Mort Antoni Maria Badia i Margarit coautor de El Capbreu de Castellbisbal

 

 no_cover_thumb  El Capbreu de    Castellbisbal: estudi filològic i lingüístic d’un  text català antic

La seva mare era filla de castellbisbal

Mas destaca el “compromís insubornable” de Badia i Margarit amb Catalunya

El president elogia la trajectòria del filòleg i lingüista mort als 94 anys

Badia i Margarit rep la Medalla d’Or de la Generalitat de mans de Mas (Foto: Jordi Bedmar)
Badia i Margarit rep la Medalla d'Or de la Generalitat de mans de Mas (Foto: Jordi Bedmar)

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha destacat el “compromís insubornable” del filòleg i lingüista Antoni Maria Badia i Margarit, mort als 94 anys. En un comunicat, ha destacat que Badia i Margarit, un dels investigadors de la gramàtica històrica de la llengua catalana de més prestigi internacional, era un home “compromès amb la llengua catalana i la causa mateixa de Catalunya”.

“El nostre país -ha afegit- li deu, com a tantes persones de la seva generació, que en els moments més difícils posessin el seu immens talent al servei de la investigació i el conreu de la nostra cultura, i el seu compromís insubornable amb el manteniment de la nostra identitat”.

Antoni Maria Badia i Margarit va estudiar inicialment a la Mútua Escolar Blanquerna, dirigida per Alexandre Galí, que li va infondre la preocupació pel llenguatge. Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona (1943), també es va formar als Estudis Universitaris Catalans. El 1948 es va convertir en catedràtic de Gramàtica Històrica de la Llengua Espanyola a la UB, i el 1977, de Gramàtica Històrica Catalana. La seva rellevant activitat acadèmica ha contribuït a la formació d’una escola d’investigadors i el seu reconegut prestigi acadèmic el va dur a ser rector de la UB entre 1978 i  1986.

El professor Badia i Margarit va rebre, entre d’altres, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat (1986), el Premi Fundació Catalana per a la Recerca (1996), o la Medalla d’Or al mèrit científic de l’Ajuntament de Barcelona (1999), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2003) o la Medalla d’Or de la Generalitat (2012).

Deixa un comentari