{"id":1166,"date":"2014-06-19T09:27:56","date_gmt":"2014-06-19T07:27:56","guid":{"rendered":"http:\/\/www.veureiviure.cat\/?page_id=1166"},"modified":"2014-06-19T15:58:04","modified_gmt":"2014-06-19T13:58:04","slug":"ivan-planas-sense-grans-xocs-economics-la-independencia-es-completament-viable","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/?page_id=1166","title":{"rendered":"Ivan Planas: &#8216;Sense grans xocs econ\u00f2mics, la independ\u00e8ncia \u00e9s completament viable&#8217;"},"content":{"rendered":"<p><iframe loading=\"lazy\" src=\"\/\/www.dailymotion.com\/embed\/video\/x1zppf7\" width=\"480\" height=\"270\" frameborder=\"0\" allowfullscreen=\"allowfullscreen\"><\/iframe><br \/>\n<a href=\"http:\/\/www.dailymotion.com\/video\/x1zppf7_entrevista-amb-ivan-planas_news\" target=\"_blank\">Entrevista amb Ivan Planas<\/a> <i>per <a href=\"http:\/\/www.dailymotion.com\/vilawebtv\" target=\"_blank\">vilawebtv<\/a><\/i><br \/>\nDimecres 18.06.2014 06:00<br \/>\nAutor\/s: Josep Casulleras Nualart<\/p>\n<p>Ivan Planas: &#8216;Sense grans xocs econ\u00f2mics, la independ\u00e8ncia \u00e9s completament viable&#8217;<\/p>\n<p>El director d&#8217;An\u00e0lisi i Seguiment de les Finances P\u00fabliques explica l&#8217;impacte del d\u00e8ficit fiscal en aquesta entrevista<\/p>\n<p><span style=\"line-height: 1.5;\">Catalunya perd empenta econ\u00f2mica per culpa d&#8217;un d\u00e8ficit fiscal amb l&#8217;estat espanyol que durant tres d\u00e8cades ha estat, invariablement, del 8% del PIB catal\u00e0. Aquest drenatge de recursos fa perdre competitivitat a les empreses i alenteix el creixement econ\u00f2mic. Ho explica el director general d&#8217;An\u00e0lisi i Seguiment de les Finances P\u00fabliques, Ivan Planas, a VilaWeb. En aquesta entrevista exposa perqu\u00e8, sense grans xocs econ\u00f2mics, el proc\u00e9s d&#8217;independ\u00e8ncia de Catalunya \u00e9s viable fiscalment.<\/span><\/p>\n<p>\u2014Com repercuteix en l&#8217;economia el fet que Catalunya hagi tingut un d\u00e8ficit del 8% de mitjana durant trenta anys?<br \/>\n\u2014La repercussi\u00f3 principal \u00e9s que l&#8217;economia creix m\u00e9s lentament. Una economia que no pot reinvertir all\u00f2 que produeix no pot generar m\u00e9s activitat econ\u00f2mica, i aix\u00f2 t\u00e9 unes conseq\u00fc\u00e8ncies: el creixement futur \u00e9s m\u00e9s lent. No fa tants anys que Catalunya era la comunitat aut\u00f2noma amb el PIB &#8216;per capita&#8217; m\u00e9s alt d&#8217;Espanya. Ara ja \u00e9s la quarta dins d&#8217;aquesta classificaci\u00f3. Aquest 8% t\u00e9 dos components. Un \u00e9s de solidaritat. Que un territori m\u00e9s ric que la mitjana aporti recursos com a mecanisme de solidaritat \u00e9s perfectament normal. El fet irregular \u00e9s que la situaci\u00f3 es mantingui durant trenta anys.<\/p>\n<p>\u2014Quina difer\u00e8ncia hi ha entre el cas catal\u00e0 i el d&#8217;estats com Alemanya o Canad\u00e0?<br \/>\n\u2014Cada territori pot calcular les balances fiscals. Del cas catal\u00e0, en sorpr\u00e8n el nivell del d\u00e8ficit fiscal. Si mirem la situaci\u00f3 en estats com ara el Canad\u00e0 o els Estats Units, el d\u00e8ficit fiscal oscil\u00b7la entre el 2% i, a tot estirar, el 5% o el 5,5%. Aquest 8% de mitjana \u00e9s molt superior.<\/p>\n<p>\u2014Una solidaritat amb aquests percentatges i durant trenta anys ja no \u00e9s solidaritat.<br \/>\n\u2014En un termini raonable, aquesta solidaritat no hauria de ser tan gran. Els territoris receptors de recursos haurien hagut de ser capa\u00e7os de crear inversi\u00f3 productiva i creixement per eliminar aquesta dist\u00e0ncia en nivells de renda. Aquesta part de solidaritat \u00e9s acceptable, per\u00f2 l&#8217;altra part no \u00e9s solidaritat, sin\u00f3 una contribuci\u00f3 que supera el l\u00edmit que pertoca a Catalunya en termes de renda i de poblaci\u00f3. All\u00f2 que aporta Catalunya en recursos impositius, taxes i preus i cotitzacions socials \u00e9s un percentatge, el 19,2%, que supera el percentatge de renda, del pes del PIB catal\u00e0 en el conjunt de l&#8217;estat, que \u00e9s del 18,6%. Per tant, es fa una contribuci\u00f3 que \u00e9s superior al pes de la riquesa de Catalunya. Aquesta situaci\u00f3 no \u00e9s normal.<\/p>\n<p>\u2014I qu\u00e8 se&#8217;n fa, dels diners que no tornen a Catalunya?<br \/>\n\u2014Fa la sensaci\u00f3 que la contribuci\u00f3 neta que fa Catalunya a la resta de l&#8217;estat no va a inversi\u00f3 productiva, sin\u00f3 a despesa corrent, que podria ser despesa social. \u00c9s a dir, pot anar a finan\u00e7ar la sanitat, l&#8217;ensenyament, els serveis socials d&#8217;uns altres territoris o a despeses culturals, etc. Aix\u00f2 tamb\u00e9 seria acceptable. Per\u00f2 ens inquieta que, mentre Catalunya \u00e9s contribu\u00efdora neta, hi hagi territoris que gaudeixin de nivells de despesa en sanitat, educaci\u00f3, serveis socials, superiors a la catalana.<\/p>\n<p>\u2014Mentre a Catalunya hi ha d\u00e8ficit fiscal, l&#8217;estat inverteix en infrastructures tan poc productives com algunes l\u00ednies de TGV\u2026<br \/>\n\u2014S\u00ed, i un altre exemple m\u00e9s nostre seria l&#8217;enlla\u00e7 al port. Malgrat les promeses, encara no s&#8217;ha acabat. Hi ha empreses estrangeres que han pres decisions estrat\u00e8giques d&#8217;instal\u00b7lar-se a Catalunya, perqu\u00e8 hi veuen un territori din\u00e0mic amb tradici\u00f3 d&#8217;impuls empresarial. Per\u00f2 s&#8217;adonen que all\u00f2 que dep\u00e8n de l&#8217;estat espanyol no arriba a temps o amb les condicions que hom esperaria per a poder continuar essent el motor econ\u00f2mic.<\/p>\n<p>\u2014Qu\u00e8 ho fa que durant trenta anys el d\u00e8ficit fiscal sigui tan constant, malgrat els canvis que hi ha hagut en model de finan\u00e7ament.<br \/>\n\u2014Ens trobem que els models de finan\u00e7ament han anat millorant, per\u00f2 mai no han portat un canvi dr\u00e0stic en la situaci\u00f3 de les balances. Hi ha una part de component estructural en el model de finan\u00e7ament, i hi ha una altra part m\u00e9s vinculada a l&#8217;activitat aleat\u00f2ria de l&#8217;estat. El proc\u00e9s de desenvolupament competencial ha fet que aquelles compet\u00e8ncies vinculades a la poblaci\u00f3, com ara la sanitat, l&#8217;ensenyament i els serveis socials, hagin estat transferides a les comunitats. Aquelles en qu\u00e8 l&#8217;estat no tenia tanta discrecionalitat, en qu\u00e8 podia fer difer\u00e8ncies entre territoris, s&#8217;han anat transferint i han desaparegut de la balan\u00e7a. A la balan\u00e7a han quedat inversions en infrastructures en qu\u00e8 el criteri per part de l&#8217;estat. \u00e9s lliure All\u00e0 on hi ha absoluta discrecionalitat \u00e9s en les que mant\u00e9 l&#8217;estat.<\/p>\n<p>\u2014No tenir el llast del d\u00e8ficit fiscal \u00e9s un dels principals factors que explicarien la viabilitat d&#8217;un estat catal\u00e0?<br \/>\n\u2014Catalunya en cas d&#8217;independ\u00e8ncia hauria d&#8217;assumir la difer\u00e8ncia entre el d\u00e8ficit que fa Catalunya amb el m\u00e8tode del flux monetari, 15.000 milions el 2011, i el de c\u00e0rrega-benefici, 11.000 milions. \u00c9s a dir, all\u00f2 que no es fa a Catalunya per\u00f2 podem considerar que beneficia els catalans arribaria a uns 4.000 milions.<\/p>\n<p>\u2014Qu\u00e8 volen dir aquests 4.000 milions?<br \/>\n\u2014All\u00f2 que fa l&#8217;estat en uns altres territoris i que beneficia Catalunya. Per exemple, l&#8217;aparell administratiu d&#8217;un estat, que \u00e9s a Madrid i que no considerem en la balan\u00e7a del flux monetari, per\u00f2 que s\u00ed que en considerem la part de benefici en el m\u00e8tode de c\u00e0rrega-benefici. Un altre exemple seria l&#8217;ex\u00e8rcit, els cossos de seguretat de l&#8217;estat, les ambaixades, etc. De tot aix\u00f2, es pot dir que Catalunya se&#8217;n beneficia en uns 4.000 milions. Aquest import, contraposat a uns recursos addicionals que tindria de 15.000 milions sense d\u00e8ficit fiscal, serien 11.000 milions que Catalunya tindria per autofinan\u00e7ar-se. Per tant, \u00e9s un argument que es pot utilitzar per demostrar la viabilitat econ\u00f2mica de la independ\u00e8ncia de Catalunya.<\/p>\n<p>\u2014Hi ha m\u00e9s aspectes a tenir en compte en cas d&#8217;independ\u00e8ncia?<br \/>\n\u2014Hi ha la seguretat social, si seria viable o no&#8230;<\/p>\n<p>\u2014I ho seria?<br \/>\n\u2014Caldria fer estudis de projeccions demogr\u00e0fiques i d&#8217;ocupaci\u00f3. Som en un sistema de repartiment on hi ha una base de cotitzants que financen els receptors nets en aquests moments. De moment, sabem que fins ara ha estat viable. Hem fet c\u00e0lculs des del 1985 i, en la seguretat social espanyola, els catalans han acumulat un saldo positiu de 24.000 milions nets. Tot i que el conjunt de seguretat social espanyola acumularia un d\u00e8ficit de 82.000 milions. Aix\u00f2 vol dir que sense la part catalana el d\u00e8ficit espanyol hauria estat molt superior. Amb l&#8217;esquema actual de seguretat social espanyola, la part catalana ha finan\u00e7at de sobres les prestacions que rep. Catalunya partiria d&#8217;un saldo positiu acumulat de 24.000 milions, que li podria permetre de resistir tensions financeres futures.<\/p>\n<p>\u2014Les xifres surten, per a una Catalunya independent?<br \/>\n\u2014Puc parlar per la part de la hisenda catalana. Les xifres diuen que sense grans canvis ni xocs econ\u00f2mics \u00e9s absolutament viable. Hem de tenir en compte que un hipot\u00e8tic proc\u00e9s de separaci\u00f3 ha de passar per un proc\u00e9s de negociaci\u00f3. Cap de les dues parts &#8211;o de les tres, tenint en compte Europa\u2014no passa per alt que haur\u00e0 de ser un proc\u00e9s negociat. Un proc\u00e9s en qu\u00e8 fins i tot Catalunya estigui disposada durant un temps a continuar contribuint en part a l&#8217;estat espanyol. Pel que fa a la situaci\u00f3 econ\u00f2mica de les finances de la Generalitat i dels ens locals, les finances s\u00f3n viables.<\/p>\n<p>\u2014Demanar un nou sistema de finan\u00e7ament per a l&#8217;any que ve, i tenint en compte les expectatives que s&#8217;hi poden posar, no \u00e9s una manera de voler posar un peda\u00e7?<br \/>\n\u2014El govern i el president lideren un proc\u00e9s per a consultar la gent sobre quina forma pol\u00edtica vol per a Catalunya. Per\u00f2 des dels departaments de la Generalitat hem de continuar treballant el dia a dia. No podem deixar de fer-ho per un hipot\u00e8tic futur que no sabem com es concretar\u00e0, en quin moment\u2026 Hem de continuar reclamant que mentrestant tinguem un model de finan\u00e7ament just. No parlem d&#8217;un model que hagi de substituir cap proc\u00e9s, sin\u00f3 que continu\u00ef mantenint l&#8217;estat del benestar que ens podem permetre. No pot ser que hi hagi un drenatge de recursos des de les comunitats aut\u00f2nomes per mantenir un determinat nivell de la despesa del govern espanyol i que per culpa d&#8217;aix\u00f2 h\u00e0gim de rebaixar la qualitat dels serveis p\u00fablics per continuar fent determinades activitats que entenem que no haurien de ser tan importants.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Entrevista amb Ivan Planas per vilawebtv Dimecres 18.06.2014 06:00 Autor\/s: Josep Casulleras Nualart Ivan Planas: &#8216;Sense grans xocs econ\u00f2mics, la independ\u00e8ncia \u00e9s completament viable&#8217; El director d&#8217;An\u00e0lisi i Seguiment de les Finances P\u00fabliques explica l&#8217;impacte del d\u00e8ficit fiscal en aquesta entrevista Catalunya perd empenta econ\u00f2mica per culpa d&#8217;un d\u00e8ficit fiscal amb l&#8217;estat espanyol que durant [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":22,"menu_order":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","template":"","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"class_list":["post-1166","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/1166"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1166"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/1166\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1172,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/1166\/revisions\/1172"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/22"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.veureiviure.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1166"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}