{"id":14741,"date":"2025-08-27T18:38:27","date_gmt":"2025-08-27T16:38:27","guid":{"rendered":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/?page_id=14741"},"modified":"2025-09-04T12:12:40","modified_gmt":"2025-09-04T10:12:40","slug":"els-caragols-a-castellbisbal","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/?page_id=14741","title":{"rendered":"Els caragols a Castellbisbal"},"content":{"rendered":"
\u201cQuan la vinya, la barraca i el poble eren una mateixa vida\u201d<\/span><\/p>\n

\ud83d\udc0c Els caragols a Castellbisbal<\/h1>\n

Quan els caragols eren festa<\/h2>\n

A mitjan segle XX, Castellbisbal era un poble eminentment pag\u00e8s. Els caragols, que avui sovint es veuen com un producte de gurmet, eren aleshores un regal senzill de la natura. Per\u00f2 cada vegada que se\u2019n feia un \u00e0pat, es vivia com una aut\u00e8ntica festa: reuni\u00f3 de fam\u00edlia, d\u2019amics i de ve\u00efns, amb bon vi i taula ben parada.<\/p>\n

\n

\u201cLa verdura i la menja eren de casa; collit i menjat. Normalment s\u2019hi bevia vi de la pr\u00f2pia collita.\u201d<\/blockquote>

\"\"<\/a><\/figcaption><\/figure>\n

Del marge al plat<\/h2>\n

Els caragols es collien sobretot a l\u2019hort i a la vinya, aprofitant les feines de cada dia. No calia sortir-ne a buscar expressament: els marges i els conreus ja en donaven prou. Les varietats m\u00e9s comunes eren els vinyals<\/strong>, els bovers<\/strong> i les mongetes<\/strong>, aquestes \u00faltimes especialment apreciades.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

\n

\u201cEls trov\u00e0vem a l\u2019hort i la vinya; no hi an\u00e0vem expressament. Les mongetes eren molt apreciades.\u201d<\/blockquote>

\u2014 M.P.<\/figcaption><\/figure>\n

\"\"<\/a><\/h3>\n

El dejuni i la paci\u00e8ncia<\/h3>\n

Un cop recollits, els caragols es guardaven en caragoleres<\/strong>, on dejunaven durant dies o setmanes (fins i tot un mes segons algunes cases). Despr\u00e9s es netejaven amb cura: primer en un cubell amb aigua<\/strong> (tapat perqu\u00e8 no s\u2019escapessin), en acabat amb aigua bullent perqu\u00e8 sortissin de la closca i, finalment, es fregaven amb sal i vinagre<\/strong> fins que l\u2019aigua quedava neta. Algunes cuineres hi afegien camamilla<\/strong> o llaurer<\/strong> per donar m\u00e9s sabor.<\/p>\n

\n

\u201cDejunaven a la caragolera un mes. L\u2019endem\u00e0 de tenir-los en aigua, els netej\u00e0vem amb vinagre i sal fins que l\u2019aigua sortia clara.\u201d<\/blockquote>

\"\"<\/a>
\n\u2014 M.P.<\/figcaption><\/figure>\n
\n

\u201cEl rentat, tres vegades amb gibrell i sal; i al brou hi pos\u00e0vem una monyeca de camamilla.\u201d<\/blockquote>

\u2014 M.A.<\/figcaption><\/figure>\n

\"\"<\/a><\/h2>\n

Els plats i els sabors<\/h2>\n