{"id":14792,"date":"2026-05-24T18:27:34","date_gmt":"2026-05-24T16:27:34","guid":{"rendered":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/?page_id=14792"},"modified":"2026-05-24T18:33:01","modified_gmt":"2026-05-24T16:33:01","slug":"postguerra-llet-i-formatge-america","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/?page_id=14792","title":{"rendered":"Postguerra llet i formatge am\u00e8rica"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n\n\n

Nom\u00e9s una generaci\u00f3 ens separa d’una Espanya que passava gana. Als anys 50, milers de nens i nenes van cr\u00e9ixer gr\u00e0cies, en part, a uns bidons de llet en pols i unes llaunes de formatge groc que arribaven des de l’altra banda de l’Atl\u00e0ntic. Aquesta \u00e9s la seva hist\u00f2ria \u2014i la nostra.<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n

Un pa\u00eds trencat: Espanya a la postguerra<\/h2>\n\n\n\n

La d\u00e8cada dels anys 50 va trobar Espanya en una situaci\u00f3 de mis\u00e8ria profunda. La Guerra Civil (1936\u20131939) havia deixat un pa\u00eds dividit, empobrido i a\u00efllat internacionalment. La dictadura franquista va imposar una pol\u00edtica d’autarquia que va agreujar la situaci\u00f3: escassetat d’aliments, racionament oficial, mercat negre (estraperlo<\/em>) i una desnutrici\u00f3 infantil alarmant que afectava especialment les classes populars.<\/p>\n\n\n\n

A difer\u00e8ncia de molts pa\u00efsos europeus, Espanya va quedar exclosa del Pla Marshall<\/strong> (1948), el gran programa de reconstrucci\u00f3 nord-americ\u00e0. El r\u00e8gim de Franco, pel seu passat de col\u00b7laboraci\u00f3 amb les pot\u00e8ncies de l’Eix, era persona non grata als ulls dels aliats occidentals. Les conseq\u00fc\u00e8ncies per a la poblaci\u00f3 van ser devastadores.<\/p>\n\n\n\n

Els Pactes de Madrid (1953): la Guerra Freda arriba en forma de menjar<\/h2>\n\n\n\n

El context canvi\u00e0 radicalment el 26 de setembre de 1953<\/strong>, quan el govern franquista i l’administraci\u00f3 del president nord-americ\u00e0 Dwight D. Eisenhower van signar els anomenats Pactes de Madrid<\/strong>. En plena Guerra Freda, Washington necessitava bases militars estrat\u00e8giques a la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica; Franco necessitava diners, legitimitat internacional i, sobretot, aliments per a un poble famolenc.<\/p>\n\n\n\n

L’acord permetia als Estats Units instal\u00b7lar bases militars en territori espanyol \u2014entre d’altres, a la Serra d’Aitana (Alacant), Rota (Cadis) i Mor\u00f3n de la Frontera (Sevilla)\u2014 a canvi d’ajuda econ\u00f2mica i humanit\u00e0ria. Va ser un pacte c\u00ednic, pragm\u00e0tic i, alhora, providencial per a milions de fam\u00edlies espanyoles. La pol\u00edtica internacional havia decidit que els nens i nenes d’Espanya menjarien.<\/p>\n\n\n\n

\n

\u00abEls nascuts en els anys cinquanta tenim entre les nostres viv\u00e8ncies i records el sabor, l’olor i el color d’aquella lit\u00fargia que era la preparaci\u00f3 i el repartiment de la llet i el formatge.\u00bb<\/p>\n\u2014 Testimoni de l’\u00e8poca, evocant els records escolars dels anys 50 i 60<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n

L’ajuda aliment\u00e0ria: qui la portava, qui la distribu\u00efa<\/h2>\n\n\n\n

L’ajuda aliment\u00e0ria nord-americana va arribar a Espanya a trav\u00e9s de diverses vies: organismes internacionals com UNICEF<\/strong> i entitats privades nord-americanes vinculades a la cooperaci\u00f3 exterior dels Estats Units. Per\u00f2 la distribuci\u00f3 sobre el terreny \u2014als menjadors escolars, als orfenats, als hospitals\u2014 la coordinava principalment C\u00e0ritas Espanyola<\/strong>, l’organitzaci\u00f3 humanit\u00e0ria de l’Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica.<\/p>\n\n\n\n

Les xifres parlen per si mateixes: es calcula que fins als anys 60 van arribar a Espanya prop de 300.000 tones de llet en pols<\/strong>. Un flux constant de bidons, llaunes i caixes que s’anaven distribuint escola per escola, poble per poble, fins als racons m\u00e9s humils de la geografia espanyola.<\/p>\n\n\n\n

Els productes: llet, formatge i oli d’una altra Am\u00e8rica<\/h2>\n\n\n\n

La llet en pols: el bidon que va marcar una generaci\u00f3<\/h3>\n\n\n\n

La llet en pols americana<\/strong> era el producte estrella de l’ajuda. Venia en grans bidons de cartr\u00f3 i metall, amb el pols envasat en bosses de pl\u00e0stic a l’interior. Als menjadors escolars i a les cuines dels col\u00b7legis, les mestres i els mestres la dissolvien en grans olles o perols plens d’aigua calenta. El resultat era una beguda blanca, densa, sovint amb grumolls, i amb un gust que \u2014per als nens que no havien tastat altra llet\u2014 resultava estrany, per\u00f2 que prompte es va fer familiar.<\/p>\n\n\n\n

Per fer-la m\u00e9s agradable, molts infants portaven de casa petites reserves de sucre, canella o cacau en pols<\/strong>. Aquella llet mesclada amb un pessic de canella i una culleradeta de sucre va ser, per a molts, un dels sabors de la inf\u00e0ncia.<\/p>\n\n\n\n

\"Llaunes<\/figure>
\n

<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

El formatge Cheddar: la llauna groga que tothom recorda<\/h3>\n\n\n\n

Si la llet en pols generava opinions dividides, el formatge Cheddar americ\u00e0<\/strong> era, per a gaireb\u00e9 tots, una aut\u00e8ntica del\u00edcia. Venia en llaunes cil\u00edndriques de metall, pasteuritzat i processat, de color groguenc intens i un sabor fort, salat i crem\u00f3s que molts infants no havien tastat mai. Per a fam\u00edlies on el menjar escassejava, aquell formatge era un tresor.<\/p>\n\n\n\n

La distribuci\u00f3 del formatge als col\u00b7legis va generar les seves pr\u00f2pies rituals i picaresques. Els mestres el repartien pesant-lo amb balances. No tothom jugava net: alguns nens s’enginyen a llastar els plats de la balan\u00e7a per sota<\/strong> \u2014amb pedres, monedes o el que tenien a m\u00e0\u2014 per tal de rebre un tros una mica m\u00e9s gran. I corrien rumors \u2014mai del tot confirmats per\u00f2 molt repetits\u2014 que alguns mestres racionaven el formatge amb una certa generositat cap a ells mateixos, venent a escondites el que sobrava.<\/p>\n\n\n\n

\"Llauna<\/figure>
\n

<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

L’oli de soja: per als menjadors i internats<\/h3>\n\n\n\n

Menys present als records infantils per\u00f2 igualment significatiu, l’oli de soja<\/strong> (Soybean Salad Oil<\/em>) completava el trio d’aliments de l’ajuda americana. Arribava en llaunes rectangulars met\u00e0l\u00b7liques i caixes de cartr\u00f3, i s’emprava principalment als menjadors d’internats, orfenats i centres assistencials. Els envasos buits no es llen\u00e7aven: els pagesos els reciclaven, per exemple, per a ensofrar les parres<\/strong> als camps de vinya, transformant un producte d’ajuda humanit\u00e0ria en una eina agr\u00edcola.<\/p>\n\n\n\n

El missatge dels envasos: un emblema inconfusible<\/h3>\n\n\n\n

Tots els productes compartien un disseny identificatiu inconfusible: l’emblema de dues mans entrella\u00e7ades<\/strong> sobre les barres i les estrelles de la bandera dels Estats Units, acompanyat de la frase \u2014en angl\u00e8s i en castell\u00e0\u2014 \u00abDonated by the People of the United States of America \u2014 Not to be sold or exchanged<\/em>\u00bb (\u00abObsequi del poble dels Estats Units d’Am\u00e8rica. No es pot vendre ni intercanviar\u00bb). Era la marca de f\u00e0brica d’una ajuda que, malgrat els seus condicionants geopol\u00edtics, va alimentar literalment una generaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n

Castellbisbal recorda: veus de la mem\u00f2ria<\/h2>\n\n\n\n

La mem\u00f2ria col\u00b7lectiva \u00e9s feta de detalls petits i viv\u00e8ncies concretes. Al municipi de Castellbisbal<\/strong> (Vall\u00e8s Occidental), com a tants altres pobles catalans i espanyols, la llet en pols americana i el formatge Cheddar van deixar una empremta imborrable en els qui van viure aquells anys d’escola. Aqu\u00ed recollim alguns dels testimonis d’aquelles persones.<\/p>\n\n\n\n

\"Nens<\/figure>
\n

<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

C.B. \u2014 Castellbisbal<\/h3>\n\n\n\n
\n

\u00abLa llet tenia un gust estrany, al qual no est\u00e0vem acostumats. S’havia d’anar molt amb compte vigilant els grumolls. El formatge, en canvi, era molt bo. Tant, que un dia en vaig agafar un tros d’amagat i me’l vaig emportar a casa.\u00bb<\/p>\n\u2014 C.B., Castellbisbal<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n

El testimoni de C.B. captura a la perfecci\u00f3 la dualitat d’aquella experi\u00e8ncia: la llet, suportada amb reserva i alguna que altra queixa, i el formatge, estimat fins al punt de justificar una petita gosadia infantil. I no s’oblida d’esmentar, amb aquella ironia pr\u00f2pia dels records d’escola, \u00abel rumor o gamberrada que corria per les aules: que n’hi havia que pixaven a la llet\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

J.R. \u2014 Castellbisbal<\/h3>\n\n\n\n
\n

\u00abA mi tamb\u00e9 m’agradava la llet, per\u00f2 mirant que no hi haguessin grumolls. De tant en tant portava algun tros de formatge a casa i tota la fam\u00edlia el trobava bon\u00edssim.\u00bb<\/p>\n\u2014 J.R., Castellbisbal<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n

El testimoni de J.R. afegeix una dimensi\u00f3 familiar important: el formatge no era nom\u00e9s una raci\u00f3 escolar, sin\u00f3 un petit regal que els nens portaven a casa, on pares i germans \u2014acostumats a taules molt escasses\u2014 el rebien com una aut\u00e8ntica del\u00edcia.<\/p>\n\n\n\n

F.L. \u2014 Arag\u00f3 (contrast de territori)<\/h3>\n\n\n\n
\n

\u00abA Arag\u00f3 tamb\u00e9 en donaven. Donaven m\u00e9s llet que formatge\u2026 potser el formatge se’l quedaven ells. A mi la llet no m’agradava gens. Eren temps dif\u00edcils.\u00bb<\/p>\n\u2014 F.L., Arag\u00f3<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n

El testimoni de F.L. aporta un punt de vista diferent i valu\u00f3s. La seva sospita \u2014que el formatge es quedava en mans dels responsables del repartiment\u2014 era un rumor est\u00e8s per moltes escoles de l’Espanya d’aquells anys. I la seva conclusi\u00f3 final, seca i honesta, \u00e9s potser la s\u00edntesi m\u00e9s exacta d’aquella \u00e8poca: \u00abEren temps dif\u00edcils.\u00bb<\/em><\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n

La cultura popular d’una generaci\u00f3: renecs, picaresca i memories viscerals<\/h2>\n\n\n\n

Aquella llet en pols va deixar una empremta no nom\u00e9s en la mem\u00f2ria afectiva, sin\u00f3 tamb\u00e9 en la llengua popular catalana. \u00abEm cague en la llet de pot!\u00bb<\/strong> \u00e9s una expressi\u00f3 que molts ling\u00fcistes i folkloristes vinculen directament a aquella \u00e8poca: la llet de bidon sovint sortia massa aigualida, amb un gust met\u00e0l\u00b7lic o ranci que feia dif\u00edcil engolir-la. La maledicci\u00f3 popular era, doncs, una reacci\u00f3 visceral i sincera davant un producte que la necessitat obligava a consumir per\u00f2 que el paladar no acceptava de grat.<\/p>\n\n\n\n

Paradoxalment, aquella mateixa llet impopular va crear rituals de companyonia. Compartir el sucre, la canella o el sobre de cacau amb el company de pupitre era un acte de generositat i amistat. I les estrat\u00e8gies per aconseguir un tros de formatge una mica m\u00e9s gran \u2014llastar la balan\u00e7a, fer-li ullets al mestre, ser l’\u00faltim de la fila per recollir les restes\u2014 eren exercicis d’enginy i picaresca que avui fan somriure.<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n

Reflexi\u00f3 final: la mem\u00f2ria com a fonament de la solidaritat<\/h2>\n\n\n\n

Avui, quan debatem sobre ajuda humanit\u00e0ria internacional, sobre refugiats, sobre bancs d’aliments o sobre la cooperaci\u00f3 al desenvolupament, conv\u00e9 no oblidar una realitat inc\u00f2moda i alliberadora alhora: Espanya va ser, durant d\u00e8cades, un pa\u00eds receptor d’ajuda humanit\u00e0ria.<\/strong> Els nostres avis i \u00e0vies, els nostres pares i mares, van cr\u00e9ixer gr\u00e0cies a la generositat \u2014condicionada o no\u2014 d’altres pobles.<\/p>\n\n\n\n

\n

Nom\u00e9s una generaci\u00f3 ens separa de la pobresa. Recordar-ho no \u00e9s una humiliaci\u00f3; \u00e9s un acte de lucidesa i el millor fonament per a una solidaritat genu\u00efna.<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Els bidons de llet en pols, les llaunes de formatge Cheddar i les caixes d’oli de soja amb l’emblema de les mans entrella\u00e7ades no eren nom\u00e9s aliment: eren un recordatori que cap naci\u00f3 \u00e9s una illa, que les crisis travessen fronteres i que la humanitat, en els seus millors moments, \u00e9s capa\u00e7 d’estendre la m\u00e0 \u2014fins i tot quan darrere hi ha interessos geopol\u00edtics de per mig.<\/p>\n\n\n\n

A Castellbisbal<\/strong>, com arreu de Catalunya i d’Espanya, aquells nens que van fer cua al pati de l’escola amb el got a la m\u00e0 avui ja porten canes. Els seus records \u2014grumolls, formatge robat, llet agra i companys d’escola\u2014 s\u00f3n mem\u00f2ria hist\u00f2rica viva<\/strong>. Preservar-la \u00e9s, tamb\u00e9, una forma de construir el futur.<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n

Tens records d’aquella \u00e8poca? Comparteix el teu testimoni<\/h3>\n\n\n\n

Si vas viure aquells anys o tens fam\u00edlia que recorda aquella llet en pols i aquell formatge americ\u00e0 a les escoles de Castellbisbal o de qualsevol altre poble, deixa el teu comentari<\/strong> o posa’t en contacte amb nosaltres. La mem\u00f2ria col\u00b7lectiva es construeix entre tots.<\/p>\n\n\n\n

Article elaborat a partir de testimonis orals recollits a Castellbisbal i d’altres poblacions, combinant mem\u00f2ria oral amb documentaci\u00f3 historiogr\u00e0fica sobre la postguerra espanyola i els Pactes de Madrid de 1953.<\/em><\/p>\n\n\n\n

joan@rourejuni.cat<\/p>\n\n\n

<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Nom\u00e9s una generaci\u00f3 ens separa d’una Espanya que passava gana. Als anys 50, milers de nens i nenes van cr\u00e9ixer gr\u00e0cies, en part, a uns bidons de llet en pols i unes llaunes de formatge groc que arribaven des de l’altra banda de l’Atl\u00e0ntic. Aquesta \u00e9s la seva hist\u00f2ria \u2014i la nostra. Un pa\u00eds trencat: […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":1109,"menu_order":1,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"class_list":["post-14792","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/14792"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=14792"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/14792\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":15174,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/14792\/revisions\/15174"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/1109"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=14792"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}