{"id":14167,"date":"2025-03-16T16:57:57","date_gmt":"2025-03-16T15:57:57","guid":{"rendered":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/?page_id=14167"},"modified":"2025-04-12T10:00:56","modified_gmt":"2025-04-12T08:00:56","slug":"els-nanos-i-les-caixes-uns-estius-de-feina-i-recompenses-a-castellbisbal-anys-1950","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/?page_id=14167","title":{"rendered":"“Els nanos i les caixes: uns estius de feina i recompenses a Castellbisbal (Anys 1950)”"},"content":{"rendered":"

Al Castellbisbal dels anys cinquanta, la vida girava al voltant del camp. La majoria de les fam\u00edlies vivien de la pagesia, treballant la terra per treure’n el millor fruit. La vinya, tan arrelada a la tradici\u00f3 agr\u00edcola del poble, compartia protagonisme amb els camps de fruiters, on es conreaven pr\u00e9ssecs, prunes, peres, pomes, ETC. Aquests productes eren el tresor de molts pagesos, que amb esfor\u00e7 i dedicaci\u00f3 collien les seves fruites per vendre-les als mercats de Sabadell, Terrassa i Barcelona.<\/span><\/strong><\/p>\n

El ritme de la setmana venia marcat per aquest cicle de feina. La nit abans de marxar cap al mercat, els camions de Cal Rosso, Cal Mag\u00ed, Cal Morros i Cal Lel, carregaven les caixes de fruita que abans havien portat els pagesos. \"\"Aquestes caixes, de fusta resistent, duien gravat el nom de cada propietari, un detall essencial per evitar confusions en la seva tornada. Quan el dissabte (el dia de m\u00e9s feina) arribava, els camions sortien de matinada, carregats fins dalt, i es dirigien als mercats per distribuir la mercaderia.<\/span><\/strong><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Quan la jornada als mercats s’acabava, els transportistes recollien les caixes buides i els duien de tornada al poble. En arribar a Castellbisbal, normalment a la tarda, les caixes es descarregaven al carrer, sobre la vorera davant del seu magatzem. Era llavors quan entrava en joc un petit exercici de nanos, nens d’uns anys que aprofitaven les vacances d’estiu per fer una feina que, a m\u00e9s de distreure’ls, els permetia guanyar alguna pesseta.<\/span><\/strong><\/p>\n

Els nanos i la feina d’estiu<\/strong><\/h3>\n

 <\/p>\n

Els nens, sempre atents als camions, esperen l’arribada de les caixes. Per fer la feina m\u00e9s f\u00e0cil, sovint disposaven d’una carretilla \"\"que els deixava algun pag\u00e8s o el mateix transportista. Amb energia i ganes de demostrar la seva v\u00e0lua, carregaven les caixes buides i les portaven fins a les cases dels propietaris. Aquest era un moment de complicitat i de certa compet\u00e8ncia entre els sorolls: qui podia carregar m\u00e9s caixes? Qui feia m\u00e9s viatges? Qui era el m\u00e9s r\u00e0pid?<\/span><\/strong><\/p>\n

Cada lliurament significava una recompensa: el pag\u00e8s els donava uns quants c\u00e8ntims tamb\u00e9 alguna rossa (una pesseta), que per a ells era tot un tresor. Aquells diners podien servir per comprar llaminadures, anar al cinema els diumenges o, simplement, guardar-los per alguna necessitat. Per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0 del guany econ\u00f2mic, aquella feina era una lli\u00e7\u00f3 de vida. Els nanos aprenien el valor de l’esfor\u00e7, la responsabilitat i la import\u00e0ncia d’ajudar en l’engranatge de la comunitat.<\/span><\/strong><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

L’olor de fusta i fruita madura, el soroll dels camions descarregant, la pols que s’aixecava amb el moviment constant de caixes i carretons… Tot plegat formava part del paisatge d’aquells estius. No era estrany veure algun d’aquests nens fent equilibris amb les caixes, o corrent per aprofitar la llum del dia abans que caigu\u00e9s el sol.<\/span><\/strong><\/p>\n

Els ve\u00efns miraven amb una barreja de tendresa i orgull aquells nanos que, amb el seu petit esfor\u00e7, formaven part de la vida del poble. No es tractava nom\u00e9s de guanyar-se unes pessetes, sin\u00f3 d’integrar-se en la din\u00e0mica dels grans, d’entendre com funcionava la vida. Sense saber-ho, aquells nens es preparen pel futur, aprenent la import\u00e0ncia del treball i de la const\u00e0ncia, valors que portarien amb ells tota la vida.<\/span><\/strong><\/p>\n

Una \u00e8poca de postguerra, una economia de subsist\u00e8ncia<\/strong><\/h3>\n

Aquestes escenes quotidianes de Castellbisbal s’emmarcaven en un context m\u00e9s ampli: la postguerra. Els anys cinquanta no eren f\u00e0cils per a ning\u00fa. L’economia encara arrossegava les conseq\u00fc\u00e8ncies de la Guerra Civil, i la majoria de les fam\u00edlies havien de fer mans i m\u00e0nigues per sortir-se’n. La pagesia, tot i ser dura i sacrificada, era un dels motors econ\u00f2mics de molts pobles, i Castellbisbal no n’era l’excepci\u00f3.<\/span><\/strong><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

En aquest context, cada pesseta comptava, cada esfor\u00e7 tenia valor. Els nens que ajudaven a repartir caixes no nom\u00e9s trobaven una forma de distreure’s durant les vacances, sin\u00f3 que contribu\u00efen, en la seva petita mesura, a l’economia familiar. Els estius, que avui associem al descans i l’esbarjo, per a molts infants d’aquella \u00e8poca eren una continuaci\u00f3 del ritme de treball de la fam\u00edlia.<\/span><\/strong><\/p>\n

Tot i aix\u00f2, no deixaven de ser nens. Despr\u00e9s d’una tarda carregant caixes, qualsevol rac\u00f3 del poble es convertia en un camp de joc: la pla\u00e7a, els camins entre els camps, els marges de les hortes… Les rialles i les corredisses s’entrella\u00e7aven amb els pols dels camins, tancant un dia m\u00e9s en aquell Castellbisbal de pedra, terra i suor.<\/span><\/strong><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Per m\u00e9s aportacions<\/p>\n

joan@rourejuni.cat<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Al Castellbisbal dels anys cinquanta, la vida girava al voltant del camp. La majoria de les fam\u00edlies vivien de la pagesia, treballant la terra per treure’n el millor fruit. La vinya, tan arrelada a la tradici\u00f3 agr\u00edcola del poble, compartia protagonisme amb els camps de fruiters, on es conreaven pr\u00e9ssecs, prunes, peres, pomes, ETC. Aquests […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":14169,"parent":128,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"class_list":["post-14167","page","type-page","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/14167"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=14167"}],"version-history":[{"count":15,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/14167\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":14324,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/14167\/revisions\/14324"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/128"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/14169"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=14167"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}