Catalunya s\u2019assemblava a un petit Estat, per\u00f2 amb uns mitjans ben esquifits. El binomi Prat de la Riba-Camb\u00f3 va ser la principal clau de l\u2019\u00e8xit de la Lliga Regionalista a l\u2019hora de capitalitzar l\u2019acci\u00f3 de govern de la Mancomunitat. Seria gr\u00e0cies a la seva tasca que la Lliga guanyaria molt del seu prestigi. Ni el republicanisme catalanista ni el que restava dels cacics mon\u00e0rquics i menys encara els radicals, disposaven d\u2019homes idonis que es mesuressin amb els l\u00edders de la Lliga.<\/p>\n

Extret de\u00a0http:\/\/blogs.sapiens.cat\/<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Des de 1911, la Diputaci\u00f3 de Barcelona, presidida per Enric Prat de la Riba, havia llan\u00e7at la idea de crear un organisme com\u00fa que mancomun\u00e9s les quatre diputacions catalanes amb l\u2019objectiu d\u2019introduir la base d\u2019un poder regional, millorar les infraestructures, modernitzar el programa educatiu i fomentar i difondre la llengua i la cultura catalanes. D\u2019aquesta […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":22,"menu_order":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","template":"","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"class_list":["post-3753","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/3753"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=3753"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/3753\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3756,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/3753\/revisions\/3756"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/22"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=3753"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}