{"id":14337,"date":"2025-05-22T13:15:29","date_gmt":"2025-05-22T11:15:29","guid":{"rendered":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/?page_id=14337"},"modified":"2025-07-14T19:12:17","modified_gmt":"2025-07-14T17:12:17","slug":"benvinguts-a-un-viatge-pel-temps-la-terra-i-la-memoria","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/?page_id=14337","title":{"rendered":"Benvinguts a un viatge pel temps, la terra i la mem\u00f2ria."},"content":{"rendered":"

Aquesta p\u00e0gina us convida a rec\u00f3rrer el cicle de la vinya tal com el vivien els pagesos del Vall\u00e8s a mitjans del segle XX. Un homenatge a les mans que la treballaven, les eines, les dites i la saviesa popular que hi donava sentit.<\/p>\n

El m\u00f3n de la vinya al Vall\u00e8s Occidental (mitj\u00e0 segle XX)<\/strong><\/span><\/h3>\n

A mitjans del segle XX, el Vall\u00e8s Occidental encara conservava una \u00e0nima fortament pagesa. Pobles com Castellbisbal, Ullastrell, Rub\u00ed, Terrassa o Sant Cugat tenien una part important del territori dedicat a conreus de sec\u00e0: ametllers, oliveres, cereals\u2026 i molt especialment, la vinya.<\/p>\n

Pl\u00e0nols de les vinyes de Castellbisbal \u2013 Fes clic aqu\u00ed\"\"<\/a><\/p>\n

Territori de vinyes.<\/strong> Aquesta imatge situa els municipis del Vall\u00e8s Occidental sobre un paisatge vit\u00edcola, recordant que la vinya formava part essencial del nostre paisatge i forma de vida.<\/span><\/p>\n

La vinya no era nom\u00e9s un cultiu; era una manera de viure. Sovint es treballava en terres pr\u00f2pies, per\u00f2 tamb\u00e9 en terres de propietaris grans, amb contractes del \u201cquart\u201d o \u201cter\u00e7\u201d. El pag\u00e8s feia tota la feina i una part de la collita anava al propietari. Era una agricultura de treball intens, molt manual, amb poques m\u00e0quines, molta suor i una gran depend\u00e8ncia del cel.<\/p>\n

Les fam\u00edlies vivien pendents del temps i del calendari agr\u00edcola. Cada estaci\u00f3 portava una feina, cada feina un esfor\u00e7, cada esfor\u00e7 una esperan\u00e7a. El vi era el resultat de mesos de feina pacient, i sovint representava, no nom\u00e9s el beure de cada dia, sin\u00f3 tamb\u00e9 la principal font d’ingressos de moltes fam\u00edlies.<\/strong> A moltes cases encara es feia el vi a la manera tradicional, amb cups de pedra o ciment, botes de fusta i premses manuals. Altres portaven el ra\u00efm fora del poble, principalment a la cooperativa d\u2019Ullastrell, que oferia una alternativa col\u00b7lectiva per transformar la collita i obtenir-hi un retorn econ\u00f2mic.<\/p>\n

Aquesta \u00e9s la hist\u00f2ria d\u2019un any al voltant de la vinya. Un cicle complet, des del fred de l\u2019hivern fins que el vi reposa a les botes, passant pel treball, les dificultats, els perills i les satisfaccions d\u2019una feina que era ofici, mem\u00f2ria i cultura.<\/p>\n

\"\"<\/div>\n
\n

Un paisatge antic.<\/strong> Vinya de sec\u00e0 amb coberta vegetal, testimoni viu de la viticultura tradicional.<\/span><\/p>\n

1. L\u2019hivern: la vinya descansa i es prepara<\/span> <\/span><\/h2>\n

A l\u2019hivern, la vinya entra en rep\u00f2s vegetatiu. \u00c9s el temps de podar, una feina meticulosa i essencial. Es tallen les sarments (les branques seques) per renovar la planta i preparar-la per a la brotada. Aquesta feina la feien sovint els homes, amb corbella o tisores de m\u00e0, i s\u2019allargava setmanes, sobretot en finques grans o poc mecanitzades. S\u2019havia de fer amb coneixement: tallar massa curt o massa llarg, o deixar mal orientades les borroneres, podia afectar la collita de tot l\u2019any seg\u00fcent.<\/span> <\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Poda hivernal.<\/strong> Amb tisores i coneixement, es renova el cep i es guia la futura collita.<\/span><\/p>\n

Despr\u00e9s de <\/span>la poda, es llaurava la vinya per oxigenar la terra i afavorir l\u2019absorci\u00f3 d\u2019aigua. Es feia amb arada tradicional, amb mula o matxo, ja que els tractors encara eren poc habituals i molts pagesos no en tenien. Aquesta feina sovint l\u2019encarregaven a jornalers o es feia en fam\u00edlia, aprofitant dies clars i freds.<\/span> <\/span><\/p>\n

Per\u00f2 una tasca igualment important de l\u2019hivern era <\/span>l\u2019adobat de la vinya<\/span><\/b>. Adobar volia dir donar vida a la terra, aportar nutrients per a la temporada que vindria. Hi havia diverses maneres de fer-ho. Una molt habitual era anar a buscar el que es coneixia com <\/span>\u201cfems de Terrassa\u201d<\/span><\/b>: es tractava de deixalles org\u00e0niques i fems dom\u00e8stics de la ciutat, que es recollien i s\u2019aprofitaven com a fertilitzant. S\u2019havia d\u2019anar a buscar a Terrassa amb el carro, sovint en dies de molt fred, amb gla\u00e7ades nocturnes que feien perill\u00f3s el cam\u00ed, especialment pels animals de tir, que podien relliscar a les baixades o punxar-se les potes amb pedres gelades.<\/span> <\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Traginant la fertilitat.<\/strong> Un home condueix un carro carregat de fems, arrossegat per un cavall, per un cam\u00ed de terra al clarejar.<\/span><\/p>\n

Una altra forma d\u2019adob era la <\/span>\u201cbrossa\u201d<\/span><\/b>, composta per matolls, branques seques i restes del bosc, sovint recollides per la mateixa fam\u00edlia a les zones boscoses properes. Tant si es feia amb fems com amb brossa, era com\u00fa obrir un <\/span>\u201cvall\u201d<\/span><\/b>, que era una rasa fonda a la vinya, on es dipositaven aquests materials perqu\u00e8 s\u2019integressin a poc a poc a la terra.<\/span> <\/span><\/p>\n

Aquestes feines no nom\u00e9s eren dures, sin\u00f3 que formaven part d\u2019un saber antic, transm\u00e8s de generaci\u00f3 en generaci\u00f3. L\u2019hivern, aparentment silenci\u00f3s i buit, era en realitat un moment clau per preparar les bases del cicle vin\u00edcola. En aquest temps de fred i boires, el pag\u00e8s treballava pensant mesos endavant, amb l\u2019esperan\u00e7a posada en la nova brotada de la primavera.<\/span> <\/span><\/p>\n

\ud83c\udf99\ufe0f Veu de Salvador Amat<\/strong><\/p>\n\nhttps:\/\/www.veureiviure.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/Enregistrament-estandard-3.mp3<\/a><\/audio>\n

Una mirada viva i emocionada a la vinya d\u2019abans, explicada amb l\u2019experi\u00e8ncia de qui l\u2019ha viscuda des de dins.<\/p>\n

 <\/p>\n<\/div>\n

\n

2. El cep plora, brota i comen\u00e7a la vida<\/span><\/h2>\n

\u201cQuan el cep plora, la vinya ja s\u2019enamora.\u201d<\/strong> Aquest refrany ens parla del primer s\u00edmptoma de vida despr\u00e9s de l\u2019hivern. Amb els primers dies temperats de febrer o mar\u00e7, el cep \u201cplora\u201d: de les ferides de l\u2019esporga comencen a caure gotes de saba. \u00c9s un senyal emocionant per als pagesos, perqu\u00e8 indica que la vinya ha sortit del rep\u00f2s i la vida hi torna a circular. \u00c9s tamb\u00e9 un moment delicat i esperan\u00e7ador.<\/p>\n

Al cap d\u2019unes setmanes, si el temps acompanya, surten els primers borrons<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Una ll\u00e0grima de vida.<\/strong> Quan el cep plora, la terra anuncia la tornada de la primavera.<\/span><\/p>\n

D\u2019aquests brots en naixeran les fulles, els p\u00e0mpols i m\u00e9s endavant els futurs raims. Com deia la dita: \u201cPer Sant Josep, verdeja el cep\u201d<\/strong> \u2014\u00e9s a dir, cap al 19 de mar\u00e7 ja es comen\u00e7ava a veure el verd tendre dels nous brots.<\/p>\n

Per\u00f2 no tot era il\u00b7lusi\u00f3. Aquesta etapa exigia molta atenci\u00f3. Les gelades tardanes podien cremar els brots joves, i una sola nit freda podia malmetre setmanes d\u2019esfor\u00e7. A m\u00e9s, calia fer l\u2019anomenada esporga en verd<\/em>: eliminar els brots febles o mal orientats per concentrar l\u2019energia del cep en aquells que donaven m\u00e9s garanties de fruita sana i abundant.<\/p>\n

Una altra dita que ho resumeix molt b\u00e9: \u201cA l\u2019abril, cada gota val per mil\u201d<\/strong>, o b\u00e9 \u201cBrotada d\u2019abril, val per mil\u201d<\/strong>. La humitat d\u2019aquests dies, si era ben repartida i no excessiva, ajudava a una brotada vigorosa. Un bon abril podia condicionar tota la collita de l\u2019any.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Primers brots.<\/strong> El cep comen\u00e7a a despertar i a vestir-se de verd despr\u00e9s del rep\u00f2s hivernal.<\/span><\/p>\n

En aquest punt, la vinya ja comen\u00e7ava a mostrar l\u2019empenta de la vida. Per\u00f2 encara faltava molt per arribar al fruit madur. El treball del pag\u00e8s seguia sent constant i pacient, guiant el cep amb coneixement, adaptant-se al ritme de la natura i a les sorpreses del cel.<\/p>\n<\/div>\n

\n

3. La lluita contra les malalties: el m\u00edldiu i el sofre<\/span><\/h2>\n

Quan el cep ja t\u00e9 fulla, comen\u00e7a la guerra m\u00e9s temuda del cicle vin\u00edcola: la lluita contra el m\u00edldiu<\/strong> (Plasmopara viticola), un fong introdu\u00eft des d\u2019Am\u00e8rica a finals del segle XIX i que, si trobava condicions d\u2019humitat i calor, podia devastar la vinya en pocs dies. Les primeres taques d\u2019oli a les fulles eren senyal d\u2019alarma. Si no s\u2019actuava a temps,  es perdia la collita.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Defensant la vinya.<\/strong> Amb aquesta motxilla met\u00e0l\u00b7lica es sulfatava cada cep a m\u00e0, lluitant contra les malalties<\/span>.<\/p>\n

Per combatre\u2019l, els pagesos del Vall\u00e8s Occidental feien servir sulfat de coure<\/strong>, barrejat amb cal\u00e7, en la f\u00f3rmula coneguda com a bouillie bordelaise<\/em>. Tamb\u00e9 s\u2019aplicava sofre en pols<\/strong> contra l\u2019o\u00efdi. Aquestes aplicacions no es feien amb m\u00e0quines modernes: es feien amb m\u00e0quines de sulfatar de motxilla<\/strong>, que es carregaven a l\u2019esquena com un pes mort. Eren de metall, robustes, i pesaven for\u00e7a, especialment quan estaven plenes.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Bufador de sofre.<\/strong> Una eina senzilla per\u00f2 indispensable en la lluita contra l\u2019o\u00efdi, utilitzada durant d\u00e8cades pels pagesos.<\/span><\/p>\n

La feina era molt feixuga i exigent<\/strong>. Amb la m\u00e0 esquerra s\u2019havia d\u2019accionar una palanca cont\u00ednuament per mantenir la pressi\u00f3 dins la m\u00e0quina, mentre amb la dreta s\u2019agafava la m\u00e0nega i es dirigia l\u2019aspersor que escampava el l\u00edquid en forma de n\u00favol, intentant mullar totes les parts del cep: fulles, sarments, raim.<\/p>\n

El sulfat es preparava in situ: a mig de la vinya<\/strong> hi havia dip\u00f2sits d\u2019aigua<\/strong>, que recollien la pluja a trav\u00e9s de petites rases fetes expressament. A tocar d\u2019aquests, sovint hi havia un dip\u00f2sit m\u00e9s petit d\u2019obra o d\u2019uralita<\/strong>, on es fonia el sulfat de coure i s\u2019hi afegia cal\u00e7 viva<\/strong>, que ajudava a fixar-lo i donava al l\u00edquid un color blanquin\u00f3s. Aix\u00f2 permetia veure f\u00e0cilment quines parts ja s\u2019havien tractat<\/strong>.<\/p>\n

Quan hi havia dos treballadors, el segon anava reomplint la m\u00e0quina amb un <\/strong>\"\"<\/a>Feina entre ceps.<\/strong> Lluita contra el m\u00edldiu i altres malures, amb eines senzilles i molta col\u00b7laboraci\u00f3 familiar.<\/span><\/p>\n

 <\/a><\/p>\n

c\u00e0ntir gros de boca ampla<\/strong>, de manera que qui sulfatava no havia de parar, estalviant temps i desgast. Segons com venia l\u2019any, calia repetir aquesta operaci\u00f3 entre tres i set vegades<\/strong>, amb el conseg\u00fcent desgast f\u00edsic i econ\u00f2mic: es tractava d\u2019un tractament car, que calia fer b\u00e9 i a temps.<\/p>\n

I sempre amb el patiment<\/strong> com a company de feina: \u201ctant de sulfat i que no agafi el m\u00edldiu\u2026\u201d Era una feina que es feia sovint sota el sol de maig  a juliol, i que podia determinar la difer\u00e8ncia entre una collita bona i una ru\u00efnosa.<\/p>\n<\/div>\n

\n

4. Els treballs de la terra<\/span><\/h2>\n

Durant la primavera i comen\u00e7aments d\u2019estiu, la terra es treballava de nou, per\u00f2 amb un enfocament diferent del de l\u2019hivern. Ara <\/span>no es podia anar fondo<\/span><\/b>: es tractava de fer el que els pagesos anomenaven <\/span>\u201cesmagencar\u201d<\/span><\/b>, \u00e9s a dir, passar m\u00e9s superficialment per no trencar massa les arrels superficials ni malmetre els brots tendres.<\/span> <\/span><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Un home, un cavall i la terra.<\/strong> Escena quotidiana d\u2019un temps en qu\u00e8 la vinya es treballava pas a pas, sense m\u00e0quines.<\/span><\/p>\n

A l\u2019hivern, la terra s\u2019havia llaurat a fons amb arada, <\/span>tirada per matxo, cavall o ruc<\/span><\/b>. Per\u00f2 hi havia racons on els animals no hi podien arribar \u2014costeruts, amb ceps massa junts o terres pedregoses\u2014 i aleshores s\u2019hi treballava <\/span>a m\u00e0 amb els arpiots<\/span><\/b>, unes eines dures i pesades que calia saber fer servir amb for\u00e7a i precisi\u00f3.<\/span> <\/span><\/p>\n

Quan arribava la primavera, s\u2019hi passaven altres eines m\u00e9s lleugeres, com el <\/span>planet<\/span><\/b> o <\/span>l\u2019esparver<\/span><\/b>, que tenien com a funci\u00f3 principal <\/span>trencar la crosta<\/span><\/b> que es formava a la superf\u00edcie despr\u00e9s de les pluges i <\/span>matar les herbes<\/span><\/b> que havien brotat. Aix\u00f2 ajudava a mantenir la humitat a terra i facilitava que els nutrients arribessin als ceps. Aquestes eines  s\u2019arrossegaven amb animal, i calia molta paci\u00e8ncia i domini per fer els revolts i no malmetre les plantes.<\/span> <\/span><\/p>\n

Tamb\u00e9 es <\/span>netejava la vinya<\/span><\/b>: es treien les herbes a m\u00e0 o amb escardadores (xapetes), i es <\/span>recolzaven o apuntalaven ceps<\/span><\/b> tombats o afeblits pel vent, el pes de les sarments o alguna gla\u00e7ada tardana.<\/span> <\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Feina a m\u00e0.<\/strong> Els arpiots eren imprescindibles per remoure la terra a les feixes m\u00e9s estretes o costerudes.<\/span><\/p>\n

Quan arribava juliol o agost, <\/span>es deixava de treballar la terra<\/span><\/b>, perqu\u00e8 el sol ja era molt fort i <\/span>el ra\u00efm podia cremar-se<\/span><\/b> si es remenava massa la pols i la calor. Era un moment delicat: calia deixar la terra reposar, per\u00f2 continuar vigilant la vinya gaireb\u00e9 cada dia, mirant si hi havia s\u00edmptomes de malalties, seguiment de la maduraci\u00f3, i preveient la collita.<\/span> <\/span><\/p>\n

Tot aix\u00f2 es feia <\/span>en paral\u00b7lel a la lluita contra el m\u00edldiu<\/span><\/b>, el sofre i altres tractaments, i amb <\/span>una depend\u00e8ncia absoluta del temps<\/span><\/b>: massa pluja podia podrir el r<\/span>a\u00efm; massa sequera, fer-los raqu\u00edtics. El pag\u00e8s vivia literalment <\/span>amb un ull al cep i l\u2019altre al cel<\/span><\/b>.<\/span> <\/span><\/p>\n

 <\/span><\/p>\n<\/div>\n

\n

5. Sant Jaume i el ra\u00efm: maduraci\u00f3 i esperances<\/span><\/h2>\n

Cap a finals de juliol, pels volts de <\/span>Sant Jaume (25 de juliol)<\/span><\/b>, comen\u00e7ava un dels moments m\u00e9s esperats del cicle de la vinya: <\/span>el verol o enverolament<\/span><\/b>. El ra\u00efm negre comen\u00e7ava a agafar color, i el blanc a endolcir-se. Era el senyal que la vinya entrava en la fase final abans de la verema. Comen\u00e7aven els c\u00e0lculs, els pron\u00f2stics, les converses a la fresca: \u201cCom vindr\u00e0 enguany?\u201d<\/span> <\/span><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Quan el ra\u00efm pinta, el cor s\u2019agita.<\/strong> Els pagesos comencen a comptar els dies i les esperances.<\/span><\/p>\n

A moltes cases hi havia <\/span>ceps de ra\u00efm primerenc<\/span><\/b>, que se solien anomenar <\/span>“ra\u00efm de Sant Jaume”<\/span><\/b>, una mena que madurava abans d\u2019hora i que feia <\/span>molta il\u00b7lusi\u00f3 poder tastar<\/span><\/b>. No se\u2019n feia vi, sin\u00f3 que es guardava per menjar en fam\u00edlia, com a premi o senyal que la collita ja s\u2019acostava. Era una mena de ritual anual, gaireb\u00e9 de festa major petita dins del calendari pag\u00e8s.<\/span> <\/span><\/p>\n

Per\u00f2 encara no es podia collir res per fer vi: <\/span>els altres ra\u00efms no maduraven fins ben entrat el setembre<\/span><\/b>, i calia una <\/span>pluja de mitjans d\u2019agost<\/span><\/b> per fer \u201cengreixar\u201d el r<\/span>a\u00efm, augmentar els quilos i donar una empenta final a la maduraci\u00f3. Si no plovia gens, el ra\u00efm podia quedar petit i arrugat.<\/span> <\/span><\/p>\n

Aquest era un moment <\/span>de tensi\u00f3 i esperan\u00e7a<\/span><\/b>: qualsevol <\/span>pedregada<\/span><\/b>, <\/span>gla\u00e7ada d\u2019estiu<\/span><\/b> o <\/span>vent fort<\/span><\/b> podia arru\u00efnar la feina de tot l\u2019any. A m\u00e9s, el ra\u00efm madur atreia ocells, sanglars o bestiar, i calia vigilar.<\/span> <\/span><\/p>\n

Els nens i joves de la casa ajudaven com podien: <\/span>traient herbes, vigilant les vinyes, fent soroll si venien ocells<\/span><\/b> o estenent xarxes. S\u2019iniciava aix\u00ed una mena d\u2019estat d\u2019alerta constant, on tot el poble, d\u2019una manera o altra, estava pendent de la vinya.<\/span> <\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Petits veremadors.<\/strong> Infants descobrint el m\u00f3n de la vinya amb tisores i ulls encuriosits.<\/span><\/p>\n

Era tamb\u00e9 un moment simb\u00f2lic: el <\/span>color del ra\u00efm<\/span><\/b>, els <\/span>dies que es comen\u00e7aven a escur\u00e7ar<\/span><\/b>, i les <\/span>converses sobre quan comen\u00e7ar a veremar<\/span><\/b>, marcaven el pas cap a la tardor i, amb ella, <\/span>el moment culminant de l\u2019any per al pag\u00e8s<\/span><\/b>.<\/span> <\/span><\/p>\n<\/div>\n

\n

6. La verema: collita i comunitat<\/span><\/h2>\n
    \n
  1. La verema: collita i comunitat<\/span><\/b><\/li>\n<\/ol>\n

    A mitjans o finals de setembre, segons la maduraci\u00f3 i la zona, arribava el gran moment: <\/span>la verema<\/span><\/b>. Era una feina esgotadora per\u00f2 carregada d\u2019esperan\u00e7a. Tota la fam\u00edlia s\u2019hi implicava: homes, dones, criatures i, sovint, els ve\u00efns. Es tallava el ra\u00efm <\/span>amb tisores o ganivets petits<\/span><\/b>, amb molta cura per no fer malb\u00e9 els gotims. <\/span>Els m\u00e9s grans<\/span><\/b> i experimentats triaven quins ceps es podien collir aquell dia; <\/span>els joves i nens<\/span><\/b> ajudaven a carregar, tapar, vigilar i fins i tot fer corredisses entre fileres.<\/span> <\/span><\/p>\n

    \"\"<\/a><\/p>\n

    Aprendre entre ceps.<\/strong> El coneixement del vi comen\u00e7a trepitjant la terra i escoltant qui l\u2019estima.<\/span><\/p>\n

    El ra\u00efm es posava en <\/span>portadores<\/span><\/b> (coves grans de fusta o v\u00edmet) i <\/span>es cobria amb un \u201ccaper\u00f3\u201d<\/span><\/b>: una mena de tapa feta amb sarments o teixit per evitar que els grans, amb el moviment, es vessessin durant el transport. <\/span>Calia aprofitar b\u00e9 cada portadora<\/span><\/b>, i molts pagesos les feien anar <\/span>curulles<\/span><\/b>, gaireb\u00e9 fins a vessar. El pes era considerable i el treball constant.<\/span> <\/span><\/p>\n

    Un cop recollit, el ra\u00efm es <\/span>traginava amb el carro<\/span><\/b> fins al cup, sovint situat a la masia o en un celler particular. Quan <\/span>el cam\u00ed era costerut o pedreg\u00f3s<\/span><\/b>, s\u2019hi <\/span>enganxaven dos o tres animals<\/span><\/b> (matxos, rucs o cavalls) per ajudar a pujar la c\u00e0rrega. Era un brogit de carros, crid\u00f2ria i esfor\u00e7. I <\/span>no hi faltaven les abelles<\/span><\/b>, atretes per la dol\u00e7or del ra\u00efm madur: <\/span>voltaven les portadores<\/span><\/b> i de vegades feien la feina m\u00e9s inc\u00f2moda, sobretot pels m\u00e9s petits.<\/span> <\/span><\/p>\n

    La majoria de pagesos <\/span>feien el vi a casa<\/span><\/b>, en un <\/span>cup de pedra o ciment<\/span><\/b>, on s\u2019aixafava el ra\u00efm. D\u2019all\u00e0 es traspassava a <\/span>botes<\/span><\/b> per fer la fermentaci\u00f3 i la conservaci\u00f3. Fer vi era un saber que es passava de pares a fills, adaptat a cada casa i cada any.<\/span> <\/span><\/p>\n

    Per\u00f2 <\/span>no tots eren amos de les terres<\/span><\/b>: molts pagesos eren <\/span>arrendataris o masovers<\/span><\/b>, i havien de <\/span>lliurar una part de la collita al propietari<\/span><\/b>, sovint <\/span>una quarta o una tercera part<\/span><\/b>. Per controlar-ho, el propietari <\/span>enviava un home de confian\u00e7a anomenat \u201cel pesador\u201d<\/span><\/b>, que assistia a la verema, prenia nota del ra\u00efm collit i feia complir l\u2019acord. Aquests tractes generaven tensions, per\u00f2 tamb\u00e9 formes de conviv\u00e8ncia que marcaven la vida rural.<\/span> <\/span><\/p>\n

    \"\"<\/a><\/p>\n

    Ra\u00efm, suor i esperan\u00e7a.<\/strong> Les portadores de fusta, testimonis de la feina pagesa, esperen el carro per comen\u00e7ar el cam\u00ed del vi.<\/span><\/p>\n

    La verema era tamb\u00e9 <\/span>un acte col\u00b7lectiu<\/span><\/b>. Si una casa anava enfeinada, els ve\u00efns ajudaven, i despr\u00e9s rebien el mateix ajut quan els tocava a ells. <\/span>Es cantava, es menjava a la vinya<\/span><\/b>, i tot i la fatiga, es vivia amb una alegria continguda. Era <\/span>la culminaci\u00f3 de tot un any de feina<\/span><\/b>, i la recompensa encara s\u2019havia d\u2019esperar: calia fer el vi.<\/span> <\/span><\/p>\n

    \"\"<\/p>\n<\/div>\n

    \n

    Quan el poble i la vinya eren un sol paisatge.<\/strong> Escena quotidiana dels anys en qu\u00e8 els carros compartien carrer amb els ve\u00efns.<\/span><\/p>\n

    7. Fer el vi: l\u2019art dins el cup<\/span><\/h2>\n

    Un cop recollit, <\/span>el ra\u00efm es portava a casa i es trepitjava<\/span><\/b>, ja fos a <\/span>peus descal\u00e7os<\/span><\/b>, com es feia tradicionalment, o amb alguna <\/span>m\u00e0quina trepitjadora<\/span><\/b> de maneta o el\u00e8ctrica, segons les possibilitats de cada casa. El most resultant, barrejat amb les <\/span>rapes<\/span><\/b> (la part llenyosa del ra\u00efm), <\/span>anava a parar al cup<\/span><\/b>, una gran cavitat normalment feta de pedra o ciment, encastada a terra, on es deixava <\/span>fermentar<\/span><\/b>.<\/span> <\/span><\/p>\n

     <\/p>\n

    \"\"<\/a>\ud83d\udee2\ufe0f Dins del cup<\/strong> \u2014 Un home netejant l’interior d’un antic cup de pedra i rajola, on fermentava el most despr\u00e9s de la verema. Aquest espai era clau en l\u2019elaboraci\u00f3 tradicional del vi a moltes masies del pa\u00eds.<\/span><\/p>\n

    La fermentaci\u00f3 comen\u00e7ava <\/span>al cap d\u2019unes hores<\/span><\/b>: primer, una \u201cbullida\u201d forta provocada per l\u2019activitat dels llevats naturals; despr\u00e9s, m\u00e9s tranquil\u00b7la. Els dies de fermentaci\u00f3 podien variar, per\u00f2 el pag\u00e8s coneixia b\u00e9 l\u2019olor, la temperatura i el moviment del most, i sabia <\/span>quan havia arribat el moment de trasbalsar-lo<\/span><\/b>.<\/span> <\/span><\/p>\n

    El <\/span>trasbals del vi<\/span><\/b> del cup a les botes (tonells de fusta de roure, castanyer o faig) podia fer-se de diverses maneres. En molts cups hi havia un <\/span>cup paral\u00b7lel i estret<\/span><\/b> destinat a recollir el vi net. <\/span>Entre els dos cups s\u2019hi col\u00b7locava un feix de gatoses (branques fines i flexibles de bruc o arbo\u00e7)<\/span><\/b>, que <\/span>feia de filtre natural<\/span><\/b> per evitar que les <\/span>rapes<\/span><\/b> embussessin la bomba de trasbals. Altres cups, m\u00e9s ben equipats, <\/span>tenien sortida per sota<\/span><\/b>, i el vi baixava per gravetat directament al dip\u00f2sit o a les botes.<\/span> <\/span><\/p>\n

    \"\"<\/a><\/p>\n

    For\u00e7a i paci\u00e8ncia.<\/strong> Aquesta premsa, accionada a m\u00e0, acabava l\u2019obra de la vinya: treure\u2019n el darrer raig de vi.<\/span><\/p>\n

    Quan el cup es quedava sense vi, <\/span>arribava el moment de premsar la brisa<\/span><\/b>: aquella pasta de pellofa, rapa i llavors que quedava dins el cup. Aquesta feina tamb\u00e9 era dura. La <\/span>premsa normalment es trobava a tocar del cup<\/span><\/b>, i calia treure la brisa <\/span>amb coves o pales<\/span><\/b> per omplir-la. S\u2019hi col\u00b7locava el massot<\/em>, una fusta ampla que servia per anar estrenyent la brisa<\/em> (el residu del ra\u00efm trepitjat) dins del buc<\/em> de la premsa. A continuaci\u00f3, sobre la brisa es posaven els pilons<\/em>, unes fustes amb forma de mitja lluna que encaixaven a l\u2019interior del buc i que tenien un forat central per deixar pas a l\u2019eix vertical. Un cop col\u00b7locats, la premsa ja estava a punt per comen\u00e7ar a baixar i fer pressi\u00f3. Aquest proc\u00e9s permetia extreure el most que encara quedava a la brisa, aprofitant al m\u00e0xim el fruit. Era una tasca lenta i feixuga, que requeria for\u00e7a i habilitat, sovint feta per homes acostumats al ritme dur de la verema. La feina podia allargar-se hores, mentre es regulava la pressi\u00f3 per no trencar les eines ni malmetre el most.<\/span><\/p>\n

    La premsa podia ser <\/span>de rosca manual o de palanca<\/span><\/b>, i calia la for\u00e7a de diversos membres de la fam\u00edlia per fer-la funcionar. El vi que en sortia, anomenat <\/span>\u201cvi de premsa\u201d<\/span><\/b>, tenia <\/span>una altra qualitat<\/span><\/b>, m\u00e9s intens per\u00f2 tamb\u00e9 m\u00e9s t\u00e0nnic, i se solia <\/span>guardar a part o barrejar amb cura<\/span><\/b> segons la voluntat i experi\u00e8ncia del pag\u00e8s.<\/span> <\/span><\/p>\n

    Finalment, la <\/span>brisa premsada<\/span><\/b> \u2014ara ja seca\u2014 <\/span>era recollida per camions que passaven pel poble<\/span><\/b>. Es venia per fer-ne <\/span>aiguardent<\/span><\/b> a la <\/span>fassina<\/span><\/b>, una destil\u00b7leria local. D\u2019aquesta manera, <\/span>res no es malbaratava<\/span><\/b>: tot tenia un \u00fas i un valor.<\/span> <\/span><\/p>\n

    \"\"<\/a>Silenci i aroma de vi.<\/strong> Les botes de fusta guardaven el fruit del treball de tot un any.<\/span><\/p>\n

    Fer el vi era <\/span>una feina d’artesania i paci\u00e8ncia<\/span><\/b>, transmesa de generaci\u00f3 en generaci\u00f3. Les botes s\u2019havien de vigilar, omplir, netejar i tancar b\u00e9. Calia <\/span>evitar que el vi \u201cpiqu\u00e9s\u201d<\/span><\/b> (s\u2019avinagr\u00e9s) o que ferment\u00e9s massa. Era una tasca de <\/span>tardor i hivern<\/span><\/b>, que ocupava moltes hores a la masia i marcava el batec de l\u2019any agr\u00edcola.<\/span> <\/span><\/p>\n

    Resum final: Viure de la vinya, viure amb la vinya<\/span><\/span><\/p>\n<\/div>\n

    \n

    \u201cDe la vinya, se\u2019n viu, se\u2019n plora i se\u2019n canta.\u201d<\/strong> \u201cVi de casa, gl\u00f2ria a taula.\u201d<\/strong>
    \nTreballar la vinya volia dir molt m\u00e9s que collir ra\u00efm o fer vi. Era una manera d’entendre
    \nla vida, de viure el temps i la natura. Volia dir aixecar-se d\u2019hora, treballar amb fred i
    \ncalor, observar cada cep com qui coneix la cara d\u2019un amic. Significava conviure amb la
    \nincertesa de la pluja o la pedregada, amb l\u2019amena\u00e7a del m\u00edldiu o de la sequera, per\u00f2
    \ntamb\u00e9 amb l\u2019alegria de veure brotar les primeres fulles o d\u2019omplir la portadora ben curulla.
    \nPer als pagesos, la vinya era esfor\u00e7, per\u00f2 tamb\u00e9 orgull. Era part de l\u2019economia<\/p>\n

    \"\"
    \ndom\u00e8stica, per\u00f2 sobretot era identitat i tradici\u00f3. Les eines, els cups, els refranys, els
    \nsabers heretats \u2014tot plegat formava un m\u00f3n propi, compartit entre generacions.
    \nAvui aquest m\u00f3n ha canviat molt. Per\u00f2 la mem\u00f2ria\"\"<\/p>\n

    Eines per la poda.<\/strong>
    A dalt, dues tisores de podar antigues, indispensables per tallar sarments amb precisi\u00f3. A baix, una corbella o “ganiveta de vinya”, emprada especialment abans de la popularitzaci\u00f3 de les tisores met\u00e0l\u00b7liques. Totes dues eines requerien destresa i coneixement, ja que d\u2019un bon tall en depenia la collita futura.<\/span><\/p>\n

    d\u2019aquells hiverns d\u2019esporgar,
    \naquelles primaveres de sofre, aquells setembre de verema, encara viu en la terra i en la
    \nparaula dels qui ho van viure. Explicar-ho \u00e9s una manera d\u2019honorar-los. I de recordar
    \nque, durant molts anys, viure de la vinya era viure amb la vinya<\/p>\n

    Clicar sobre la imatge<\/span><\/p>\n

     <\/p>\n

    Amb el pas de la vinya<\/strong> \u00e9s una hist\u00f2ria de terra, amor i<\/span><\/p>\n

    \"\"<\/a><\/p>\n

    Clicar sobre la imatge<\/span><\/span><\/p>\nhttps:\/\/www.veureiviure.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/llibre-unit-1.mp3<\/a><\/audio>\n

    Audio<\/span><\/p>\n

     mem\u00f2ria ambientada a Castellbisbal. Joan Miquel ens ofereix un relat \u00edntim i evocador sobre el vincle profund entre la vida pagesa i el pas del temps.<\/span><\/p>\n

     <\/p>\n

    \"\"<\/p>\n<\/div>\n

    Aquest recull de dites i coneixements tradicionals reflecteix la saviesa acumulada per generacions de pagesos que han conreat la vinya amb esfor\u00e7 i respecte pel ritme de la natura. S\u00f3n paraules senzilles, plenes d\u2019experi\u00e8ncia, que ens parlen del cicle de la vinya i de la vida.<\/p>\n

    \n

     <\/p>\n<\/div>\n

    \u201cQuan el cep plora, la vinya ja s\u2019enamora.\u201d<\/strong>
    \nEl plor del cep, amb la saba que regalima per les ferides de l’esporga, anuncia el renaixement de la vinya.<\/p>\n

    \u201cPer Sant Josep, verdeja el cep.\u201d<\/strong>
    \nAl voltant del 19 de mar\u00e7, ja es veuen els primers brots verds als ceps.<\/p>\n

    \u201cBrotada d\u2019abril, val per mil.\u201d<\/strong>
    \nUna primavera equilibrada pot donar una collita generosa.<\/p>\n

    \u201cA l\u2019abril, cada gota val per mil.\u201d<\/strong>
    \nLa pluja d\u2019abril \u00e9s especialment valuosa per al creixement de la vinya.<\/p>\n

    \u201cLa vinya no dorm: reposa.\u201d<\/strong>
    \nDurant l\u2019hivern, la vinya entra en rep\u00f2s vegetatiu, per\u00f2 ja es prepara per reviure.<\/p>\n

    \u201cBon cep, millor vi.\u201d<\/strong>
    \nLa qualitat de la planta es tradueix en la qualitat del vi.<\/p>\n

    \u201cVi de casa, salut que abra\u00e7a.\u201d<\/strong>
    \nEl vi elaborat a casa, amb cura i paci\u00e8ncia, forma part d\u2019una vida sana i equilibrada.<\/p>\n

    \u201cEl ra\u00efm, collit amb seny, omple bota i celler.\u201d<\/strong>
    \nCollir en el moment adequat i amb cura repercuteix en la quantitat i qualitat de la producci\u00f3.<\/p>\n

    \u201cEl vi fa cantar, per\u00f2 tamb\u00e9 plorar.\u201d<\/strong>
    \nUn recordatori dels efectes del vi, bo quan es pren amb mesura.<\/p>\n

    \u201cPel setembre, el vi \u00e9s tendre.\u201d<\/strong>
    \nIndica el moment en qu\u00e8 es comencen a tastar els primers resultats de la verema<\/p>\n

    \n

    Dites populars que marquen el calendari de la vinya:<\/strong><\/p>\n