Adjutori Segarra (s. XVII, Castellbisbal – s.XVIII, ?)

Adjutori Segarra
(Adjutori Sagarra)
(Adjutorio Segarra)
(Adjutorio Sagarra)
(Adyutori Sagarra)
(s. XVII, Castellbisbal – s.XVIII, ?)
Capità de voluntaris a cavall
(1705-1710)
Capità de Fusellers
(1710-1711)
Capità de voluntaris a cavall
(1711-1714)
Capità de cavalleria
(1714-1714)
“Nombres de los voluntarios catalanes que se nombraban capitanes, que tenían bajo sus órdenes a 50 o 60 caballos por compañía: José Busquets; Gabriel Palmer, mallorquín; Massiá de Granollers; Ramón de Santa Coloma; José Sentís, nombrado Sabater, de Tarragona; Jaime Mestres, de Jorba; Adjutorio Sagarra, de Castellbisbal; José Callich; José Bonet; Pedro, nombrado de la Fuliola; el nombrado Raimundo Moga.”
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725” Vol. III, pàg. 307
Los siguientes gozan diario de capitán que es de 15 florines
Adyutorio Sagarra es catalán y sirvió desde el año 1705 hasta el de 1710 entre los voluntarios y obtuvo patente de capitán de fusileros del regimiento de Ferrer. Y en el año 1711 levantó una compañía de cavallos voluntarios, y sirvió mucho en Prats del Rey y Cardona. En la defensa de Barcelona fue capitán de cavallos del regimiento Brifeus con patente de los communes. Vino aquí [Viena] el año 1715.
“Lista general de todos los que tiene diario”
Document localitzat a la Haus-, Hof- und Staatsarchiv de Viena
Doctor Agustí Alcoberro i Pericay; “L’Exili Austriacista (1713-1747) II, pàg 114

 

Llinatge, Naixement i Família(sense dades)

Era de Castellbisbal. (NH3-307)

1705. Voluntari

El 1705 inicià la carrera militar procedent de les partides de voluntaris. (EA2-114)

1707. Campanya aragonesa

El 20-feb-1707 el capità de voluntaris Adjutori Segarra amb 80 fusellers i 400 homes de les milícies d’Aragó atacaren les milícies navarreses prop de Potilla?. Després del combat quedaren 100 navarresos al camp entre morts i ferits, mentre 50 caigueren presoners; entre aquests hi havia Pintado de Viuves, que fou passat per les armes. Poc després s’endinsaren dins Navarra i rendiren el castell d’Hiscar?, saquejant la vila. (NH2-380)

1707. Campanya de la frontera de Lleida

El 15-set-1707 el capità de voluntaris Adjutori Segarra amb 38 voluntaris a cavall i 50 voluntaris a peu prengué 200 atzembles, 30 cavalls i féu 32 presoners a les parts d’Aitona. (NH2-414)

1709, novembre – 1710-agost. Campanya de la frontera de l’Ebre

El nov-1709 i des-1709 l’artificiosa marxa de les tropes franceses d’Espanya donà nou impuls a les tropes aliades i als catalans, creient que el rei Lluís XIV desemparava de bona fe l’Espanya. Els borbònics arreglaren forts quarters a l’Aragó, prop del riu Cinca i a l’altra riba de l’Ebre. Però això no impedí que el coronel Joan Falcó i els Voluntaris catalans apostats a l’altra riba de l’Ebre no molestessin els quarters. El Capità de Voluntaris Moga, el Capità de Voluntaris Josep Sabater, el Capità de Voluntaris Palmer, el Capità de Voluntaris Josep Busquets, i els de la Fuliola a l’altra riba dels rius Segre i Cinca prengueren diferents combois i a partidaris disfressats amb les mateixes divises de les tropes borbòniques, i fins el mes d’agost apresaren 445 cavalls muntats i 490 atzembles. (NH3-39)

El Capità de Voluntaris Adjutori Segarra amb 31 cavalls i el tinent portuguès Pedro Rojas amb 35 cavalls prengueren 300 atzembles i capturaren 55 granaders i 10 cavalls entre Mequinensa i Fraga.El 8-jul-1710 els mateixos prengueren prop de Raimat 140 atzembles i 15 cavalls. (NH3-39)

1710. Capità de Fusellers

El 1710 obtingué patent de capità de Fusellers del Regiment de Fusellers nº de Ferrer. (EA2-114)

1711. Aixeca una companyia de Voluntaris a cavall

El 1711 tornà a aixecar una companyia de voluntaris a cavall. (EA2-114)

El 1711 els capitans dels voluntaris a cavall catalans, que tenien a les seves ordres 50 o 60 cavalls per companyia eren: Josep Busquets; Gabriel Palmer, mallorquí; Massiá de Granollers; Ramón de Santa Coloma; José Sentís “Sabater”, de Tarragona; Jaume Mestres, de Jorba; Adjutori Segarra, de Castellbisbal; Josep Callich; Josep Bonet; Pere “Fuliola”; Ramon Moga. (NH3-307)

1711. Campanya de la Batalla de Prats de Rei

El 13-ago-1711 el Capità de Voluntaris a cavall Adjutori Segarra, el Capità de Voluntaris a cavall Jaume Mestres i el Capità de Voluntaris a cavall Josep Calich, voluntaris de Catalunya, amb 120 cavalls entre Fraga i Candasnos, prengueren una partida de 40 cavalls, 8 oficials, 20 soldats, i molts bagatges. Quan es retiraven amb la seva captura a l’altra riba de l’Ebre, prop de la Granja, foren atacats per 400 cavalls i 300 infants borbònics, raó per la qual hagueren de desfer-se del seu botí. La cavalleria borbònica els anà carregant fins que travessaren l’Ebre; els voluntaris perderen 14 homes i tingueren 8 ferits, tot i que capturaren 14 cavalls i feren pres 1 capità i 1 tinent. (NH3-283)

El 28-ago-1711 el sergent major Arbó amb 300 fusellers de Joan Falcó i 56 cavalls del capità de voluntaris Adjutori Segarra atacà entre Casp i Mequinensa a 100 cavalls i 2 companyies de granaders que escortaven 300 atzembles. El combat estigué indecís durant algun temps fins que finalment les tropes borbòniques foren derrotades. Prengueren el comboi, 60 cavalls i rendiren als granaders. Entre ambdós bàndols moriren 68 i hi hagué major nombre de ferits. (NH3-263)

El 29-ago-1711 el capità Segarra i Josep Sabater feren presoners 28 cavalls i un tinent. (NH3-283)

Prop d’Alcarràs el capità Císter, el capità Morales, el capità Navarro i el capità Novales amb les seves companyies, junt amb 30 cavalls del regiment de Nebot i 38 cavalls del capità de voluntaris Adjutori Segarra atacaren un cos de 400 cavalls borbònics. Prengueren 80 cavalls i 75 feren fins a presoners. (NH3-278)

Del 13-nov-1711 al 28-nov-1711 el capità Bonet, el capità Busquets i el capità Segarra, amb 114 cavalls i 180 fusellers de Ferrer, tingueren 3 combats prop de Navés i feren presoners a 314 francesos, sense comptar-se els morts d’ambdues parts; en el segon combat els voluntaris i fusellers perderen 26 homes. (NH3-284)

Vers des-1711 el el capità Busquets i el capità Segarra, a la Serra d’Ontiñena prengueren 1 tinent, 14 soldats, i 30 atzembles; i a Chalamera un comboi de 304 mules i 15 cavalls. (NH3-284)

El 20-des-1711 el Capità de Voluntaris a cavall Adjutori Segarra, el Capità de Voluntaris a cavall Jaume Mestres, el Capità de Voluntaris a cavall Josep Busquets, el capità Mallorca, i el capità Dragonet amb 270 cavalls, prop de Conill, atacaren en emboscada un comboi de 400 atzembles escortat per 200 infants i 300 cavalls. El combat fou intens; la cavalleria borbònica, fatigada, hagué de retirar-se a l’empara de la infanteria; s’uní una altra partida de voluntaris i els prengueren 170 cavalls maltractats més 1 tinent coronel pres amb 20 soldats; quedaren en el camp 80 homes entre ambdós bàndols. (NH3-284)

1712. Campanya de la frontera de l’Ebre

Vers ago-1712 el capità Adjutori Segarra prengué prop d’Alguaire 28 cavalls i un capità de les tropes borbòniques. (NH3-430)

El 19-ago-1712 el capità Ramon Moga i el capità Adjutori Segarra, prop de l’Horta de Balaguer, a la part de la Torre de don Joan, prengueren 22 cavalls del regiment borbònic de Jaén. Dos dies després, a l’Horta de Lleida, prengueren 28 cavalls. (NH3-430)

1713, juny. Partides de voluntaris abandonen la frontera i s’acosten a Barcelona

Abans de publicar-se la suspensió d’armes [1-jul-1713] les partides de voluntaris aragonesos i catalans es retiraren de la frontera i anaren a les rodalies de Barcelona. Entre d’altres, les partides de voluntaris aragonesos del capità Casanova, el capità Espiagua i el capità Bernet; d’entre els voluntaris catalans, les partides del capità Adjutori Segarra, el capità Jaume Mestres i el capità Bonet; tots plegats feien uns 400 homes que es concentraren a Sarrià. (NH3-556)

1713, juny. Pagues a les partides de voluntaris per assegurar la quietud

El jun-1713 En Sebastià Dalmau pagà a les companyies de voluntaris concentrades a Sarrià, a Sant Boi i al Llobregat a fi d’assegurar la quietud pública i evitar aldarulls. (NH3-556)

1713, 20-juliol. Intercepció de cartes del partidaris de la submissió a Felip V

El conseller en Cap de Barcelona Manuel Flix tingué indicis de per on es dirigien les cartes dels partidaris de la submissió a Felip V entre Barcelona i Lleida. Despatxà 3 partides de voluntaris oferint-los premi a aquells qui interceptessin les cartes. Ho aconseguiren les partides del capità Adjutori Segarra i el capità Juan Novales àlies “Chiprana”. Aquests prengueren 2 correus tornaren a Barcelona el 20-jul-1713, i entregaren els correus al conseller en cap Manuel Flix. (NH3-555)

1713, 9-agost, 11:00h. Inici de l’Expedició del Diputat Militar de la Generalitat

El 9-ago-1713, 11:00h, es feren a la vela des del port de Barcelona les 47 embarcacions que transportaven les tropes de l’Expedició del Diputat Militar de la Generalitat(NH3-652)

1713, 29-agost. L’Expedició del Diputat Militar a Manresa

El 29-ago-1713 l’expedició del Diputat Militar resolgué atacar Manresa. Al convent del Carme, després d’algun foc, rendiren 200 homes i morí el governador borbònic de Manresa.Quan volien atacar l’església mare tingueren avís de l’arribada d’un cos de socors borbònic. El general Nebot ordenà al coronel Amill amb el seu regiment i les companyies de voluntaris del capità Adjutori Segarra i el capità Alarcó al coll de Cardús; al coronel Ferrer amb 300 fusellers al coll de l’Obac de Vacarisses, i al coronel Moliner i Rau amb al seu regiment al coll de Davi. La resta de tropes es mantingueren a la rodalia de Manresa. (NH3-656)

1713, 4-octubre, 16:00h. Les tropes desemparades es commouen

El 4-oct-1713, 16:00h, havent-se embarcat els comandants de l’Expedició del Diputat Militar a Alella deixant desemparats els homes sense un oficial de grau i crèdit per mantenir-les, les tropes es commogueren. Els oficials del Regiment de cavalleria de Dalmau, amb 200 voluntaris i 600 fusellers, pujaren al més elevat cim del paratge on es trobaven. Allí tingueren consell i cridaren als oficials de més crèdit dels voluntaris, i destinaren al sergent major Joan Lleida i al capità de voluntaris Carrillo per a que anessin a parlar amb el coronel Amill, el coronel Moliner i Rau, i altres. Els demanaren si la seva situació era més segura, quants eren els seus efectius i municions, i els exposaren que a la nit podien emprendre la marxa per introduir-se a Barcelona. El coronel Amill respongué que el paratge que ocupaven ja era bo, que els avisos que tenien era que del camp borbònic havien sortit 2 destacaments i que en el cas d’ésser atacats es podien incorporar les seves gents doncs només distaven mitja hora de la seva posició; però respecte a marxar sobre Barcelona, el coronel Amill respongué que tenia ordre del general Nebot d’esperar noves ordres des de Barcelona. (NH3-661)

1713, 5-octubre, albada. Els comandants de l’Expedició arriben a Barcelona

[Castellví consigna, probablement erròniament, la nit del 5 al 6-oct-1713; NH3- 662 i NH3-636]

La nit del 4 al 5-oct-1713, els comandants de l’Expedició arriben a Barcelona.

1713, 5-octubre. La Junta de Govern dictamina arrestar els comandants

[Castellví consigna, probablement erròniament, el 6-oct-1713; NH3- 662 i NH3-636]

El 5-oct-1713, la Junta de Govern dictamina arrestar els comandants de l’Expedició i no fer-ho públic fins el 7-oct-1713.

1713, 5-6-octubre, 24:00h, el General Villarroel ordena formar la Coronela al camp

La nit del 5-6-oct-1713, 24:00h, el Comandant General en Cap Villarroel ordenà que 4 Batallons de la Coronela formessin en ordre de batalla davant del Convent del Jesús, i estar-hi previnguts fins a l’albada, quan s’esperava que el Destacament d’Alella faria l’intent de trencar el Cordó borbònic per tal d’entrar dins la ciutat. (GB)

1713, 6-octubre, albada. Part del destacament d’Alella trenca el cordó borbònic

El 6-oct-1713, a albada, part del destacament que estava a Alella, cavalls i voluntaris, intentà trencr el cordó de bloqueig borbònic per la part de Gràcia, però foren rebutjats i hagueren de retrocedir. Altrament, per la part del Mas Guinardó, 600 fusellers de muntanya a les ordres del Coronel Ermengol Amill i del Coronel Moliner i Rau també ho intentaren. Es trobaren a les tropes franceses previngudes, formats els seus esquadrons i batallons amb les armes a la mà. Comandaven l’avantguarda el Coronel Ermengol Amill i el Coronel Moliner i Rau, que també acudiren a la rereguarda per reunir les tropes enmig del foc enemic, però veient que les tropes franceses els estaven tallant el pas i la impossibilitat d’entrar a tothom a la Plaça, finalment es recolliren amb 200 dels seus fusellers i retornaren a les muntanyes. Altrament però, el Sergent Major Bernat Faig, que comandava la rereguarda, vist que l’avantguarda es retirava i que la obstinació de la defensa per aquella zona era molta, prengué més terreny i al crit de “Voluntaris, a ells!” trencà el cordó per l’esquerra tinguent sols 11 cavalls. Aconseguí fer entrar dins de Barcelona fins a 380 fusellers, 20 voluntaris a cavall, i part delRegiment de cavalleria nº2 “La Fe” i del Regiment de cavalleria nº3 “Sant Jordi”. L’acció durà més d’1 hora, perdent 28 presoners i 80 morts, entre les quals 4 dones que es trobaren amb les armes a la mà. El cos que comandava el Sergent Major Faig tingué 13 presoners i 32 morts, éssent també ferit el Sergent Major Regiment de Rau Baptista Ferrer, que també entrà a la Ciutat. Els borbònics perderen més de 100 homes. (GB) (NH3-637) (NH3-662)

[la font de Castellví cita que els comandants de l’expedició del Diputat Militar que s’havien embarcat a Alella el 4-oct-1713, encara no havien arribat a Barcelona el 5-oct-1713, de manera que la nit del 5-6-oct-1713 Villarroel ordenà formar la Coronela al camp ignorant el què havia succeït a Alella; i el 6-oct-1713 a l’albada, quan totes les tropes esperaven el trencament del cordó borbònic per terra, arribaren per mar els comandants de l’expedició, causant sorpresa i indignació a tothom, fins al punt que cita que Villarroel donà un cop de bastó al terra i digué: “Hoy se ha ejecutado un grande deservicio a Dios, al rey un perjuicio, y a la patria una ruina“. Així, segons la font de Castellví, els arrestos es produïren durant el 6-oct-1713, i després la nit del 6-7-oct-1713 el Govern ordenà a Salvador Lleonart que passés per mar a Alella i ordenés a la gent que anés a Cardona. També cita la font de Castellví, que el Coronel Dalmau ordenà que diversos vaixells anessin a recollir les tropes, però que ja s’havien dispersat i les naus tornaren buides. També cita la font de Castellví, que el 8-oct-1713 el Govern donà 2.000 pesos a Josep Riera per a recollir les tropes i fer-les entrar a Barcelona. NH3-662 i NH3-636]

[Però resulta improbable que havent-se embarcat a Alella el 4-oct-1713, no arribessin a Barcelona fins el 6-oct-1714 a l’albada, és a dir, que tardessin unes 36 hores en fer aquest curt viatge per mar. A més, la Gazeta de Barcelona explicita que l’albada del 6-oct-1713, tropes de Fusellers sí trencaren el cordó, del qual es desprèn que fou el 5-oct-1713 quan arribaren els comandants, el mateix 5-oct-1713 el govern prengué les diligències necessàries i envià avisos a les tropes, la nit del 5-6-oct-1713 el general comandant Villarroel féu els preparatius, i l’albada del 6-oct-1713 entraren les tropes.]

1713, 7-octubre. Part del destacament d’Alella trenca el cordó borbònic

El 7-oct-1713 trencaren el cordó de bloqueig i entraren a Barcelona per la part del Port els cavalls del Regiment de cavalleria nº2 “La Fe” -companyies del capità Bonaventura Peguera, del capitàMiquel de Montserrat i del capità Matias Miravet, mentre la companyia del capità Francesc Baixeresno aconseguí entrar fins el 10-oct-1713, i les companyies del capità Juan Casanova i del capità Torres de Bages arribaren a la fortalesa de Cardona-, amb alguns oficials i soldats. També entraren a Barcelona alguns voluntaris -companyies del capità Adjutori Segarra, del capità Josep Marco “Penjadet”, i del capità Miguel Faustino-, tots en número de 70 cavalls, més els soldats desmuntats i els fusellers. En la operació es perderen entre 13 i 14 homes, sense saber-se si havien mort o s’havien retirat. (GB) (NH3-637) (NH3-662)

1714, 8-febrer. Sortida de tropes de Barcelona per aixecar el front exterior

[Castellví consigna el 6-feb-1714; NH4-37]

El 8-feb-1714, per la nit, havent resolt el General Comandant Villarroel que sortissin de Barcelona 200 cavalls amb alguns oficials del Regiment de Cavalleria nº5 “Sant Jaume”, del Marquès del Poal, i estant informat dels passos que tenia més protegit l’enemic, després d’algunes temptatives, ordenà que sortissin a les ordres del Coronel Antoni Puig i Sorribes, acompanyat del Tinent Coronel Ramon Rialp i el Sergent Major Mora i Xammar. També sortiren els Capitans de Voluntaris José Badia, Adjutori Sagarra i Josep Marco “el Penjadet” amb els seus cavalls, i 38 oficials que havien estat membres del Regiment de cavallaria nº1 “Rafael Nebot”. Trencaren pel Fortí de Llevant, sostinguts de la Gran Guàrdia que comandava el Capità Maties Miravet, del Regiment de cavalleria nº2 “La Fe”. La operació fou dificultosa per les moltes aigues i el pantanós del terreny. Per cobrir l’operació de sortida General Comandant Villarroel manà tocar alarma per moltes parts de la línia de circumvalació entre les 11:00h i les 12:00h. A la 01:00h els fusellers feren foc per la part de Sants, Çafont i el Fort de Santa Madrona, i al mateix temps, es tocà alarma a la part de la Verge del Port, a fi de cridar l’atenció dels enemics cap a aquella zona. L’atac durà fins les 04:00h. Aconseguiren travesar el quarter general dels francesos i, tot i que la Gran Guàrdia que tenia l’enemic a les avingudes de Montcada es posà en fuga, restaren alguns cavalls i es tingué la pèrdua del Capità José Arroyo, el Capità Alsina, i 2 voluntaris. Els oficials i les tropes, dividits en petites partides, aconseguiren enllaçar finalment amb el Coronel Antoni Desvalls, Marquès del Poal, a Monistrol de Calders. (GB) (NH4-37) (NH4-38) (NH4-71)

1714. Capità del Regiment de cavalleria nº6 “Brichfeus”

El 1714 se li donà patent de capità de cavalleria i la seva companyia de voluntaris a cavall fou agregada al Regiment de cavalleria nº6 “Brichfeus”. (EA2-114)

1714, 30-març. Separació de les tropes de l’Exèrcit Exterior

En carta adreçada pel Marquès del Poal al Conseller en Cap el 20-abr-1714 es detalla que l’Exèrcit borbònic envoltà l’Exèrcit Exterior prop de l’Estany. El 30-mar-1714 el Marquès del Poal ordenà les seves tropes de dividir-se en 3 grups: ell amb la cavalleria i alguns fusellers es quedaren a la zona; el Coronel Amill passà amb els seus a Viladrau, mentre que el Coronel Busquets i Mitjans, el Coronel Brichfeus i els fusellers del capità Adjutori Segarra anaren cap a Martorell. (FBM-36)

1714, abril. Collformic, Pla de la Calma i Seva

En carta adreçada pel Coronel Amill al Conseller en Cap el 6-abr-1714 es detalla que el destacament format per les tropes del Coronel Amill, el Coronel Busquets i Mitjans, el Coronel Brichfeus i els fusellers del capità Adjutori Segarra pujaren per Collformic, prop del Pla de la Calma (El Montseny) i baixaren fins a Seva (Osona). (FBM-37)

1714, abril. Atac a Martorell

El destacament format per les tropes del Coronel Busquets i Mitjans, el Coronel Brichfeus i els fusellers del capità Adjutori Segarra passaren a atacar Martorell, però la sorpresa fou descoberta i tant sols pogueren capturar 4 cavalls i al Sergent Major de la vila. Després de l’atac es reagruparen i evacuaren el Vallès. (FBM-36)

1714, 20-maig. Incursió i combat de Castelldefels, Vilanova i Sitges

El mai-1714 el capità de voluntaris Adjutori Segarra, amb el recolzament dels paisans, havia tingut un combat amb Mr. Tean a Castelldefels, qui amb 200 cavalls i 3 companyies de granaders havia anat a ocupar aquella marina. Però en el combat aquest caigué ferit i hagué de retirar-se, mentre els voluntaris amb 27 cavalls havien ocupat Vilanova de Sitges. Derrotats els borbònics els voluntaris es disposaven a atacar el castell de Sitges. (NH4-80)

El comandant de Tarragona marquès de Valdecañas ordenà al general Juan Antonio Chaves amb 500 cavalls i 800 infants, i per mar 2 companyies més de granaders amb pertrets, atacar als voluntaris; tinguda notícia del contraatac, el marquès del Poal ordenà avançar les seves tropes que en nombre de 2.000 homes arribaren a Sitges el 20-mai-1714; poc després també se li uní el coronel Amill procedent d’Arenys. Atacaren el castell de Sitges i rendiren el presidi de les dues Torres mentre, tinguen el port sota el seu control, carregaven barques per a Barcelona. (NH4-80)

El 23-mai-1714 el general Chaves atacà a les 3 companyies de voluntaris que hi havia Vilanova, les quals es retiraren de la vila deixant 62 homes entre ferits i morts. Després el general Chaves avançà cap a Sitges per evitar la caiguda del castell. L’avenç del general Chaves obligà a la retirada del marquès del Poal, que hagué d’abandonar els queviures que hi havia a la platja i desemparar Sitges, cobrint la retirada les 3 companyies de voluntaris a cavall del capità Adjutori Segarra. (NH4-80)

1714, 19-juny. Emboscada a la Pineda Fosca

El 19-jun-1714 el capità Segarra i el capità Moya amb 110 cavalls, posats en emboscada a la Pineda Fosca, prengueren 115 atzembles, la major part del tren d’artilleria, 2 capitans, 1 tinent, i 44 soldats. (NH4-83)

1714, juliol. Càrregues de municions enviades al general Moragues

El jul-1714 el Marquès del Poal envià al general Moragues, que es trobava a Oristà, 2 càrregues de municions al càrrec del capità Adjutori Segarra, el capità Josep Sisó i el capità Andreu Gualbes àlies “Mustela”. (NH4-180)

1715. Arriba a Viena

El 1715 arribà a Viena. (EA2-114)

1725. A Viena i rebia pensió de capità, 15 florins

El 1725 apareix en la llista dels que gaudien de pensió de capità, 15 florins. (EA2-114)

Mort i enterrament

(sense dades)

Família i descendents

(sense dades)

Homenatge i Record

(no en tenim constància)

 

*Fonts:
(BATALA-80) La Batalla de Talamanca, pàg 80
(EA2-114) Exili: L’exili austriacista (1713-1747) II, pàg. 114
(FBM-36) Un estudi sobre l’austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 36
(FBM-37) Un estudi sobre l’austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 37
(GB) Gazeta de Barcelona – Diario del Sitio de Barcelona
(NH2-379) Narraciones Históricas II, pàg 379
(NH2-380) Narraciones Históricas II, pàg 380
(NH2-414) Narraciones Históricas II, pàg 414
(NH3-38) Narraciones Históricas III, pàg 38
(NH3-39) Narraciones Históricas III, pàg 39
(NH3-71) Narraciones Históricas III, pàg 71
(NH3-263) Narraciones Históricas III, pàg 263
(NH3-278) Narraciones Históricas III, pàg 278
(NH3-283) Narraciones Históricas III, pàg 283
(NH3-284) Narraciones Históricas III, pàg 284
(NH3-307) Narraciones Históricas III, pàg 307
(NH3-430) Narraciones Históricas III, pàg 430
(NH3-555) Narraciones Históricas III, pàg 555
(NH3-556) Narraciones Históricas III, pàg 556
(NH3-662) Narraciones Históricas III, pàg 662
(NH3-691) Narraciones Históricas III, pàg 691
(NH3-705) Narraciones Históricas III, pàg 705
(NH3-709-711) Narraciones Históricas III, pàg 709-711
(NH4-37) Narraciones Históricas IV, pàg 37
(NH4-80) Narraciones Históricas IV, pàg 80
(NH4-83) Narraciones Históricas IV, pàg 83
(NH4-180) Narraciones Históricas IV, pàg 180