La desamortització de Mendizábal a Castellbisbal

La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic iniciat a l’estat espanyol a finals del segle XVIII per Manuel Godoy (1798) i tancat ja molt entrat el segle XX (16 de desembre del 1924),[1] i va consistir a posar al mercat, mitjançant subhasta pública, les terres i béns no productius en poder de les anomenades “mans mortes” que no les conreaven, gairebé sempre l’Església catòlica o els ordes religiosos, que els havien acumulats com a habituals beneficiàries de donacions, testaments i abintestats, a fi d’augmentar la riquesa nacional i crear una burgesia i classe mitjana de llauradors propietaris. A més, l’erari obtenia uns ingressos extraordinaris amb els quals es pretenien amortitzar els títols de deute públic. La desamortització es va convertir en la principal arma política amb què els liberals van modificar el règim de propietat de l’Antic Règim, per implantar el nou estat burgès durant la primera meitat del segle XIX.

Download (PDF, 1.97MB)

Extret del llibre de Albert Ruiz i Elias-Notes històriques de Castellbisbal