Mostra totes les entrades de admin

ON ÉS DÉU?

Víctor CodinaAfortunadament, al costat dels terrorífics i gairebé morbosos noticiaris televisius sobre la pandèmia, apareixen altres veus alternatives, positives i esperançadores.

Alguns recorren a la història per recordar-nos que la humanitat ha passat i superat altres moments de pestes i pandèmies, com les de l’Edat mitjana i la de 1918, després de la Primera Guerra Mundial. Altres se sorprenen de la postura unitària europea contra el virus, quan fins ara discrepaven sobre el canvi climàtic, els immigrants i l’armamentisme, segurament perquè aquesta pandèmia trenca fronteres i afecta els interessos dels poderosos. Ara als europeus els toca patir una mica del que pateixen els refugiats i immigrants que no poden creuar fronteres. Hi ha humanistes que assenyalen que aquesta crisi és una espècie de “quaresma secular” que ens concentra en els valors essencials, com la vida, l’amor i la solidaritat, i ens obliga a relativitzar moltes coses que fins ara crèiem indispensables i intocables. Tot d’una, baixa la contaminació atmosfèrica i el frenètic ritme de vida consumista que fins ara no volíem canviar. Ha caigut el nostre orgull occidental de ser omnipotents protagonistes del món modern, senyors de la ciència i del progrés. En plena quarantena domèstica i sense poder sortir al carrer, comencem a valorar la realitat de la vida familiar. Ens sentim més interdependents, tots depenem de tots, tots som vulnerables, necessitem els uns dels altres, estem interconnectats globalment, per al bé i el mal.

També sorgeixen reflexions sobre el problema del mal, el sentit de la vida i la realitat de la mort, un tema avui tabú. La novel·la La pesta, d’Albert Camus, de 1947, s’ha convertit en un best-sellerNo només és una crònica de la pesta d’Orà, sinó una paràbola del sofriment humà, del mal físic i moral del món, de la necessitat de tendresa i solidaritat.

Els creients de tradició judeocristiana ens preguntem pel silenci de Déu davant d’aquesta epidèmia. Per què Déu ho permet i calla? És un càstig? ¿Cal demanar-li miracles, com demana el P. Penéloux a La pesta? ¿Hem de tornar a Déu el bitllet de la vida, com Iván Karamàzov a Els germans Karamàzov, en veure el patiment dels innocents? On és Déu?

No estem davant d’un enigma, sinó davant d’un misteri, un misteri de fe que ens fa creure i confiar en un Déu Pare-Mare creador, que no castiga, que és bo i misericordiós, que està sempre amb nosaltres, és l’Emanuel; creiem i confiem en Jesús de Natzaret, que ve a donar-nos vida en abundància i es compadeix dels que pateixen; creiem i confiem en un Esperit vivificant, que és Senyor i infon la vida. I aquesta fe no és una conquesta, és un do de l’Esperit del Senyor que ens arriba a través de la Paraula en la comunitat eclesial.

Tot això no impedeix que, com Job, ens queixem i querellem davant Déu en veure tant patiment, ni impedeix que, com el Cohèlet o Eclesiastès, constatem la brevetat, lleugeresa i vanitat de la vida. Però no hem de demanar miracles a un Déu que respecta la creació i la nostra llibertat, i vol que nosaltres col·laborem en la realització d’aquest món limitat i finit. Jesús no ens resol teòricament el problema de el mal i del sofriment, sinó que a través de les seves nafres de crucificat-ressuscitat ens obre a l’horitzó nou de la seva passió i resurrecció; Jesús, amb la seva identificació amb els pobres i els que sofreixen, il·lumina la nostra vida, i amb el do de l’Esperit ens dóna força i consol en els nostres moments difícils de sofriment i passió.

On és Déu? És en les víctimes d’aquesta pandèmia, és en els metges i sanitaris que els atenen, és en els científics que busquen vacunes antivirus, és en tots els que en aquests dies col·laboren i ajuden per solucionar el problema, és en els que resen pels altres, en els que difonen esperança.

Acabem amb un salm de confiança que l’Església ens proposa els diumenges a l’hora litúrgica de les Completes, per a abans d’anar a dormir:

“Tu que vius a l’empara de l’Altíssim i passes la nit a l’ombra del Totpoderós, digues al Senyor: refugi, baluard meu, el meu Déu en qui confio.

Ell et deslliura del parany del caçador, de la pesta funesta: amb les seves plomes et protegeix, sota les seves ales trobes refugi: escut és la seva fidelitat.

No et farà por la basarda de la nit, ni la sageta que vola de dia, ni la pesta que avança en la fosca, o el flagell que a migdia fa estralls” (Salm 90,2-7).

Potser la nostra pandèmia ens ajudi a trobar Déu on no ho esperàvem.


Imatge de Mabel Amber extreta de Pixabay


https://blog.cristianismeijusticia.net/ca/2020/03/20/donde-esta-dios

El 73% dels catalans votaria en un referèndum unilateral

 

El 73% dels catalans anirien a votar si la Generalitat convoqués el referèndum d’independència de manera unilateral, sense acord amb l’Estat. Ho diu el baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió, que pronostica una victòria del perquè una part del no es quedaria a casa. Concretament, a la pregunta “Si demà es fes un referèndum convocat per la Generalitat sense l’acord de l’Estat, què faria vostè?”, hi està a favor el 43,3%, un 22,2% hi estaria en contra, un 6% votaria en blanc i un 21% no aniria a votar.

 

 

L’ANC celebra 5 anys amb la via online més gran del país

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) fa avui 5 anys. Per celebrar-ho, l’entitat sobiranista de la societat civil ha encetat una campanya a les xarxes socials per fer una Via Online amb els hashtags #ViaOnline, #5anysANC i #Hofaremplegats.

En dues hores, la campanya ha aconseguit una audiència de més d’un milió de persones i més de set milions d’impressions.

Ahir dijous, l’entitat va publicar una piulada per avisar que avui l’ANC celebraria els 5 anys d’una forma especial i ja avançava el hasthag #5anysANC https://twitter.com/assemblea/status/839938427567091713

Aquest matí, l’ANC ha fet una primera piulada convocant al seu president, Jordi Sànchez, així com a quatre membres del Secretariat Nacional: Montse Daban d’Internacional, Josep Maria Nogué de Sectorials, Ramon Messeguer, de Territorals i Enric Blanes, de Comunicació. https://twitter.com/assemblea/status/840095671579373569

Durant les primeres hores, s’hi ha sumat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, el president de l’Associació de Municipis de Catalunya, Miquel Buch, la presidenta del Grup Parlamentari de la CUP, Mireia Boya i el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, entre d’altres. https://twitter.com/KRLS/status/840109755607601152 https://twitter.com/ForcadellCarme/status/840129384136679425 https://twitter.com/jcuixart/status/840106655354253313

https://twitter.com/yeyaboya/status/840113250024931328https://twitter.com/MiquelBuch/status/840112593205317634

Una papereta per celebrar l’aniversari

El cartell commemoratiu d’aquest cinquè aniversari és una picada d’ullet que parla metafòricament de com fa 5 anys que es persegueix un somni que està a punt de fer-se real, mitjançant una imatge on un “Sí” juga amb la xifra de l’efemèride i s’emmarca en una papereta de vot: el “5” dels cinc anys i el “Sí” que l’entitat desitja que es guanyi al Referèndum. És un missatge inclusiu, per a tots els demòcrates, i en positiu. Un Sí a la República de tothom.

Cinc anys unint l’independentisme des de la societat civil

El 10 de març de 2012, després d’un any d’extensió pel territori amb nombrosos actes i la creació de centenars d’assemblees territorials, 7.000 persones van participar en l’assemblea constituent al Palau Sant Jordi de Barcelona amb l’objectiu d’unir l’independentisme des de la societat civil.

El full de ruta que es va aprovar en aquella assemblea fundacional preveia celebrar la Marxa cap a la Independència que es culminaria amb una gran manifestació a Barcelona l’Onze de Setembre de 2012. Després de l’èxit esclatant de la primera manifestació, l’ANC s’ha convertit en sinònim d’accions massives i originals, com la Via Catalana de 2013, la gran V de 2014, la Via Lliure a la Meridiana de 2015 i la Diada de 2016, des de cinc punts del territori.

Premsa ANC

Adrià Alsina

Campanya perquè Microsoft deixi de marginar el català a la seva web oficial

Malgrat les promeses, la companyia segueix sense retornar la llengua pròpia al portal de l’empresa

microsoft-1

“Que l’idioma català torni al web de Microsoft”, aquest és el lema de la campanya engegada a Change.org per tal que l’empresa tecnològica torni a publicar la versió  catalana de la seva web.
Microsoft va retirar la versió en aquesta llengua de la seva web durant el passat octubre del 2016. L’acció va generar polèmica a les xarxes socials i diferents usuaris es van queixar. Sobretot, perquè sí que hi ha disponible les versions webs d’altres llengües amb menys parlants com l’islandès o el croat, entre moltes altres.

Davant de les crítiques rebudes, el cap de Microsoft a Catalunya, Jordi Marín, va sortir al pas per explicar la decisió de la companyia en una entrevista a Catalunya Ràdio. “Hem tret el web per actualitzar-la, i en les pròximes setmanes hi serà amb més continguts i més elements”, va explicar Marín. 

A més a més, Marín també va assegurar que Microsoft mai ha deixat de donar suport a la llengua pròpia de Catalunya. “Tenim una aposta molt decidida pel català”, va afirmar. 

El més sorprenent és que en aquella entrevista també va assegurar que durant les setmanes següents es recuperaria la versió en català tot recordant que “fa més de 20 anys que Microsoft té els seus productes en català”.

Passats 4 mesos, no hi ha ni rastre del català al web oficial de la companyia. De moment, la campanya ha aconseguit més 2.400 firmes i l’objectiu és arribar a les 5.000.

El Racó Català

 

Gerry Adams demana a Irlanda que porti el cas Forcadell a Europa

El Nacional
Barcelona. Dimecres, 14 de desembre de 2016

 
gerry adams

El diputat del Sinn Féin Gerry Adams ha demanat al govern de la República d’Irlanda que porti la persecució judicial de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, a la pròxima reunió del Consell Europeu.

Adams ha presentat una petició en aquest sentit al cap de govern irlandès, Enda Kenny, recordant que Forcadell haurà de comparèixer divendres davant la Justícia per un debat parlamentari sobre unes conclusions de la comissió del Procés Constituent. El dirigent del Sinn Féin argumenta que el processament de la presidenta del Parlament, posa en risc “els estàndards democràtics”.

Auca de la senyera

1. Senyera de quatre pals,
duen els armorials.

2. Quatre barres en vermell,
cinc de color groc rovell.

3. Faixes a l’ horitzontal
si la hisseu amunt, com cal.

4. Nostra senyera nasqué
del comte Jofre o Guifré.

5. I fou un drama molt viu.
La llegenda així ens ho diu:

6. El Pilós està ferit,
la sang brolla del seu pit.

7. El rei Carles quan ho sap
al seu pavelló fa cap.

8. Un gest màgic amb els dits
i de cop som engrandits.

9. D’aleshores fins ençà
és l’emblema català.

10. Que als Països Catalans
ens uneix i ens fa germans.

11. A Sicília i a Aragó
la tenen per extensió.

12. Nostra ensenya catalana,
honorem-la com Déu mana.

13. Guardem-la a la calaixera,
però lluïm-la a la primera.

14. Com vam fer-ho a Montserrat
deixant el “Gorro” tapat.

15. O al sant temple d’en Gaudí
on es va veure un matí.

16. Mil nou-cents setanta-sis
va ser la llum de l’encís.

17. Molts milers de catalans
la portàvem a les mans.

18. I anàvem amunt i avall,
com ho canta en Maragall.

19. Quan fa festa la nació
la pengem molts al balcó.

20. Per Sant Jordi o la Diada
la duu tota una gentada.

21. Els castellers, la senyera,
la llueixen per cimera.

22. Amb la senyera estelada,
somiem la nova albada:

23. Un país amb llibertat,
una brillant heretat.

24. Seguim, doncs, tots la senyera!
I endavant, mai endarrere!
Text: Ramon Cuéllar / Joan Vilamala · Il·lustracions: Jaume Gubianas · 2011