Parròquia de Sant Vicenç

Interior_de_lesglsia_de_Castellbisbal

Fons Salvany, dipositat a la Biblioteca de Catalunya,

Petita història

La parròquia de Sant Vicenç de Castellbisbal

Fruit de la celebració dels 400 anys de l’actual temple parroquial, el 29 de novembre de 1998 es va presentar el llibre “Parròquia de Castellbisbal. Notes històriques” escrit per Mn. Albert Ruiz Elias, on s’hi pot trobar una extensa, documentada i precisa història d’aquesta parròquia.

A tall de resum, gairebé esquema, esmento alguns dels fets més importants.

Ja el nom de la població sembla que suggereixi l’origen eclesiàstic del lloc (castell del bisbe), possiblement d’Ègara, a l’entorn de l’any 400. El castell comença a ser dels bisbes de Barcelona a les acaballes del s. X. A inicis del segle XI es troben documents que citen el “Castrum Episcopalem olem vocatum Bene Vivere”. Aquest castell fou enderrocat l’agost del 1290 per l’exèrcit de Barcelona. Sembla que va ser reconstruït a finals del s. XIV, de manera que en la construcció de l’actual temple consta que els prohoms del lloc es reunien “dins el castell, o devant d’ell o en lo pati del castell”.

L’origen documentat de la parròquia cal cercar-lo en una dotalia del 1167 on hi apareix ja sota la titularitat de sant Vicenç, però la parròquia i la titularitat de sant Vicenç es poden situar amb certesa sobre l’any 1051, en què el bisbe Guislabert la va consagrar.

Aquesta església aplegà la comunitat de fidels de Castellbisbal, que el 1553 comptava ja “amb 26 focs” —cases habitades—. El 1579 diversos prohoms de la ciutat es reuneixen per a decidir el lloc on edificar la nova església. El 3 de maig de l’any següent es col·locava la primera pedra de l’edifici que no s’acabaria fins el 1598. El 7 de desembre del 1600 el bisbe de Barcelona en beneïa l’altar de l’actual església, que poc a poc es va anar omplint de tot allò que l’ús i la pietat del poble necessitava.

Una de les principals obres a l’interior del temple era el retaule de l’altar major, començat a construir possiblement el 1620 i destruït a la guerra del 1936 i del que se’n conserven peces, algunes exposades en una capella lateral del temple actual i altres en dipòsits de la Generalitat de Catalunya a Sant Cugat del Vallès.

Hi ha hagut diverses restauracions del temple de les que en destaquen les dels anys 1760, 1857 i 1939. La darrera gran actuació sobre el temple va tenir lloc en motiu dels 400 anys de la seva construcció. Aquesta actuació va consistir en renovar l’exterior del temple (teulada i façanes) en una primera fase i l’interior del temple (pintura, mobiliari, presbiteri, sagristia, capella del santíssim…) en una segona fase finalitzada el juliol del 2005.

Paral·lelament, també la rectoria, datada el 1702 i les dependències parroquials tenen una història de restauracions, ampliacions i millores.

Cal mencionar també l’existència de diverses capelles d’antiga tradició en el terme municipal, algunes de les quals han desaparegut i altres tenen culte ocasional en la festa del patró o en ocasió d’un aplec. Entre aquestes darreres cal mencionar les capelles de santa Rita a Can Pedrerol de Dalt (el quadre que la presideix es guarda al temple parroquial, perquè la masia adjacent està deshabitada) i l’ermita de sant Quintí en els terrenys de la masia de can Pedrerol de Baix (on s’hi celebra una eucaristia-aplec el mes d’octubre). També es conserven restes de l’ermita de sant Joan, prop de Can Estapé.

Els darrers rectors de la parròquia

2005-           Mn. Josep Torrente Bruna
1997-2005    Mn. Jordi d’Arquer Terrasa
1991-1997    Mn. Jordi Carreter Cambra
1985-1991    Mn. Jaume Grané Calvó
1978-1985    Mn. Albert Ruiz Elías
1941-1978    Mn. Llorenç Carrau Paltré
1939-1947    Mn Joan Cot Rovira

Antoni Rovira i Pau torrent

Cendres de la pintura:
Antoni Rovira i Pau Torrent al retaule de
sant Miquel d’Esparreguera (1629-1635)

 

Joan Bosch i Ballbona
Universitat de Girona

https://sites.google.com/site/santvicenc344/petita-histria-de-sant-vicen-de-castellbisbal

157-2-castellbisbal